Geografia física de Catalunya - guia bàsica

GEOGRAFIA BÀSICA SOBRE CATALUNYA

• Geografia física de Catalunya. 
• Característiques dels principals ecosistemes de Catalunya. 
• Divisió comarcal de Catalunya.

Normativa catalana

Llei 6/1987, de 4 d'abril, sobre l'organització comarcal de Catalunya (DOGC núm. 826, de 8 d'abril ; correcció d'errades al DOGC núm. 827, de 10 d'abril ; al DOGC núm. 830, de 22 d'abril , i al DOGC núm. 856, de 26 de juny ), modificada per la Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya (DOGC núm. 1243, de 17 de gener ); pel Decret legislatiu 13/1994, de 26 de juliol (DOGC núm. 1928, d'1 d'agost ), i per la Llei 8/2003, de 5 de maig (DOGC núm. 3878, de 7 de maig ).

Llei 22/1987, de 16 de desembre, per la qual s'estableixen la divisió i l'organització comarcals de Catalunya i sobre l'elecció dels consells comarcals (DOGC núm. 929, de 18 de desembre ).

Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l'Estany, del Pla d'Urgell i de l'Alta Ribagorça (DOGC núm. 992, de 16 de maig ).

Llei 3/1990, de 8 de gener, de modificació de la divisió comarcal de Catalunya (DOGC núm. 1243, de 17 de gener ).

·  DOGC núm. 826, de 8 d'abril 

·  DOGC núm. 827, de 10 d'abril 

·  DOGC núm. 830, de 22 d'abril 

·  DOGC núm. 856, de 26 de juny 

·  DOGC núm. 1243, de 17 de gener 

·  DOGC núm. 1928, d'1 d'agost 

·  DOGC núm. 3878, de 7 de maig 

·  DOGC núm. 929, de 18 de desembre 

·  DOGC núm. 992, de 16 de maig 

Guia. Geografia física

Les grans unitats de relleu són:

• els Pirineus-Prepirineus,
•  la depressió Central o de l'Ebre,
• el sistema Mediterrani català.

h   A més, les subunitats següents:

       planes litorals i de la serralada Transversal.

Font: http://blocs.xtec.cat/geografia/?page_id=345 

La gran serralada Pirinenca que, orientada d'oest a est, s'estén des de l'Atlàntic fins al Mediterrani i separa la península Ibèrica de la resta d'Europa, té els vessants sudorientals dins de territori català, en una llarga franja d'uns 230 quilòmetres des de la Val d'Aran fins al mar.

Els Pirineus axials, amb predomini de granits i llicorelles (pisarra parda descomposta), presenten relleus abruptes i de gran altitut -pica d'Estats (3.143 m), Comaloformo (3.033 m), Puigmal (2.913 m)- amb sectors deprimits com la Cerdanya, amb un paisatge subalpí i alpí de gran diversitat i bellesa marcat pels circs glaciars amb llacs i estancs, cursos d'aigua que han excavat valls profundes, boscos de pins, avets, bedolls i prats. 

Els Prepirineus, amb predomini de materials calcaris, presenten també plecs abruptes, com el Montsec i el Pedraforca. Entre els espais protegits destaquen el Parc Nacional d'Aigüestortes i el llac de Sant Maurici, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa o el Parc Natural de Cap de Creus.

El sistema Mediterrani català està format per tres unitats paral·leles a la costa, la serralada Litoral (des del massís de Garraf al de Begur), la serralada Prelitoral (des de les Guilleries a Els Ports, amb massissos de la importància del Montseny, de Montserrat o del Montsant) i la depressió Prelitoral, que les separa, i que és on es troben les regions més poblades: el Gironès, la Selva, el Vallès, el Penedès i el Camp de Tarragona. A aquesta zona hi ha els parcs naturals del Garraf, Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Montnegre-Corredor.

La depressió Central, extrem oriental de la depressió de l'Ebre, està formada per una sèrie de conques d'erosió (la Plana de Vic, el Pla de Bages, la Conca de Barberà), altiplans (la Segarra, el Lluçanès) i planes al·luvials (el Segrià, l'Urgell) ocupades, en gran mesura, per cultius. 

Altres unitats menors són les planes litorals de l'Empordà i del delta de l'Ebre i la serralada Transversal (Puigsacalm). A la costa trobem els parcs naturals de les maresmes de l'Empordà i del delta de l'Ebre, que són importants refugis d'aus migratòries.

La llarga línia litoral (580 km) presenta una sèrie d'alternances entre costes abruptes, amb riscos escarpats i caletes amagades, o costes arenoses, segons la proximitat dels relleus muntanyosos. La denominació turística d'aquestes zones és, de nord a sud, Costa Brava, Costa del Maresme, Costa del Garraf i Costa Daurada.

Per la seva especial situació geogràfica, a mig camí entre les zones tropicals i les zones àrtiques, i per la seva peculiar orografia, a Catalunya coincideixen, en un espai limitat, un bon nombre d'ambients naturals diferents, representatius de moltes de les estructures de paisatge que es troben a Europa i al nord d'Àfrica. Aquesta varietat, gens habitual en països de dimensions similars, determina una extraordinària diversitat biològica que s'ha preservat, en formacions i comunitats més o menys riques i extenses, fins als nostres dies.

 

Un segon aspecte que caracteritza el medi natural al nostre país és la intensa humanització que ha sofert el territori des de temps immemorials. L'acció humana ha transformat paisatges, modelant grans extensions, ha modificat contorns, ha dibuixat camins, ha plantat i ha tallat boscos, tot afavorint unes espècies i arraconant-ne d'altres. L'espècie humana té avui una capacitat gairebé il·limitada de construir grans infrastructures, de foradar i travessar muntanyes, d'embassar i desviar rius, de moure i alterar.

                     Font: Intitut Cartogràfic de Catalunya

El territori és, més que cap altre, un recurs limitat, que ha de permetre les transformacions necessàries per al desenvolupament del país sense perdre tota la seva resta de valors. Per això, cal que se'n faci un ús racional, respectuós i sostenible. Per tal d'assegurar la continuïtat de molts dels paisatges que avui coneixem, cal dedicar atenció i esforços a preservar i fomentar, si cal, la seva riquesa i diversitat, i també reservar una part d'aquest territori per destinar-lo a garantir la viabilitat dels equilibris naturals i la conservació dels recursos vius.

Font del text: http://www20.gencat.cat/portal/site

--

Més info a:

SlideShare
http://www.slideshare.net/JordiCP/geografia-de-catalunya-curs-20102011