Presentació realitzada a l'aula per un curs de Acció Social
De l'Aquí No a l'Així Sí.
Orientacions per planificar polítiques amb impacte territorial
Col·lecció Guies per a la Qualitat Democràtica
Barcelona
2007
A Google Docs. :
https://docs.google.com/document/d/1VbNEJx9_Vug8JjQiM2Vc1ZNWTMxm3qf5Wi6d21IeHVA/edit?usp=sharing
--------
Moviments:
NIMBY
Acrònim de Not in my back yard (traduït com No al meu pati del darrera)
Reacció dels ciutadans que s'organitzen per enfrontar-se als canvis i projectes d'instal·lació en el seu entorn immediat d'infraestructures considerades perilloses o desagradables, ja sigui per causa de contrarietats personals o de perill real.
Són el malson de molts polítics i planificadors, davant la dificultat de fer les coses combinant els interessos privats i l'interes públic.
Per exemple:
La gent vol transport ferroviari i una estació de tren a cada poble, però no vies de tren que parcel·lin el territori.
SPAM
Ho podríem traduir com a Sí, Pero Aquí No.
Els ciutadans afectats, s'oposen a les instal·lacions i activitats que ells mateixos considerin necessàries, però no els importa que aquestes s'ubiquin lluny del seu entorn.
Per exemple
AVE o la MAT o incineradores de brossa o presons o reallotjament de marginats.
NIABY (No al pati del darrere de qualsevol persona)
L'oposició a cert tipus de desenvolupaments i ho consideren inadequat fer-ho en qualsevol lloc del món.
Per exemple:
instal·lacions de centrals nuclears
BANANA
Es caracteritza per la critica i oposició permanent de certs grups de defensa al desenvolupament local.
L'aparent oposició a totes les instàncies de desenvolupament proposat suggereix que busquen una completa absència d'un nou creixement.
Per exemple:
idealització de nuclis de població rurals.
CAVE
acrònim de "Ciutadans contra pràcticament tot", significa oposició a cada desenvolupament o projecte proposat.
> Existència d'altres tipologies i acrònims ...
---------------------------------------------------------------------------------
NIABY
"Aquí, no, però allà, tampoc"
La majoria dels conflictes tractats tenen un fil argumental comú. Les autoritats o la iniciativa privada anuncien un projecte que topa amb la sensibilitat de la població. Les entitats locals ho veuen com una agressió i es mobilitzen, formant una plataforma. Aquests es manifesten i són presentats com uns egoistes que impedeixen la modernització del territori.
Aquesta vocació de defensa territorial té un esperit que traspassa fronteres: “Aquí, no, però allà, tampoc”. Enlloc de traspassar el problema als veïns, s’aposta per una nova cultura de l’aigua.
Per exemple que “els qui no volen el transvasament de l’Ebre també s’oposen al del Roine, que segurament podria estalviar el de l’Ebre”.
Els moviments socials en defensa del territori acostumen a tenir un resultat positiu. “El rendiment és bastant alt: si no aconsegueixen aturar el projecte, fan que es redueixi o bé obtenen compensacions molt elevades per a la zona”. Municipis com Cassà de la Selva o Santa Cristina d’Aro han obtingut sucoses contrapartides pel pas de la línia de les Gavarres. A Cardona, en canvi, van tenir més sort i les protestes van aconseguir que l’abocador de residus industrials quedés tan sols en un projecte.
L'estudi dels conflictes aposten per “comprendre els conflictes, més que no pas prendre posició”.
Part dels
problemes territorials són causats per la manca d’una planificació general del territori.
Els conflictes es deuen també
a “una major preocupació pel lloc on vivim i una crisi de representació política i institucional”.
-------
Punts de debat confrontats:
1.A favor del desenvolupament.
el bé general a pesar dels efectes locals.
2. per una major autonomia local
els uneix la confrontació a un projecte particular vist com una imposició des de instàncies superiors uns creuen que les persones locals han de tenir la última paraula si el projecte afecta a la població local.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Visualització per exemplificar un cas concret ocorregut a Santa Coloma de Gramanet (Barcelona)
Font:
http://www.filmaffinity.com/es/film794580.html
Título original
¡Mezquita NO!
Año 2005
Duración 30 min.
País España
Director Alberto Aranda, Guillermo Cruz
Guión Alberto Aranda, Guillermo Cruz
Reparto Documentary
Productora A Contraluz Films / tururut art infogràfic
Género Documental | Mediometraje. Religión
Documental sobre el conflicto ocurrido en la ciudad de Santa Coloma de
Gramanet durante octubre y noviembre de 2004.
La instalación de un
oratorio musulmán en los bajos de un edificio de viviendas desencadenó
las protestas de los vecinos, que se quejaron porque el local no estaba
en condiciones para albergar un centro de culto.
En medio del conflicto
entre los vecinos, el Ayuntamiento y los musulmanes, intervinieron
varias personas del Centro Cultural Ateneu de Sta. Coloma, que pedían
respeto a los vecinos por los que estaban rezando, defendiendo el
derecho constitucional a la libertad de culto.
Finalmente, el ambiente
se caldeó más de la cuenta hasta que fue necesaria la intervención de
los Mossos d´Esquadra.
"Un informe municipal plantea una gran mezquita en Barcelona" 12/02/2015 --> NOTICIA A LA VANGUARDIA
En Madrid:
Mezquita central (1988) o Mezquita de la M-30 (1992)
También hay mezquitas en: Marbella, Málaga, Fuengirola, Ceuta, Melilla y Valéncia (Inaugurada el 2013).
--------
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Esquema simple:
Esquema complexe:
La sostenibilitat té tres dimensions:
- L'ambiental
- La social
- L'econòmica
Existència d'elements tangibles i intangibles
Recursos limitats
Noves tecnologies
Proces dinàmic i constantment canviant.
Econòmica
Eficiència en l ús dels capitals
Creixements econòmics orgànics
Tecnologies apropiades
Valoracióambiental
Internacionalització
Contracte natural
Ambiental
Integritat dels ecosistemes
Biodiversitat
Capacitat de carrega
Equitat intergeneracional
Participació i pluralisme
Activitat antropogènica
Social
Eliminació de la pobresa
Cohesió i equitat
Mobilitat
Llibertat
Equitat intrageneracional
Distribució dels recursos
Contracte social
