Activitats de competència digital per cursos (ESO)
Activitat 1r: Climograma
Activitat 2n: Piràmide població
Activitat 3r: Eix cronològic digital
Activitat 4t: Treball periodístic amb Canva
Activitats de competència digital per cursos (ESO)
Residus i reciclatge pel Vallès Occ.
Aquesta entrada del bloguer anirà sobre el reciclatge. Per començar, no hauria de sobtar perquè ja he fet esment a aquesta temàtica anteriorment a causa del meu interès sobre aquest tema. A més a més, per coses de la vida o per una orientació laboral deliberada, he realitzat diverses feines en el món mediambiental.
No fa gaire he realitzat un taller sobre reciclatge d’avant un alumnat jove. Una cosa està clara després de la sessió: la ciutadania està informada però la llei del mínim esforç és molt poderosa. A continuació afegeixo unes dades que vaig obtenir de pàgines web oficials.
La bossa tipus de referencia és de l’any 2013
Recollida de residus municipals a Terrassa l’any 2013 i el 2023
Com podem observar en aquestes gràfiques “la bossa tipus” de brossa a Catalunya, que és un índex de referència, no ha patit variacions en els últims 10 anys. Aquest gràfic serveix per comparar municipis i la seva evolució de cara al seu esforç. No voldria centrar-me en el primer punt, perquè depèn de múltiples factors i de l’esforç que fa cada municipi de cara a millorar el percentatge de brossa reciclada. Així que comentaré les dades del municipi de Terrassa que he afegit.
Tal com es veu en el gràfic, podem afirmar que en els últims deu anys el municipi de Terrassa no ha realitzar els deures. Els motius salten a la vista perquè el contenidor gris recollia un 68% l’any 2013 i el 65% l’any passat. En altres paraules, la recollida selectiva s’ha estancat l’última dècada i ni de bon tros el municipi de Terrassa assolirà els objectius de la Unió Europea; és a dir, reciclar almenys el 50% de la brossa.
Considero que a la vista d’aquests resultats, la regidoria de Medi Ambient municipal hauria de replantejar el sistema que actualment funciona i negociar amb l’empresa que està realitzant la recollida dels contenidors, la recollida dels materials especials (aquells que van a la deixalleria), la recollida de mobles, la recollida comercial en els eixos on es concentren les botigues, etc., així com també premiar els ciutadans que reciclen i penalitzar o multar els incívics. Un mecanisme que es pot fer com a la ciutat de Barcelona o en altres ciutats, amb premis en botigues locals o rebaixes a la factura de l’aigua.
Personalment sóc favorable a la teoria del bastó i la pastanaga. En altres paraules, augmentar els impostos i millorar així el sistema de recollida de tota mena de residus, així com també multar l’incivisme, premiar el bon comportament i implicar la ciutadania mitjançant campanyes informatives.
Per acabar aquesta entrada afegeixo una altra informació relacionada amb aquesta temàtica:
2021 | Municipi |
Generació per càpita (kg/hab./dia) | 1,07 |
Recollida selectiva (%) | 44,1 |
A Matadepera podem veure clarament com van aplicar la recollida selectiva el 2006.
Població (2023) | 9.891 |
Per altra banda, un altre municipi del Vallès on no se segueix amb el sistema de recollida comú, el municipi veí de Viladecavalls.
Població (2023) | 7.794 |
1º TRIMESTRE DE 1º ESO
NOTES NUMÈRIQUES:
NOTES | Nº ALUMNES |
0-4,9 | 16 |
5-6,9 | 23 |
7-7,9 | 9 |
> 8 | 6 |
NOTES AL PROGRAMA:
NOTES | Nº ALUMNES |
NA | 9 |
AS | 29 |
AN | 11 |
AE | 5 |
Bé, doncs més del 50% de l'alumnat va obtenir un AS. Això va ser així perquè la meitat de l'alumnat que havia tret nota per sota un 5 van acabar amb un AS. Motius: entrega de tasques, actitud i notes entre 4,4 i 4,9.
Aquests resultats els té cada centre on en van fer les proves i, òbviament, el departament d'educació i la Generalitat. Així com també, molt possiblement el ministeri. Una societat del segle XXI i una Constitució desfasada
Demografia any 1978 i 2021.
Font web INE
Dit d'una altre manera, la Constitució espanyola en breu farà mig segle.
Molta gent que va votar aquella constitució actualment ja està enterrada per raons biològiques i els joves que van tenir la possibilitat de votar, avui ja entren a la categoria social de jubilats.
Per altre banda, aquells que van viure la Guerra Civil en la seva joventut ja tenien una edat i unes vivències viscudes durant una llarg dictadura.
Ara be, ja hi ha una generació de polítics (així com la resta de la societat a la qual representen) que la Transició, la Constitució i el pas a un nou règim són uns fets històrics. No ho van viure com els seus predecessors, els seus pares o avis.
Al meu parer ja toca una Consti 2.0 i deixar aquella que va servir de frontissa entre un règim dictatorial i el pas a un de nou però tutelat per la gent forta del règim caduc. O tornar a una versió de la Constitució de 1931 actualitzada.
> Distribució d'alumnes segons nombre de matèries suspeses
en la pre - avaluació.
1r ESO |
0 suspeses |
1-2 suspeses |
3-4 suspeses |
5 o més |
Total alumnes |
Total | |
50 | 38% |
58 | 45% |
17 | 13% |
5 | 4% |
130 | 100% |
1r ESO |
1 Català |
2 Castellà |
3 Anglès |
4 Francès |
5 Matemàtiques |
6 Naturals |
7 Tecnologia |
8 Socials |
9 Música |
10 ViP |
11 Ed.Física |
Total alumnes |
Total | |
87 | 67% |
115 | 88% |
101 | 93% |
21 | 100% |
115 | 88% |
113 | 87% |
103 | 79% |
120 | 92% |
108 | 83% |
124 | 95% |
130 | 100% |
Podem veure que només a educació física hi ha un 100 % d'aprovats. L'altre cas, francès, no el comptaria perquè no realitzen l'assignatura tots els 130 alumnes de 1º.
Possiblement aquestes dades siguin la causa d'una altre cosa rellevant ... cal potenciar més la llengua catalana a de 1º a 6º a l'escola? amb quines mancances arriben els alumnes a 1º d'eso amb la llengua vehicular a l'educació a Catalunya?