EDU - Formació en Inteligència Artificial Generativa (IAG)

 CURS IA pràctica per a docents

ENLLAÇ AL DOCUMENT

> Pàg. 56 --> Indicacions per interactuar amb la IA: 

[Rol i context] + [Tasca] + [Format] + [Restriccions i Paràmetres]

Models :

• R-T-F-R

• R-I-T-A

> Pàg. 115

Persona + Tasca + Context + Format

Pàgina 95 activitat del Mòdul 2

Pàgina 170 activitat del Mòdul 3

M3. DISSENYEM XATBOTS

1. Indica en el següent espai amb quin MLE o eina d’IAG estàs treballant:

Gemini 2.5 Flash

2. Indica quin dels següents xatbots vols dissenyar:

Joc de rol

3. Edat de l’alumnat?

> 16

4. Àrea / Matèria / Àmbit.

Alumnat d’Història Contemporània de Batxillerat

5. Objectiu d’aprenentatge. Per a què ha de servir el xatbot?

Identificar en el mapa el concepte de Guerra Freda Entendre el concepte d’equilibri nuclear

6. Materials i recursos. Inclou una breu descripció de cada recurs

Tinc els següents documents per adjuntar al xatbot: El temari de història contemporània   http://www.buxaweb.cat/dossiers/guerrafreda.htm La pàgina sobre la Guerra Freda de la Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Freda un article de National Geographic titula “La pau atòmica” https://historia.nationalgeographic.com.es/a/paz-atomica-guerra-fria_20976 Afegeixo després un film : Juegos de guerra (https://www.imdb.com/es/title/tt0086567/)

7. Quines indicacions li proporcionaràs al MLE per a preparar el xatbot?

Actua com un docent de secundària que realitza un joc de rol relacionat amb la Guerra Freda per alumnes de 16 a 18 anys. L’objectiu és fer veure l’equilibri entre forces entre els dos blocs i la rellevància de la dissuasió nuclear per evitar una tercera guerra mundial. Estableix unes normes per realitzar el joc sobre un mapa mundial.

8. Capacitats i limitacions. Què pot o no hauria de fer el xatbot? De quina manera ha de contestar? Quins aspectes de l’alumnat és important que tingui en compte?

Crear un joc de rol basat amb la Guerra Freda  L’edat de l’alumnat serà de batxillerat, major de 16 anys. Es fa esment a classe del film “Juegos de guerra” i es posa un troç

9. Modelatge per a l’entrenament. Quin exemple pots proporcionar al xatbot per a modelar les seves respostes? Quina informació rellevant li pots proporcionar al xatbot per a polir les seves respostes?

Aquesta és una llista de preguntes exemple de l’alumnat: Per què les pintures del Renaixement són tan diferents de les de l’edat mitjana? Per què tot això del Renaixement va començar sobretot a Itàlia? Què vol dir això de la perspectiva i per què és tan important? Per què copiaven tantes coses de grecs i romans? L’Església pagava per totes aquestes obres? Com pot ser que Leonardo o Miquel Àngel fossin tantes coses a la vegada (pintors, arquitectes, científics...)? Qui eren aquests Mèdici i per què surten sempre quan parlem d’artistes? Per què les pintures semblen més reals que les d’abans? A banda de pintar, hi va haver invents nous que van ajudar a fer aquest art? El Renaixement només va passar a Itàlia o també a altres països?

10. Captures de pantalla. Enganxa tres captures de pantalla diferents en les que es vegi el xatbot que has dissenyat responent a diferents indicacions. Abans, justifica la seva selecció.

CAPTURA 1 A partir de les fonts proporcionades, he elaborat un resum estructurat dels conceptes clau sobre la Guerra Freda. Aquest període (1945-1991) es defineix com un estat de tensió permanent entre els Estats Units i l'URSS, que mai va degenerar en un conflicte armat directe entre les dues superpotències, però sí en nombroses guerres perifèriques. 1. Definició i Característiques La Guerra Freda no va ser una guerra convencional, sinó un enfrontament global en diversos àmbits: Ideològic: El capitalisme i la democràcia liberal (EUA) contra el comunisme i el sistema de partit únic (URSS). Econòmic: Mercat lliure versus economia planificada per l'Estat. Militar: Creació de grans aliances com l'OTAN (bloc occidental) i el Pacte de Varsòvia (bloc oriental). Psicològic: Ús massiu de la propaganda i l'espionatge (CIA vs. KGB). Shutterstock 2. "La Pau Atòmica" i la Dissuasió Nuclear Segons l'article de National Geographic, el concepte de "pau atòmica" o Destrucció Mútua Assegurada (MAD) és fonamental. L'existència d'armes nuclears va fer que una guerra directa fos impensable, ja que significaria l'aniquilació total de tots dos bàndols. Aquesta "pau" es basava en la por: la certesa que si un premia el botó vermell, l'altre responia immediatament, destruint el planeta. 3. Principals Etapes del Conflicte Màxima Tensió (1947-1953): Inici amb el Pla Marshall (ajuda dels EUA per reconstruir Europa) i el bloqueig de Berlín. Primera gran guerra a Corea. Coexistència Pacífica (1954-1975): Després de la mort de Stalin, s'inicia una etapa de diàleg, tot i que interrompuda per crisis gravíssimes com la Crisi dels Míssils de Cuba (1962) i la Guerra del Vietnam. Segona Guerra Freda (1977-1985): Reactivació de la tensió amb la invasió soviètica de l'Afganistan i la "Guerra de les Galàxies" de Reagan. Final de la Guerra (1985-1991): L'arribada de Mikhaïl Gorbatxov, les seves reformes (Perestroika i Glasnost) i la caiguda del Mur de Berlín (1989) porten a la dissolució de l'URSS. 4. Conflictes Perifèrics i Cursa Espacial Tot i que no hi va haver guerra directa, el món es va convertir en un tauler d'escacs: Guerres "proxies": Corea, Vietnam, Afganistan i guerres civils a l'Àfrica i Amèrica Llatina. Cursa Espacial: La competició per demostrar la superioritat tecnològica, des de l'Sputnik fins a l'arribada de l'home a la Lluna el 1969. Shutterstock 5. Conclusió: Un món bipolar La Guerra Freda va dividir Europa amb el que Churchill va anomenar el "Teló d'Acer". Aquesta divisió va marcar la política, la cultura i la societat de gairebé tota la segona meitat del segle XX, configurant el món tal com el coneixem avui fins al col·lapse definitiu del sistema soviètic el 1991. CAPTURA 2 Complementa l'explicació amb la sinopsi de la pel·lícula Juegos de guerra (https://www.imdb.com/es/title/tt0086567/) La pel·lícula "Jocs de guerra" (WarGames, 1983) és una peça fonamental per entendre la paranoica atmosfera de la fase final de la Guerra Freda i el concepte de la "pau atòmica" que esmentaves. Sinopsi David Lightman (interpretat per un jove Matthew Broderick) és un adolescent brillant i aficionat a la informàtica que, des de la seva habitació, intenta buscar nous videojocs infiltrant-se en sistemes aliens. Per error, acaba connectant-se a la WOPR (War Operation Plan Response), un superordinador militar del Departament de Defensa dels EUA dissenyat per predir resultats de guerres nuclears i, eventualment, executar el llançament de míssils sense intervenció humana (per evitar els dubtes morals dels operadors). David creu que està jugant a un videojoc d'estratègia titulat "Guerra Mundial Termonuclear". Tanmateix, l'ordinador no distingeix entre joc i realitat i comença a preparar un atac real contra l'URSS. Això desencadena una crisi global on l'exèrcit estatunidenc es posa en alerta màxima davant el que sembla una amenaça soviètica imminent, mentre David ha de córrer contra el rellotge per aturar la màquina abans que provoqui l'Holocaust nuclear. Relació amb el temari de la Guerra Freda La pel·lícula il·lustra perfectament diversos conceptes històrics que has consultat: La Destrucció Mútua Assegurada (MAD): El film culmina amb una lliçó magistral sobre aquest concepte. Després de simular milers d'escenaris de guerra, l'ordinador arriba a la conclusió que no hi ha guanyador possible: "L'única jugada guanyadora és no jugar". La por a la tecnologia i l'error humà: Reflecteix la desconfiança de l'època cap a l'automatització del control nuclear, un tema molt present durant la presidència de Ronald Reagan i la seva iniciativa de defensa estratègica ("Guerra de les Galàxies"). El context de la Segona Guerra Freda (anys 80): La pel·lícula es va estrenar en un moment de gran tensió, poc després que l'URSS hagués envaït l'Afganistan i en plena cursa armamentística, quan la possibilitat d'un conflicte nuclear tornava a percebre's com una amenaça real per a la societat civil. En resum, la pel·lícula serveix com una metàfora cultural del que l'article de National Geographic anomena "la pau atòmica": la pau no es manté per la bona voluntat, sinó per la comprensió racional que una guerra nuclear és un joc on tothom perd. CAPTURA 3 Actua com un docent de secundària que realitza un joc de rol… Hola, classe! Benvinguts a la Sala de Crisis del Pentàgon... o del Kremlin, segons us hagi tocat. Avui deixarem de banda els llibres i ens convertirem en els estrategs que van tenir el destí del món a les seves mans entre 1945 i 1991. L'objectiu d'aquest joc de rol, que anomenarem "Operació Equilibri Global", és que entengueu per què, tot i l'odi profund entre els dos blocs, ningú va prémer mai el botó vermell. 🗺️ Preparació del Tauler Necessitarem un mapa del món gran estès sobre una taula. Dividirem la classe en dos grans grups: El Bloc Occidental (EUA i OTAN) i el Bloc Oriental (URSS i Pacte de Varsòvia). La resta de la classe actuarà com els Països No-Alineats (el tercer món), que seran el territori de disputa. 📜 Les Normes del Joc 1. El Sistema de Punts de Domini (PD) Cada país que controleu us dona Punts de Domini. Guanya el bàndol que, en acabar el temps, tingui més PD. Podeu guanyar PD mitjançant la diplomàcia (ajuda econòmica com el Pla Marshall) o mitjançant cops d'estat i guerrilles. 2. La Cursa Armamentista (Daus de Poder) Cada torn, podeu invertir PD en comprar "Daus de Poder Militar". Com més daus tingueu, més fàcil serà guanyar un conflicte perifèric (per exemple, la Guerra de Vietnam o la de Corea). 3. L'Arsenal Nuclear: El "Termòmetre de la Tensió" Cada bloc té una reserva de fitxes nuclears. Podeu col·locar-les al mapa per "protegir" un territori. Si hi ha un míssil en un país, l'altre bàndol no el pot atacar convencionalment. La Regla d'Or: Si un bàndol decideix utilitzar una arma nuclear contra l'altre, s'activa el protocol MAD (Destrucció Mútua Assegurada). 4. El Protocol MAD (Game Over) Si algú dispara un míssil, l'altre bàndol té dret a disparar tota la seva reserva immediatament. Resultat: El mapa s'esborra. Tots els jugadors perden automàticament. No hi ha guanyador, ni punts, ni nota. El joc s'acaba en sec per a tothom. 🚀 Dinàmica del Joc Fase de Negociació: Els ambaixadors parlen en secret. Podeu subornar països no-alineats o demanar al rival que retiri els míssils d'un lloc (com a la Crisi de Cuba). Fase d'Acció: Es mouen les fitxes d'exèrcits convencionals per intentar guanyar petits territoris. L'Estat d'Alerta (DEFCON): Jo, com a docent (i àrbitre de la Història), aniré pujant el nivell d'alerta si veig que us esteu posant massa agressius. Si arribem a DEFCON 1, qualsevol moviment en fals pot activar el protocol nuclear. 💡 Per què fem això? Vull que sentiu la frustració. Tindreu un poder immens, però no el podreu fer servir al 100% perquè la por a l'aniquilació total us frenarà. Això és exactament el que va mantenir la "pau atòmica" durant 45 anys. Nota del "Profe": Recordeu que a Jocs de Guerra, el superordinador aprenia que l'única manera de no perdre era no jugar la guerra nuclear. Apliqueu la mateixa lògica! Esteu preparats per moure la primera fitxa? Voleu que us reparteixi els objectius secrets de cada bloc per començar la primera ronda? CAPTURA 4 Aquí teniu el mapa base per començar la partida d'"Operació Equilibri Global". Aquest mapa representa el món tal com estava dividit aproximadament l'any 1955, un cop ja s'havien consolidat les principals aliances militars. Anàlisi del mapa: El mapa mostra la divisió del món en tres colors principals: Blau (Bloc Occidental / OTAN): Estats Units, Canadà, Europa de l'Oest, Turquia, etc. Són els vostres aliats inicials si sou el bàndol EUA. Vermell (Bloc Oriental / Pacte de Varsòvia): L'URSS (el gegant roig), Europa de l'Est, Xina (en aquest moment aliada, tot i que amb tensions), etc. Són els vostres aliats inicials si sou el bàndol soviètic. Gris (Països No-Alineats / Tercer Món): La major part de l'Àfrica, Amèrica del Sud i el sud d'Àsia. Aquests són els territoris on podreu competir per guanyar Punts de Domini (PD) mitjançant diplomàcia, ajuda econòmica o cops d'estat. També fixeu-vos en els detalls estratègics: Hi ha petites icones de tancs i avions prop de les superpotències, que representen els vostres "Daus de Poder Militar" inicials. Hi ha icones de petits fongs nuclears, que representen les vostres "Fitxes Nuclears" inicials. A la cantonada inferior, teniu el marcador DEFCON, que actualment està en 5 (color blau, situació normal). 🚀 Comencem la Ronda 1 Com a docent, dono el tret de sortida. Recordeu les normes. No podeu atacar directament un país de l'altre bloc sense arriscar-vos a la guerra total. Heu de jugar a la perifèria. Tots dos bàndols rebeu els vostres primers 10 Punts de Domini (PD) per gastar. Decisions del Bloc Occidental (EUA/OTAN): On invertireu els vostres PD diplomàtics per assegurar aliats al món gris? (Ex: Amèrica Llatina o l'Orient Mitjà). Invertireu algun punt en augmentar el vostre poder militar convencional (més daus)? Decisions del Bloc Oriental (URSS/Pacte de Varsòvia): On intentareu fomentar revolucions o moviments anticolonials al món gris? (Ex: Sud-est asiàtic o Àfrica). Decidiu col·locar una "Fitxa Nuclear" en algun país aliat per protegir-lo de qualsevol interferència occidental? Tenid 5 minuts per discutir-ho en grup i venir a la taula a moure les fitxes. El món us observa!

Consideració final.  Crec que aquest joc podria fer-se a una aula de secundària per fer entendre la importancia de la dissuasió nuclear durant la guerra freda.  La dinàmica és senzilla i la finalitat del joc també. Ara bé, com passa a les aules, crec que el joc no es pot realitzar amb 30 alumnes. Possiblement calgués limitar el número de jugadors.

11. Enllaç per compartir el teu xatbot.

https://gemini.google.com/share/7f37c19f7e0d

12. Llista de verificació. Comprova que el xatbot assoleix els següents criteris. Marca’ls a la següent llista:

El xatbot està publicat correctament. He aconseguit entra-hi des d’un altre correu electrònic per assegurar-me. El xatbot genera respostes relativament curtes a les preguntes formulades a manera de conversa. Les respostes del xatbot són coherents a les preguntes fetes i tenen en compte els materials proporcionats.