diumenge, 13 de maig de 2018

Sobre la problemática amb els porcs senglars - 2

Document de sensibilització envers la problemàtica dels senglars, es pot veure en el següent enllaç:


Font:
El Parc de Collserola alerta sobre el perill d'alimentar els porcs senglars

I ja que no es pot reintroduir el llop en estat salvatge a tot arreu i tampoc seria convenient haver-hi gossos asilvestrats a lloure (coneguts com a perros cimarrones) per les nostres contrades, sembla que només queda una solució ...


O potser,per sorpresa meva, la solució d'estirilitzar a part de la població de senglars de Collserola és l'adeqüada. Ja ho anirem veient oi?

> Anterior entrada al blog:

divendres, 20 d’abril de 2018

Barna Neta - Informació sobre reciclatge

Informació sobre residus municipals de l' ARC



Model de 5 fraccions: Vidre /Paper-Cartró /Envasos lleugers / FORM / Resta

5 fraction model: Glass / Paper-Cardboard / Light packaging /OFMSW / Non-segregated fraction


INFORMACIÓ RECOLLIDA DE LA VISITA A LA PLANTA DE RESIDUS:

Cada persona produeix de mitjana al dia 1,2 kg de residus; i en època de bonança arribava als 1,5 kg per persona al dia.
  • El vidre: el 100% s'aprofita. Va directe a una empresa que el recupera.
  • El paper: el 80% s'aprofita
  • L'orgànica: el 60% s'aprofita
  • El plàstic: entre el 50 - 70%
  • El rebuig --> És tot allò que NO es pot reciclar i acabarà a un abocador o a una incineradora. Però SÍ es pot valoritzar
El que la gent llença al contenidor gris es diu Resta / Restes (no rebuig), el rebuig és el que queda després de que passi per la planta.

Si gent ens diu que per què han de separar a casa podem dir que de tot el que hi ha a un contenidor de Restes (contenidor gris), només s'aprofita un 8 - 9% en separar-ho a la PIVR i per tant, la majoria, un 80% o més s'incinera.
  • L'abocador Actual de Barcelona està ubicat a Hostalets de Pierola (a prop de Montserrat).
  • Els abocadors necessiten una gestió durant 50 - 100 anys després de tancar-los. Ja que produeixen gas metà i per aquest motiu continuen essent una despesa durant molt de temps.
Dades sobre reciclatge: el número de gent que reciclava estava augmentant però s'ha estancat. En canvi la quantitat de residus, sobretot de plàstic ha augmentat.

- Noticia del diari 23/03/2017, " La recollida selectiva, sis anys estancada " 
Font: Hemerotaca de La Vanguardia - web

El reciclatge s’estanca lluny dels objectius europeus : https://www.ara.cat/reciclatge


ALTRES QÜESTIONS:
Respecte al " Porexpam " -->Es llença al contenidor groc. No és una qüestió de si està brut o no, és una qüestió de mida i aplicable a tots els residus. SI NO CABEN PEL FORAT DEL CONTENIDOR ES QUE NO HAN D'ANAR ALLÀ... o en tot cas s'han de trencar per dipositar-los dins.
Amb els comerços és una altre història perquè depèn del tipus de gestió de residus que facin.

Sobre restes orgàniques del contenidor gris
De l'orgànica que ve del contenidor gris no es pot fer compostatge per normativa. Es fa un BIOESTABILITZANT, sorra per obres o abocadors, això es pot fer a un ecopark o per un gestor extern.

El 95% dels contenidors tenen recollida nocturna per varis motius. L'excepció seria la recollida del vidre. 

--

Punt verd barceloní...i punts d'atenció mòbil



Font de la imatge: https://goo.gl/maps/9XPUsqfKm5p

Jardins de Celestina Vigneaux
Carrer del Corral, 3341U, 08014 Barcelona (Amb carrer Moianès 34 o Carrer de Cuyàs, 1)


Cinc nous punts d'atenció mòbil en bici per promoure la neteja

--

Sobre els informadors ambientals: 

Barcelona posa en marxa una campanya de informadors per millorar la neteja a la ciutat  info web

El paper clau de les persones a les campanyes de sensibilització a les grans ciutats info web 2



L’Ajuntament de Barcelona millora la neteja de carrers i places de la ciutat
http://ajuntament.barcelona.cat/premsa

Els comerços milloren la gestió dels seus residus:

--

Altres noticies relacionades:  


- Científics creen un enzim mutant que es menja el plàstic: 
https://www.ara.cat/societat

- Infografia del diari ARA --> Plàstic: l’assassí silenciós:
https://www.ara.cat/suplements/diumenge


I de cada a un futur proper: 

Reciclar tindrà recompensaBarcelona instal·larà sensors als contenidors i rebaixarà la taxa als veïns que seleccionin millor la brossa
MARIA ORTEGA Barcelona 16/04/2018

https://www.ara.cat/societat

--

Altre entrada relacionada d'aquest bloc:
Punts negres de neteja de l'Eixample, els top 10 

dilluns, 19 de març de 2018

Barna Neta - Residu zero

Per començar aquesta entrada, la faré amb música. Per mi, aquesta seria la millor campanya envers el reciclatge. Molts millor que les que fa la Generalitat o Ecoembes.

Deposito _ Parodia Despacito _ 3R _ Canarias


Pas de l'economia lineal a l'economia circular
Un pas més enllà seria la filosofia de no crear directament el residu.

La màxima de l'estratègia del Residu Zero: el millor residu és aquell que no es genera. http://ajuntament.barcelona.cat )


TARGETA GROGA >> PER JUGAR BRUT AMB ELS RESIDUS 
TARGETA AMARILLA >> POR JUGAR SUCIO CON LOS RESIDUOS  



Una altre iniciativa molt interessant enfocada cap a la recuperació de la ferralla és ALENCOP www.alencop.coop )



Altres iniciatives de Barcelona encaminades a la reutilització: 


---
> Més informació a la guia/resum de residus de l'any 2017:

- Residus_Guia_2017_bcn --> www.drive.cat
- Agencia catalana de residus --> www.residus.gencat.cat

😉🚣
He començat amb uns illencs canaris i acabaré l'entrada amb uns altres illencs de punta i punta de món :
- Mallorca y Taipei muestran dos modelos de éxito de reciclaje de basura --> http://www.lavanguardia.com
--> https://www.elperiodico.com // twitter.com/aeioLuz/
[...] otro caso de éxito es el de 
Sant Llorenç des Cardassar, 
cuyo asesor técnico de 
Medioambiente, Gaspar Fuster [...]

dilluns, 5 de febrer de 2018

Barna Neta - Punts crítics de neteja de l'Eixample amb Fusiontables

La neteja de qualsevol municipi és una prioritat per qualsevol ajuntament, també per una ciutat com Barcelona. Ja anteriorment vaig realitzar una entrada sobre aquesta temàtica ( www.geobiocat.blogspot.cat ) i en aquesta entrada ho torno a tractar. 

En aquest cas el mapa realitzat senyala els punts crítics de neteja del districte barceloní de l'Eixample. Només hi apareixen una mostra de 16 punts top , la meitat són per causa del incivisme dels veïns i l'altre meitat per comerços que realitzen males pràctiques.   

Per navegar amb el mapa cal anar al link: https://www.google.com/fusiontables/

> Barris de l'Eixample:
  • Sant Antoni 
  • Nova Esquerra 
  • Antiga Esquerra 
  • Dreta Eixample 
  • Fort Pienc 
  • Sagrada Familia 
Encara que el sistema d'illes estigui en altres districtes, ja no es consideren pròpis de l'eixample barcelonina. Un cas per exemple és la Gràcia Nova o part del districte de Sant Martí.  

Informació bàsica del districte de l'Eixample del 2016:
( Font: http://www.bcn.cat/estadistica )


DistrictesBarris                         Població  Superfície
(ha)  
Superfície
residencial (ha)  
Densitat
(hab/ha)  
Densitat neta
(hab/ha) 
2. Eixample       264.305  747,6  372,1  353,5  710,3  
5. el Fort Pienc  31.653  92,9  33,4  340,8  947,7  
6. la Sagrada Família  51.322  105,1  51,2  488,3  1.001,9  
7. la Dreta de l'Eixample  43.644  212,3  113,9  205,5  383,2  
8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample  41.854  123,4  66,9  339,0  625,2  
9. la Nova Esquerra de l'Eixample  57.648  133,8  65,3  431,0  882,8  
10. Sant Antoni  38.184  80,1  41,3  476,7  923,7  

dissabte, 13 de gener de 2018

Si ens trobem un animal salvatge ferit, què fer ?

Anant pels carrers d'una ciutat ens podem trobar amb una cria d'ocell o un ocell ferit. També podríem trobar-nos un altre animal salvatge, com per exemple un ratpenat o un eriço o, fins i tot, un senglar. Què fem si passa això? Podem deixar que la natura segueixi el seu curs ... o podem actuar. Jo sóc més favorable a aquesta segona opció, sobretot si són espècies protegides o rares. 

Una interessant guia per ocells seria aquesta, extret de la web: http://springalive.net

Personalment vaig trobar aquest ocellet, una cria de falciot (Apus apus)--> https://www.seo.org/ave/vencejo-comun. També en una altre ocasió una petita "butzeta". 




Existeix un refugi de fauna urbana i salvatge a les afores de Barcelona per portar a un ocellet. Estan especialitzats en aus, però segur que sabran actuar si es duu qualsevol altre animal, com per exemple una tortuga mediterrània o una geneta. Per si algú li ve de pas, és el CENTRE DE RECUPERACIÓ D’AUS DE TORREFERRUSSA de Santa Perpètua de Mogoda(935617017 // 935600052); coordenades (41°31'40.8"N 2°09'55.7"E).

Però també es pot portar l'exemplar, sigui el que sigui (menys coloms - Columba livia), a alguns centres veterinaris. No a tots, però aquests tenen contacte directe amb els agents forestals. 

Centres veterinaris:

Telèfon 935 617 000
Telèfon del civisme de Bcn: 900 226 226


Una altre opció molt vàlida seria portar l'animal a un veterinari 24 hores, com per exemple al Hospital Veterinari de Montjuïc (c/ Mèxic 30).
 ----

Com he comentat, no és obligatori portar l'animal al veterinari; deixant així que la natura segueixi el seu curs. És a dir, que un gat, gos o gavina es converteixi en el depredador i s'alimenti de la cria o animal ferit. 


Gavina prop del carrer 

Comte d'Urgell 249 de Barna

diumenge, 17 de desembre de 2017

Visitar Catalunya vèrtexs a vèrtexs

Hi ha moltes excuses per anar a un lloc, per exemple la presencia d'un castell a un cim, una ermita entre el bosc o una cova als peus d'una paret vertical. Però també pot ser, com ho és en el meu, l'existència d'una marca realitzada per un organisme oficial de caire geogràfic. Per això proposo fer excursions seguint el mapa dels vèrtexs de la Xarxa Utilitària (icc20170).

Com podem veure en aquesta captura de pantalla, podem trobar aquestes marques al llarg de tot el Principat català. Gràcies a la tasca del ICC ... i no pas a la IGN. 😉


Alhora de planificar la ruta cal tenir present que la majoria de plaques les podem trobar intactes (color verd) , però algunes han desaparegut (color vermell) per un o altre motiu. Potser per actes vandàlics o per obres realitzades a la zona. 



Mostra de una placa del ICC al passeig marítim enfront d'un seient de ciment.



O una altre més petita a Girona, el senyal geodèsic amb el número 307097005



Encara a la fitxa del senyal geodèsic sigui de la taula que hi ha a la vora (ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/307097001.PDF)

Com he dit doncs, podríem visitar poc a poc tot el territori català de vèrtex a vèrtex. Seguint rutes sense risc a perdre's, ja que si has d'anar a un punt i no el trobes és potser perquè t'has equivocat de puig o de camí. 

Una idea que ja havia exposat a la següent entrada, on podem trobar la web de les fitxes de cada vèrtex. Visitar http://geobiocat.blogspot.com.es/2015/10/senyals-geodesics-de-castelldefels.html

Però, com he dit, es pot fer la ruta per tota una comarca d'una manera circular o lineal. I si ets molt friqui, fer els càlculs de trigonometria in situ

dilluns, 13 de novembre de 2017

Potenciar les EMD, evitar crear nous municipis o redefinir els límits municipals

Ja vaig fer una entrada sobre el món local de Catalunya i la meva opinió (i alguna reflexió al respecte) sobretot centrat en el tema de les Enitats Municipals Descentralitzades (EMD) i la creació de nous municipis. Per refrescar el tema afegeixo el link a continuació: 


Les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD).
Es pot veure a l'enllaç a data del gener del 2014



Jo sóc un defensor en potenciar les EMD i millorar així el món local. L' ens es va donant a coneixer ja que des del 2014 hi ha hagut alguns canvis en el món local català. Per exemple, en el 2017 hi ha un total de 65 EMD, inclosa L'Estartit. Per confirmar-ho es pot anar a l'enllaç de la web MUNICAT (http://municat.gencat.cat). En aquest enllaç podem veure que des de que vaig fer el treball de postgrau el 2009 sobre les EMD, hi ha 8 nous nuclis que l'han oficialitzar a Catalunya:
  • El Talladell
  • Bellaterra
  • Campredó
  • Bítem
  • Serra d’Almos
  • Baldomar
  • L’Estartit
  • Sant Miquel de Balenyà
Però a pesar del èxit d'aquest ens, també cal dir que hi ha nuclis de població que s'han convertit en nous municipis catalans o que aspiren a ser-ho, per una o altre raó. 


Un és el cas de la població de Medinyà, el qual ja vaig fer una entrada que es pot consular al link (http://geobiocat.blogspot.cat) i recentment hi ha hagut noticies al respecte. Un altre cas que considero interessant és la població de Sant Miquel de Balenyà. Aquesta entitat de població va asconseguir el 2014 ser EMD, però sembla que li és poc tal estatus perquè vol aspirar a convertir-se en municipi. Encara que dubto que ho aconsegueixi veient el cas de Medinyà. Tal poble no té 5.000 habitants ... ni tampoc arriba als 2.000 habitants. Podem veure una noticia a la premsa sobre Sant Miquel de Balenyà i la consulta veïnal per convertir-se en municipi ( http://www.naciodigital.cat )

Però bé, el tema està calentet i al final, les consultes veïnals i els seus desitjos topen amb una realitat. Un Govern estatal gens negociador, un tribunal rigit i un BOE contundent; així ho podem veure pel cas de Medinyà.

Una cosa que ja es podia intuir perquè l'estat espanyol no el reconeixeria, no va apareixer mai a la web del INE http://www.ine.es/FichasWeb/RegMunicipios  (ja que hauria d'estar entre els municipis catalans de Merangues i Mieres)

----

Per acabar aquesta entrada voldria comentar un altre cas que voldria seguir en el temps i que està relacionat amb aquesta temàtica: el cas Les Botigues de Sitges. Aquesta població pertany al municipi de Sitges, però està a més de 10 km seguint les costes del Garraf. Per altra banda, potser no té prou xarxa social veïnal per ser una EMD. Mentre que es pot anar a peu al municipi veí de Castelldefels seguint el passeig marítim. Potser en aquest cas el més lógic seria redefinir els límits municipals i que Les Botigues passin a ser un barri més de Castelldefels. 

Per si algú no sap on són les Botigues de Sitges, faig una captura de pantalla de Google Maps: 


I si fem un cop d'ull a la premsa podem lleguir el següent:  
- L'any 2018 Sitges consultarà als veïns de les Botigues si volen seguir al municipi o prefereixen adherir-se a Castelldefels
http://www.lavanguardia.com 
- Planteada una propuesta de segregarse del municipio para Les Botigues
http://www.vilapress.cat
-  I una nota del DIME!, Diario Metropolitano de Castelldefels
Las Botigues de Sitges quiere pertenecer a Castelldefels
http://dimecastelldefels.com/las-botigues-de-sitges-quiere-pertenecer-a-castelldefels/
Tot això potser és obrir la caixa dels trons en l'àmbit local municipal, inframunicipal i supramunicipal (és a dir, a totes les escales); però cal reajustar algunes coses al segle XXI. Opcions n'hi han varies, ara només falta seure entre totes les parts i possar-se a treballar. I aixó no és un tema que afecta unicament Catalunya, és molt més greu en altres parts de la península ... fins al punt que ja hi ha pobles que s'han catalogat com a "espais rurals en risc de despoblació irreversible".

Más de 4.000 pueblos españoles están en riesgo de desaparecer

dilluns, 2 d’octubre de 2017

Cataluña y su área metropolitana comparada con otros territorios

Cataluña y la área metropolitana de Barcelona (AMB)

A veces hablando con familiares, amigos, compañeros de trabajo o simples conocidos veo que tienen en la cabeza un imaginario del mapa referente a Cataluña y la AMB un poco equivocado. En definitiva, su esquema mental de la AMB no se corresponde, ni por asomo, con la realidad.

Empezaré por enseñar los 36 municipios de la AMB y una breve descripción que me ha gustado encontrar:



L' AMB tiene una extensión de 633 m2 y es una de las diez mayores metrópolis de Europa. En este escenario físico, actualmente residen 3,2 millones de habitantes. La densidad de población bruta del AMB es de 4.954 hab./km2.

La aglomeración metropolitana ha sido generada por la suma de los procesos simultáneos de extensión y densificación de los 36 municipios que la componen, inducidos todos por la proximidad con Barcelona.

La participación de Cataluña en el PIB del Estado español es del 19 %, mientras que el área metropolitana de Barcelona aporta un 63 % al PIB de la economía de Cataluña y un 13 % al PIB de la economía de España.

Fuente: http://www.pmt.cat

---

Otra fuente interesante la encontramos en la web de la AMB: http://www.amb.cat


Font: http://www.amb.cat

---

Otra cosa sería si hablamos del Ámbito Metropolitano de Barcelona, que entonces tendríamos que tener en cuenta el mapa de Vegueries (que substituirá algún día a las Diputaciones)

Ámbito Metropolitano 

Población empadronada (2016) : 4.793.592
Km² : 2.464,4 km²
Densidad: 1945,14 hab/km²


Padrón municipal de habitantes por sexo 

Cifras oficiales según los ámbitos del plan territorial (año 2015)

Metropolitano 4.793.592
Comarcas de Girona 739.249
Campe de Tarragona 511.631
Penedés 465.253
Comarcas Centrales 397.144
Poniente 362.384
Tierras del Ebro 180.855
Alto Pirineo y Aran 72.488

Font: www.idescat.cat

Catalunya 7.522.596
Km²: 32.114 km²

Si comparamos estos datos con otra comunidad española extensa y con poca población vemos unas diferencias que saltan a la visa:



Castilla y León : 2.472.052 habitantes
Km² : 94.226 km²
Densidad: 26,23 hab/km²
Fuente: web del INE


----
Mientras que si comparamos los datos de Cataluña con un estado pequeño como Eslovenia o Irlanda ... o porqué no, con otro en la otra punta del planeta.




Eslovenia 
2.046.120 habitantes 
20.253 km²
101,02 hab/km²

Irlanda 
4.593.100 habitantes (2013)
70.273 km²
65,36 hab/km²

Nueva Zelanda 
4.511.590 habitantes (2014)
268.680 km²
16,79 hab/km²

Esto nos lleva a buscar un país conocido y con una extensión parecida al principado catalán. ¿ Cual podría ser ? 

Ya lo tengo ! Un país con tres comunidades diferenciadas y una capital importante de la Unión Europa. 

Bélgica 
11 250 659 habitantes (2015)
30.528 km²
368,53 hab/km²

dimecres, 6 de setembre de 2017

Barna Neta - Punts negres de neteja, els top 10 de l'Eixample

MAPA DELS PUNTS NEGRES TOP 10 DEL DISTRICTE DE L'EIXAMPLE


Font: elaboració pròpia. Més informació a 3w.fusiontables.google.cat

L'esquerra de l'Eixample guanya per golejada a la dreta de l'Eixample (8 - 3)

Btv - El turisme crea “punts negres” de brutícia al centre de la ciutat durant l’estiu


Font: www.beteve.cat


> Info a la premsa sobre la campanya de neteja :

                               Font: http://www.elperiodico.com





- Troba els punts al teu barri, districte o carrer a: https://cat.elpais.com/cat


dijous, 17 d’agost de 2017

Estar més trempat que un gínjol ... i el km 0

Crec que tot català coneix el burro català i tot castellà el burro zamorà - lleonés. Però també hi ha espècies a recuperar o a conservar molt del nostre país que, fins i tot, tenen dites. Qui no ha sentit a dir :

Estar més content (o trempat) que un gínjol

Però la meva sorpresa va ser quan vaig tastar fa uns anys per primer cop un gínjol i al preguntar a amics i companys si els havien provat ningú sabia que era. No sabien que era un fruit. 

Aprofito la web on vaig comprar un arbret pel meu balcó a la fira de Molins de Rei. Per mostrar-ho de la web de arboreco:


Un altre cas interessant és el nesprer ... bé, més concretament el nesprer europeu ( http://arboreco.net/ca/product/nespler ). Qui avui en dia el té a la fruitera de casa seva ? Segurament ben poca. O el cas de la pomera empordanesa (http://arboreco.net/ca/product/de-relleno/). 

Tot això són casos per exemplificar la pèrdua de cultius tradicionals del nostre territori que estem en risc de perdre perquè altres productes, que venen de l'altre punta de món, els substitueixen. 

Modestament voldria fer difusió de negocis com ARBORECO, que tenen un negoci de vivers de varietats de fruiters "tradicionals" i, a més, de manera ecològica (ja que tenen la ecolabel de la UE respectiva). 

Per altre banda voldria també difondre un projecte / negoci interessant

AVANTATGES DE SER CONSUMIDOR D'EL RUSC QUE DIU SÍ!
  • Descobreixes els productors de la teva regió. 
  • Cuines amb productes frescos i de temporada. 
  • Compres el que vols i quan vols sense compromís. 
  • Contribueixes a la remuneració justa dels productors.
Font: lacolmenaquedicesi.cat
En conclusió, no seria fantàstic la unió de productors i venedors per recuperar algunes de les espècies i varietats de les nostres comarques? No valdria bé això una ajuda especial o un iva reduït per donar un cop de mà a aquests negocis que tenen un impacte menor sobre el medi ambient? i ajuden més a l'economia del nostres veïns?