dijous, 10 de novembre del 2016

Natura - Especies invasoras en Catalunya

Una de las grandes cosas que tiene el siglo XXI es el acceso a la información ... de casi cualquier tema. Una herramienta que personalmente me gusta son las hemerotecas digitales, como por ejemplo la del periodico La Vanguardia.
 
Este verano leí este artículo y ahora lo puedo consultar desde casa con un simple "click"
 
 
8.09.16
Catalunya contabiliza más de
cien especies invasoras 
Alerta por la pérdida de biodiversidad y
el impacto económico y en la salud derivado de las plagas 
  • 1.132 especies exóticas en Catalunya 
  • 111 especies son consideraras invasoras 
  • Proyecto EXOCAT ( http://www.creaf.cat )
  • Para que una especie exótica se convierta en invasora se ha asentar en el territorio, reproducirse y multiplicar su número de individuos. 
  • El 38% de las especies todavía no han conseguido formar poblaciones estables y una tercera parte se desconoce su situación actual.  
Otro tipo “especial” son los híbridos:
  • El jabalí y el cerdo vietnamita
  • La piraña
  • La mariposa Cydalima perspectalis
  • El pulgón amarillo
  • La yuca
  • El kalanchoe 

 

Todas estas especies forasteras que han llegado a nuestro país son el resultado de los cambios en los ecosistemas por varias causas: el calentamiento del planeta, los movimientos de personas, mercaderías, fauna y flora y la transformación del territorio. 


----


En el artículo se habla del cerdolí (mitad puerco vietnamita y mitad jabalí), una cosa curiosa que desconocia. Ya me lo comentó un compañero de trabajo que era un problema creciente en los montes cántabros y un problema para la pureza genética del jabalí ibérico.


A mi parecer, una muestra más de la globalización (en este caso uno de los retos del siglo XXI).
 
Diario Ine
http://www.lne.es/ 
 
 Ejemplar de cerdolí
 
 
Fuente: http://img.rtve.es/imagenes
---
 
Otra de las curiosidades de este mundo de invasores, híbridos, colonizadores, ... es el caso del Kalanchoe. ¿Por que?
 
kalanchoe daigremontiana
+
kalanchoe delagoensis
=
kalanchoe houghtonii
 
Este kalanchoe houghtonii siempre lo he tenido en las jardineras de casa y puedo jurar que se merece su "mal nombre", espinazo del diablo. Ya que se multiplica fácilmente y, aunque lo cortes, vuelve a salir otra vez la planta. Es fácil de encontrar en el litoral de Catalunya, en Baleares o en otros lugares de la costa peninsular.


 
Supongo que será por la dificultad en su clasificación científica, que se puede encontrar por otros nombres mediante internet. Se tiene que afinar más en estos temas, que dificulta el trabajo. ;)
 
 

dimecres, 5 d’octubre del 2016

MAPA NEGOCIS EMBLEMATICS DE BCN

NEGOCIS EMBLEMÀTICS DE BARCELONA

Mapificació dels negocis catalogats com emblemàtics per l'Ajuntament de Barcelona. En total més de 200 negocis de la ciutat de Barcelona considerats com a emblemàtics georeferenciats mitjançant el GoogleMaps.



Caldria diferenciar tres categories:
  • Establiments de gran interès 
  • Establiments d' interès
  • Establiments d'interès paisatgístic 
Un exemple de cada una de les categories: 
  • Districte de Ciutat Vella: CAFÈ DE L'OPERA ( La Rambla nº 74 )
  • Districte de Gràcia: LLEGUMS - GRANERIA SALA ( Travessera de Gràcia nº 137 )
  • Districte de l'Eixample: ANTIGA PAVIMENTS ESCOFET ( Ronda Universitat nº 20 )
----

Placa de reconeixement que podem trobar als nostres peus si caminem per la ciutat comtal






















dimarts, 13 de setembre del 2016

Curso: Medio ambiente y espacios verdes

Este año 2016 tenia tiempo y algo de €, así que me decidí en apuntarme a un curso de la universidad a distancia UNED.

Reconozco que había muchos cursos  que me parecieron interesantes, pero me puse un tope de gasto y también un límite de créditos. No iba a pagar un curso que requiriese un tiempo de dedicación que no tenia ¿verdad?


Finalmente me decidí por un curso que me atrajo el temario y que duraba unos meses y no todo un año. También así probaba la formación online a través de la UNED ... por si más adelante me animo a hacer otro curso más largo por esta universidad digital. El curso elegido fue MEDIO AMBIENTE Y ESPACIOS VERDES




El material básicamente constaba de un libro de texto, bastante material que se podía descargar online, un foro para las dudas, chats con los profesores, ... en definitiva, una plataforma tipo moodle. 


En los siguientes enlaces he colgado dos trabajos obligatorios presentados, en los cuales se tenían que responder a 14 preguntas sobre el temario dado. 

Trabajo 2 --> https://drive.google.com

dimarts, 9 d’agost del 2016

Curs SSCB0109, MF_1021_3 Participació ciutadana

FRONTERES URBANES DE BARCELONA

L'any 2015 vaig realitzar un curs obligatori sobre Dinàmiques i conflictivitats socials. Bé, més concretament era part del Certificat Professional SSCB0109 - Dinamització comunitària --> Mòdul formatiu 1021_3 Participació ciutadana

Aquest tema va ser impartit pel docent Carles Riera i Albert . Afegeixo uns enllaços per saber més d'ell, un bon docent i un "idealista que toca de peus a terra" (segons el meu parer esclar! )

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Riera_i_Albert 
https://carlesriera.wordpress.com/ 
https://twitter.com/carlesral/media 

Al final del curs es tenia que realitzar un treball en el qual vaig fusionar el temari del curset amb els coneixements de la Geografia socio-urbana. El resultat va ser un treballet que vaig exposar davant de la resta d'alumnes i del professor.

Ja aviso que no és un gran treball, com els que s'ha de fer a la universitat; però si un treball que val la pena ser publicat almenys en aquest humil bloc.



Enllaç a Google Drive:


Recordo que la part que més va impressionar als companys i al docent va ser la pàgina 12 sobre l'esperança de vida al néixer. Vaig trobar un mapa realitzat pel professor Oriol Nel·lo que havia mapificat aquesta informació i es pot veure clarament les diferencies per barris. Fins i tot en un espai tan reduït com el pla barceloní hi ha diferencies de quasi 10 anys en l'esperança de vida entre uns i altres barris. Així com el repunt de la tuberculosis pulmonar a la capital catalana. 

Des de la realització d'aquest treball fins a data d'avui hi han hagut certs canvis:

- La finalització de les obres de la caixa de Sants 
- L'obertura a la ciutadania d'una part de la Modelo com a espais de lleure (no únicament a la ciutadania presa)
- Obres al parc de l'Escorxador
- El tancament del Hivernacle de la plaça de Can Mantega  
http://el3.cat
http://www.lavanguardia.com/local/
Segurament tots aquests canvis influiran, en major o menor grau, en alterar les dinàmiques urbanes i socials d'aquesta part de la ciutat de Barcelona. Però espero que algun dia no molt llunyà pugui veure un canvi en l'eix del passeig de la zona franca i un dels barris oblidats de Barcelona. Crec que un gran impacte serà quan arribi el metro al barri de la Marina del districte de Sants - Montjuïc.... a aquest ritme potser el 2041. 

dijous, 21 de juliol del 2016

Guia d' especies de la Mediterrània

Guia d'identificació i tractament de picades de medusa i altres organismes gelatinosos

Meduses que es poden trobar a la costa mediterrània espanyola
  • Pelagia noctiluca
  • Rhizostoma pulmó
  • Cotylorhiza tuberculata
  • Aurelia aurita
  • Chrydaora hysoscella
  • Discomedusa lobata
  • Rhizostoma luteum
  • Carydea marsupialis 
  • Aequorea forskalea
  • Vedella velella
  • Porpita porpita
  • Olindias phosphorica
  • Gonionemus vertens
  • Pandea cònica
Altres organismes gelatinosos que es poden trobar a la costa mediterrània espanyola
  • Physalia physalis 
  • Salpes
  • Leuckotea multicornis / Ctenòfor
  • Forskalia sp.  / Sifonòfor
Espècies invasores presents a la costa mediterrània espanyola
  • Mnemiopsis leidyi
  • Phyllorhiza punctata
Meduses que es poden trobar en altres llocs de la Mediterrània
  • Pelagia benovici
  • Drymonema dalmatium
  • Rhopilema nomadica
  • Cassiopea andromeda
  • Catostylus tagi
  • Marivagia stellata

Voldria afegir unes fotografies (realment unes males fotos per culpa de la mala resolució de la càmera del mòbil) realitzades al centre Institut ciències del mar, pag. marítim 37, Barcelona.

Aquari amb meduses, segons les etiquetes enganxades són Cassiopea sp. del febrer del 2015 (no ser si nascudes o capturades en aquesta data). 


Un altre aquari amb una altre espècie de meduses 


Ens van ensenyar un video de les captures de meduses gegants (Nemopilema nomurai) al mar de la Xina. Realment impressionant veure una coberta d'una vaixell pesquer amb meduses que poden fer més de 200 kg. Ja una plaga en aquell mar en disputa i una crisi pel sector pesquer i un veritable problema mediambiental. 

Noticia relacionada de la premsa:

- Els experts alerten d'una invasió mundial de meduses gegants ( http://www.naciodigital.cat )

-----------------------------

GUIA DE BUTXACA - QUADERN BLAU ( by Fundació PT)
Font: Guia de la Fundació Pere Tarrés. Servei Colònies de Vacances
> Distribució d'organismes
- Estatge supralitoral
- Estatge mediolitoral
- Estatge infralitoral

> Tipus de platges
- Zona d'acumulació
- Zona rocallosa

- Platja artificial de sorra
- Platja natural de sorra
- Platja natural de roques

> Vegetals 
Algues
- Codium bursa
- Ulva lactuca

Fanerògames marines
- Posidonia oceanica

 Font: Viquipèdia - It




> Animals invertebrats
Porífers
- Euspongia officinalis
- Crambe crambe

Cnidaris
- Anemona sulcata
- Actania equina
- Vedella velella
- Aurelia aurelia
- Eunicella singularis

Anèlids poliquets
- Pomatoceros triqueter
- Spirographis spallanzani

Equinoderms
- Holothuria tubulosa
- Ophiocomina nigra
- Paracentrotus lividus
- Astropecten sp.
- Marthasterias glacialis

Mol•luscs

Escafòpodes
- Dentalium sp

Bivalvs
- Mytilus galloprovincialis
- Chamalea gallina
- Glycimeris Glycimeris
- Acanthocardia tuberculata
- Donax trunculus
- Venus verrucosa
- Anomia ephippium
- Pecten jacobaeus
- Chlamys varis
- Ostrea edulis
- Ensis Ensis
- Arca noae
- Venerupis decussata
- Mactra corallina
- Callista chione

Gasteròpodes
- Naticarius hebraeus
- Murex brandaris
- Cypraea pyrum
- Patella sp.
- Turritella communis
- Gibbula sp.
- Trunculariopsis trunculus
- Trivia monacha
- Cerithium vulgata
- Littorina sp.
- Aporrhais pespelecani
- Hinia sp.

Cefalòpodes
- Octopus vulgaris
- Loligo vulgaris
- Sepia officinalis

Crustacis
- Parapenaus longirostris
- Nephrops norvegicus
- Pachygraspus marmoratus
- Dardanus sp.
- Balanus perforatus

> Animals vertebrats
- Condrictis
- Osteïctis

Aus
- Larus cachinnans
- Larus fuscus
- Larus ridibundus
- Phalacrocorax carbo
- Sterna hirundo

-----

I voldria finalitzar amb una petxina a la qual li tinc un especial "carinyu", la petxina de Santa Llúcia. Suposo que serà per la seva dificultat de trobar-la a la platja i per les estones que la buscava amb la meva cosina al ser uns nens.  


----
Per anar acabant voldria afegir una foto d'un plafó informatiu situat vora el poliesportiu de la Mar Bella. La informació mediambiental proposa una ruta per fer snorkel realitzada pel Club d'Immersió de Biologia amb unes imatges s'especies que es poden observar a la costa barcelonina. 




Guia d'espècies » Crustacis » Pachygrapsus marmoratus

Curiositats
· S’anomena també cranc corredor degut a la seva habilitat per desplaçar-se ràpidament per les roques. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies.
· És molt habitual trobar-los entre les roques dels espigons i a les zones rocoses de les platges, són els típics crancs que persegueixen els nens petits.
·És habitual utilitzar-los com a esquer en la pesca recreativa amb canya.

M'ha fet gràcia ... els crancs que vaig perseguir entre les roques quan era nen. 
jejeje

dilluns, 13 de juny del 2016

IPC 2015 - Espanya 58 punts


Ja fa uns anys vaig publicar en aquest espai una entrada sobre el IPC. No em refereixo al índex de preu del consum que cada cert temps donen les xifres per televisió i per la premsa... perquè tothom acabi amb la percepció que tot és més car ara que ahir. Jo vull referir-me al Índex de Percepció de la Corrupció, un tema al qual ja vaig fer referència concretament va ser el dia 1 de desembre del 2012 (Enllaç: http://geobiocat.blogspot.com.es/2012/12/mapa-del-index-de-percepcio-de-la.html)

- L'any 2012 França tenia 69 punts i Espanya n'havia obtingut 65. 

Han passat els anys i no han parat d'aparèixer cassos de corrupció a tots els nivells, fins el punt que la majoria de la societat ja no es sorprèn quan apareix a les noticies que han enganxat a un alcalde, expresident o algú emparentat amb la casa reial esquitxat en casos de corrupció, que té diners en paradisos fiscals o que haurà de visitat un jutjat. I ja no entro amb els empresaris que utilitzen el BOE per fer negocis redons (per exemple el cas de la plataforma Castor).

Bé, hi ha una nova llista amb les dades recollides del 2015 del Índex de la Percepció de la Corrupció i no sembla que Espanya hagi remuntat posicions cap al capdamunt de la taula, més bé al contrari. 


En la llista de la UE podem veure una cosa interessant del 2015 (http://transparencia.org.es/wp-content/uploads/2016/01/ue_ipc-2015.pdf) respecte a canvis comparats amb el 2012. Observem la puntuació de: 
  • França 70 punts 
  • Espanya 58 punts 


És a dir, l'any 2012 entre aquests dos països veïns hi havia una diferencia de 4 punts. L'any 2015, tres anys després, aquesta diferencia s'ha ampliat fins als 12 punts. Espero que aquesta diferencia no es vagi ampliant de cara al futur ... o potser cal una revolució que acabi amb això, no ho ser. 

Ara estem en campanya electoral i el 26 de Juny tornen ha haver-hi eleccions generals, però aquest tema no ha sortit en campanya ... possiblement perquè PP, PSOE, CDC, etc estan emmerdats en casos de corrupció. En definitiva, tota la geografia espanyola està esquitxada per casos de corrupció (encara que uns són de major pes que els altres). 

Possiblement Bèlgica és un país dividit per dues comunitats i cada una va a la seva, però almenys estaran units contra la corrupció perquè només cal veure en el llistat de països que té 77 punts de IPC. Bastants més punts que el regne espanyol. 


No hauria de ser una prioritat de tots els partits polítics anar pujant posicions en aquest ranquing per arribar a ser com França (70 punts), Alemanya i Regne Unit (81 punts tots dos) o Holanda (87 punts) ??

Ja no dic la fita de ser com Dinamarca, Finlàndia o Suècia perquè simplement, els ibèrics no som com els escandinaus en moltes coses. 

O malauradament els espanyols prefereixen ser com Itàlia, que aconsegueix tan sols 44 puntets.

----

Almenys no sóc l'únic del món que sap que és el índex de la percepció de la corrupció (IPC), en fa referència la noticia del diari www.ara.cat --> "L’índex de percepció de la corrupció (CPI) del 2015, dut a terme per Transparència Internacional, situa el Turkmenistan en la posició 154 d’un total de 168 països. Corea del Nord, en la 167."