divendres, 2 de febrer del 2024

Dades sobre els residus i el reciclatge pel Vallès Occ.

Residus i reciclatge pel Vallès Occ.

Aquesta entrada del bloguer anirà sobre el reciclatge. Per començar, no hauria de sobtar perquè ja he fet esment a aquesta temàtica anteriorment a causa del meu interès sobre aquest tema. A més a més, per coses de la vida o per una orientació laboral deliberada, he realitzat diverses feines en el món mediambiental. 


No fa gaire he realitzat un taller sobre reciclatge d’avant un alumnat jove. Una cosa està clara després de la sessió: la ciutadania està informada però la llei del mínim esforç és molt poderosa. A continuació afegeixo unes dades que vaig obtenir de pàgines web oficials.  


La bossa tipus de referencia és de l’any 2013 

Recollida de residus municipals a Terrassa l’any 2013 i el 2023


https://lh7-us.googleusercontent.com/849BUULetLYRVc8bDrgAk39IVMBCfFsj6wI90KWBh2aX11L5Xd7olujrBsVXFS546InSbBZtIA9mg9lmDJidRp77jWyclboVRy34ucWvdkEhd1qUzy-pmBjqxIKke26R6JYaGvl5n337bvJjzYJAaNc

https://lh7-us.googleusercontent.com/V4r1a1A1C1pHX3gqxrxXeQD9YV-ZSoOKZs0ZrIMlDo8iu82CVN18IVYbPflesJDYZRWu6Y1zntemokIIyEq_aNU9HqNZsvWyucWB6yaTxUbJVHNiicOCEsUGf5dpolp2EM7GGxRNzEATbO8MxL4sVvk



Com podem observar en aquestes gràfiques “la bossa tipus” de brossa a Catalunya, que és un índex de referència, no ha patit variacions en els últims 10 anys. Aquest gràfic serveix per comparar municipis i la seva evolució de cara al seu esforç. No voldria centrar-me en el primer punt, perquè depèn de múltiples factors i de l’esforç que fa cada municipi de cara a millorar el percentatge de brossa reciclada. Així que comentaré les dades del municipi de Terrassa que he afegit. 

Tal com es veu en el gràfic, podem afirmar que en els últims deu anys el municipi de Terrassa no ha realitzar els deures. Els motius salten a la vista perquè el contenidor gris recollia un 68% l’any 2013 i el 65% l’any passat. En altres paraules, la recollida selectiva s’ha estancat l’última dècada i ni de bon tros el municipi de Terrassa assolirà els objectius de la Unió Europea; és a dir, reciclar almenys el 50% de la brossa.

Considero que a la vista d’aquests resultats, la regidoria de Medi Ambient municipal hauria de replantejar el sistema que actualment funciona i negociar amb l’empresa que està realitzant la recollida dels contenidors, la recollida dels materials especials (aquells que van a la deixalleria), la recollida de mobles, la recollida comercial en els eixos on es concentren les botigues, etc., així com també premiar els ciutadans que reciclen i penalitzar o multar els incívics. Un mecanisme que es pot fer com a la ciutat de Barcelona o en altres ciutats, amb premis en botigues locals o rebaixes a la factura de l’aigua. 

Personalment sóc favorable a la teoria del bastó i la pastanaga. En altres paraules, augmentar els impostos i millorar així el sistema de recollida de tota mena de residus, així com també multar l’incivisme, premiar el bon comportament i implicar la ciutadania mitjançant campanyes informatives. 

Per acabar aquesta entrada afegeixo una altra informació relacionada amb aquesta temàtica:

2021

Municipi

Generació per càpita (kg/hab./dia)

1,07

Recollida selectiva (%)

44,1


https://lh7-us.googleusercontent.com/ZUgFNzdRqU7XeUgLdfP_0Si6fW9iLVeZCVHaxR9SfvdBteiadooqluY7lQQKyesM-7MjzadOSFhXzFARWtoLllG4sq1kmaiNvQ1fxAF1LMsoB1kO01zZjgRwvHmmjHw2ddmLkW-pY4AWxFJV2fAozeE


https://lh7-us.googleusercontent.com/b-eV8q0nRXVlViMYNCAG5iuCvIcwdulpXxFK7V4brHSbdsjx_n6Qr-IVh9FdW7pXWcLc-M8bEgJwXR5-VZhGwSAaKubF7NtK3ihokoBTphaYpYwDfzTcE3_-b01z75j6zCjwO24w-ZckNeW4gbHP-yc


A Matadepera podem veure clarament com van aplicar la recollida selectiva el 2006. 


Població (2023)

9.891


https://lh7-us.googleusercontent.com/i5AmJYyi9F5tDV9xt96EUC8qgn-iVGFSV7tYkd9m83xyZ9Z_lHqTyhB5QVNQHfTcfNvVw-GDogDMNM7L20izs_D6zpXdjAa4Jp-VMZ1ufnTjPE9h4TbyYoZEEgLqFV9Bmh8SN2AMSLrYucAB3ZbkSMs


Per altra banda, un altre municipi del Vallès on no se segueix amb el sistema de recollida comú, el municipi veí de Viladecavalls.


Població (2023)

7.794


https://lh7-us.googleusercontent.com/bDtw-Xd9MMU38j5myV9GmMfik5kid2C9sy-c2o4m1bfZDZ4gDKb61GsGJ8UpPHtVF8SOo4iNIIQlFV9U_PdZW2xL2vPkd8dSeO6HZuq-U4ts4V63uRR0vfWPpn9pyg8qo5Jqblt7LZur-aWtCgE6tIs


> Més info a la web idescat, per exemple d'Ullastrell


dilluns, 8 de gener del 2024

EDU - notes Ciències Socials 1º trimestre a 1º ESO

1º TRIMESTRE DE 1º ESO


NOTES NUMÈRIQUES:


NOTES

Nº ALUMNES

0-4,9

16

5-6,9

23

7-7,9

9

> 8

6




NOTES AL PROGRAMA: 


NOTES

Nº ALUMNES

NA

9

AS

29

AN

11

AE

5


Bé, doncs més del 50% de l'alumnat va obtenir un AS. Això va ser així perquè la meitat de l'alumnat que havia tret nota per sota un 5 van acabar amb un AS. Motius: entrega de tasques, actitud i notes entre 4,4 i 4,9. 


dimarts, 12 de desembre del 2023

EDU - Resultats com a mostra i relació amb l'informe PISA

Resultats d'un centre de Catalunya
Curs 2022-23

- 5 competències avaluades
- Símbols: 
  • triangle groc          mitjana de Catalunya 
  • cercle verd            nivell del centre 
  • estrella negra         nivell de complexitat de la prova 
  • lletres                grups
En primer lloc veiem que aquest centre de secundària està per sobre de la mitjana de Catalunya. 

També podem observar que la complexitat de la prova es troba a una mitja entre el nivell mig de la ccaa i el nivell obtingut pel centre. 

Ara bé, en les proves realitzades en el centre hi ha una gran diferència entre grups. Mentre que el B C i D estan a la mitja o per sobre del triangle groc, el grup A es troba força per sota.  
Aquests resultats els té cada centre on en van fer les proves i, òbviament, el departament d'educació i la Generalitat. Així com també, molt possiblement el ministeri. 

Així que no pot haver-hi sorpreses amb els resultats PISA del nostre país quan ja es té aquesta informació abans. No només això, sinó que el departament d'educació té la sèrie històrica dels últims anys. És a dir, haurà vist com progressivament el nivell de l'alumnat ha anat baixant.  

Però què és l'informe PISA ?



dimecres, 6 de desembre del 2023

Història i demografia - Una Constitució desfasada

Una societat del segle XXI i una Constitució desfasada

Demografia any 1978 i 2021.

Font web INE


Així que realitzant una reflexió podem dir que:







Dit d'una altre manera, la Constitució espanyola en breu farà mig segle

Molta gent que va votar aquella constitució actualment ja està enterrada per raons biològiques i els joves que van tenir la possibilitat de votar, avui ja entren a la categoria social de jubilats. 

Per altre banda, aquells que van viure la Guerra Civil en la seva joventut ja tenien una edat i unes vivències viscudes durant una llarg dictadura.

Ara be, ja hi ha una generació de polítics (així com la resta de la societat a la qual representen) que la Transició, la Constitució i el pas a un nou règim són uns fets històrics. No ho van viure com els seus predecessors, els seus pares o avis.  

Al meu parer ja toca una Consti 2.0 i deixar aquella que va servir de frontissa entre un règim dictatorial i el pas a un de nou però tutelat per la gent forta del règim caduc. O tornar a una versió de la Constitució de 1931 actualitzada. 

diumenge, 12 de novembre del 2023

EDU - RESULTATS DE LA PREAVALUACIÓ (1º eso)

Distribució d'alumnes segons nombre de matèries suspeses

en la pre - avaluació.


1r ESO

0 suspeses

1-2 suspeses

3-4 suspeses

5 o més

Total alumnes


Total

50

38%

58

45%

17

13%

5

4%

130

100%

Han aprovat la matèria de :

1r ESO

1 Català

2 Castellà

3 Anglès

4 Francès

5 Matemàtiques

6 Naturals

7 Tecnologia

8 Socials

9 Música

10 ViP

11 Ed.Física


Total alumnes



Total

87

67%

115

88%

101

93%

21

100%

115

88%

113

87%

103

79%

120

92%

108

83%

124

95%

130

100%





Podem veure que només a educació física hi ha un 100 % d'aprovats. L'altre cas, francès, no el comptaria perquè no realitzen l'assignatura tots els 130 alumnes de 1º.


Possiblement aquestes dades siguin la causa d'una altre cosa rellevant ... cal potenciar més la llengua catalana a de 1º a 6º a l'escola? amb quines mancances arriben els alumnes a 1º d'eso amb la llengua vehicular a l'educació a Catalunya?