divendres, 13 de març del 2020

Barna - Arbres de interès local

🌳 Si un passeja per Barcelona i es fixa una mica en les plaques dels espais verds pot trobar-se que es troba enfront d'un arbre diferent. Concretament un arbre catalogat d'interès local, per una raó o per altre. A vegades és perquè és un arbre molt vell o perquè és difícil de trobar en un altre punt de la ciutat o de Catalunya. 

A data del 2020 hi ha a la ciutat comtal 165 arbres d'interès local. Per ajudar-se i no anar buscant "a lo tonto", es pot consultar aquestes webs. I si un vol anar per feina, que comenci pels jardins de la UB i el c/ Enrique Granados. M'ha sorprès que les palmeres Washingtonia varen néixer el 1893. 



I ja que vaig fer una entrada sobre el ginjoler (i el seu fruit, els gínjols) ... em va fer força gràcia trobar-me per casualitat amb aquest arbre en ben mig de la ciutat.  

Ginjoler (Ziziphus jujuba)


Catàleg:
0148-05-07
Característiques:
Alçària: 16 m
Volta de canó a 1,3 m.: 1,90 m.
Capçada (diàmetre): 18 m.
Any de catalogació: 2007
Data aproximada de naixement: 1857

Carrer Arimon, 14 --> Google maps - Barcelona

El ginjoler és un arbre de conreu agrícola antiquíssim originari del sud i de l’est d’Àsia, tot i que també el coneixien i cultivaven els grecs, els romans i els àrabs, els quals presumiblement el van introduir a la península Ibèrica. Es conreava per motius fructícoles, però també se’n valora la qualitat de la fusta, que té diferents utilitats (per exemple, a casa nostra s’empra per fer instruments musicals com ara gralles i tenores). 

El fruit, que es menja fresc o assecat, va donar peu a una coneguda dita catalana: “Més content que un gínjol”. Aquest exemplar, situat en una petita placeta del carrer d’Arimon, evoca el passat agrícola i de jardins de l’antic municipi de Sant Gervasi. 

És el més gros dels documentats a la ciutat i probablement a Catalunya.


WEB DE LA FITXA

diumenge, 9 de febrer del 2020

Número de habitantes de España a lo largo de la historia

Tabla con el número de habitantes de España 

AÑO
HABITANTES 

Siglo I a.C

6.000.000
Invasiones germánicas
300.000
Como aportación
Presencia musulmana
35.000
Llegados en un primer momento. 
Siglo XIV
5.500.000
1348 - Año de la Peste Negra 
Siglo XVI

Tímida recuperación que solo sirve 
para llenar el hueco dejado por la 
expulsión de los judíos (1492)  
Finales del siglo XVI
9.000.000
XVII
7.000.000
Crisis socio-econónimca, expulsión de
los musulmanes (1614) y guerra.
XVIII
9.308.000
Recuento de Aranda en 1768
10.268.000
Recuento de Floridablanca en 1787
1808
12.000.000

Desde 1857 se realizan los censos 
oficiales y poco después se crea el 
Instituto Geográfico y Estadístico.
1900
18.600.000
1999
40.000.000

2008
2019*
46.063.511
47.100.396

Estos datos son obtenidos a partir del siguiente texto. El cual, ya que estamos, he encontrado en un archivo de un dvd sobre este tema. Así que también lo añado en esta entrada. Aunque lo siento, no he podido encontrar la fuente de este documento.

*)
Población de 47.100.396, aunque hay que sumar a 5.023.279 de extranjeros
Por tanto, 52.123.675 almas con y sin DNI ... y seguramente algunas otras sin papeles. Y otras que residen pero son de la UE y siguen allí inscritas. 



DISTRIBUCIÓN Y DENSIDAD DE LA POBLACIÓN ESPAÑOLA
VARIACIONES ESPACIALES

La población española se caracteriza por una distribución irregular y una densidad de
población de 91,2 hab/km2, de las más bajas de Europa Occidental, para una población
total de 46.063.511 habitantes (2008).


1.- DEMOGRAFÍA HISTÓRICA. EVOLUCIÓN DE LA POBLACIÓN ESPAÑOLA

Desde los primeros datos históricos de la población española que poseemos, de época
romana, se puede señalar, como característica general, que España es un país
escasamente poblado.

- En época romana, extrapolando los datos del geógrafo Plinio, a mediados del siglo I
a.C., arrojarían una población aproximada de 6.000.000 de habitantes, siendo las zonas
más pobladas el litoral tarraconense y la Bética

- Tras las invasiones germánicas, su aportación poblacional fue escasa, en torno a los
300.000

- La presencia musulmana en la Península desde el 711 no modificaría sensiblemente
el aspecto demográfico. A los 35.000 llegados en un primer momento se une una escasa
aportación durante las invasiones almorávide y almohade. Las guerras, hambrunas y
epidemias de la Alta Edad Media hace difícil calcular la población total, que en su
mayoría se concentraba en Al-Andalus.

- Desde el siglo XI asistimos a un proceso de recuperación demográfica truncado por la
crisis del siglo XIV y la Peste Negra de 1348, diezmando la población española y
reduciéndola a 5.500.000 habitantes, cifra inferior a la del poblamiento romano.

- En la transición al siglo XVI, durante el reinado de los Reyes Católicos, se inicia una
tímida recuperación, especialmente en Castilla. Sin embargo apenas sirve para llenar el
hueco dejado por la expulsión de judíos y musulmanes. A fines del siglo XVI, la
población rondaría los 9.000.000 de habitantes

- El XVII es un siglo de crisis en todos los aspectos. Es también un periodo de
epidemias, hambrunas y guerras que reducen la población a 7.000.000 de habitantes,
afectando principalmente a la zona centro, mientras la periferia inicia un tímido
despegue.

- El XVIII, el Siglo de las Luces será de claro auge demográfico. Aparecen ahora los
primeros recuentos fiables de población (el de Aranda, en 1768, da una población de
9.308.000 hab. Y el de Floridablanca de 1787 10.268.000 hab.)

[ Para tener una comparativa, Francia 
en el año 1700 tenia 21 millones y 

en 1789 casi 28 millones ]

- En los inicios del siglo XIX, en 1808, se alcanzan los 12 millones, con un crecimiento
espectacular en las regiones periféricas. Desde 1857 se realizan los censos oficiales y
poco después se crea el Instituto Geográfico y Estadístico.

- En 1900 la población española pasa de 18.600.000 habitantes. Durante el siglo XX la
población se duplica, llegando a los 40.000.000 en 1999.

- En los inicios del siglo XXI los datos poblacionales son de más de 46 millones en 2008. 




2.- DISTRIBUCIÓN DE LA POBLACIÓN ESPAÑOLA


La característica principal de la distribución de la población española es su irregularidad. La densidad de población ha ido aumentando a lo largo del tiempo (20,9 h/km2 1787; 32,9 en 1887) hasta situarse en los 91,2 h/km2 de 2008, siendo una de las más modestas de Europa Occidental. 

Pero este valor medio esconde claros desequilibrios espaciales entre áreas de concentración, que con más de 500 h/km2, superan la media nacional, y áreas de despoblamiento, donde no se alcanzan los 20 h/km2. 

Las grandes zonas de población, con densidades superiores a la media tienen una disposición periférica (Rías Bajas, País Vasco, Cataluña, Comunidad Valenciana, Andalucía, Madrid y ambos archipiélagos). En estas zonas, que representan el 43,3% de la superficie total, vive el 69% de la población. Los grandes espacios vacíos, con
densidades inferiores a la media se localizan en el interior (ambas Castillas, Extremadura, Aragón, la Galicia interior) y áreas montañosas. Sobre este 56,6% del territorio, vive el 31% de la población total española.

- Edad Moderna. 
Este desequilibrio en la distribución de la población española tiene su origen en la Edad Moderna y se acrecentó en épocas recientes.

En el siglo XVI las densidades más altas correspondían al centro-norte, Castilla; pero la crisis económica del XVII afectó especialmente al territorio castellano, provocando desplazamientos de población hacia la periferia. En el siglo XVIII la situación de origen se invierte, siendo las regiones insulares y litorales las de más altas densidades.

- Edad Contemporánea.
El siglo XIX contribuyó a acentuar este desequilibrio y las regiones del interior, excepto Madrid, continuaron perdiendo importancia demográfica respecto a la periferia. Unas veces por su alto crecimiento natural (Andalucía y Galicia), en otros debido a la inmigración provocada por el proceso de industrialización peninsular (Asturias, País Vasco y Cataluña).

Los desequilibrios se agudizan en el siglo XX, espacialmente desde la década de los años 60, acentuándose la emigración desde el interior hacia las zonas industriales tradicionales, a las que añaden ahora las nuevas zonas turísticas mediterráneas e insulares.

La crisis económica del 73 y las reconversiones industriales de los 80, así como el regreso de emigrantes en el extranjero durante los 80, producen un fenómeno de estabilizaciónLas áreas industriales pierden su capacidad de atracción, al tiempo que las zonas tradicionales de emigración iniciaban programas de desarrollo.

Las tendencias actuales de distribución de la población española apuntan hacia la consolidación poblacional de Madrid, del eje mediterráneo y Canarias. La crisis y problemas políticos han provocado fuertes descensos en Asturias y País vasco, al tiempo que continúa el receso estructural en zonas castellano-leonesas.


Gráfico: 


Noticia relacionada:

La huella genética que divide la Península Ibérica

Febrero 2019


Fuente: Hemeroteca de La Vanguardia

  • El ADN no engaña. 
  • divergencias en los individuos modernos moldeadas por los movimientos migratorios de los últimos 1.000 años.
  • trasvases históricos de población que se extienden del norte al sur. 
  • hasta el 10% de descendientes de la migración procedente de África noroccidental 
  • estas variaciones genéticas se remontan a los años 860-1120, un período en el que llegaron muchas personas procedentes de lo que actualmente es Marruecos. Fue principalmente población bereber del norte de Marruecos que se asentaron en diferentes partes de la Península Ibérica.
  • los movimientos poblacionales de hace varios siglos, asociados con la conquista musulmana y la posterior Reconquista, dieron forma a la genética moderna de la Península.
  • En 726 casos de los 1.413 analizados se disponía de la información geográfica y se sabía que los cuatro abuelos nacieron en un radio de 80 kilómetros, lo que permitió a los investigadores identificar en los mapas de España los conglomerados de personas utilizando solo las similitudes y diferencias genéticas entre los individuos.
----

Por tanto, segun este estudio y el mapa realizado, hay más diferencia entre un gallego y un asturiano ... que entre un asturiano y uno de Cádiz. Y no es un chiste, solo ADN ;)

dijous, 2 de gener del 2020

Barna Neta - Espais de gossos indecents

Aquesta entrada es per denunciar el mal estat o el ridícul que són algunes de les àrees de gossos oficials que hi ha per la ciutat de Barcelona. 

No és estrany que els propietaris de gossos, com vaig ser jo fa un temps, vagin a parcs o espais i reclamin un espai per portar el gos més digne que el que proposa l'ajuntament. 

UK
Algunes àrees de gossos han millorat, com per exemple els jardins de Montserrat. Però encara podem veure alguns exemples que fan més nosa que servei. Com exigir que els propietaris de gossos utilitzin tals àrees si han de portar el gos a llocs com aquests?

Plaça Olivereta

Jardins de Mercè Rodoreda

Jardins Emilia Miret i Soler


I un altre exemple, serien els jardins de la font dels ocellets o els jardins del pont romà. El primer per sobre de la Diagonal i el segon a la zona franca. Així que no és una cosa de barris, pots tenir una pèssima àrea de gossos a qualsevol barri (no per pagar més de lloguer o tenir un gos de raça et garanteix tenir un bon espai per gaudir del pelut de la familia).


Per acabar, afegeixo unes enganxines que alguns veïns pengen per recordar quin és el deure i la sanció de qui té gos. 




Però a canvi de fer-ho bé, no hi ha el dret a tenir àrees de gossos decents a tots els barris barcelonins? 

diumenge, 22 de desembre del 2019

Calendari fruita i verdures del temps

Hi ha molts calendaris de l'hort i arbres fruiters, però adjunto aquest que el va publicar el diari ARA.

Personalment, no sóc un "fan" de les pomes. Però sí de molta altre fruita com els nispres o les figues. Dos arbres molt agraïts a l'hora de fer fruits pel seu baix manteniment, però tota la collita es concentra en uns determinats mesos. Tal com ho veiem en aquesta graella. És per això que voldria destacar la importància de saber conservar aquest tipus d'aliments. Per què que en farien de quilos de figues que es fan malbé d'hora? Un gran malbaratament, oi? Doncs sort de la melmelada, les figues seques, etc. Gràcies a tot això es pot allargar el consum d'aquests productes en temps de fam o per ser comercialitzat als mercats. 


Tornant al calendari, aquest és realitzat per les latituds de Catalunya; on hi ha un clima mediterrani, uns cultius no exòtics, etc. Possiblement aquest calendari es modifiqui en unes dècades si les previsions del canvi climàtic semi-pessimista es fan realitat. 


També caldria tenir en consideració els fruits i plantes silvestres comestibles (recomano la miniguiesnatura web). Bé, almenys pels éssers humans, cal anar molt maldades per posar al foc uns aglans no us sembla? Per cert, no incloc aquí els bolets, perquè no en ser suficient i acabaríem tots al·lucinant.


diumenge, 1 de desembre del 2019

Llibres sobre el canvi climàtic

Selecció de llibres sobre el canvi climàtic

Sis graus
Mark Lynas 


El grito de la Tierra 
Ramón Tamames 

Cambio climático SA
Nick Buxton / Ben Hayes 


I pels més petits, tot això :


dissabte, 23 de novembre del 2019

EL VIATGE DELS RESIDUS amb Prezi

2019
“'Comunicació - El viatge dels residus'”



Vista general de l'esquema EL VIATGE DELS RESIDUS 



Si vas al mercat o botigues
de barri, com contribuir
al residu zero


On van els residus del
contenidor marró, la brossa orgànica.
Ho saps?




dimarts, 1 d’octubre del 2019

Barna Neta - Acció canvi climàtic

CANVI CLImÀTIC
27 /09/ 2019

Objectius:

  • Sensibilitzar sobre la responsabilitat individual per a contribuir en la lluita contra el canvi climàtic.
  • Informar sobre les opcions i alternatives per a la correcta gestió dels residus, reduir-los i minimitzar l’impacte.

Localització:

  • Barna
Preguntes:

1.  Quin és l’origen del canvi climàtic actualment? 

a)  És majoritàriament d’origen natural, degut als cicles solars i variabilitat natural del clima (per això hem tingut èpoques glacials, eres més càlides, ...) 
b) És majoritàriament degut a l’activitat humana (causes antropogèniques).
c) És aproximadament 50% d’origen natural i 50% d’origen humà.
d) No sap/no respon

2. Sap què és la declaració de l’Emergència Climàtica i quan entrarà en vigor a Barcelona?

a)  No coneix el concepte
b) Coneix el concepte però no la data d’activació a Barcelona
c) Coneix el concepte i sap que a Barcelona entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2020
d) No sap/no respon

3. Sap que els residus que genera i la seva gestió estan relacionats amb el canvi climàtic?

a) No
b) Si
c) No hi ha relació entre residus i canvi climàtic
d) No sap/no respon

4. Quines són les variables que més condicionen les emissions de CO2 i altres Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH) procedents dels residus?

a) La generació de residus per habitant
b) La fracció resta que s’envia directament a dipòsits controlats (i augmenten les emissions)
c) La recollida selectiva, que contribueix a reduir les emissions.
d) Totes les anteriors
e) No sap/no respon

5. Sap quin és el promig de residus que es generen a Barcelona per persona al dia?

a) 0.5 kg/pers. dia
b) 1 kg/pers. dia
c) > 1 kg/pers. dia (exactament 1.35)
d) No sap/no respon

6. Actualment a Barcelona es recullen de manera selectiva el 37’7% dels residus. A quin objectiu hem d’arribar al 2025?

a) Ja s’ha arribat a l’objectiu
b) Assolir el 60% de recollida selectiva
c) Assolir el 50% de recollida selectiva

d) No sap/no respon

7. Quin percentatge dels residus del contenidor de rebuig són reciclables i haurien d’anar a un altre contenidor?
a) El 50%
b) El 90%
c) El 75%
d) No sap/no respon

8. Quins beneficis aporta la separació de la fracció orgànica?

a) No te cap benefici
b) Es produeix energia elèctrica (biogàs) i compost
c) Es pot llençar directament al abocador
d) No sap/no respon

9. Coneix el concepte de Residu Zero?

a) Si
b) No

10. L’ estratègia Residu Zero i l’economia circular poden contribuir en la mitigació dels efectes del canvi climàtic?

a) Sí, perquè es reduiran les emissions de C02, el consum i contaminació d’aigua i l´ús de primeres matèries
b) No, perquè reciclar ja és suficient
c) No, perquè el fet d’assolir el Residu Zero és impossible
d) No sap/no respon

Solucionari:
[1B , 2C , 3B , 4D , 5C , 6B , 7B , 8B , 9- , 10A]


----


Argumentari i annexos
  • Sabies que... la petjada de carboni derivada de la gestió dels residus per persona (dada 2014): 103 kg de CO2
  • Sabies que... si es separa l’orgànica es produeix biogàs, i es redueix la combustió de combustibles fossils. Si no es separa la fracció orgànica aquest metà es perd i s’allibera a l’atmosfera directament i genera més impacte que el CO2 (perquè té més potencial calorífic).
  • Gasos d’efecte hivernacle (GEH) i potencial d’escalfament global:

Resultat d'imatges de gases de efecto hivernadero potencial


BONES PRÀCTIQUES (de diferents temàtiques):

Mobilitat
El transport és un dels principals causants de la contaminació atmosfèrica a les ciutats, del canvi climàtic i de la contaminació acústica. La mobilitat sostenible suposa mesures que podem tenir en compte per a desplaçar-nos de casa a la feina, per als desplaçaments
dins l’horari laboral, i/o per als desplaçaments personals…


La manera més neta i saludable d'arribar als llocs: caminant, amb bicicleta, en patinet…
Altres mesures que podem prendre al respecte són:

  • L'ús de bicicletes o patinets elèctrics. 
  • L'ús del transport públic.
  • Si l'ús de cotxe és indispensable, millor l'ús de cotxes compartits, l'ús de cotxes híbrids o l'ús de cotxes elèctrics.
  • Practicar una conducció eficient.

Energia
L'eficiència i l'estalvi energètic són pilars fonamentals per a la reducció de les emissions de CO2.
  • Aprofitar la llum del Sol (obrir les persianes sempre que sigui possible).
  • Apagar els aparells electrònics i les llums mentre no els usem.
  • Apagar els aparells amb el botó (no amb el comandament a distància).
  • Posar la calefacció a no més de 21º i l'aire condicionat a no menys de 26º.
  • A l'estiu, tancar les persianes durant el dia i obrir-les a la nit.
  • Omplir al màxim els electrodomèstics.
  • Utilitzar aparells i dispositius d'elevada eficiència energètica, com són bombetes de baix consum (veure l'etiqueta dels electrodomèstics en la diapositiva següent).
  • Omplir els espais de verd (balcons, terrasses, cobertes...), ajudem a la millora de l’aïllament tèrmic i acústic, i afavorim una millor qualitat de l’aire.

Aigua
L'aigua és un recurs imprescindible per a la vida i la nostra activitat diària. La seva gestió adequada és imprescindible per a mantenir la se va disponibilitat. 

Accions que podem emprendre:

  • Tancar les aixetes mentre ens rentem. 
  • Aprofitar els dos tipus de descàrrega (gran/petita) d'aigua que tenen els vàters. 
  • No usar el vàter com si fos una galleda d'escombraries
  • No dipositar en l'inodor residus com tovalloletes, compreses…
  • Triar dutxar-se abans que banyar-se.
  • Gestionar l'oli vegetal usat de forma adequada en lloc de rebutjar-lo el per el desguàs.
  • Posar difusors en les aixetes per a reduir el cabal d'aigua.
  • Aprofitar l'aigua freda que surt a la dutxa abans de l'aigua calenta.
  • Reduir el consum de productes i béns materials per reduir el consum d’aigua virtual.

Alimentació 
  • Evitar el malbaratament alimentari
  • Consumir productes de proximitat (evitarem les emissions produïdes per el transport)
  • Reduir el consum de carn (per reduir els impactes ambientals de la ramaderia intensiva)
  • Consumir productes ecològics (fomentem la reducció d’ús de fertilitzants i pesticides)
Residus
Segons el principi de les 4r les primeres accions a l’hora de reduir el consum altres materials a l’oficina son les de repensar i reduir. Aquestes accions van encaminades a l’estalvi de recursos materials i econòmics. A continuació algunes de les accions clau que podem dur a terme:

Piles
  • Evitar els productes que funcionen a piles.
  • Usar piles recarregables.
Paper
  • Imprimir i fotocopiar a doble cara i adequar la quantitat a les necessitats reals.
  • Revisar els documents en pantalla i evitar la impressió d'esborranys.
  • Prioritzar les comunicacions via correu electrònic.
Envasos
  • Comprar a l'engròs i productes concentrats.
  • Evitar la vaixella de plàstic d'un sol ús i en general, els productes d’un sol ús.
  • Prioritzar la compra d'envasos retornables.
  • Fer ús de bosses reutilitzables fetes de cotó, cabàs o carro per a realitzar la compra.
  • Evitar els embalatges (utilitza una cantimplora, compra a granel…)
Botellas, El Agua, De Acero, Vidrio

Una altre de les accions importants per a la reducció de residus és la reutilització.

  • Utilitzar els envasos usats per a altres usos.
  • Fer ús de gots i vaixella reutilitzables.
  • Reutilitzar el paper imprès només per una cara, per a fer notes. 
  • Comprar objectes de segona mà que han estat arreglats o restaurats.
  • Recarregar els cartutxos de tinta d'impressores.

Consum
Altres mesures en la mateixa línia són el consum i la compra responsables

  • Comprar productes de proximitat (d'aquesta manera evitem les emissions de gasos que suposa el transport dels productes des de llocs llunyans).
  • Tria de preferència, productes la producció dels quals, sigui respectuosa amb el medi ambient i els drets humans.
  • Comprar productes de temporada.
  • Comprar productes que tinguin una llarga vida útil. Comprar els productes que realment necessites.
  • Reduir el consum de carn