dijous, 14 de març del 2013

Natura - El lobo vuelve a Cataluña... y su situación en el resto de la Península

El lobo vuelve a Cataluña: historia del regreso y medidas de conservación


La actual gestión de la especie evita los conflictos con los ganaderos

Como en la mayor parte de Europa, el lobo fue antaño común en Cataluña. Pero se extinguió entre finales del siglo XIX y principios del XX. Durante cerca de cien años no volvió a haber lobos. Finalmente, ha reaparecido en las montañas pirenaicas y, de forma sorprendente, hemos constatado que no proviene del núcleo ibérico, sino de las poblaciones en expansión de Italia y el sureste de Francia.

El lobo (Canis lupus) habitó en todo el territorio de Cataluña y llegó a sobrevivir en algunas zonas hasta principios del siglo XX. Ya en el siglo XVIII Francisco de Zamora comentaba que es “... la especie de la gran fauna más citada en las respuestas a los cuestionarios y con una distribución territorial más amplia” (1, 2). Durante el siglo XIX aún vivía en los alrededores de la ciudad de Barcelona y aparece citado por Manent en varias zonas de Tarragona y Girona hasta 1900-1920 (1). Es más, tenemos constancia de algún ejemplar aislado en el Pirineo de Lleida hasta 1940. Los datos seguros más evidentes se sitúan en los Puertos de Tortosa en 1928, ya que se conservan las pieles de dos ejemplares en el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. Diversas razones explican su desaparición, ya que se prolongó durante unos ochenta años, entre ellas:
- la disminución de sus presas salvajes
- la extensión del uso de veneno y armas de fuego después de las guerras de la Independencia y Civil.
Son muy ilustrativas las detalladas estadísticas de lobos capturados en los antiguos Corregimiento y Partido de Girona, así como en el municipio de Lleida, que antaño era mucho más amplio que el actual. Se estima la captura de un mínimo de 0’6-0’8 lobos al año por cada 100 kilómetros cuadrados en los periodos 1722-1739 y 1788-1799. Estos valores –que incluyen tanto ejemplares adultos como una gran cantidad de subadultos y lobatos– eran elevados si tenemos en cuenta que la densidad media de lobos adultos en poblaciones saludables actuales se sitúa en torno a los dos individuos por la misma unidad de superficie. Sin embargo, en 1788-1852 el promedio anual ya había descendido a 0’2 lobos en el Partido de Girona. Si nos atenemos únicamente a los adultos, en Cataluña se capturaron anualmente unos 0’1-0’35 lobos durante el siglo XVIII y unos 0’05 entre finales del siglo XVIII y mediados del siglo XIX.

Los lobos estaban bien repartidos y su abundancia era comparable a la de los lugares donde hoy en día son comunes. Pero dejaron de existir en Cataluña durante décadas y la especie cayó en el olvido. Durante este lapso de tiempo el paisaje fue modificado y también cambiaron las actividades en el medio rural.

Sorprendentemente, en 2004 se confirmó su reaparición en Cataluña después de que algunos sospecharan su presencia desde el año 2000: teníamos excrementos congelados cuyo análisis arrojó resultado positivo.

En el Pirineo francés ya se sabía de su retorno en 1999.




Más información en:

----------------------------------------------------------------------------------------------



Recomiendo ver el reportage del programa ESCARABAJO VERDE

- El lamento del lobo 

Número de capítulo 25. 

Emitido el 5/7/13 de 18:30 a 19:05



----------------------------------------------------------------------------------------------

El seguiment del llop

29/04/2013

Font: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4549731


 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Añadiré en este recopilatorio sobre el lobo, las ideas básicas de un documento divulgativo de la revista Magazine (La Vanguardia) en fecha del 6 de octubre del 2013.


"Los últimos refugios del lobo"

Pag. 46 - 53


Artículo basado en el proyecto Looking for the Wild


Ideas:
- Aunque parezca obvio, solo se pueden fotografiar lobos cuando aparecen las primeras luces del alba.
- El aullido de los lobos está cargado de un simbolismo capaz de hacernos retroceder  3.000 años atras.
- El lobo, es parte de la fauna más emblemática del mundo y un retrato a la diversidad.
- La figura del lobo evoca los conflictos más antiguos del hombre con la naturaleza.
- Los primeros hombres cazaban las mismas presas que los lobos, pero la relación se agravó cuando los humanos empezaron a domesticar ganado.
- En el siglo XXI el lobo ha adquirido un rol de símbolo de la vida salvaje.

- Lugar: la montaña de Riaño, al noroeste de la provincia de León.


    Fuente:  http://www.altoesla.com/

Municipio de Riaño --> Coordenadas: 42°58′29″N 5°0′43″O

- Los lobos se mueven en manadas, creadas en torno a un macho alfa que domina el grupo y a su pareja, que es permanente y la única que procrea dentro del grupo.
- Cada camada tiene una media de cinco lobeznos, que permanecen con sus padres hasta cumplir los dos años.
- Una manada puede tener ocho individuos y llegar a doce o trece.
- Al alimentarse primero come el macho alfa y después la hembra. Luego comen el resto de la manada.

- En España la mayor parte de la población de lobos se concentra en Castilla - León y Galicia. También hay en Cantábria, Astúrias y en la Rioja. Han llegado hasta la Sierra madrileña y se han visto ejemplares sueltos en Aragón, Euskadi y Navarra.

- Últimos censos: 260 manadas en España y 60 en Portugal. Es decir, unos 2.000 ejemplares de lobos, las más numerosa de Europa occidental.
- Sin embargo, la situación del lobo en Sierra Morena (población aislada) está al borde de la extinción.

Posturas a favor y en contra:

- WWS organiza tours para observar a lobos. El ecoturismo ligado al lobo favorece el desarrollo de alternativas económicas en comarcas deprimidas, sostenibles desde un punto ambiental y con grandes perspectivas de crecimientos a corto y medio plazo.

- Los ganaderos no quieren ni oir hablar de lobos. Una solución son los perros mastines... y cambiar hábitos. 

- Si un ataque de lobo contra ganado se produce dentro de los límites de la reserva de caza, la Administración debe pagar una indemnización. Pero si los ataques son fuera no se cobra y no vale la pena asegurar.

- Por un lado la Administración paga indemnizaciones a los ganaderos y por otro marca el número de permisos que los cazadores tienen para abatir lobos.

- El Ministerio de Medio Ambientes debería recuperar a expertos independientes para poder tener información rigurosa acerca del lobo (cuántos y dónde).

- Destacar la Sierra de la Culebra (Zamora), es donde hay mayor densidad de lobos de Europa.    41°55′21.61567″N 6°27′57.49614″O
- Parece que en esta sierra se ha conseguido un equilibrio entre la 
caza controlada de lobo dentro de la reserva, los intereses de los 
ganaderos y las expectativas de turismo. 

- Dato económico: la balanza entre caza y observación del lobo se 
inclina hacia la segunda opción. En 2012 se recaudaron unes 36.000 € 
de los trofeos de caza. Mientras que con las pernoctaciones 
restaurantes relacionados con el turismo del lobo se ingresaron 
600.000 €. 

- El ecoturismo debe beneficiar a los ecosistemas y a las especies. 
En el caso del lobo ha de repercutir en su conservación mediante el 
desarrollo rural de las zonas loberas, la investigación, los donativos 
a oenegés, la educación ambiental y la sensibilización de la sociedad. 


Polémica:

- En Ávila se presentó hace meses una moción para declarar la provincia 
lugar libre de lobos. 
- En Asturias ha aumentado el número de lobos que cazar. 
- El año 2012 el Ministerio de Agricultura y Medio Ambiente español solicitó 
a la UE que el lobo también pudiera cazarse al sur del río Duero. 
- En Castilla - León el número de lobos que se permite cazar la próxima 
temporada ha superado los 150 ejemplares. A este dato número se han de 
sumar el gran número de lobos que se matan de manera furtiva en toda el 
área de distribución. 
- Especialmente grave en zonas de expansión del lobo como Ávila, Euskadi, 
Navarra, la Rioja y al sur del río Duero. 

Soluciones:
- En España y en otros países se ha comprobado que existen formas de aumentar 
eficazmente la protección del ganado (uso  de perros mastines adiestrados y 
vallas electrificadas). 

 Mastín leonés


 Mastín de los Pirineos 



- Es necesaria una regulación para la observación de lobos. 


Querria acabar con una frase que me ha gustado y simplifica una idea que comparto: 





El lobo ibérico tiene derecho a vivir 
y a reclamar sus antiguos territorios.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------



Un lobo cojo, triste esperanza de la especie en Extremadura

06/09/2013



- Poco a poco el lobo va ampliando su distribución en España al sur del río Duero.
- Los adelantados suelen ser jóvenes en dispersión ... pero también se mueven los ejemplares más viejos o inútiles.
- El lobo, en los últimos años ha iniciado una silenciosa reconquista en el Parque Nacional de Monfragüe, Las Batuecas y la Sierra de Gata.
- Los cazadores deberían agradecer su aparición, pues les ayudará a mantener más sanas las poblaciones de especies cinegéticas. Pero será difícil convencer a los ganaderos. 


Fuente: ir al enlace --> blogs.20minutos.es/cronicaverde


diumenge, 3 de març del 2013

Geografia - Projecte d' ecoturisme al Maestrat


El 2012 vaig realitzar un curs de Ecoturisme de l'àrea Competències Professionals en Turisme.

Em va agradar realitzar aquest aquesta formació i trobo interessant penjar el resultat en el meu blog. Per compartir-ho amb aquells que també els hi pugui interessar. 

 > Part 1:




La primera tasca que vaig fer va ser buscar a Google el terme “ecoturisme”. D’aquesta inicial cerca voldria afegir i destacar el següent: 
No vaig trobar cap resultat de “ecoturisme” en la web del Institut d’Estudis Catalans. Si que vaig trobar el resultat de “turisme” 
 
- Conjunt d’activitats, de tècniques i de serveis relacionat amb el transport i l’acolliment dels turistes.


No vaig trobar resultat de “ecoturisme” en la web http://www.diccionari.catNo obstant voldria afegir les següents definicions:



turisme
[1905; de l'angl. tourism, der. de tour 'viatge, excursió', i aquest, del fr. tour 'passeig', der. de tourner 'girar, tornar']

m 1 TUR 1 Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència temporal de les persones (sense motivacions d'estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual. El turisme ha esdevingut un fenomen de masses.



[...]
 

4 turisme rural Turisme que consisteix a fer una estada de vacances en el medi rural.  



[...]


En aquest diccionari el ecoturisme s’entén com a sinònim de turisme rural. Una definició que no comparteixo, perquè segons el meu punt de vista el ecoturisme es pot realitzar també en àrees urbanes i periurbanes (o mol t pròximes a elles). 

  • Ultima cerca de definicions del terme per Internet. Pàgina web del Viccionari, on si hi ha una definició concreta per “ecoturisme”.
L'ecoturisme també anomenat turisme verd o turisme ecològic va sorgir fa uns vint anys com a resposta de les conseqüències negatives del turisme. Té com a principals atractius la naturalesa i l'aventura, i com a a principals destins els espais naturals. Consisteix en viatjar o visitar espais naturals amb la finalitat de gaudir-los, apreciar-los i visitar-los i promoure'n la seva conservació.
Font: http://ca.wiktionary.org/wiki/ecoturisme

Aquesta última definició m’agrada molt més que la resta perquè fa referència a:
  • un turisme alternatiu al de masses 
  • posa l’accent tan en els espais naturals com en activitats d’aventura (uns i altres no tenen perquè estar situats lluny d’àrees urbanes) 
  • per últim, aquesta mena de turisme advoca per la conservació del medi com a mitjà de preservació i de forma lúdica - esportiva. 

Per acabar aquest primer punt val la pena la cerca de “ecoturisme” i l’enllaç a Wikipedia 
(http://ca.wikipedia.org).

El Turisme ecològic o ecoturisme és el conjunt d'activitats turístiques enfocades en les pràctiques sostenibles, la preservació i l'apreciació del medi (tant natural com cultural) que acull els viatjants.
Encara que existeixen diferents interpretacions, en general el turisme ecològic es promou com a un turisme "ètic", en el qual també es considera primordial preservar el benestar de les poblacions locals, que es veu reflectit en l'estructura i el funcionament de les empreses/grups/cooperatives que es dediquen a oferir aquest servei.
A causa del seu creixement, l'ecoturisme es va convertir en el segment de creixement més ràpid i el sector més dinàmic del mercat turístic a nivell mundial. Aquest moviment va aparèixer a finals de la dècada de 1980, i ja ha aconseguit atreure l'interès suficient a nivell internacional, fins a tal punt que, l'ONU va dedicar l'any 2002 a aquest.
La Societat Internacional d'Ecoturisme (TIES) defineix ecoturisme com "un viatge responsable a paratges naturals que conserven l'ambient i milloren el benestar de la població local".
L'ecoturisme genuí segueix els set principis següents, tant per als qui operen els serveis com per als qui hi participen:
 
1. Minimitzar els impactes negatius, per a l'ambient i per a la comunitat, que genera l'activitat;2. Construir respecte i consciència ambiental i cultural;3. Proporcionar experiències positives tant per als visitants com per als amfitrions;4. Proporcionar beneficis financers directes per a la conservació;5. Proporcionar beneficis financers i enfortir la participació en la presa de decisions de la comunitat local;6. Crear sensibilitat envers al clima polític, ambiental i social dels països amfitrions;7. Donar suport als drets humans universals i les lleis laborals.Malgrat la seva curta existència, l'ecoturisme és vist per diversos grups conservacionistes, institucions internacionals i governs com una alternativa viable de desenvolupament sostenible.

Existeixen països com Costa Rica, Kenya, Madagascar, el Nepal i Equador (Illes Galápagos), on el turisme ecològic aporta una part significativa dels ingressos de les divises provinents del sector turístic, i fins i tot en alguns casos, de l'economia del país.

D’aquesta cerca inicial voldria destacar altres pàgines webs força interessants sobre el tema:

Document entregat pel professorat (https://drive.google.com/file). D’aquest document voldria destacar el següent:  


- [La principal diferència entre turisme de naturalesa i ecoturisme és que el turisme de naturalesa es basa e el gaudi de la naturalesa i l'ecoturisme a més ha de contribuir a la conservació de la naturalesa.]

- [El segon element que ha d'aparèixer en la definició d'ecoturisme és que l'ecoturisme està íntimament lligat a la naturalesa.][...][ Es pot definir com a ecoturisme la rehabilitació de zones degradades per l'activitat humana, ja que en aquest cas es realitza una aportació concreta al medi ambient i es proporciona un benefici directe a la comunitat local.]

- l'ecoturisme està orientat cap a la conservació i té una funció educativa.

- l'ecoturisme es basa en la naturalesa, és una activitat d'educació ambiental i és manejada de manera sostenible
  

Destacaria especialment perquè Catalunya / Espanya és una destinació turística de primer ordre a escala mundial “les mesures per a minimitzar el impacte ambiental”.


Limitar la capacitat de càrrega. Els experts han definit la capacitat decàrrega com el nombre d'individus que pot suportar un ecosistema, entenent com a tal el conjunt de recursos naturals que hi ha en un determinat lloc, abans del qual aquest es deteriori, donades unes determinades condicions.


Tan de bo aquest principi s’hagués tingut en compte pels Governs i empresaris per oferir un turisme de major qualitat. D’aquesta manera s’haurien pogut conservar la costa litoral i no hi hauria un continu urbà des d’Andalusia a la frontera francesa. Evitant sobretot hotels pantalla, skylines, infraestructures a línia de costa, etc.

Respecte els metodes de control, voldria saber més sobre els Límits per a un Canvi Acceptable (LAC) i el VIM (La Gestió de l'Impacte Ambiental dels Visitants). Suposo que un exemple d’aquest tipus de mesura seria la proposta de certes CCAA de crear un ECOTAXA per turista i nits de pernoctació


/-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------/

> Part 2:

RUTA  D’ECOTURISME PEL MAESTRAT

 
Lloc escollit

Al buscar un lloc per planejar una estada i rutes ecoturístiques he volgut que coincidissin 
uns quants de factors per poder trobar el lloc idoni. Per aquesta raó he cregut important 
tenir en compte la distancia existent fins a capitals provincials o la distancia a paratges 
naturals. Per altre banda, per raons personals,  volia que en les proximitats hi hagués una 
població que avui en dia estigués abandonada. Per tan, aquests serien els factors a tenir 
en consideració:
 
  • Proper a poblacions grans i/o a eixos de comunicació importants. 
  • Pròxim a un parc natural i/o a terres poc alterades per l’home. 
  • Buscar micropobles o pobles abandonats en entorns rurals.   
   
Després de fer un treball de cerca per la geografia catalana em vaig decidir a dirigir l’activitat 
cap a la província de Tarragona. Primer vaig pensar en centrar les activitats en una població 
abandonada tarragonina anomenada Pinyeres (fotografia afegida a sota).  
 
Font: Google Maps // http://www.pueblosabandonados.com/mapa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Però escollir aquesta població o un altre pròxima no coincidien amb els principis que m’havia 
marcat inicialment. Per aquesta raó al final he escollit el nucli castellonenc de Bel
Aquest petit nucli de població va ser abandonat recentment, concretament l’any 1996. No 
obstant, avui en dia la vida torna a aquesta població del Maestrat els caps de setmana i durant 
l’estiu. Moments en que tornen els seus antics habitants i/o els seus descendents. 
 
Afegeixo a continuació unes imatges satèl·lit i cartogràfiques. 


 


 

Un motiu que voldria remarcar en l’elecció d’aquesta petita població és l’existència d’una 
església amb una porta romànica de gran interès. Tan és així que el 2006 la Generalitat 
Valenciana va realitzar una intervenció urgent pel temor a que s’ensorrés el sostre de la 
parròquia. Per desgràcia, el castell d’aquesta petita població ja mencionat en documents 
del 1233, està en ruïnes. 
 
 
Pressupost ecoturístics
 
Un dels problemes que m’he trobat en buscar per Internet és trobar allotjaments que realment 
siguin ecoturístics. En molts portals de recerca hotelera, cases rurals, ... considero que l’entenen 
com a establiment ecoturístic tots aquells que estan enmig de zones rurals. Una idea molt 
simplista i molt llunyana de la realitat, com molt bé han apuntat companys d’aquest curs en el debat. 

Per aquesta raó he tirat pel dret i per no caure en errors he preferit fiar-me d’un portal de l’administració catalana. Concretament de la pàgina web de la Confederació Catalana d'Agroturisme i Turisme Rural (CONCATUR) (http://www.ecoturismecatalunya.com). Pel que sembla, la Generalitat de Catalunya va voler regular aquest sector turístic i, per aquesta raó, es va aprovar el decret 313/2006, que regula els establiments de turisme rural.

Aprofitant aquest cercador d’allotjaments vaig buscar tots aquells que hi ha registrats a la comarca del Montsià.

 
 
 
Posteriorment he comparat les diverses opcions que hi ha per l’ esmentada comarca i he 
decidit escollir “Villa Carmen Masia Rural”. Afegeixo l’enllaç de la pàgina d’inici 
(http://www.villacarmen.com/node/18) per si hi ha interès en veure les seves habitacions o els 
seus jardins i exteriors. 
 
Voldria destacar que aquesta masia convertida en allotjaments ecoturístics es pot escollir entre 
habitacions o apartaments. Aprofito aquest punt per afegir els serveis i preus que s’ofereixen 
a Villa Carmen. Tan sols incloc un exemple de cada tipus d’allotjament per no allargar-me massa 
en aquest punt, ja que es poden consultar totes les característiques de cada allotjament a la web: 

- Habitació 1 à Calefacció central, televisió, balcó, bany amb banyera gran i assecador.

- Apartament 1 (100 m2) à Sala molt amplia, dormitori amb llit de matrimoni, cuina – menjador, televisió, bany i assecador, terrassa pròpia gran, calefacció central. 



 


Com podem veure, es poden reservar els apartaments per: dies, caps de setmana o per tota 
una setmana. Mentre que les cinc habitacions es poden reservar per dies. Tan sols hi ha la 
condició de passar almenys dues nits tan en el cas dels apartaments com en les habitacions. 
Segons la meva opinió, preu – qualitat d’aquest establiment està força bé i estaria destinat al 
públic en general. 
 
Finalment voldria destacar que aquest equipament està només a 35 quilòmetres del nucli de Bel.

Segment de mercat
 
Respecte al segment de mercat que va destinat aquesta ruta em sembla que el millor perfil seria
el de caire familiar. 
 
A la població valenciana de Bel s’hi pot arribar sense dificultats gràcies a una carretera des del 
poble de Rossell. Mentre que a la casa rural proposada s’hi pot anar amb parella, però també no 
hi ha problemes en portar nens o criatures, ja que hi ha la possibilitat d’incloure un llit supletori i/o 
un bressol.

Època de l’any

El clima mediterrani permet realitzar estades, visites i activitats durant tot l’any. A més a més, 
cal tenir present que la població de Bel no pot “tancar-se” al ser un poble, encara que està clar 
que en certes èpoques de l’any hi haurà major activitat que en altres. 
 
Una cosa similar passa amb els parcs naturals dels Ports i el parc natural de la Tinença de 
Benifasar. En tots dos paratges naturals s’hi pot accedir durant tot l’any. 
 
Respecte a l’allotjament d’ Alcanar no hi ha problemes perquè està obert tot l’any. 
 
 
Activitats 
 
Com he comentat anteriorment, aquest viatge ecoturístic es realitzaria en un territori de contrastos 
i gran diversitat paisatgística i cultural. 
 
El Maestrat i les seves terres limítrofes
 
Les terres del Maestrat, on està ubicat el nucli de Bel, hi conflueixen tres comunitats autònomes: 
Aragó, Catalunya i València. Aquest fet dona una gran riquesa cultural i punt de confluència entre 
llengües i nacionalitats. 
 
Respecte a la comarca del Montsià cal destacar que hi podem trobar mar, muntanya i la 
desembocadura del riu Ebre. Gracies a aquesta diversitat d’ecosistemes en un espai tan reduït, 
als usos del territori per part de l’home i a la legislació vigent; en la punta sud de Catalunya trobem 
els parcs naturals del Delta de l’Ebre i els Ports de Beseit. 
 
Voldria remarcar que he plantejat una ruta ecoturística de caire familiar per les terres ja esmentades. 
Com ja he apuntat, llocs d’interès no en falten en cap de les tres províncies i és una gran tasca escollir 
quins punts incloure i quins altres no. Per aquesta raó una de les primeres coses que caldria fer és 
informar als visitants de la riquesa (tan humana com natural) que es poden trobar en aquestes terres. 
Per aquesta raó en primer lloc s’entregarien als visitants uns plànols – guia amb tot allò que poden visitar: 
 
Parcs naturals, espais protegits o llocs d’interès natural. 
  • Parc Natural dels Ports
  • Parc Natural de la Tinença de Benifasar
  • Ports de Beseit i terres del Maestrat
  • Parc Natural del Delta de l’Ebre
  • Parc Natural de la Serra d’Irta
 
Poblacions destacades:
  • Alcanar 
  • La Sénia 
  • Penyiscola 
  • Morella 
  • Monroyo
 
La visita d’aquests paratges naturals i part de les poblacions esmentades ja ocuparia tot un dia 
sencer. Una de les tasques que caldria realitzar en primer lloc seria recollir material que pot trobar-se 
en el Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre (http://www.terresdelebre.org) o al portal de turisme 
de la comunitat valenciana (http://va.comunitatvalenciana.com/ruta/val-els-ports-maestrat-/27256).
 
Mentre que gràcies als gestors dels diversos parcs podem aconseguir guies i itineraris per realitzar 
amb tota la família. Podem aconseguir tota aquesta informació per exemple, al Centre de visitants del 
Parc Natural al Montsià (http://ves.cat/hvZG) o en el centre d'informació de l'Encanyissada en el cas del parc 
de l’Ebre.
 
Voldria destacar en aquest punt que cada paratge natural posseeix una legislació específica. Cosa 
que calen tenir present tots els visitants alhora de voler accedir-hi i practicar-hi certes activitats. Per 
posar un exemple, en el parc natural dels Ports cal seguir la normativa que regula l’escalada, el descens 
per barrancs o la circulació motoritzada (http://ves.cat/hvZH). Una normativa que ja segueixen totes les 
empreses o entitats establers a la zona i que porten a terme 
 
 
Tast dels productes de la terra. 

Està clar que segons els dies disponibles i la tipologia dels visitants es visitaran uns o altres llocs. 
Ara bé, insistiria que visitants que anessin a les cooperatives de les comarques per comprar directament 
els productes que es conreen en aquelles àrees. Això sempre ajuda als pagesos i a la societat local en 
general d’aquell territori. Especialment destacaria els productes amb reconeixement comunitari IGP i 
aquells amb denominació d’origen, com per exemple l’oli d’oliva del Baix Ebre – Montsià o arròs del 
Delta de l'Ebre. 
 
                               
 
 
Caldria incloure les denominacions d’origen de la província de Castelló, com per exemple la D.O vins 
de Castelló reglamentada des del 2004. Així com també productes de la província de Terol, com per 
exemple la “miel del Maestrazgo”. 
 
 
Nucli de Bel 
 
No obstant una de les tasques centrals d’aquest viatge seria la visita del poble abandonat de Bel. La 
majoria de gent va de viatge a grans ciutats o a pobles que, per una raó o altre, atrauen a milers de 
persones. No obstant hi ha cada cop més nuclis de població que poc a poc són abandonats pels seus 
últims habitants. Una veritable pena perquè a la llarga es perd un patrimoni que en molts casos ens 
parla de la relació dels nostres avantpassats amb la terra i una forma de vida que avui en dia està 
quasi desapareguda. A més, no hi ha millor alternativa pel manteniment del patrimoni arquitectònic i 
el record de temps passats que la pervivència de persones en aquests nuclis. Encara que sigui de 
manera esporàdica durant caps de setmana o certes setmanes durant l’any. 
 
Per totes aquestes raons impulsaria la creació en una de les cases abandonades de Bel una mena 
de centre d’informació i del record. En aquest centre els visitants podrien:
 
-   Saber una mica sobre la història de la població.
 
-   Com vivien en altre temps els habitants del Maestrat i quines relacions tenien amb les terres 
del voltant.
 
-   Per quines raons varen acabar marxant del poble els últims residents i a on van anar. 
 
-   Buscar i entrevistar antics habitants o els seus descendents per saber de primera mà quins 
records en tenen del poble i que ens poden contar dels seus pares o avis. Histories orals que 
permetrien perviure en el temps el record del que va ser en altre tremps aquest petit poble.  
 
Sóc del parer que la creació d’aquest centre permetria un millor manteniment de la població, ja que 
es podria vigilar i realitzar un manteniment mínim del petit poble. S’evitaria així que les inclemències 
del temps, la vegetació, actes vandàlics, ... i l’oblit de l’administració (tan a nivell local com autonòmic) 
acabessin de convertir en runa el nucli de Bel. 

Finalitat de la proposta

He ideat aquest projecte ecoturístic perquè considero que sovint menyspreem allò que tenim a la vora. 
Molta gent viatja a l’altra punta de món per veure unes runes, una fauna i flora exòtica, diversitat cultural,… 
quan a vegades tot això  ho tenim molt a prop. Sóc del parer que no cal agafar un avió (per cert, un medi 
de transport molt contaminant) i contractat un pack de viatge a una agència (els beneficis dels quals, 
molt sovint, no recauen en la població local). 
 
La península ibèrica té una gran riquesa en diversitat d’àrees: varietat d’ecosistemes, fauna i flora molt 
diversa, una gran riquesa cultural, terra per on  han deixat impremta varies civilitzacions, … 

En definitiva, aquest projecte voldria que transmetés els següents valors i idees:
 
  • Dinamitzar comarques allunyades de grans nuclis de població.
  • Promocionar l’ecoturisme des de les administracions.
  • Afavorir un turisme de qualitat i de caire familiar inclusiu.
  • Capacitat de poder realitzar activitat al llarg de tot l’any.
  • Atraure un número controlar de visitants en els parcs naturals i en els pobles.
  • Sensibilitzar i respectar la natura i la seva diversitat.
  • Valorar la riquesa cultural en un indret de trobada entre comunitats.
  • Promocionar els productes de proximitat de la comarca.
  • Valorar i respectar el patrimoni que ha arribat als nostres dies per perpetuar-lo per a generacions futures. 

Webs consultades


·         Terres de l’Ebre                                   http://www.terresdelebre.org/index.php

·         Portal Oficial de Turisme de la Comunitat Valenciana    http://va.comunitatvalenciana.com

·         Gastronomia i productes agroalimentaris locals                        http://www.gastroteca.cat/

·         Aceites y Quesos de España con Denominación de Origen                                                   http://www.aceiteyqueso.com/

  • Altres pàgines web