Anteriorment ja he
fet esment en aquest bloc a la curiositat ornitològica que tinc (enllaços a les
anteriors entrades):
- Ornitologia des del balcó - ANAR-HI
- Ornitologia a un parc de Bnc - ANAR-HI
- La tórtora diamant, originaria de
Austràlia, ja per la Península Ibèrica - ANAR-HI
No obstant, al buscar informació sobre
aquests ocells em vaig trobar amb la dificultat, en alguns casos, per
determinar la especie concreta de la família Streptopelia
(veure entrada a wikipedia --> http://ca.wikipedia.org/wiki/Streptopelia )
- vulgar (Streptopelia turtur)
- domèstica (Streptopelia risoria) -- > http://es.wikipedia.org/wiki/Streptopelia_risoria
- turca (Streptopelia decaocto)
Sobre aquesta espècie, a la enciclopèdia lliure també explica
(igual com vaig apuntar anteriorment en les anteriors entrades), com ha anar
colonitzant diferents hàbitats del continent europeu al llarg del segle XX
... i ho segueix fent.
- de collar o rosigrís (Streptopelia roseogrisea)
Sobre aquesta
tórtora rosigrís, cal destacar que :
- És originaria del Sahel africà
- Es troba en procés de colonització al superar el
desert del Sàhara i arribar a la conca del Mediterrani.
- A més a més, aquesta espècie hibrida amb facilitat amb la t tórtora turca i la domèstica ( més informació al següent enllaç InvasIber , web sobre espècies invasores de la Península Ibèrica )
Llavors, pels meus coneixements en aquest àmbit podríem dir que, la similitud entre espècies i la capacitat d'hibridació entre elles, podria fer que hi haguessin "TORTORES EUMO". Un terme que he agafat de l'afició que tenen algunes persones en fer hibridar les caderneres.
La hibridació em sembla a mi que dificultaria determinar si un
ocell de la família Streptopelia,
que veiem als arbres i balcons, és una o altre espècie. Bé, ja sigui una o
altre espècie o un híbrid, he anar seguint posant menjar al balcó. En la fotografia que vaig fer, en el menjador hi ha "alpiste", però també he posat arrós, blat de moro, cuscús, etc. I per ara, no m'han rebutjat res de tot això.
Cal dir que he presenciat veritables baralles entre exemplars pel menjador gratis, cosa que indica cert grau de territorialitat ... o jerarquia si cohabiten els mateix territori.
Aquí mostro una de les tórtores que va endrapar de gust el que vaig posar a la jardinera, on hi ha plantat la ungla de gat (Carpobrotus edulis), una planta invasora originaria de Sud-àfrica.
Cal dir que he presenciat veritables baralles entre exemplars pel menjador gratis, cosa que indica cert grau de territorialitat ... o jerarquia si cohabiten els mateix territori.
Aquí mostro una de les tórtores que va endrapar de gust el que vaig posar a la jardinera, on hi ha plantat la ungla de gat (Carpobrotus edulis), una planta invasora originaria de Sud-àfrica.
Finalment. vull mostrar a una de les tórtores apunt per aterrar sobre la meva jardinera per gaudir de la berena.
-----------
Bibliografia:
1.)
Aves de Europa
Nueva generación de guías de campo
Volker Dierschke
ed. Omega
ISBN: 978 84 282 1476 6
Pàgina 115
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Longitud: 30 - 32 cmEnvergadura: 47 - 55 cmResidentHàbitat: viu en pobles i ciutats amb arbrat.Període de cria: març - octubre2 ous blancs2 - 6 cries al any
- A partir de 1920, la tórtora turca s'ha estès a un ritme frenètic des dels Balcans per tot Europa., establint-se com au nidificant.
- S'alimenta de semilles d'herba i grans de cereals que s'han quedat en el sòl i de galliners.
- Normalment prefereix construir el niu, format per tan sols unes poques branques, en els arbres o edificis.
Tórtora vulgar (Streptopelia turtur)
Longitud: 26 - 28 cmEnvergadura: 47 - 53 cmMigradora de llarga distànciaHàbitat: cria en els llindars dels boscos i en terrenys urbans arbrats oberts; busca aliment en terrenys oberts de tot tipus.Període de cria: maig - setembre2 ous blancs1 - 2 cries al any
- Aquesta au no només és la més petita entre els coloms, sinó que també és la espècie que viu més amagada d'Europa.
- En el lloc de cria es manté amagada entre el fullatge dels arbres, i quan busca semilles de plantes també és difícil arribar a veure-la.
- És l'únic colom que hiverna al sur del Sàhara.
Respecte a les dues espècies que esmentades, hi ha diferencies importants en la continua competència que hi ha pels recursos que es produeix en la naturalesa. Segons el meu parer, la tórtora turca té uns avantatges sobre la tórtora vulgar. Principals motius?
- Resideix tot l'any a Europa i no emigra.
- Té més cries cada any.
- Les dues espècies s'alimenten del mateix, de semilles.
- La vulgar és una espècie que evita la presencia humana, mentre que la turca hi co-habita i en treu beneficis.
Jo suposo que aquests i altres motius (com la caça) han fet reduir el número d'exemplars de tórtora vulgar, fins el punt que es calcula que la seva població ha caigut més d'un 60% els últims temps. Aquesta és una dada que vaig trobar en una web, encara que no ser la seva fiabilitat.
Potser en poc temps una espècie substitueixi a l'altre i la tórtora vulgar sigui, paradoxalment, en risc de desaparició. Seria aquest un exemple d'una espècie en procés d'extinció antròpic o induït ? I com afectaria en els ecosistemes la substitució d'una espècie per un altre, encara que siguin força similars ?
2.)
Histoire naturelle générale et particulière
Láminas de la naturaleza a color
Georges - Louis Leclerc de Buffon
He volgut afegir aquesta fotografia realitzada a una làmina d'un llibre que vaig veure a la biblioteca. Encara que la fotografia tingui més resolució i nitidesa, m'agraden molt els dibuixos fets a mà que feien els primers naturalistes... i que, per sort, altres del segle xxi segueixen amb la tradició.
