Excursió 2 - el poble abandonat de Marmellar

Ruta al poble abandonat de Marmellar

Planificant la ruta ...

Ubicacions mitjançant el mapa del ICC:

> Marmellar

> Castell de Marmellar

 Ruta recomenada extreta de Wikiloc:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=891182 

Més info:

- Municipi de El Montmell
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Montmell

- Pueblos abandonados
http://www.pueblosabandonados.com/mapa

- Pobles abandonats en venda

http://www.324.cat/video/4555471/societat/Pobles-abandonats-en-venda

----

Ruta realitzaza:

Vista des de Castellví de la Marca 

Castellot de Castellví (468 m)

Vistes del Penedès

Reseguint una riera marcada ... per sang ¿? Esperem que sigui cosa dels caçadors.

Vistes des del cim de ... no ho tenim clar. Però veiem al fons el castell de Castellví de la Marca. 

Una cosa que no esperes trobar per aquells llocs i tan pròxim a la urbanització de la Talaia Mediterrània. Una antena de AENA en horitzontal.

Una de les moltes cases abandonades de la urbanització entre parcel·les buides i altres en millors condicions, però tancades amb pany i clau.

 

Torre de ...les Ventoses en ruïnes.

Coordenades de les Ventoses
	Easting	Northing
UTM31N - ETRS89	377142.0	4577225.0
UTM31N - ED50	377236.2	4577429.0
Geogràfica - ETRS89 (*)	1.531686	41.337154

(*) A efectes pràctics, els sistemes de referència ETRS89 i WGS84, es poden considerar equivalents.


Algunes fotografies del poble abandonat de Marmellar:

> Vista del campanar i façana de l'església i cases al seu voltant. 

> Una de les cases amb les quatre parets, però amb el sostre esbucat

> Vista des del campanar

> Informació del cartell a l'entrada de la població sobre l'església.

Església de Sant Miquel de Marmellar

Aquesta església fou constuïda al segle XVII, probablement molt abans havia quedat sense culte l'ermita romànica del Castell de Marmellar.

L'església ocupa el punt més alt del turó de Marmellar a 518 metres d'altitud.

La composició era una barreda d'estils. En un inventari d'abans de la guerra civil, hi consta que l'església tenia cinc altars. La pica d'aigua beneida és de pedra d'estil primitiu.

L'altar de la mare de Déu del Roser era d'estil renaixentista i fou pintat l'any 1615. Junt al costat s'aixeca el campanar, que té 22 metres d'alçada.

És una ruta per fer-la amb tranquil·litat, sense presses i gaudint pam a pam de tot el que ens envolta.

----
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Ajuntament del Montmell.

> Restes del cementiri

> Resta del poble

 

Actualment el poble deu estar habitat per porcs senglars, ja que hi havia forces petjades seves en el fang. O potser us podeu trobar amb altres excursionistes. Ara bé, cal avisar als futurs visitants ! COMPTE amb un veí que té una propietat i segurament viu a les proximitats de Marmellar. No és afable amb els nouvinguts, ja que amenaça amb treure l'escopeta i deixar anar als gossos.

Voldria afegir en aquest punt que hi ha una forma més fàcil i ràpida per arribar a Marmellar. El poble abandonat està pròxim a la carretera TP-2442, punt quilomètric 8. 

La tornada va ser llarga: caminar per la carretera TP-2442 fins a Sant Jaume dels Domenys i després per la carretera TP-212 fins a Castellví de la Marca.
 

----

RUTA REALITZADA A GOOGLE MAPS:

https://mapsengine.google.com/map/edit?mid=zth_vVYqDYik.kJmToSMJxMS0

Ruta realitzada de tornada (per carretera):

https://maps.google.com/maps?saddr=Castellv%C3%AD+de+la+Marca,+Espanya&daddr=TP+-+2442+%3B+km.8+%4041.336796414090664,1.5271532535552979&hl=ca&ie=UTF8&sll=41.336796,1.527153&sspn=0.008926,0.013797&geocode=FfXLdgIdoYkYACl3vq0nH3SkEjHVumxJrb08IQ%3BFdy_dgIdcU0XAA&oq=castell&t=h&mra=ls&z=13

I ruta recomanada de tornada:

De Marmellar a Castellví de la Marca

Google Maps - Nova versió en relleu (3D)

----

Més fotografies de la ruta i per veure una altre mirada, anar a veure altre espai web d'un dels companys de ruta a soytutioargail:

http://www.soytutioargail.com/search?updated-max=2013-10-27T13:45:00%2B01:00&max-results=2

Geografia - Breu reflexió sobre la C-245 del Baix Llobregat

Reformes urbanístiques del món local.
Reflexió sobre la C-245 (Baix Llobregat)

A vegades els ciutadans no entenem perquè es prioritzen unes obres i altres es posposen fins l'eternitat. I a vegades, sembla que com aquelles obres faraòniques es posen per endavant d'altres que, a pesar de ser de menor rang, em sembla que tenen un impacte major en el dia a dia dels ciutadans. Un exemple clarísim és perquè a la nova terminal del aeroport del Prat no arriba ni tren ni metro ja en el moment de la seva inauguració? Està clar que per falta de transit aeri, de passatgers o manca de diners per aquesta obra no és.

Doncs bé, jo voldria assenyalar una via de menor rang que li cal una reforma urgent, la C-245.

L'altre dia vaig agafar la línia de bus L-96 des de Castelldefels platja fins a Sant Boi de Llobregat, líniade bus que circula, entre d'altres, per la carretera C-245. Una de les coses que em va sorpendre va ser la lentitud amb que anava l'autobus per aquesta via i la gran quantitat de transit que hi circula (cotxes, motos, ciclomotors, bicicletes, ... Com vaig observar desde la finestra del autobus, suposo que la C-245 és una via d'alta utilització entre els habitats del Baix Llobregat. I això provoca que els autobusos vagin molt a poc a poc i es faci etern un trajecte de pocs quilòmetres en una zona d'alta densitat de població.

Font: http://sitmun3.diba.cat/visor_wms/

La meva sorpresa va ser quan vaig realitzar una sensilla cerca per internet i vaig trobar el següent: 

La carretera C-245 entre Cornellà i Castelldefels es convertirà en un eix cívic i urbà

http://xarxamobal.diba.cat/XGMSV/cat/actualitat/actualitat_noticia.asp?codi=14 

Aqueta notícia té data del dia 7 de Febrer del 2008 !!

I el projecte possiblement haurà quedat arxivat en algun calaix de la Diputació de Barcelona i/o del Consell Comarcal del Baix Llobregat i/o de la Generalitat de Catalunya.

A vegades es veu clar la falta de sentit comú i de coherencia (entre discurs oficial i fets) de l'administració, sigui el nivell que sigui. Ja que no parem de sentir que hem d'utilitzar el transport públic i que, si es pot, utilitza la bicicleta o anar caminant perquè és saludable. Però després veiem que projectes que no comporten excessives compliacacions (com remodelar tot un barri o soterrar una carretera) com és la reforma de mobilitat de la C-245 després de 5 anys no han començat.

Com diu l'artícle de la web de la Diputació de Barcelona, tots els municipis per on pasa la C-245 han experimentat un destacable creixement demogràfic. A continuació afegeixo un quadre d'elaboració pròpia basats en dades del IDESCAT.

	Taxa de creixement 2002 - 2012
Cornellà de Llobregat	6,81
Sant Boi de Llobregat	3,78
Viladecans	11,98
Gavà	12,94
Castelldefels	28,60
TOTAL	11,25

Com veiem a simple vista al mirar aquestes taules és que totes les poblacions han incrementat força el seu número d'habitants des de fa més d'una dècada. Però la única reforma més destacada de la C-245 sembla que ha estat la instalació d'un radar en aquesta via entre Castelldefels i Gavà (fet més que comentat per Internet).

I justament és entre Castelldefels i Gavà on el continu urbà es trenca. Per cert, tram per on sovint es veu a persones que van vora la carretera caminant. Costaria molt ampliar una de les vores de la carretera per crear un carril bici o de vianants? Perquè tal i com està ara obliga a agafar bus, tren o cotxe per fer una distancia que es podria realitzar amb bicicleta en un no res. (Visualització a http://www.icc.cat/vissir3/index.html?Qtab7RDUy). Entenc que l'ajuntement de Gavà no realitzi aquesta obra que potser no li aporta cap benefici, però per això hi ha el Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat. No?

A més a més, també voldria fer un petit nota per qui planeja les línies de bus. Costaria molt que la línia L96 travesses el riu Llobregat i arribés a Cornellà? (http://www.emt-amb.com/Principales/TiraLinea.aspx?linea=212) Ho dic per no obligar als ciutadans a agafar un altre bus o tren per poder arribar a Cornellà i així arribar a la línia de metro L5, el tramvia T1 i T2 o a les línies R1 i R4 de rodalies RENFE. Tan costa comunicar la Platja de Castelldefels i Port Ginesta (municipi de Sitges) amb l'altre costat del riu Llobregat?

Ja ser que hi ha projectat plans per ampliar la L5 del metro i que la L9 arribi al Prat del Llobregat. Però ja fa molt de temps que això es diu ... i ja em vist que del projecte a la inauguració els anys passen.

Més informació relacionada:

Un carril bus de 12 km unirà per la C-245 Cornellà i Castelldefels

El Periodico

11/10/2008

http://www.elperiodico.cat

Avança el carril bus de la C-245!!! 

Fòrum Ecomobilitat

12/02/2008

http://www.transportpublic.org/forum/index

----

Plans d'urbanització al municipi de Gavà. 

Poc després de realizar aquesta entrada vaig veure en el diari una noticia estratament relacionada amb la carretera C-245. Justament la urbanització de l'únic tram no urbanitzat a tocar amb la C-245, la zona dels Joncs. 

Gavà ofereix un milió de metres quadrats per lluitar contra la crisi
http://epreader.elperiodico.com

Concretament la C-245 entre el quilòmetre 4 i 5. Vora la masia Rosés.

Font: ICC

Tal i com indica l'artícle, la zona "més singular sigui la que afecta l’àrea dels Joncs". Per què? Doncs perquè tal i com indica el mateix artícle "els Joncs forma part de l’única ruta verda que encara connecta el parc natural del Garraf amb les platges del delta".

Per aquesta raó l'alcalde de Gavà proposa que les futures empreses que s'hi instalin convisquin amb finques agràries. Possiblement sigui una gran oportunitat pel municipi, ja que una superficie tan gran d'espai en un lloc tan proxim a Barcelona i a importants infraestructures del pais és difícil de trobar en el 2013.

Aquesta àrea és una gran oportunitat per donar una empenta al municipi (i a les seves arques públiques). Ara bé, espero que tinguin present que actualment no és una "ruta verda" perquè sí. Sinó que tal espai és en realitat un conector fluvial natural entre el massis del Garraf amb el mar, Torrent de les Comes i la riera dels Canyars.--> Informació sobre el tema a:

- PLA INUNCAT  http://www.igc.cat/pdf/pubtec/2005_2006/2006_fleta_etal_cartografia.pdf

- GENCAT  http://www20.gencat.cat/docs/interior

Geografia física de Catalunya - guia bàsica

GEOGRAFIA BÀSICA SOBRE CATALUNYA

• Geografia física de Catalunya. 
• Característiques dels principals ecosistemes de Catalunya. 
• Divisió comarcal de Catalunya.

Normativa catalana

Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya (DOGC núm. 826, de 8 d'abril ; correcció d'errades al DOGC núm. 827, de 10 d'abril ; al DOGC núm. 830, de 22 d'abril , i al DOGC núm. 856, de 26 de juny ), modificada per la Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya (DOGC núm. 1243, de 17 de gener ); pel Decret legislatiu 13/1994, de 26 de juliol (DOGC núm. 1928, d'1 d'agost ), i per la Llei 8/2003, de 5 de maig (DOGC núm. 3878, de 7 de maig ).

Llei 22/1987, de 16 de desembre, per la qual s'estableixen la divisió i l'organització comarcals de Catalunya i sobre l'elecció dels consells comarcals (DOGC núm. 929, de 18 de desembre ).

Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça (DOGC núm. 992, de 16 de maig ).

Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya (DOGC núm. 1243, de 17 de gener ).

·  DOGC núm. 826, de 8 d'abril 

·  DOGC núm. 827, de 10 d'abril 

·  DOGC núm. 830, de 22 d'abril 

·  DOGC núm. 856, de 26 de juny 

·  DOGC núm. 1243, de 17 de gener 

·  DOGC núm. 1928, d'1 d'agost 

·  DOGC núm. 3878, de 7 de maig 

·  DOGC núm. 929, de 18 de desembre 

·  DOGC núm. 992, de 16 de maig 

Guia. Geografia física

Les grans unitats de relleu són:

• els Pirineus-Prepirineus,
•  la depressió Central o de l'Ebre,
• el sistema Mediterrani català.

h   A més, les subunitats següents:

       planes litorals i de la serralada Transversal.

Font: http://blocs.xtec.cat/geografia/?page_id=345 

La gran serralada Pirinenca que, orientada d'oest a est, s'estén des de l'Atlàntic fins al Mediterrani i separa la península Ibèrica de la resta d'Europa, té els vessants sudorientals dins de territori català, en una llarga franja d'uns 230 quilòmetres des de la Val d'Aran fins al mar.

Els Pirineus axials, amb predomini de granits i llicorelles (pisarra parda descomposta), presenten relleus abruptes i de gran altitut -pica d'Estats (3.143 m), Comaloformo (3.033 m), Puigmal (2.913 m)- amb sectors deprimits com la Cerdanya, amb un paisatge subalpí i alpí de gran diversitat i bellesa marcat pels circs glaciars amb llacs i estancs, cursos d'aigua que han excavat valls profundes, boscos de pins, avets, bedolls i prats. 

Els Prepirineus, amb predomini de materials calcaris, presenten també plecs abruptes, com el Montsec i el Pedraforca. Entre els espais protegits destaquen el Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa o el Parc Natural de Cap de Creus.

El sistema Mediterrani català està format per tres unitats paral·leles a la costa, la serralada Litoral (des del massís de Garraf al de Begur), la serralada Prelitoral (des de les Guilleries a Els Ports, amb massissos de la importància del Montseny, de Montserrat o del Montsant) i la depressió Prelitoral, que les separa, i que és on es troben les regions més poblades: el Gironès, la Selva, el Vallès, el Penedès i el Camp de Tarragona. A aquesta zona hi ha els parcs naturals del Garraf, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Montnegre-Corredor.

La depressió Central, extrem oriental de la depressió de l'Ebre, està formada per una sèrie de conques d'erosió (la Plana de Vic, el Pla de Bages, la Conca de Barberà), altiplans (la Segarra, el Lluçanès) i planes al·luvials (el Segrià, l'Urgell) ocupades, en gran mesura, per cultius. 

Altres unitats menors són les planes litorals de l'Empordà i del delta de l'Ebre i la serralada Transversal (Puigsacalm). A la costa trobem els parcs naturals de les maresmes de l'Empordà i del delta de l'Ebre, que són importants refugis d'aus migratòries.

La llarga línia litoral (580 km) presenta una sèrie d'alternances entre costes abruptes, amb riscos escarpats i caletes amagades, o costes arenoses, segons la proximitat dels relleus muntanyosos. La denominació turística d'aquestes zones és, de nord a sud, Costa Brava, Costa del Maresme, Costa del Garraf i Costa Daurada.

Per la seva especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i les zones àrtiques, i per la seva peculiar orografia, a Catalunya coincideixen, en un espai limitat, un bon nombre d'ambients naturals diferents, representatius de moltes de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica. Aquesta varietat, gens habitual en països de dimensions similars, determina una extraordinària diversitat biològica que s'ha preservat, en formacions i comunitats més o menys riques i extenses, fins als nostres dies.

 

Un segon aspecte que caracteritza el medi natural al nostre país és la intensa humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. L'acció humana ha transformat paisatges, modelant grans extensions, ha modificat contorns, ha dibuixat camins, ha plantat i ha tallat boscos, tot afavorint unes espècies i arraconant-ne d'altres. L'espècie humana té avui una capacitat gairebé il·limitada de construir grans infrastructures, de foradar i travessar muntanyes, d'embassar i desviar rius, de moure i alterar.

                     Font: Intitut Cartogràfic de Catalunya

El territori és, més que cap altre, un recurs limitat, que ha de permetre les transformacions necessàries per al desenvolupament del país sense perdre tota la seva resta de valors. Per això, cal que se'n faci un ús racional, respectuós i sostenible. Per tal d'assegurar la continuïtat de molts dels paisatges que avui coneixem, cal dedicar atenció i esforços a preservar i fomentar, si cal, la seva riquesa i diversitat, i també reservar una part d'aquest territori per destinar-lo a garantir la viabilitat dels equilibris naturals i la conservació dels recursos vius.

Font del text: http://www20.gencat.cat/portal/site

--

Més info a:

SlideShare
http://www.slideshare.net/JordiCP/geografia-de-catalunya-curs-20102011