dimarts, 22 de desembre del 2015

La foca monjo del Mediterrani; passat, present i futur

En una de les meves visites a la biblioteca vaig consultar la revista naturalista QUERCUS, concretament el quadern 338 del mes d'abril 2014. 

Al consultar un article sobre la foca monjo o vell marí o foca del Mediterrani (per aclarir-se, la Monachus monachusem va atraure l'atenció la seva distribució històrica en el litoral espanyol segons la premsa de l'època. 

Segons aquest article de la revista es van arribar a localitzar un total de 51 casos de captures o es van veure ejemplars de foques monjo a les costes espanyoles trobats a la premsa escrita entre els anys 1844 i el 1935.

Afegeixo a continuació la taula que portava l'article:





Com podem veure a simple vista, a les Balears quasi hi ha la meitat de les referències a la foca monjo en la premsa des del 1844 fins l'any abans a l'inici de la guerra civil espanyola. Cosa que indica que les Balears devia ser un reducte del Mediterrani occidental on sobrevivia la foca monjo fins ben entrat el segle XX. 

Avui en dia la foca monjo (Monachus monachus) és una espècie amenaçada en perill d'extinció, de la qual se suposa que queden menys de 500 exemplars. És a dir, el nivell de conservació d'aquesta espècie de foca és en estat crític segons la Llista Vermella de la UICN, en altres paraules, la foca monjo corre un risc extremadament gran d'extingir-se en estat salvatge. Sinó es fa res per evitar-ho, molt possiblement en uns anys o poques dècades, ja no podrem trobar aquest mamífer en estat salvatge; tan sols quedaran alguns exemplars en zoològics o en centres de conservació.

En una guia de mamífers de Catalunya realitzada per la Fundació de la Pedrera hi ha varis animals que han gaudit de projectes internacionals per la seva protecció i/o la reintroducció al medi natural. Aquests són els casos del ós al Pirineu o del llop (ja sigui el ibèric o el itàlic). En el medi terrestre hi ha multitud d'exemples similars, cosa que no passa tan com el medi marí, i aquest pot tenir causes dramàtiques pel vell marí (Monachus monachus).


Font: http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com

Buscant informació per Internet sobre la Monachus monachus, vaig trobar algunes coses interessants: 


- En cabo Blanco se pueden encontrar 250 ejemplares de foca monje (Monachus monachus). // El objetivo es recuperar la especie para la fauna española mediante su reintroducción en las islas Canarias orientales, ya que las mismas se encuentran a medio camino geográficamente entre la colonia de Madeira y la de Cabo Blanco. De esta forma se podría restablecer el corredor natural genético entre ambos núcleos, que ahora están aislados. (( Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Monachus_monachus  ))


És una gran pena que la colònia de foques monjo més nombrosa es trobi en una península africana que fa de frontera entre el Sahara Occidental i Mauritània. Actualment convertida en un cementiri de vells vaixells. 

Cap Blanc, Mauritània 



No és estrany que les Canàries tiri endavant la reintroducció de la foca monjo. Al meu parer la reintroducció de la foca monjo és un interessant projecte que pot aportar beneficis ecològics ... i turístics. El "turisme verd" és un subsector turístic que també aporta uns interessants beneficis econòmics. Per què no dir-ho?

Al Cap Blanc es pot trobar vaixells abandonats que s'han convertit en la llar de varies especies i també un reclam turístic per qui té la sort de poder-hi arribar. Per exemple, el Regne Malika es pot trobar a les següents coordenades: 20.771424, -17.044550. Afegeixo un parell de imatges que podem trobar amb el GoogleMaps.





Actual distribució de la Monachus monachus segons la IUCN 



Com podem veure en el mapa, no cal ser un gran estratega per veure que les Balears poder ser una bona llar i refugi pel vell marí. Un refugi que permetria, a llarg termini, dirigir-se cap a les costes continentals d'Europa i d'Àfrica; així com cap al mar de Alborán i la mar Tirrena. Potser llavors, al cap del temps i fent bé les coses, podrien tornar ha haver-hi poblacions de foques del Mediterrani des del estret de Gibraltar fins a l'illa de Xipre... o simplement connectar les poblacions dels Atlàntic amb les del mar Mediterrani. 

----

Ara anem a un altre lloc del món, concretament a la costa americana del Pacífic. Una de les moltes estampes de Califòrnia són els lleons  marins  (Zalophus californianus). Qui hagi vist la seria "Los vigilantes de la playa / Baywatch" no recorda haver vist, entre altres coses, els lleons marins en passarel·les i en espigons vora el mar ? I al seu voltant, un gran número de persones fent fotografies i amb productes de merchandising. (Més informació a la web:

----

Per què cometo tot això ?

El Parc Natural del Llevant de Mallorca va fer 14 anys de la seva declaració. Moltes felicitats per la seva tasca i pels seus difícils inicis (abans de la declaració recordo que va haver-hi força polèmica al respecte). 


El parc de Llevant mallorquí té espècies interessants com la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i en procés de recuperació el calàpets (Bufo viridis balearica) i varies tipus d'aus. Interessants espècies, no obstant li manca una espècie que sigui emblemàtica i alhora un valor afegit per aquest espai natural.



Per què no ser la reintroducció de 
la foca del mediterrani (Monachus monachus) 
el "vaixell insígnia"  del Parc del Llevant ?


A Girona fa temps que es parla de la reintroducció de la foca monjo a les illes Medes, encara que per motius bàsicament econòmics s'ha posposat el projecte. 

Més informació a: 
http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/11-mediambient/490622-el-retorn-de-les-foques.html

http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2014/05/29/submarinista-observa-foca-latlantic-illes/671804.html




I com ja he apuntat, les illes Canàries vol reintroduir aquesta espècie de foca per fer de nexe entre les poblacions del Atlàntic. Llavors també podria ser de gran interés la reintroducció d'exemplars de foca monjo a les Balears, com a base per seva expansió pel Mediterrani Occidental. He llegit que possiblement el millor emplaçament sigui el Parc Nacional de Cabrera, possiblement així sigui. Però no veig incompatible que també hi hagi alguns exemplars de foca monjo, un centre d'estudis oceanogràfics i un centre d'interpretació al Parc de Llevant. 

Però per tot això, primer cal arriscar-se i ser els primers que apostin per tornar a veure a les seves aigües i costes aquesta foca tan nostre. Per què no ser el parc de Llevant de les Balears aquest lloc ? o que es reintrodueixi a Cabrera o a Menorca ... però ser que tard o d'hora descobrirà el paradís de les costes artenenques. 

----

Fonts i més informació a:

CAIB - EL VELL MARÍ
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do;jsessionid=B05F9FE9207C0BDFB8E76E079E836623?ctrl=MCRST272ZI169036&id=169036


EL VELL MARÍ, UNA ABSÈNCIA REVERSIBLE
http://www.monachus-guardian.org/library/mayol08a.pdf

RED LIST
http://www.iucnredlist.org/details/13653/0

CEMENTIRIO DE BARCOS EN MAURITANIA
http://sometimes-interesting.com/2013/07/24/largest-ship-graveyard-in-the-world-nouadhibou-mauritania/


Mostra d'articles que podem trobar a la premsa
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2008/07/01/aumenta-poblaciain-foca-monje/
http://www.lavozdegalicia.es/sociedad/2010/04/03/00031270312119661340260.htm

diumenge, 13 de desembre del 2015

Voluntariat al Delta del Llobregat - IV

El dia 21 de novembre vaig participar un altre cop en una acció de voluntariat en el Delta del Llobregat. Aquest cop el lloc concret era l'espai natural de la Murtra, un lloc pròxim a l'autovia de Castelldefels / C-31. 



Cartell informatiu de l'espai



Aquest cop l'acció de voluntariat consistia en: eliminar de plantes exòtiques invasores i netejar de brossa les vores de la llacuna. Per les meves afinitats i per por a caure a l'aigua, vaig carregar una aixada i em vaig posar a eliminar la flora forana. 


Abans de començar els organitzadors ens van donar un full on s'indicaven aquelles plantes exòtiques de les pinedes litorals del Delta del Llobregat a eliminar. 




Especialment destacada la planta invasora d'origen sud-americà Arauja sericifera.

És una liana que fa fins a 5-7 metres de llarg. Si es trenca la planta exsuda una substància lletosa. Les fulles són oposades, de color verd fosc i carnoses, gairebé triangulars i fan 10-12 mm de llargada. Les seves flors, en forma de calze, són hermafrodites i fragants, fan uns 2 cm de diàmetre amb colors diversos. Els seus fruits són grans beines de 8-10 cm de llargada. Contenen nombroses llavors negres. 

Per la seva naturalesa és capaç d'ofegar els arbres més alts fins que els mata. També causa molts problemes a l'agricultura, pel seu ràpid creixement. S'emparra fàcilment sobre qualsevol suport, especialment valles i arbres, i que s'escampa i creix ràpidament arran de terra. 

Competeix amb els arbres, arbusts i altres plantes autòctones per l'aigua, els nutrients i la llum, i acaba per cobrir-los. Per tot això està prohibida la seva introducció al medi natural. 

Altres plantes del llistat a eliminar:
  • Pytosporum tobira 
  • Myoporum tenuifolium
  • Agave americana 
  • Senecio tamoides
  • Olea europea
  • Aptenia cordifolia 
  • Yucca sp.
  • Pelargonium sp.
  • Carpobrotus edulis 
  • Aloe sp.
  • Crassula ovata 
  • Phoenix canariensis
  • Cortaderia selloana
  • Chlorophytum sp. 

Una petita part dels sacs plens de plantes arrencades i tallades. Almenys en els sacs que vaig anar omplint, la majoria era la planta de tipus liana Arauja sericifera.


Per acabar, voldria afegir una pintada que vaig veure pel centre de Gavà al cap d'uns dies. Una prova que tot pla urbanístic o de nous usos del sòl aixeca interessos contraposats i, fins i tot, pot despertar passions.

  
EL DELTA RESISTEIX,
NO AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC !

Més informació a: