Barna Neta - Ponderació dels punts crítics

Ponderació dels punts crítics

Per realitzar el seguiment dels punts es mira quanta i de quin tipus de brossa podem trobar. S’ha considerat diferenciar voluminosos (mobles o electrodomèstics), bosses industrials, bosses domèstiques i excrements (normalment de gos).

A posteriori es transformen aquestes dades multiplicant els valors per una quantitat, així aconseguim assignar un valor al lloc cada cop que es visita.

Cada objecte es multiplica per una xifra segons que és :

x4 voluminosos, x3 bosses industrials, x2 bosses domèstiques i x1 els excrements  

Llavors cada punt crític acumula uns punts al cap d'un temps. Es fa un ranking al cap del temps … i així s’elabora un llistat dels Top més bruts de cada districte. Els 2 punts més bruts de Ciutat Vella i de l'Eixample el desembre de l'any 2017 van ser:

• Carrer Abaixadors 14 
• Carrer Diputacio 198

També tenim en compte les males olors, les taques sobre el paviment, si el que trobem hauria de ser dut a un punt verd (com les peces de roba o pots de pintura) i si hi ha objectes perillosos.

Una altre fase consisteix en realitzar accions concretes per fer baixar la ràtio, millorant el punt al cap de poc temps. Ara bé, hi ha llocs on els negocis incívics, mals hàbits dels veïns o un efecte crida fa difícil millorar-los. I també han de ser accions “realitzables” (costos, imatge i missatge que es vol prioritzar, competències compartides entre ens i empreses, etc)

Posem un exemple visual de Ciutat Vella, concretament del carrer Aurora 25, on hi ha un problema amb la pneumàtica:

3/10 /18 9:20

O carrer Sardenya, un típic xamfrà de l’Eixample.

15/10/18 8:30

O el barri de la Prosperitat, a Nou Barris

Com aquestes imatges en podem trobar a dotzenes amb molt poc temps, passejant per la ciutat i visitant llocs concrets.

Un altre cosa és la problemàtica de certes zones, com el quarar roig (nom que li dono perquè els veïns possen teles vermelles a les façanes) a Ciutat Vella, just a la vora del carrer Joaquim Costa:

• Carrer Malnom
• Carrer Picalquers
• Carrer d’en Roig
• Carrer Egipcíaques
• Carrer d’Agusti Duran

O carrer de n’Aroles ... una cosa que no pasa pas a l'eix del quadrar d'or barceloní (i uns quants carrers més fins a crear les mansanes d'or).

Recorden el opendata dels punts crítis de Barcelona

Aquests són els carrers més bruts del teu barri de Barcelona

L'Ajuntament detecta 863 punts amb

problemes de neteja a la via pública

https://cat.elpais.com/cat/2017/08/31

Però hi ha motius per tenir esperança de que les coses van millorant a pesar de tot --> La recollida selectiva augmenta el 7% el 2017 i arriba al 40% dels residus municipals

Redacció Barcelona / ACN

31 de jul, 2018 --> https://www.diarijornada.coop

----

Info adjunta:

- Dia de mobles de Barcelona amb Google Maps

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1pVcVY_Rgr2B3q27taGdC3FM5lOc&usp=sharing

Geografia- Les inundacions a Sant Llorenç des Cardessar

Municipi més afectat del llevant de Mallorca:

Sant Llorenç des Cardessar

Mapejat del períodes de retorn de torrentades a la població de Sant Llorenç, cada 10, 100 i 500 anys. Podem veure que una gran part del poble està atravessat pel perill de torrentades molt freqüent. Cosa que ja era ben sabuda desde fa temps. Hi han hagut varies torrentades destacables recentment. 

Exactament els anys 1973 (12 d'octubre), 1989 (6 de setembre) i el passat 10 d'octubre 2018. També n'hi han de previes, el novembre de 1943 (i potser una pujada d'aigua als anys ‘50 ... pel que m'han dit). 

Així que podem asegurar que en 10 o 20 anys hi haurà altres torrentades remarcables a Sant Llorenç, esperem que sense víctimes mortals. 

Font: web de tv3 - http://www.ccma.cat/324

Geografia i meteorologia expliquen les inundacions de Sant Llorenç des Cardassar

Una informació similar va apareixer al diari Ultima Hora

Font: https://ultimahora.es/sucesos/

Altres documents :

- Entrevista amb l'alcalde de Sant Llorenç 

https://www.elperiodico.com/es/sociedad

- El país / La tragedia de mallorca revela fallos en la coordinación y el urbanismo

https://elpais.com/politica/2018/10/10

- Tv noticies a Antena3




- Tv3 a la carta
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/cat

- Jeroni Galmés: "La torrentada forma parte del ADN llorencí, la respetamos y tememos"https://www.diariodemallorca.es

- Facebook - fotos antigues
 https://www.facebook.com/pg/FotosAntiguesDeSantLlorenc

...---...
Videos llorencins rebuts per wasap 

Ubicació del lloc filmat del primer video

Coordenades:

• Graus decimals --> 39.610046,3.282059
• SGM 84 --> 39°36'36” N; 3°16’55” E

Una prova dels nervis dels veins que van patir al llarg de la inundació:

Fotografies del poble

A la dreta "es torrent", a l'esquerra les cases i al mig, la zona devastada, els horts. 

En les seguents fotografies podem veure perfectament a quin nivell van arribar les aigues. I quin fangar van deixar dins les vivendes.

Les cortines són un bon indicador de fins on va arribar l'aigua... mitja casa sota les aigues.

Molta feina queda per endavant per fusters, electicistes, fontaners, etc.

En la pròxima imatge es veu clarament la força que duia l'aigua i tot el que podia endur-se. Ni les parets de pedra van poder aguantar.

Els corrals semblen instantanies pròpies de llocs on hi ha el monzó o tsunamis.

No van faltar mostres de suport, com la del tenista Rafa Nadal o la visita del rei [encara que no deu saber com s'agafa una granera ;) ] https://www.arabalears.cat/

---

Font: https://cat.elpais.com/cat/2018/10/10/album

----

Noticias tele5 --> https://www.telecinco.es/informativos

Barna Neta - Compostadores comunitaries

La idea de les compostadores comunitaries no és originaria de la ciutat de Barcelona, ja fa un parell d'any vaig veure la mateixa idea al municipi de Castellolí. La compostadora estava situada vora uns horts i una escola. Afegeixo una imatge que vaig fer llavors i la web ( http://anoiadiari.cat/general ).

Panell informatiu de Castellolí

Compostadora, sac amb poda triturada i contenidor per plàstics 

Interior de la compostadora

A Barcelona podem veure aprop de la Sagrada Familia, vora el punt verd de la Barceloneta i a l'hort de Can Valent altres sitemes similars. Tan de bó en vagin possant més en altres llocs de la ciutat, com per exemple als interiors d'illa de l'Eixample i en els parcs verds urbans.

Afegeixo unes fotografies d'alguns d'ells. Una cosa que es veu a simple vista és que el sistema és diferent que a Castellolí.

Hi ha tres compostadores senyalitzades amb tres colors diferents: verd, groc i vermell. Només el contenidor verd està obert per dipositar-hi la matèria orgànica (MO).

 

Indicacions de que si pot llençar i que no. Podem veure que hi ha MO que no s'hi pot tirar, basicament perquè porvoquen males olors. Però també altres elements que a pesar de ser orgànics, són de difícil degradació, com per exemple les closques o els ossos o l'espinada de peix.

Interior de la compostadora. Com veiem, tot semblen ser restes de fruita i verdura. 

----

Nota de premsa web --> 

http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana

24/11/2017

El punt de compostatge comunitari de la Barceloneta, a ple rendiment 

Dos mesos després de la seva instal·lació, el punt de compostatge està ja al 75% de la seva capacitat. Des d’aquesta tardor, la Barceloneta compta amb una unitat de compostatge comunitari ubicada al Parc de la Barceloneta, davant el Punt Verd del Barri i al costat de la Fàbrica del Sol. 

El balanç d’aquesta experiència comunitària i de sostenibilitat és, de moment, molt positiu: encara no fa dos mesos de la seva instal·lació i la seva capacitat ja està al 75%. El compostatge està funcionant de manera correcta (la temperatura dins de la unitat és elevada) i no s’hi ha registrat cap incidència destacable. 

> Una experiència comunitària

En el punt de compostatge de la Barceloneta, els veïns i veïnes del barri poden portar la seva bossa d’escombraries d’orgànica (amb restes de fruita i verdura, marro de cafè, restes de jardineria, etc.). A canvi, reben una bossa del compost resultant, un adob natural i de gran qualitat, d’aspecte i olor que recorda a terra humida, i que poden utilitzar per a les plantes de casa. 

La unitat de compostatge instal·lada a la Barceloneta consta de tres calaixos d’1m3 aproximadament, amb capacitat de gestionar les restes orgàniques de fins a 30 o 40 famílies. 

El compostador comunitari està format per un tancat amb tres mòduls identificats pels colors: 

• el verd és el mòdul en ús, on s’han d’abocar les restes vegetals
• el groc, el mòdul que ja està ple i en procés de compostatge
• el vermell, el mòdul que ja té el compost acabat

El compost generat es garbella manualment i es retorna periòdicament a les famílies participants del barri. Per això cal estar inscrit prèviament com a família compostaire i rebre una petita formació. 

> Per què compostar?

El compostatge comunitari és una forma de fer compost de manera col·lectiva i adaptada al medi urbà on, per falta d’espai o temps, moltes les famílies no poden fer-ho directament als seus domicilis. 

El compostatge és un procés natural pel qual la matèria orgànica es transforma en compost: un adob natural i de gran qualitat, de color fosc i olor i aspecte que recorden a la terra humida, i que aporta gran quantitat de nutrients al sòl. Aproximadament, de cada 100 kg de matèria orgànica es poden obtenir 30 kg de compost. 

El compostatge és un procés similar al que es dóna de manera natural als boscos: se n’encarreguen una sèrie d’organismes descomponedors i, si es fa correctament, no provoca molèsties ni males olors. 

> Com es pot participar en el compostatge comunitari?

El compostatge comunitari de la Barceloneta és obert a qualsevol família del barri que vulgui participar aportant les seves restes orgàniques de cuina, plantes del balcó o jardí, sigui de forma regular o puntual. El compost generat es garbellarà manualment i es retornarà periòdicament a les famílies participants. Per això, cal estar inscrit prèviament com a família compostaire i rebre 

una petita formació. 

Si voleu participar en aquest projecte, adreceu-vos a 

La Fàbrica del Sol

----

Nou punt de compostatge comunitari a la plaça de
Folch i Torres (ciutat vella - raval)

Octubre 2018

Barna Neta - Ecoparc de zona franca i parc de neteja de l'Escorxador.

> Sortida a la planta orgànica 

Què passa quan hi ha matèria orgànica al abocador de rebuig (el contenidor gris) ?

Doncs que dins l'abocador fermenta i ja a la incineradora augmenta la humitat; per la qual cosa cal augmentar l'energia en la incineradora i això significa més consum.

Un ecoparc és per:

• Recuperar materials
• Després, portar els residus a l'abocador o a la incineradora.

I en números que significa? Pues que el material recuperat és un 20% aproximat. Mentre que un 80% s'incinera o s'enterra a un abocador.

Cal dir que les bales que es fan a la planta es venen a un preu baix o fins i tot, les bales de plàstic resultants no són ni vendibles. En altre paraules, ningú les compra. I no només això, tot aquest treball de seleccionat perquè al final s'hagi de pagar a altres empreses perquè s'ho emportin de la planta.

Durant la visita la guia ens va dir que realment falten plantes de tractament de matèria orgànica. A data del 2018 n'hi han dos en funcionament i que ja estan al límit. Així que si augmenta més la recollida del FORM (sigles de Fracció Orgànica de Residus Municipals) als

contenidors d'orgànica caldria buscar ben ràpid una solució. I per més inrri, la recollida del FORM té un tractament més llarg que altres, comparat amb el vidre per exemple. No és tira la recollida a un camp o a una compostadora gegant i llestos. Tot és una mica més complicat:

Primer hi ha cadenes de triatge, 2 manuals, per si hi ha materials perillosos.

Després també hi ha un triatge amb màquines (lectors òptics, imans, etc.)

Com ja he comentat, les bales que surten es venen a empreses de reciclatge segon la seva tipologia: pet, brics, paper, alumini, metalls ferris, ... I justament és el metall el més fàcil de reciclar, perquè es fon i es creen nous materials metàl·lics. Per contra, el plàstic film ningú el vol (que són les bosses de plàstic entre altres plàstics) i cal pagar, com ja he apuntat, perquè les empreses s'ho emportin. I després hi ha un altre problema, les bales que es venen tenen molts impropis. 

Sobre la quantitat ens digueren que la planta de la zona franca tracta uns 250.000 tones anuals i podria dur un màxim de 300.000 tones.

Sobre el tractament de la matèria orgànica que trobem al gris, al contenidor gris, hi ha varies fases per separar el seu contingut. Sorra, vidres que cauen a un lloc determinat, les restes orgàniques cauen a un altre recipient i el plàstic queda a la part superior. 

Durant el procés de digest, que dura uns 21 dies aproximadament, produeix biogàs i metà. Cal puntualitzar que el compost no és igual al que es coneix com a bioestabilitzant. I després hi ha un altre problema, els lixiviats. Imagineu un "jacuzzi de fems" plena de aigua amb matèria orgànica. Una piscina que on no hi llenceries ni al teu pitjor enemic. Encara sort que en aquella planta tenen un sistema d'ultrafiltració i osmosis inversa per netejar l'aigua. Cosa que significa que no cal portar aquella aigua bruta a la depuradora d'aigua. Per altre banda, el compostatge passa per un afinament i per tres túnels: el túnel de fermentació, de maduració i d'estabilització.

Breus conclusions:

• Tota la instal·lació i tots aquests processos per recuperar un 20% ... que ni els pagesos volen. Perquè aquest compost és de baixa qualitat i amb impropis.
• Un altre lloc interessant seria visitar un lloc on hi ha una gran quantitat de matèria orgànica, Mercabarna. Un lloc on es llença moooolt segons la mateixa guia. I també ens va dir que les restes van a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat.
• Si tots els ciutadans ho fessin bé, les plantes de compostatge que hi ha actualment no donarien a l'abasts.
• Valoritzar és la paraula clau pels residus, quant val una bala de plàstic de bona qualitat? i de paper?

> Dades clau sobre la sortida al parc de neteja del parc de l'Escorxador 

• Només un 3% de la recollida de brossa total la recullen els escombriaires. És un percentatge baix, però molt visual per la ciutadania. És a dir, un 97% de les tones es recullen mitjançant els contenidors. 
• El que recullen els escombriaires del terra no es separa. També hi ha moltes restes de fulles i terra, sobretot al llarg de la tardor.
• Tot els que es recull acaba a un abocador de la província de Barcelona.
• Hi ha districtes amb especialitats, com per exemple Ciutat Vella. Es va iniciar "la contrata" del servei amb 150 empleats i ara són més de 300. I com veiem alguns punts del casc antic encara?

Un altre lloc interessant per visitar és un punt verd de zona, per la diversitat de residus que s'hi poden portar:

Cartell d'entrada al punt verd de Vall d'Hebron 

Però cal tenir present que, a Barcelona, només el Punt Verd de Zona de la Vall d'Hebron accepta amiant. On ja tenen unes instal·lacions adequades per la seva recollida i posteior trasllat. 

Natura - Guies de jardineria pro-espècies autòctones

Una de les meves aficions, com molts saben, és la jardineria. I si donem un pas més, el paisatgisme. Per això voldria compartir un recull de documents realitzats per l'ajuntament de Barcelona que són unes senzilles guies. 

> Què són les plantes invasores ?

Guia de plantes invasores i les seves alternatives. Per exemple és millor plantar una Passiflora que una Ipomea
https://drive.google.com/open?id=0B87eOdIB2irXa0RZclVzNmpvQnc


> Consells per potenciar la biodiversitat urbana
Breu guia per ajudar a crear hàbitats adequats per la fauna urbana 
https://drive.google.com/open?id=0B87eOdIB2irXMVlsNjdfdlc2OEE

> Estudi d'espècies invasores a la ciutat de Barcelona i proposta d'espècies alternatives

170 pàgines amb molta informació ja per un nivell "pro". Prova d'això és l'esment de la serp del blat de moro (Elaphe guttata) com espècie invasora a les Balears.

https://drive.google.com/open?id=0B87eOdIB2irXVW1rbktWNzAwNWs

Potser al cap del temps moltes d'aquestes espècies siguin considerades espècies naturalitzades o hi hagi alguna plaga natural que ho retorni tot a lloc, tal com va ser. Com ara veiem en el cas del pugó de les figueres de moro o el cas del morrut vermell de les palmeres. 

Cas del pugó de les figueres de moro al parc de Collserola: 


Font: https://beteve.cat

Mentre la naturalesa no faci el mateix amb el Homo sapiens ...  tot anirà bé. 😌

Natura - Illa de calor a Barcelona

En aquesta entrada voldria tractar el tema de la Illa de calor de Barcelona i dels municipis pròxims costaners. Però sabeu què és una illa de calor (info de wikipedia)?

Crec que la següent imatge ho reflexa fàcilment:

"Els barcelonins s'enfronten als reptes d'una ciutat compacta mediterrània, entre ells l'efecte Urban Heat Island"

Encara sort que Barcelona té la mar a tocar i dos rius que permeten airejar l'aire de l'interior al mar i vicesersa. Però igualment això no impedeix que hi hagi un augment tèrmic a Ciutat Vella i l'Eixample força destacat si ho comparem amb altes zones properes als rius o al mar (com per exemple Gavà mar). 

Sobre aquest tema he trobat a Slide Share una presentació interessant si es vol saber més:

Font: https://es.slideshare.net/marcapmany/el-fenomen-urb-i-les-xarxes-urbanes

Com ja s'ha comentat, els eixos fluvials són claus per combatre les illes de calor. Però també ho són les zones verdes ... o els eixos verds. Per aquest motiu Barcelona i altres ciutats volen posar més verd als seus entramats urbans. Aquest seria el pla per Barcelona en aquest sentit:

• Xarxa de corredors verds per avançar des de "verd decoratiu" a "verd estructural".
• Línies urbanes interconnectades amb presència dominant de vegetació i ús exclusiu (o prioritat) per a vianants i bicicletes

Crec que la idea és clara: connectar en verd Collserola i la platja passant per varis enclavaments verds ja existents. I connectar també les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs ... ara a veure quan es podrà anar amb bici de punta a punta de forma segura ;)

I potser la cosa es pot agreujar a les ciutats si es compleixen les prediccions pel 2050, una noticia del diari ARA (https://www.arabalears.cat/societat/

Així seria la previsió del temps del 2050 si el canvi climàtic s'agreuja // Meteoròlegs de diversos països graven espais del temps futuristes ficticis per conscienciar sobre el canvi climàtic

Barna Neta - Documets de reforç

No ser si les noves generacions coneixeran aquest personatge que apareixia a TV3, però inicio aquesta entrada amb ell

EL CAPITÀ ENCIAM

Com ja deia fa temps aquest personatge, els petits gestos són poderosos. I un que podria salvar el planeta és deixar d'utilitzar tant de plàstic o no reciclar. Afegeixo un parell d'articles molt interessants per saber més d'aquest problema mundial. 

1.)

El dominical de El Periodico (del 29 de abril al 5 de mayo)

La guerra de la basura

China ha dicho basta,no acepta más residuos de Europa. ¿Qué hacemos con ellos? --> Cómo la basura del planeta ha desatado un conflicto mundial

https://www.xlsemanal.com

2.)

Ahogados en un mar de plástico 

5 de junio de 2018

Cada año acaban en el océano unos ocho millones de toneladas de plástico, un material que puede tardar siglos, o más, en desaparecer. ¿Podemos seguir disfrutando de este invento sin destruir el planeta?

http://www.nationalgeographic.com.es

Molts anys després del programa protagonitzat pel capità enciam, la temàtica segueix essent molt d'actualitat com veiem.

                      Font: ACR

El futur sembla ser que caldrà potenciar l'economia circular i buscar alternatives de cert productes. Com per exemple, els pals de chupaphups de cartró enlloc de ser de plàstic. Una cosa tan simple com això pot ajudar ... i si ho fem en infinitat de productes d'ús diari està clar que es reduiria la quantitat de plàstic que acaba als abocadors, incineradores, al mar, ...

Finalitzaré aquesta entrada amb dues infografies molt visuals sobre aquest tema i un video sobre l'illa de plàstics al Pacífic:

Font: www.vengodelaedaddelplastico.blogspot.com

Font: Fundació Biodiversitat 

The Great Pacific Garbage Patch - Explainer

--> Potser tot això es podria evitar si tots els plàstics fossin d2w?