divendres, 14 de juny del 2013

Excursió 1 - Parc del Foix

Ruta de Cubelles a Santa Margarida i els Monjos


   
  Mostra Ruta pel Foix en un mapa més gran

Visualització amb el WIKILOC
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4734465


  • Distància recorreguda: 24,61 km
  • Desnivell acumulat pujant: 448 metres
  • Desnivell acumulat Baixant: 303 metres 


FOTOGRAFIES DES DEL PUIG DE LES AGULLES. 
(Zona pròxima a la pressa del pantà de Foix)
Data: 1.6.13

Vessant sud - mirant cap a Cubelles 

 Vessant nord / nord - oest

En la primera fotografia podem veure els efectes provocats per l'incendi del 12/6/2012.
Més informació sobre l'incendi a:
http://agronoticies.blogspot.com.es/2012/06/lincendi-de-castellet-i-la-gornal-ja-ha.html

En canvi en la segona fotografia podem apreciar que l'altre vessant les flames no hi van arribar, per sort.

Més info de la zona a la web de parcs de DIBA:
http://www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=12

Itineraris de la Xarxa de Parcs Naturals -  http://www.diba.cat/parcs/itineraris/foix/

-----

Una de les particularitats d'aquesta ruta, de mar cap a l'interior, és la diversitat paisatgistica de la qual podem disfrutar. Tal i com ho cataloga l' Observatori del Paisatge la ruta es realitza per 3 àrees de les s 23 unitats de paisatge que configuren el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona.:
  • Plana del Garraf
  • Garraf 
  • Plana del Baix Penedes
Plana del Garraf
Segons els participants, aquesta unitat està molt alterada i amenaçada per l’home i cal
protegir dràsticament els pocs sectors agrícoles i naturals que queden o, fins i tot,
recuperar part del patrimoni natural perdut.
Només alguns participants proposen, com a nom alternatiu, “Marina del Penedès”. Els
elements més destacats són el sector dels Colls i Miralpeix, algunes ermites, platges,
boscos, conreus i vinyes, destacats, sobretot, pels seus valors estètics. El Montgròs és
el mirador més mencionat.
Una gran majoria considera que els canvis soferts han estat ràpids: molt negatius pel
creixement urbanístic, de polígons i d’infraestructures, i lleugerament positius per la
resta.
Les tres afirmacions han estat àmpliament aprovades, amb alguns matisos: 
  • que els conreus han de garantir el consum de productes de proximitat, 
  • que la millora d’accessibilitat a la façana litoral no signifiqui asfaltar més, 
  • o que potser no cal créixer més.
Com a propostes característiques d’aquesta unitat destaquen les relacionades amb la
rehabilitació de cases, l’ampliació de les illes de vianants o l’enderroc de construccions
il·legals.

Garraf
Aquesta unitat, segons els participants, té un gran interès natural però ha estat
greument alterada per la preocupant construcció de pedreres i d’urbanitzacions sense
aturador.
El nom de la unitat i els límits proposats són àmpliament acceptats, si bé alguns
participants matisen que s’hi haurien d’incloure algunes zones més o que alguna àrea
s’escau més a les Muntanyes d’Ordal. Els elements del paisatge més destacats són
Sitges i petits poblets, ermites, castells, masos i elements lligats amb l’agricultura, la
vegetació i, com a característica d’aquesta unitat, diversos elements relacionats amb la
geologia i el relleu abrupte de la zona. Els valors estètics són els més comuns, seguits
dels ecològics, simbòlics i històrics. La Morella, a Begues, és el mirador més esmentat
i, com a curiositat, dos participants recomanen contemplar aquest paisatge des del
mar.
Gairebé tres quarts dels participants creuen que s’han produït canvis ràpids, la gran
majoria dels quals són valorats negativament, amb especial crítica al creixement de
pobles i ciutats, urbanitzacions i pedreres.
La primera de les afirmacions ha generat un alt grau de desacord, ja que vora la meitat
dels participants apunten que no s’ha de construir cap més pedrera en un Garraf ja
saturat, tant a dins com fora del Parc, sinó que s’haurien de tancar i restaurar. Les
dues afirmacions restants són més acceptades, i uns quants participants remarquen
que s’ha d’eliminar el pi blanc, mentre que hi ha alguna opinió ben contrària.
A més de proposar una bona gestió del bosc, aturar el creixement de les
urbanitzacions per evitar un continu urbà, fer una bona xarxa de senders senyalitzats i
recuperar masies i conreus, aquesta unitat

Plana del Penedès
El paisatge d’aquesta unitat ve marcat per la vinya i la ruralitat, valors que, segons els
participants, cal conservar davant les amenaces de polígons industrials i
urbanitzacions degudes al fenomen metropolità.
Tres quartes parts dels participants accepten tant la proposta de nom com de límits,
però diversos consideren que hauria d’incloure l’Alt i el Baix Penedès. A la pràctica
totalitat els preocupa molt el seu futur. La vinya és, de llarg, l’element del paisatge més
esmentat, seguit del patrimoni rural. Els valors més reconeguts són els estètics i els
simbòlics, seguits dels històrics i els ecològics. El Castellot de Castellví de la Marca, la
Creu de Font-Rubí i el Turó de Sant Pau són considerats alguns dels millors indrets
des d’on apreciar aquest paisatge.
Els participants majoritàriament consideren que aquesta unitat ha experimentat canvis
ràpids i especialment negatius en relació al creixement de la superfície urbana,
industrial i d’infraestructures, i a la conservació de l’espai agrícola.
Algunes de les afirmacions proposades generen dubtes o rebuig considerables. Alguns
participants valoren molt la importància de la vinya i dubten que no s’hagi d’afavorir, al
mateix temps que temen que les activitats complementàries siguin industrials enlloc
d’altres conreus tradicionals. Bona part dels participants són contraris a instal·lar nous
polígons, ja que consideren que n’hi ha suficients, i temen que els nous polígons vagin
deslligats del sector agrícola, com ha succeït sovint. Pel que fa a aturar el creixement
dels veïnats rurals, alguns participants (majoritàriament d’acord) matisen que cal
garantir que els fills del poble s’hi puguin quedar a viure i que allò important no és
evitar el creixement sinó el model d’urbanitzacions, cases adossades i pobles
dormitori.

Com a tret diferencial, proposen 
  • afavorir l’agricultura extensiva, 
  • protegir la vinya,
  • desenvolupar el turisme enològic 
  • i una bona xarxa de camins rurals sense asfaltar.

Font de la informació i per saber-ne més:
http://www.catpaisatge.net/fitxers/participacio/resultats_consulta_rmb.pdf


Mapa dels paisatges de Catalunya

 
Font: web de l'Observatori del Paisatge