dimarts, 13 de setembre del 2016

Curso: Medio ambiente y espacios verdes

Este año 2016 tenia tiempo y algo de €, así que me decidí en apuntarme a un curso de la universidad a distancia UNED.

Reconozco que había muchos cursos  que me parecieron interesantes, pero me puse un tope de gasto y también un límite de créditos. No iba a pagar un curso que requiriese un tiempo de dedicación que no tenia ¿verdad?


Finalmente me decidí por un curso que me atrajo el temario y que duraba unos meses y no todo un año. También así probaba la formación online a través de la UNED ... por si más adelante me animo a hacer otro curso más largo por esta universidad digital. El curso elegido fue MEDIO AMBIENTE Y ESPACIOS VERDES




El material básicamente constaba de un libro de texto, bastante material que se podía descargar online, un foro para las dudas, chats con los profesores, ... en definitiva, una plataforma tipo moodle. 


En los siguientes enlaces he colgado dos trabajos obligatorios presentados, en los cuales se tenían que responder a 14 preguntas sobre el temario dado. 

Trabajo 2 --> https://drive.google.com

dimarts, 9 d’agost del 2016

Curs SSCB0109, MF_1021_3 Participació ciutadana

FRONTERES URBANES DE BARCELONA

L'any 2015 vaig realitzar un curs obligatori sobre Dinàmiques i conflictivitats socials. Bé, més concretament era part del Certificat Professional SSCB0109 - Dinamització comunitària --> Mòdul formatiu 1021_3 Participació ciutadana

Aquest tema va ser impartit pel docent Carles Riera i Albert . Afegeixo uns enllaços per saber més d'ell, un bon docent i un "idealista que toca de peus a terra" (segons el meu parer esclar! )

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Riera_i_Albert 
https://carlesriera.wordpress.com/ 
https://twitter.com/carlesral/media 

Al final del curs es tenia que realitzar un treball en el qual vaig fusionar el temari del curset amb els coneixements de la Geografia socio-urbana. El resultat va ser un treballet que vaig exposar davant de la resta d'alumnes i del professor.

Ja aviso que no és un gran treball, com els que s'ha de fer a la universitat; però si un treball que val la pena ser publicat almenys en aquest humil bloc.



Enllaç a Google Drive:


Recordo que la part que més va impressionar als companys i al docent va ser la pàgina 12 sobre l'esperança de vida al néixer. Vaig trobar un mapa realitzat pel professor Oriol Nel·lo que havia mapificat aquesta informació i es pot veure clarament les diferencies per barris. Fins i tot en un espai tan reduït com el pla barceloní hi ha diferencies de quasi 10 anys en l'esperança de vida entre uns i altres barris. Així com el repunt de la tuberculosis pulmonar a la capital catalana. 

Des de la realització d'aquest treball fins a data d'avui hi han hagut certs canvis:

- La finalització de les obres de la caixa de Sants 
- L'obertura a la ciutadania d'una part de la Modelo com a espais de lleure (no únicament a la ciutadania presa)
- Obres al parc de l'Escorxador
- El tancament del Hivernacle de la plaça de Can Mantega  
http://el3.cat
http://www.lavanguardia.com/local/
Segurament tots aquests canvis influiran, en major o menor grau, en alterar les dinàmiques urbanes i socials d'aquesta part de la ciutat de Barcelona. Però espero que algun dia no molt llunyà pugui veure un canvi en l'eix del passeig de la zona franca i un dels barris oblidats de Barcelona. Crec que un gran impacte serà quan arribi el metro al barri de la Marina del districte de Sants - Montjuïc.... a aquest ritme potser el 2041. 

dijous, 21 de juliol del 2016

Guia d' especies de la Mediterrània

Guia d'identificació i tractament de picades de medusa i altres organismes gelatinosos

Meduses que es poden trobar a la costa mediterrània espanyola
  • Pelagia noctiluca
  • Rhizostoma pulmó
  • Cotylorhiza tuberculata
  • Aurelia aurita
  • Chrydaora hysoscella
  • Discomedusa lobata
  • Rhizostoma luteum
  • Carydea marsupialis 
  • Aequorea forskalea
  • Vedella velella
  • Porpita porpita
  • Olindias phosphorica
  • Gonionemus vertens
  • Pandea cònica
Altres organismes gelatinosos que es poden trobar a la costa mediterrània espanyola
  • Physalia physalis 
  • Salpes
  • Leuckotea multicornis / Ctenòfor
  • Forskalia sp.  / Sifonòfor
Espècies invasores presents a la costa mediterrània espanyola
  • Mnemiopsis leidyi
  • Phyllorhiza punctata
Meduses que es poden trobar en altres llocs de la Mediterrània
  • Pelagia benovici
  • Drymonema dalmatium
  • Rhopilema nomadica
  • Cassiopea andromeda
  • Catostylus tagi
  • Marivagia stellata

Voldria afegir unes fotografies (realment unes males fotos per culpa de la mala resolució de la càmera del mòbil) realitzades al centre Institut ciències del mar, pag. marítim 37, Barcelona.

Aquari amb meduses, segons les etiquetes enganxades són Cassiopea sp. del febrer del 2015 (no ser si nascudes o capturades en aquesta data). 


Un altre aquari amb una altre espècie de meduses 


Ens van ensenyar un video de les captures de meduses gegants (Nemopilema nomurai) al mar de la Xina. Realment impressionant veure una coberta d'una vaixell pesquer amb meduses que poden fer més de 200 kg. Ja una plaga en aquell mar en disputa i una crisi pel sector pesquer i un veritable problema mediambiental. 

Noticia relacionada de la premsa:

- Els experts alerten d'una invasió mundial de meduses gegants ( http://www.naciodigital.cat )

-----------------------------

GUIA DE BUTXACA - QUADERN BLAU ( by Fundació PT)
Font: Guia de la Fundació Pere Tarrés. Servei Colònies de Vacances
> Distribució d'organismes
- Estatge supralitoral
- Estatge mediolitoral
- Estatge infralitoral

> Tipus de platges
- Zona d'acumulació
- Zona rocallosa

- Platja artificial de sorra
- Platja natural de sorra
- Platja natural de roques

> Vegetals 
Algues
- Codium bursa
- Ulva lactuca

Fanerògames marines
- Posidonia oceanica

 Font: Viquipèdia - It




> Animals invertebrats
Porífers
- Euspongia officinalis
- Crambe crambe

Cnidaris
- Anemona sulcata
- Actania equina
- Vedella velella
- Aurelia aurelia
- Eunicella singularis

Anèlids poliquets
- Pomatoceros triqueter
- Spirographis spallanzani

Equinoderms
- Holothuria tubulosa
- Ophiocomina nigra
- Paracentrotus lividus
- Astropecten sp.
- Marthasterias glacialis

Mol•luscs

Escafòpodes
- Dentalium sp

Bivalvs
- Mytilus galloprovincialis
- Chamalea gallina
- Glycimeris Glycimeris
- Acanthocardia tuberculata
- Donax trunculus
- Venus verrucosa
- Anomia ephippium
- Pecten jacobaeus
- Chlamys varis
- Ostrea edulis
- Ensis Ensis
- Arca noae
- Venerupis decussata
- Mactra corallina
- Callista chione

Gasteròpodes
- Naticarius hebraeus
- Murex brandaris
- Cypraea pyrum
- Patella sp.
- Turritella communis
- Gibbula sp.
- Trunculariopsis trunculus
- Trivia monacha
- Cerithium vulgata
- Littorina sp.
- Aporrhais pespelecani
- Hinia sp.

Cefalòpodes
- Octopus vulgaris
- Loligo vulgaris
- Sepia officinalis

Crustacis
- Parapenaus longirostris
- Nephrops norvegicus
- Pachygraspus marmoratus
- Dardanus sp.
- Balanus perforatus

> Animals vertebrats
- Condrictis
- Osteïctis

Aus
- Larus cachinnans
- Larus fuscus
- Larus ridibundus
- Phalacrocorax carbo
- Sterna hirundo

-----

I voldria finalitzar amb una petxina a la qual li tinc un especial "carinyu", la petxina de Santa Llúcia. Suposo que serà per la seva dificultat de trobar-la a la platja i per les estones que la buscava amb la meva cosina al ser uns nens.  


----
Per anar acabant voldria afegir una foto d'un plafó informatiu situat vora el poliesportiu de la Mar Bella. La informació mediambiental proposa una ruta per fer snorkel realitzada pel Club d'Immersió de Biologia amb unes imatges s'especies que es poden observar a la costa barcelonina. 




Guia d'espècies » Crustacis » Pachygrapsus marmoratus

Curiositats
· S’anomena també cranc corredor degut a la seva habilitat per desplaçar-se ràpidament per les roques. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies.
· És molt habitual trobar-los entre les roques dels espigons i a les zones rocoses de les platges, són els típics crancs que persegueixen els nens petits.
·És habitual utilitzar-los com a esquer en la pesca recreativa amb canya.

M'ha fet gràcia ... els crancs que vaig perseguir entre les roques quan era nen. 
jejeje

dilluns, 13 de juny del 2016

IPC 2015 - Espanya 58 punts


Ja fa uns anys vaig publicar en aquest espai una entrada sobre el IPC. No em refereixo al índex de preu del consum que cada cert temps donen les xifres per televisió i per la premsa... perquè tothom acabi amb la percepció que tot és més car ara que ahir. Jo vull referir-me al Índex de Percepció de la Corrupció, un tema al qual ja vaig fer referència concretament va ser el dia 1 de desembre del 2012 (Enllaç: http://geobiocat.blogspot.com.es/2012/12/mapa-del-index-de-percepcio-de-la.html)

- L'any 2012 França tenia 69 punts i Espanya n'havia obtingut 65. 

Han passat els anys i no han parat d'aparèixer cassos de corrupció a tots els nivells, fins el punt que la majoria de la societat ja no es sorprèn quan apareix a les noticies que han enganxat a un alcalde, expresident o algú emparentat amb la casa reial esquitxat en casos de corrupció, que té diners en paradisos fiscals o que haurà de visitat un jutjat. I ja no entro amb els empresaris que utilitzen el BOE per fer negocis redons (per exemple el cas de la plataforma Castor).

Bé, hi ha una nova llista amb les dades recollides del 2015 del Índex de la Percepció de la Corrupció i no sembla que Espanya hagi remuntat posicions cap al capdamunt de la taula, més bé al contrari. 


En la llista de la UE podem veure una cosa interessant del 2015 (http://transparencia.org.es/wp-content/uploads/2016/01/ue_ipc-2015.pdf) respecte a canvis comparats amb el 2012. Observem la puntuació de: 
  • França 70 punts 
  • Espanya 58 punts 


És a dir, l'any 2012 entre aquests dos països veïns hi havia una diferencia de 4 punts. L'any 2015, tres anys després, aquesta diferencia s'ha ampliat fins als 12 punts. Espero que aquesta diferencia no es vagi ampliant de cara al futur ... o potser cal una revolució que acabi amb això, no ho ser. 

Ara estem en campanya electoral i el 26 de Juny tornen ha haver-hi eleccions generals, però aquest tema no ha sortit en campanya ... possiblement perquè PP, PSOE, CDC, etc estan emmerdats en casos de corrupció. En definitiva, tota la geografia espanyola està esquitxada per casos de corrupció (encara que uns són de major pes que els altres). 

Possiblement Bèlgica és un país dividit per dues comunitats i cada una va a la seva, però almenys estaran units contra la corrupció perquè només cal veure en el llistat de països que té 77 punts de IPC. Bastants més punts que el regne espanyol. 


No hauria de ser una prioritat de tots els partits polítics anar pujant posicions en aquest ranquing per arribar a ser com França (70 punts), Alemanya i Regne Unit (81 punts tots dos) o Holanda (87 punts) ??

Ja no dic la fita de ser com Dinamarca, Finlàndia o Suècia perquè simplement, els ibèrics no som com els escandinaus en moltes coses. 

O malauradament els espanyols prefereixen ser com Itàlia, que aconsegueix tan sols 44 puntets.

----

Almenys no sóc l'únic del món que sap que és el índex de la percepció de la corrupció (IPC), en fa referència la noticia del diari www.ara.cat --> "L’índex de percepció de la corrupció (CPI) del 2015, dut a terme per Transparència Internacional, situa el Turkmenistan en la posició 154 d’un total de 168 països. Corea del Nord, en la 167."

dimarts, 10 de maig del 2016

Geografia - Trabajo de campo, mediante Google Maps y Drive


En las empresas frecuentemente no te forman lo suficiente y/o no te dan las herramientas adecuadas parar realizar correctamente el trabajo que te han asignado. 


Esto me paso en un trabajo en el cual el trabajo de campo era básico. Por este motivo, utilicé las herramientas conocidas y gratuitas (más un poco de tiempo extra en mi casa) para hacer un mapa de fácil consulta. 


Básicamente utilicé la información que me dieron para mapificar los datos georeferenciados y poder verlo todo en Google Maps. Una herramienta conocida por tod@s. Como el trabajo era por diferentes barrios del Área Metropolitana de Barcelona me era muy útil saber el nombre de las calles o el transporte público más cercano. 


No añado la información obtenida ni fotografías de cada punto ... que no sea delito o algo peor (que me caiga una multa y tenga que pagarla a fracciones hasta los 90 años) jejeje



DIRECTORIO DE SECCIONES:
  • Raval
  • Barceloneta
  • Gavà mar
  • Hospitalet del Llobregat 
  • Badalona 




Fuente: elaboración própia a partir de los datos del muestrario.


Enlace de Googel Fusion Tables: https://www.google.com/fusiontables


dilluns, 4 d’abril del 2016

Excursió - Turó de la Cova Fumada de Castelldefels, una ruta fàcil

A voltes surto a fer un volt i enlloc d'anar a centres comercials o altres meques del consumisme, vaig a voltar cap a llocs menys concorreguts... "como las cabras tiran al monte" jo també vaig cap a puigs i turons. A principis de març vaig anar a fer un d'aquests toms i vaig acabar arribant al Turó de la Covafumada 


Cim del turó de la Covafumada
Turó de la Covafumada
284132015
135 m
Coordenades: 
41.269106, 1.939376
41º 16' 8.76688'' N 1º 56' 21.63391'' E

Des d'aquest petit puig pròxim al mar i que fa de frontera entre els municipis de Sitges i Castelldefels hi ha unes grans vistes. En aquest indret hi ha un dipòsit d'aigua abandonat que domina tota la platja, els diversos barris vora mar, la via del tren i l'autopista, etc.

Vessant que pertany al municipi de Sitges. Port Ginesta al fons de la imatge. 

Vessant mirant cap a Castelldefels. Es pot veure clarament la línia de costa fins l'aeroport i Montjuïc. 
Port el dia que vaig fer aquest volt era un dia molt clar. Cosa que em va permetre, gràcies a uns prismàtics, poder veure molt enllà. Fins i tot vaig poder arribar a percebre les tres xemeneies de Sant Adrià del Besós, és a dir, la desembocadura del riu Besòs.  

Realment això és una prova d'un fet orogràfic per tothom conegut, que gran part de Barcelona està situada en una zona plana deltaica. Una altre cosa interessant és continu urbà de tot aquest pla, fet corroborat si tracem una línia recta des del turo de la Covafumada fins al delta del Besòs en direcció NE.






Però no tot el pla barceloní és visible des de aquest puig. Hi ha altres petits puigs que impedeixen la visibilitat i veure més enllà: el Turó del Caçagats (73m) i el Turó del Calamot (84). Ambdós amaguen Gavà, però a pesar daixò es pot arribar a veure moltes coses gràcies a uns prismàtics en un dia clar:
  • L'aeroport del Prat
  • La muntanya de Montjuïc
  • Els edificis alts de la Gran via de l'Hospitalet
  • Les torres de la Sagrada Família
  • La inconfusible forma de la Torre Agbar
  • Les xemeneies de la tèrmica de Sant Adrià

Una pena que en l'altre sentit només es pugui veure el port de Portginesta, el barri de les Botigues de Sitges i les muntanyes del Massís del Garraf. Si es dinamités una mica la costa del Garraf vora mar es podria arribar a veure la bonica església de Sitges que toca el mar (distància entre el Turó de la Covafumada i l'església són poc més de 11 km en línia recta segons GoogleMaps). jejeje ;)

Sempre he cregut que el massís del Garraf ha condicionat moltíssim Barcelona i els seus voltants. Que fàcil hauria estat connectar el Tarragonés, Baix Penedés i el pla barceloní si no fos perquè la serralada litoral finalitza contra el mar, el Garraf vaja. I que interessant hauria estat la no existència dels túnels del Garraf.

Bé, deixem d'especular o donar idees als dinamiters. Aquell dia vaig acabar pujant a l'antic dipòsit d'aigua per comprovar una cosa: el robatori de la placa del ICC. 

Lloc on hauria de ser la placa 284132015


Fitxa del senyal geodèsic 

La destrucció d'aquest vèrtex geodèsic ja la vaig comentar en una anterior entrada " Senyals geodèsics de Castelldefels " ( http://geobiocat.blogspot.com.es/2015/10/senyals-geodesics-de-castelldefels.html ), però ja que estava pel lloc ho havia de comprovar no?

Baix baixar d'allà i reconec que donaven ganes de seguir pujant pel Serrat de Covafumanda per l'Avenc del Mirador fins arribar al Puig del Cervol (310 m), però ja se'm havia fet tard. Aquell dia només vaig anar fins el Mirador per tenir millors vistes, però no descarto un altre dia anar a prendre la fresca fins al cim. 


Camí per arribar al Puig del Cervol

Més info. sobre els sòls i una reflexió pel futur

En la navegació pels mapes del icc / icgc vaig buscar la tipologia de sòls i, en resum, es pot classificar així des dels peus de Torre Barona fins el delta del Bessós: 

  • Ll_Qpa Plana al.luvial i/o deltaica del Llobregat. Holocè
  • Qpa  Plana al.luvial. Graves, sorra i lutites. Holocè superior.
  • Montjuic és diferent (NMs)
Una pregunta, si no arriben nous sediments pel Llobregat i el Besòs i el nivell del mar puja uns centímetres pel 2100 o més endavant a causa del canvi climàtic. Pot ser que l'aeroport del Prat i part de Barcelona passin a ser zones que estiguin sota les aigües? I Montjuïc una illa pròxima a la costa? 

A més:
- LA COVA FUMADA - web de Castelldefels
http://www.castelldefels.org/ca/doc_generica.asp?dogid=201

- Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/0/forums/detall/1030176/geografia-fisica-sitges.html