Barna Neta - Suplement del diari Ara, 2ª part

2º part :

https://docs.google.com/document/ARA_DOSSIER_RECICLATGE

UN RESIDU QUASI INDESTRUCTIBLE QUE

MALMET ENORMEMENT EL MEDI AMBIENT

Tema 4

L’ÀSIA NO VOL (NI POT) SER L’ABOCADOR DEL PLANETA.

Després de la prohibició de la Xina, l’allau de plàstics porta altres països a aturar-ne la importació

“Llencen el plàstic dins d’un forat a terra que sembla una piscina. Quan està ple fins a dalt sovint el cremen, sobretot si creuen que algú sospita, per esborrar proves”. L’activista tailandès Somnuck Jongmeewasin explica a l’ARA el que ha vist a la província de Chonburi, al sud-est de Bangkok, on els “abocadors il·legals” de residus plàstics s’han multiplicat des del gener. Aquell mes, la Xina va tancar les portes a les importacions de residus plàstics d’arreu del món “i els vaixells van girar cap a Tailàndia” i altres països del Sud-est Asiàtic, tal com ha constatat aquest professor de gestió mediambiental de la Universitat Internacional de Silpakorn. El negoci del reciclatge al seu país està en mans d’empreses de la Xina, Hong Kong i Singapur, però “en els últims mesos gairebé tot el que arriba són plàstics no aptes per reciclar i els inversors senzillament lloguen o compren terrenys i contracten algú perquè els traslladin allà i els aboquin”, relata. Les batudes policials contra abocadors il·legals es van disparar fins que, al juny, el govern tailandès va emetre una ordre per aturar les importacions de residus plàstics al país. I no és un cas únic. Sobrepassat per l’acumulació de contenidors de plàstics als seus ports, el Vietnam també va anunciar al maig que prohibiria les importacions de deixalles plàstiques del 25 de juny al 25 d’octubre.

Prohibicions similars s’han anunciat a Indonèsia,Malàisia i fins i tot Polònia, on diversos incendis contaminants en abocadors il·legals de plàstics al mes de maig van forçar el govern a prendre mesures.

Ofegats pel plàstic que ningú vol, provinent principalment d’Occident, les prohibicions compartien el mateix argument: “No volem ser l’abocador del planeta”. Qui feia aquest paper fins ara, la Xina, havia llançat la mateixa crida ara fa un any, quan va anunciar que vetaria aquestes importacions el gener del 2018. El gegant asiàtic assumia fins ara la meitat de les exportacions de residus plàstics del món (el 2016 en va importar 7,3 milions de tones de 43 països, entre ells Espanya, d’un total de 14,1 milions de tones exportades globalment). Però l’impacte mediambiental d’aquesta indústria, que cada cop rebia més deixalles contaminades i impossibles de reciclar, va portar el govern xinès a dir prou.

Occident busca ara alternatives i segueix mirant cap a una regió del món, el Sud-est Asiàtic, on s’aboca més de la meitat del plàstic que avui contamina els oceans.

Fins a l’abril, les exportacions de residus plàstics dels EUA a Tailàndia havien crescut un 6.895%; cap a Malàisia hi anava un 611% més, i a Corea del Sud, un 501% més, segons l’empresa de

dades comercials Descartes Datamine. Una investigació de Greenpeace al Regne Unit va detectar també un augment d’un 230% en les exportacions de deixalles plàstiques d’aquest país a Malàisia els primers quatre mesos del 2018; al Vietnam van exportar un 51% més, i a Tailàndia, un 5.433% més, tot i que la quantitat en tones era més baixa que en els dos primers casos.

Els països que més exportaven a la Xina eren el Japó, els EUA, Alemanya i el Regne Unit, en aquest ordre, però Espanya era a l’onzena posició de la llista. Costa trobar dades europees de les exportacions d’aquest 2018, i des de la federació europea de reciclatge asseguren que no saben què ha passat amb tot el plàstic que anava fins ara a la Xina. “Hi ha hagut cert trasllat cap a altres països que ara assumeixen parts més grans, però mai no podran assumir tot el volum que anava a la Xina”, va dir a l’ARA el secretari general de la Confederació Europea de Reciclatge, Emmanuel Katrakis.

El que sí que se sap és que, de tot el plàstic que es recicla a la UE, el 37% s’exporta per ser processat en tercers països, amb la Xina com a principal destinatària fins ara. En els últims deu anys la UE ha exportat al voltant d’1,5 milions de tones anuals de residus plàstics a la Xina, segons dades de comerç de l’ONU.

Al juny, al port tailandès de Laem Chabang, la policia va interceptar un vaixell amb 58 tones de brossa plàstica declarada com a reciclable però que per la seva qualitat estava destinada a abocadors. Els residus provenien de 35 països diferents, entre ells els Estats Units i el Regne Unit, però també Alemanya, França, els Països Baixos i sí, també Espanya.

Muntanyes de plàstics

“Quan la prohibició de la Xina va entrar en vigor al gener, era just després de Nadal, quan s’acumulen moltes deixalles plàstiques, i per això vam veure imatges de piles de plàstics acumulades en magatzems; des de llavors ja no s’amunteguen perquè les exportacions s’han traslladat a altres mercats. Però ara és difícil saber què passarà amb les prohibicions imposades als països del Sud-est Asiàtic”, admet a l’ARA Simon Ellin, director de l’Associació de Reciclatge del Regne Unit.

Jongmeewasin assegura que les importacions al seu país no s’han aturat, en realitat. “El govern intenta donar la imatge que ha frenat el problema, però hi segueixen entrant plàstics declarats com a altres mercaderies”, afirma.

Ellin reconeix l’existència d’una part de comerç il·legal en el mercat global dels residus plàstics,,i calcula que suposa un 5% del total, almenys al seu país.

Ellin assegura també que la recerca de mercats alternatius per exportar la brossa és una “solució a curt termini”, mentre no s’aprova la nova llei de reciclatge al Regne Unit, prevista per a finals d’any, amb mesures que passen per l’ecodisseny, la reducció del plàstic de baixa qualitat, les taxes als plàstics d’un sol ús i mínims obligatoris de contingut reciclat per estimular la inversió en plantes de reciclatge.

“Ara mateix, simplement no tenim la capacitat” de reciclar el plàstic que anava a la Xina dins del Regne Unit, “perquè no hi ha les plantes per fer-ho: no s’hi ha invertit per una qüestió de competència global; la Xina ho feia de manera molt més barata”.

L’alt preu del petroli incentiva

El plàstic que s’exportava a la Xina és, de fet, el de més baixa qualitat o el que va barrejat amb altres materials, alguns potser contaminants, i fa més difícil (de vegades impossible) el seu processament. “Nosaltres enviàvem molt de plàstic barrejat i rígid a la Xina”, explica Ann Germain, directora de l’Associació Nacional de Reciclatge i Residus dels EUA. Germain també admet que una solució que han trobat les empreses de reciclatge nord-americanes és desviar les exportacions al Sud-est Asiàtic.

“Però alguns d’aquests països no podien assumir tant de material i han anunciat prohibicions, de manera que alguns materials s’han desviat ara cap a Bangladesh i el Pakistan”, afegeix.

Tot i així, assegura que una part de les empreses han optat també per assumir el reciclatge elles mateixes. “Han començat a destriar el rebuig i separar materials per extreure el plàstic que pot tenir valor. El fet que el preu del petroli segueixi alt ha ajudat a mantenir el valor d’aquest plàstic, així que hi ha un incentiu per extreure’l”, explica.

Alguns estats dels EUA (les lleis varien d’estat a estat) fixen taxes obligatòries de reciclatge, però en alguns casos, davant de la prohibició de la Xina, l’estat ha ofert exempcions “i permet que part del material s’incineri o es dipositi en abocadors”.

Per al cap de la confederació europea de reciclatge, “la prohibició de la Xina és una oportunitat” per reformar el sistema, en la línia que ja ha iniciat la UE amb les noves directives sobre el plàstic. Però Katrakis hi troba a faltar mesures com fixar un percentatge mínim de contingut reciclat per incentivar la inversió. L’ecodisseny i la producció de material més reciclable també són claus. Com apunta Ellin: “Si produeixes porqueria contaminada, tindràs problemes”.

Al Sud-est Asiàtic s’aboca més de

la meitat del plàstic que avui

contamina els oceans.

Tema 5

COMPRAR AMB TÀPER PER GENERAR MENYS RESIDUS.

Anar al mercat o al súper amb carmanyola guanya adeptes entre els que volen reduir els envasos de plàstic

“Jo vaig a comprar amb els tàpers de casa i demano a les diferents parades que me’ls vagin omplint, per tant no genero cap residu innecessari”. Ho explica la Núria, de Martorell, que fa més de dos anys que ha introduït l’hàbit de comprar amb carmanyo la i n’està molt contenta. “Jo vaig començar progressivament a intentar reduir el volum d’envasos i de plàstics que generava”, explica. El primer pas va ser anar a comprar amb bosses de roba per evitar endur-se una muntanya de bosses de plàstic a casa. Després va començar a agafar una ouera, per evitar llençar-les innecessàriament, ja que estaven en bon estat. I finalment va començar a portar carmanyoles. “El primer lloc on ho vaig fer va ser la peixateria. Jo veia molt clar que era millor si jo portava el tàper de casa, net, i allà m’hi posaven el peix. I fins i tot és més còmode, perquè quan arribo només ho haig de posar a la nevera o al congelador i punt”, explica. Amb el temps la carmanyola l’ha acabat portant a totes les parades del mercat de Martorell, on compra habitualment. “I fins i tot porto potets petits per si compro espècies -explica-. Tot el que puc ho compro a granel”. Ella ha escollit aquesta opció per “consciència ecològica”, ja que té molt clar que el nivell de residus que generem és insostenible per al planeta, però també “per comoditat”. “Ara crec que és una opció molt pràctica, només cal planificar-se una mica i tenir clar què vols comprar”, diu.

Disminució de residus

El que sí que reconeix és que al principi, quan anava a comprar amb els tapers, la reacció de les venedores i paradistes era “de sorpresa”. “Em miraven com si fos un bitxo raro”, diu rient, però ara l’actitud ha canviat. “A les parades em diuen que faig ben fet i m’expliquen que cada cop més gent va a comprar amb carmanyola, i també em trobo senyores i noies joves que m’aturen per preguntar si això es pot fer, interessades a fer-ho també elles”.

I des que ha introduït aquest hàbit, la Núria ha vist com han baixat els residus a casa seva, especialment els de plàstic. “És fantàstic”, diu, tot i que reconeix que encara falta molta conscienciació social per acabar amb el gran nombre de residus que generem. I és que la xifra de residus és alarmant: cada any es produeixen 300 milions de tones de plàstic al món, de les quals només el 12% són reciclables, segons dades publicades pel diari The Guardian. A Catalunya, cada any, els municipis generen de mitjana 4 milions de tones de residus, cosa que suposa 1,35 kg al dia per càpita, segons dades de la Fundació Rezero per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable. A més, en el cas dels envasos és més preocupant, ja que suposen un 25% dels residus domèstics. Anna Peña, portaveu de Rezero, explica que anar a comprar amb carmanyola “és una cosa fàcil, assequible, que pot fer tothom i que a més és còmoda”. Ells han detectat que és una tendència que està creixent sobretot entre les persones que ja estan sensibilitzades amb la qüestió mediambiental, i ho considera una molt bona notícia, perquè indica un canvi de tendència.

Des de Rezero han iniciat la campanya #JosocCoCo (consumidor conscient) per conscienciar del gran volum de residus que generem, sobretot en l’àmbit domèstic. Per fer-ho van agafar cinc famílies ben diferents i els van proposar un repte: aconseguir arribar a zero residus en

trenta dies. “Quan les famílies van visualitzar tots els residus que generaven -perquè els hi vam posar al mig de la cuina, davant seu- van veure claríssim que allò era massa i que havien de canviar, van fer un canvi de xip llavors i una de les primeres coses que van adoptar va ser anar a comprar amb carmanyola”.

#JosocCoCo → http://consumconscient.rezero.cat

El comerç, també

Tot i això, Peña diu que amb la iniciativa individual “no n’hi ha prou”. “Nosaltres lluitem perquè gestos com el de comprar amb la carmanyola es normalitzin, es generalitzin, i per això hem d’anar de bracet del comerç i de

l’administració”. “Els comerços han de veure els beneficis de vendre a granel”, diu Peña, que explica una de les iniciatives exitoses de la Fundació: la xarxa de comerç verd de Barcelona. “Són comerços amb unes característiques especials com la venda a granel, el producte de proximitat i ecològic, sense envasos... que suposen un valor afegit per al consumidor. Al final és la manera que té el comerç de barri de diferenciar-se de les grans superfícies i atraure més clients”, explica.

Segons la portaveu de Rezero calen polítiques que incentivin i facilitin les iniciatives sostenibles, com anar a comprar amb tàper, i això vol dir “bonificar” la gent que ho fa bé i “penalitzar” els elements d’un sol ús, com ja es fa per exemple amb les bosses de plàstic, que ara s’han de pagar als comerços.

Anar a comprar amb carmanyola és una cosa

fàcil, assequible, que pot fer tothom

i que a més és còmode.

Per a August Corrons, professor d’economia de la UOC, aquestes iniciatives “estan molt bé”, però creu que encara falta un canvi social i cultural per aconseguir reduir, considerablement, els residus que generem. “Vivim en un sistema que prioritza la sostenibilitat econòmica de les empreses i busca l’optimització dels preus. Això vol dir que si empaquetar amb plàstic significa abaixar preus, ho faran. I és igual que no es pugui reciclar”, explica. “Mentre el sistema prioritzi això, malament”, lamenta aquest expert.

Tot i això, Corrons és optimista perquè veu que en els últims anys “s’han fet grans passos endavant, sobretot a escala individual”. Ell detecta una consciència ecològica creixent entre la gent, “cada vegada reciclem més, hem pres consciència de la gran quantitat de residus que generem, mirem d’on venen els productes que comprem, portem bosses de roba, ens fixem en els embolcalls...” i per aconseguir arribar encara a més gent ell creu que el paper de l’administració és clau, fent tasques de divulgació i “sobretot treballant amb les escoles, des de primària, per ensenyar als ciutadans del futur la importància de generar cada cop menys residus”. Tot i això lamenta que encara no hi hagi “conscienciació en l’àmbit empresarial”. Aquí sí que creu que hi ha molt camí per recórrer, tant pel que fa a la creació de productes més sostenibles com pel que fa a la generació de residus.

Cinc famílies busquen arribar al residu zero

La Fundació Rezero, en la seva lluita per reduir els residus, ha fet una websèrie amb cinc famílies a les quals van proposar un repte: arribar al residu zero en 30 dies. La idea és demostrar que aquest objectiu és més fàcil del que sembla i que qualsevol família que s’ho proposi ho pot aconseguir. Així, els participants protagonitzen una websèrie online en què es veu com al llarg dels 30 dies han evitat envasos d’un sol ús, han planificat la compra setmanal en comerços a granel i han pensat accions d’aprofitament alimentari.

Tema 6

LES GRANS EMPRESES DE CONSUM RÀPID AUGMENTEN LA PRODUCCIÓ DE PLÀSTICS I ES DESENTENEN DELS RESIDUS

Coca-Cola, PepsiCo, Nestlé i Danone són les que produeixen més envasos d’un sol ús, diu Greenpeace

Les grans empreses mundials de productes de consum ràpid no només no es plantegen estratègies per reduir els envasos d’un sol ús sinó que estan incrementant-ne la producció entre un 1% i un 6% anual, segons denuncia un informe de Greenpeace.

Coca-Cola, PepsiCo, Nestlé i Danone són les principals productores mundials d’envasos d’un sol ús i cap d’elles té plans concrets per mitigar el gran impacte mediambiental que generen aquests productes, perquè cap d’elles ni tan sols sap on van a parar els seus envasos, que molt sovint acaben abocats al mar.

“Cada minut, l’equivalent a un camió carregat amb plàstics s’aboca al mar”, denuncia Greenpeace en el seu informe sobre ‘La crisi de la comoditat: les corporacions darrere la marea de contaminació per plàstics’. L’ONG ha con-

tactat i entrevistat càrrecs de les 11 principals empreses mundials de productes de consum ràpid, responsables principals del 161 milions de tones de plàstic que es destinen a produir envasos cada any al món. Uns envasos que sovint tenen una vida útil de pocs minuts però que generen 141 milions de tones de residus plàstics anuals, dels quals només es recicla el 14%.

Les empreses entrevistades són Coca-Cola, PepsiCo, Nestlé, Danone, Mondelez International, Procter & Gamble, Unilever, Perfetti van Melle, Mars Incorporated i Colgate-Palmolive.

No només no n’hi ha cap que tingui plans per reduir la seva dependència dels plàstics d’un sol ús, sinó que, a més, totes excepte una van admetre que estan incrementant la producció d’envasos d’un sol ús. Les úniques mesures que la majoria van admetre que preveuen prendre són relatives a l’ús de plàstic reciclat fins al 25%, tal com estableix la nova normativa sobre

plàstics de la Unió Europea.

A més, moltes directament es van negar a donar dades sobre la seva producció i els seus compromisos futurs, “una falta de transparència bàsica que soscava la seva credibilitat” i que s’afegeix a certa “publicitat enganyosa” que “afirma que els seus embolcalls són «reutilitzables» i «no d’un sol ús» només perquè porten més d’una ració”, diu Greenpeace a l’informe.

Coca-Cola va vendre el 2017 uns 2,7 milions de tones de plàstic en envasos d’un sol ús, seguida per PepsiCo amb 1,8 milions de tones, Nestlé amb 1,5 milions de tones, Danone amb unes 800.000 aproximadament, i Perfetti van Melle i Unilever amb mig milió de tones cadascuna. Mars va declarar haver-ne venut unes 100.000. La resta d’empreses enquestades es van negar a donar dades.

Cada minut, l’equivalent a

un camió carregat amb

plàstics s’aboca al mar

L’informe de Greenpeace posa el focus també en el problema generat per la prohibició de les importacions de residus plàstics que va imposar la Xina a principis d’aquest any i que ha desviat gairebé tot el volum d’exportacions mundials d’aquesta brossa plàstica cap a països del sud-est asiàtic que no tenen capacitat ni infraestructura per assumir-ho.

“Hem de començar ara mateix a frenar la producció de plàstics d’un sol ús. Atès que la indústria de productes de consum ràpid contribueix en gran mesura a la crisi de la contaminació per plàstics, ha d’assumir la seva responsabilitat davant aquest problema i reavaluar la seva dependència dels plàstics d’un sol ús”, diu Greenpeace en el seu informe.

Per a l’ONG, més enllà de comprometre’s en el seu reciclatge, el que haurien de fer aquestes empreses és “reduir dràsticament i eliminar de manera progressiva l’ús d’envasos d’un sol ús any rere any”, cosa que vol dir “posar fi al model de negoci basat en productes rebutjables” i iniciar “un nou paradigma que permeti la creació conjunta de sistemes de distribució alternatius basats en la reutilització”.

Barna Neta - Suplement del diari ARA

https://docs.google.com/document/ARA_DOSSIER_RECICLATGE

UN RESIDU QUASI INDESTRUCTIBLE QUE

MALMET ENORMEMENT EL MEDI AMBIENT

La producció de plàstics s’ha accelerat en poques dècades. El plàstic és un material quasi indestructible: pot trigar fins a 1.000 anys a des- compondre’s. És ingent la quantitat de plàstic que acaba als mars i el dany que està provocant a aus, mamífers marins i peixos. Al Pacífic hi ha una illa de plàstics que ocupa una superfície que equivaldria a la de França, Espanya i Alemanya juntes. Cal que prenguem consciència de la importància de no consumir plàstics. Per això, la legislació europea, i també la catalana, s’està posant al dia perquè es redueixi dràsticament el consum de plàstic. De tot això en parlem en aquest dossier, “Un món de plàstic”.

1.  El laberint dels residus plàstics a Catalunya. 
2. Una brutícia marina que mata. 
3. Noves normatives. 
4.  L’Àsia no vol (ni pot) ser l’abocador del planeta. 
5. Comprar amb tàper per generar menys residus. 
6. Les grans empreses de consum ràpid augmenten la producció de plàstic i es desentenen dels residus.

1 EL LABERINT DELS RESIDUS PLÀSTICS A CATALUNYA. 

Seguir la pista del tot el plàstic que consumim a Catalunya és gairebé una missió impossible. Representa un 10% dels residus de les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona i dues terceres parts d’aquests plàstics són envasos de tot tipus (des d’ampolles fins a bosses de patates o safates de menjar). La recollida selectiva mu- nicipal recupera aproximadament un 40% de tots els envasos que entren al mercat, segons l’Agència Catalana de Residus (ACR), la qual cosa fa concloure que un 60% queda fora del contenidor groc. “O va a parar al contenidor gris en el millor dels  casos, on es recupera i es pot acabar reciclant si té prou qualitat, o, en el pitjor dels casos, és abocat al medi”, sosté Andoni Uriarte, director tècnic de Recircula, una plataforma que defensa models alternatius de gestió de residus a Espanya. Si parlem del plàstic total, el que es recupera baixa al 35%, segons estimacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

Tant la Generalitat com AMB no tenen respostes quan se’ls pregunta quina part de plàstic recollit es recicla a Catalunya i quina acaba embarcant-se cap a l’estranger. Un cop venut el material a un reciclador se’n perd el rastre. “Hi ha tota una informació sobre l’ús del material de les bales que fan els recicladors que la perdem”, sosté el responsable del programa de Residus de l’AMB, Víctor Mitjans.

La patronal espanyola de les indústries del plàstic Cicloplast dona únicament les dades estatals i del 2016. No mostren, doncs, l’impacte que ha tingut el tancament de la frontera xinesa als residus occidentals. Xifren el reciclatge de tot el plàstic fa dos anys en un 37%, mentre que un 46% va anar a parar a l’abocador i un 17% es va incinerar.

Font: elaboració pròpia

Una quarta part d’aquest plàstic per reciclar s’exportava, l’equivalent a prop de 270.000 tones, que s’enviaven sobretot a la Xina, que en va rebre un 43%, seguida de Hong Kong (22%). Malàisia i el Vietnam van rebre un 10% del plàstic cadascun. La resta de tones es van repartir entre 76 països.

Què ha passat durant el 2018? No hi ha dades oficials de l’impacte que està tenint el veto xinès. Cicloplast reconeix que ja el 2017 l’ex- portació de plàstic va caure un 8% davant la perspectiva del canvi legislatiu xinès. “Caldrà esperar els resultats del 2018 per veure-ho”, insisteixen.

Fonts del sector asseguren que les empreses busquen països per poder exportar el plàstic que la Xina no vol, però també reconeixen que, malgrat la sortida que puguin ser algunes destinacions asiàtiques, no es podrà absorbir el 100% del material que fins ara s’enviava al gegant asiàtic. Les mateixes fonts sostenen que el ministeri de Medi Ambient fa un parell de mesos -encara amb govern del PP- els assegurava que estaven amoïnats per l’acumulació de plàstics que no trobaven sortida ara que se’ls barrava el pas a l’Àsia -els de més baixa qualitat.

Traçabilitat difícil

El portaveu de Recircula denuncia l’“opacitat” del sistema de gestió de residus, que n'impedeix la traçabilitat. Uriarte assegura que les bales de material que surten d’Espanya cap a l’estranger són de “molt baixa qualitat, una vergonya”. I afegeix que fins i tot s’envien contenidors plens d’ampolles de plàstic que es tracten a altres països.

En el cas dels envasos, la gestió a Espanya és responsabilitat d’Ecoembes, l’entitat sense ànim de lucre que aglutina fabricants, distribuïdors i envasadors.

Tant la Generalitat com AMB no tenen respostes quan se’ls pregunta quina part de plàstic recollit es recicla a Catalunya i quina acaba embarcant-se cap a l’estranger.

Ells paguen el cost de la recollida i classificació del contenidor groc, que hauria de recuperar el material que prèviament han introduït al mercat. Classifiquen el producte en plantes -en tenen 15 a Catalunya- i d’allà en surten bales classificades segons el material (el PET de les ampolles de beguda, el PEAD de les de productes de
neteja, el film de les bosses i una infinitat més de materials). Un cop fetes les bales, Ecoembes les ven en subhastes on es presenten empreses que ha homologat prèviament.

Ecoembes defensa que els envasos que recull se subhasten principalment entre empreses espanyoles (en té 70 d ’acreditades a tot l’Estat). Però reconeix que també treballa amb alguns operadors estrangers que compten amb totes les homologacions. L’ARA ha po-
gut comprovar com en una de les últimes subhastes Ecoembes atorga part de la gestió dels envasos lleugers PET a l’empresa BariQ
For Techno & Advanced Industries, amb seu a Egipte. El gerent d’Ecoembes a Catalunya, Jordi Pietx, defensa que per norma general el primer tractament de les bales de plàstic es fa a Espanya i subratlla que Ecoembes no ven material a la Xina.

Ecoembes xifra en més de 253.000 tones el plàstic reciclat -és a dir, recollit- a Catalunya durant l’any passat. Cada bala, segons Pietx,
pot tenir entre un 2% o un 3% de material mal classificat. Però, segons el portaveu de Recircula, el percentatge que acaba descartant-se és molt més alt: “En una bala d’envasos PET, un reciclador pot arribar a descartar el 40% perquè és material que no es pot aprofitar, arriba en molt mal estat”, assegura.

Segons assegura Ecoembes, la taxa de recollida d’envasos és del 77% a Catalunya, molt per sobre del que diu la Generalitat. En aquesta disparitat de xifres aflora una discrepància amb l’administració. “No hi ha dades oficials, nosaltres controlem el que es recull -les tones- però no podem saber el que es posa al mercat,
això ens ho diu Ecoembes”, reconeix el director de l’ACR, Josep Maria Tost, que insta el ministeri de Medi Ambient a crear un Registre Nacional d’Envasos que en faci un control.

EL RECORREGUT DELS ENVASOS DE PLÀSTIC A CATALUNYA

Dues terceres parts del plàstic que es recicla són envasos. Aquest és el recorregut que es coneix

2. UNA BRUTÍCIA MARINA QUE MATA.

El plàstic pot trigar fins a mil anys a descompondre’s. Una immensa part del que s’ha produït s’ha convertit en residu, mentre que només un 9% s’ha reciclat

Els oceans del món hi ha 5,2 bilions de peces de plàstic i la majoria hi arriben dels rius asiàtics. 

Xarxes de pesca, ampolles de detergent, trossos d’envàs, però sobretot engrunes microscòpiques. Als oceans del món hi suren, o s’enfonsen, més de 5,2 bilions de peces de plàstic: 268.940 tones d’un material que en alguns casos pot arribar a trigar mil anys a descompondre’s. Des del gel de l’Àrtic fins al fons marí més profund, a tots els indrets oceànics on s’ha indagat s’hi han trobat microplàstics (menys de 5 mil·límetres), que acaben engolits pels peixos barrejats amb el plàncton i entren a la nostra cadena alimentària.

Però el problema no són només els plàstics que no es veuen. Els colors dels taps d'ampolla que suren a l’aigua atreuen l’atenció d’ocells marins, que els confonen amb menjar. El documental Albatross, del nord-americà Chris Jordan, ha fet la volta al món amb imatges d’aquests ocells donant de menjar taps de plàstic a les seves cries i animals morts i degradats amb tot de taps de colors a l’estómac. Els plàstics que l’home llença als oceans tenen efectes nocius en 700 espècies animals, tal com va deixar clar el catxalot que va aparèixer mort al febrer en una platja de Múrcia amb 29 quilos d’escombraries a l’estómac, entre bosses de plàstic, sacs de fil sintètic, trossos de xarxa de pescar i fins i tot un bidó.

Els corrents marins arrosseguen les peces més grans i els conglomerats compactes, que des de fa anys s’acumulen en cinc punts de l’oceà. Són illes de plàstics que els científics han batejat com a “zones de deixalles”. La més gran és la del Pacífic Nord, ubicada entre Hawaii i Califòrnia: 1,6 milions de quilòmetres quadrats de plàstics, una superfície equivalent a la suma de França, Alemanya i tota la península Ibèrica.

“Hem enllestit l’esforç més gran que s’ha fet mai per mapar la gran zona de deixalles del Pacífic, amb una expedició aèria i una altra de marina, i hem descobert que la contaminació per plàstics en aquella zona és entre quatre i setze cops pitjor del que es pensava”, explica a l’ARA Boyan Slat, el jove inventor holandès que ha fundat –a l’inici per micromecenatge– Ocean Cleanup, que ha desenvolupat un sistema innovador per netejar el plàstic dels oceans. La seva investigació va constatar també que “el 92% de la massa” de l’illa de plàstics del Pacífic “són objectes grans”, i per tant, diu Slat, “és urgent sortir a netejar-ho de seguida, abans que es converteixin en microplàstics”. Ocean Cleanup ha iniciat aquest estiu les tasques de neteja amb el sistema inventat per Slat i el seu equip de científics, i confia poder netejar el 50% de la gran illa de plàstics del Pacífic en els primers cinc anys.

8,7 milions de tones cada any
Però d’on ve tot aquest plàstic? Més de la meitat de tot el plàstic que acaba als oceans ve de només cinc països: la Xina, Indonèsia, Tailàndia, les Filipines i el Vietnam, segons un estudi d’Ocean Conservancy. Són països on es recol·lecta menys del 40% del plàstic. La resta acaba llençat en qualsevol racó i una bona part és arrossegat pel vent fins als rius. De fet, el 86% dels residus marins del món hi arriben a través de rius del continent asiàtic, i el Iangtsé, que desemboca a Xangai, és el més contaminant de tots.

El nostre Mediterrani no se salva de la plaga. Considerat la sisena gran acumulació de residus marins del món, representa un 1% de l’aigua del planeta però concentra el 7% dels microplàstics de tot el món, segons WWF. Espanya és el segon país que llença més plàstics al Mediterrani, 126 tones al dia, només superada per Turquia (144) i seguida per Itàlia (90), Egipte (77) i França (66).

Però les xifres globals són encara més esgarrifoses. Cada any es llencen a l’oceà una mitjana de 8,7 milions de tones de plàstic (entre 4,8 i 12,7 milions, segons un estudi de la Universitat de Geòrgia del 2015). És només un 3% dels residus plàstics que es generen al món anualment (la majoria acaben en abocadors o embrutant la terra), però és prou volum per haver trasbalsat un ecosistema tan cabdal i tan preciós per al planeta. Certament no és l’única amenaça, ni potser la pitjor, que afronten els nostres oceans –la sobreexplotació pesquera o l’acidificació de l’aigua per l’escalfament global són també catàstrofes monumentals per a l’entorn marí–, però la creixent dependència del plàstic en les nostres vides i un sistema de reciclatge global que no dona l’abast per absorbir tant de material fa pensar que, tal com alertava l’ONU en una cimera sobre el tema el 2017, el plàstic es pot acabar convertint en un “Harmagedon oceànic”.

12

TOT EL PLÀSTIC QUE EXISTEIX AL MÓN

Xifres del 2015 en milions de tones

L'illa de plàstics del Pacífic és fins a 16 cops més gran del que es creia 

Més de 79.000 tones de plàstics ocupen una superficie similar a França, Espanya i Alemanya juntes. L’ acumulació de plàstics que sura al Pacífic nord, entre Hawaiï i Califòrnia, és “entre quatre i 16 vegades més gran del que es pensava” fins ara, segon conclou una recerca científica publicada a la revista ‘Nature’.

“La gran zona de deixalles del Pacífic”, com se la coneix des de fa anys (Great Pacific Garbage Patch, en anglès), conté 79.000 tones de plàstics acumulats que ocupen una superfície de 1,6 milions de metres quadrats, que equivaldria a la superfície de França, Espanya i Alemanya juntes. 

El nou estudi, que ha calibrat les estimacions del seu model amb les dades obtingudes a través de diversos vaixells i avions a la zona al llarg de dos anys, ha pogut quantificar millor les deixalles més llargues. 

De fet, si els científics deien fins ara que aquesta illa de plàstic tenia la consistència d’una sopa perquè estava formada principalment de micro-plàstics, la nova investigació ha evidenciat que tres quartes parts de l’acumulació està feta de plàstics més grans de 5 centímetres i el 46% són xarxes de pesca abandonades. 

Tot i que els micro-plàstics finalment sembla que només són el 8% de la gran illa de deixalles, els investigadors admeten que si es compta per peces individuals, els micro-plàstics sí que representen el 94% de les 1,8 bilions de peces de plàstic que s’estima que conformen aquesta gran acumulació. 

En definitiva, l’estudi -dirigit per un científic de l’organització sense ànim de lucre Ocean Cleanup, conclou que l’acumulació de plàstics als oceans, que s’acumula especialment en aquesta zona del Pacífic a causa dels corrents marins, augmenta a un ritme molt més ràpid del que es pensava. 

“La gran zona de deixalles del Pacífic”, com se 

la coneix des de fa anys

 (Great Pacific Garbage Patch, en anglès), 

conté 79.000 tones de plàstics acumulats que 

ocupen una superfície de 1,6 milions de metres quadrats, 

que equivaldria a la superfície 

de França, Espanya i Alemanya juntes. 

3 NOVES NORMATIVES. 

3.1 Veto europeu als plàstics que més s’abandonen i contaminen els oceans 

Plats i coberts d’un sol ús, canyetes i bastonets de les orelles: la CE proposa prohibir-ne la venda 

Un got, una canyeta, una forquilla de plàstic. Són exemples dels objectes que més es troben abandonats a les platges europees. Els plàstics representen el 80% dels residus que embruten els medis marins, i els productes d’un sol ús fets amb aquest material sumen tots sols el 40%. Són protagonistes de les batudes de neteja periòdiques en espais naturals i costers d’arreu del continent. Les tones creixents de residus que es recullen i l’amenaça que suposen per a determinades espècies -només cal recordar, per exemple, el catxalot mort a Múrcia que havia ingerit 29 quilos de plàstic- han fet que la Comissió Europea (CE) presenti una proposta sense precedents. 

Per primer cop, i argumentant la urgència de protegir el medi ambient, la CE ha elaborat una llista negra amb els 10 productes de plàstic d’un sol ús més abocats indiscriminadament i l’ha traduït en una nova directiva que s’ha presentat aquest dilluns per endurir la legislació que els regula. 

El ventall de mesures que proposa aquest document que ara es traslladarà al Parlament Europeu va des de la prohibició de comercialitzar dins de la UE determinats productes -canyetes, bastonets de les orelles, gots i plats de plàstic- perquè es busquin materials més sostenibles, fins a la creació de sistemes de responsabilitat ampliada del productor que consisteixen a fer pagar les empreses per la quantitat de productes -en aquest cas, plàstics- que posen al mercat i que es transformen en residus. El sistema preveu que els productors cobreixin així el cost que té la posterior recuperació, recollida i reciclatge d’aquests productes. La CE planteja que els sistemes de responsabilitat ampliada s’apliquin a envasos de menjar i begudes per emportar, filtres i burilles de cigarretes, tovalloletes humides o globus. 

Les entitats ecologistes celebren la proposta “ambiciosa” de la Comissió i confien que no s’aigualeixi en la fase de discussió parlamentària que començarà pròximament. “És el primer cop que s’elabora una normativa que ataca la generació del residu i no es posa el focus no- més en el reciclatge”, destaca la portaveu de Zero Waste Europe, Ariadna Rodrigo.

NOVES NORMES PER AL PLÀSTIC D’UN SOL ÚS 

“La Comissió Europea demostra una gran ambició amb aquesta directiva en un tema que té un ampli suport de la ciutadania”, assegura la directora general de la plataforma europea Reloop, Clarissa Morawski. 

La prova de foc de la directiva es traslladarà els pròxims mesos al Parlament, però l’objectiu de la UE és un tràmit accelerat per tenir la nova legislació aprovada abans de les eleccions europees de l’any que ve. “La indústria farà lobi com boja, però vull pensar que els governs estan més conscienciats i que alguna cosa està canviant també als Parlaments dels estats”, diu 

Ampolles de begudes 

Morawski, que creu que la indústria ha de rebre un missatge clar amb aquesta directiva: “Cal canviar la manera de produir: el model actual ja no és acceptable, cal reinventar-se”. 

Com passa des de fa anys als paquets de tabac, la CE proposa també avançar en la conscienciació dels consumidors a través de l’etiquetatge. Vol que determinats productes portin per llei indi- cacions que adverteixin que el producte està fet amb un alt contingut de material plàstic i especifica la manera com s’ha de reciclar, així com advertiments del dany que pot provocar incomplir aquest mandat i abocar-lo al medi ambient. 

Entrarien en aquest grup de productes amb un etiquetatge específic les tovalloletes humides o els tampons i compreses, entre altres pro-

ductes de plàstic com els globus. La nova directiva incideix en el cas de les ampolles de plàstic de refrescos i begudes, un dels elements més distribuïts i consumits arreu. El text especifica que s’ha de garantir que el 2025 el 90% d’aquestes ampolles de refresc es recuperin per al reciclatge. En el cas d’Espanya, la portaveu de Reloop subratlla que els objectius estan lluny de complir-se i reclama “més transparència i noves maneres de calcular” el percentatge d’ampolles que realment s’està recuperant a través del sistema de contenidor groc, que és on s’han de llençar.

La CE planteja dues alternatives a la directiva: 

• una recollida separada només per a les ampolles de refrescos o 
• la introducció del sistema de dipòsit i retorn que ja funciona en alguns països i que, en el cas d’Espanya, defensen entitats com Retorna. 

“Ja veiem com grans fabricants de refrescos han moderat el discurs, abans molt bel·ligerant, contra el sistema de dipòsit i l’accepten”, defen-

sa Miquel Roset, director de Retorna. Recorda que el Regne Unit ha sigut l’últim a anunciar que l’implantarà, però que ja funciona en llocs com Escòcia, Malta, Xipre o el Canadà. A Catalunya, aquest sistema serà un dels punts de discussió en la futura llei de residus, pendent des de la legislatura passada. Fins ara només s’ha testat amb una prova pilot a Cadaqués el 2014. Altres comunitats autònomes com les Balears, el País Valencià o Navarra hi estan treballant.

3.2 Les bosses de plàstic del súper, prohibides a partir del 2021

Només se’n podran distribuir de compostables, i les gruixudes hauran de ser reciclades al 50% 

Espanya engega, tot i que amb força retard, la batalla definitiva contra les bosses de plàstic que imposa Europa. A partir del 2021, les bosses de plàstic dels supermercats estaran prohibides i només se’n podran distribuir de compostables. El mateix passarà amb les bosses molt lleugeres que es troben sovint en els establiments en contacte directe amb aliments com la fruita, la verdura o altres pro- ductes a granel. 

Aquestes i altres mesures es recullen en el reial decret aprovat aquest any pel govern espanyol per transposar la directiva europea de lluita contra el plàstic que va aprovar-se el 2015. La normativa vetarà els bosses de menys de 50 micres –que són les del supermercat– i les de menys de 15 micres –les transparents– però també exigirà que a partir del 2020, les de major gruix com les d’escombraries o botigues de moda estiguin fabricades almenys amb un 50% de plàstic reciclat. 

Abans que arribi la prohibició total, però, ja és una realitat, des de l’estiu del 2018, el pagament obligatori de les bosses de plàstic a tots els comerços de l’Estat: els consumidors han de pagar per totes les bosses amb només dues excepcions: les molt lleugeres que es fan servir per la fruita i les bosses gruixudes que estiguin fetes amb un 70% o més de plàstic reciclat. A Catalunya, de fet, el pagament obligatori de bosses de plàstic és vigent des de finals de març del 2017. L’Agència Catalana de Residus (ACR) valora positivament que aquesta mesura es generalitzi però retreu al ministeri que pretengui fer pagar també per les compostables, que ara són gratuïtes a Catalunya. “Volem parlar-ne per- què el fet que les bosses compostables siguin gratuïtes pot ser una fórmula útil de fomentar la recollida orgànica”, defensa el director de l’ACR, Josep Maria Tost. 

De fet, les bosses compostables quedaran fora de la prohibició a partir del 2021 i l’argument del ministeri de Medi Ambient és justament poder “compassar” aquesta mesura amb la plena implantació de la recollida orgànica de residus, que avui no existeix encara en alguns municipis de l’Estat. 

Veto al plàstic fragmentable 

Un dels punts del reial decret més celebrat per les entitats ecologistes és la prohibició, a partir del 2020, de les bosses fetes amb plàstic fragmentable. Són bosses fetes amb un material de baixa qualitat i que porten un additiu que accelera la seva degradació en petits trossets. “Fa temps que denunciem que es venien com a bosses ecològiques quan en realitat no ho eren i que els petits trossos són encara més perillosos perquè els animals els confonen amb plàncton i els ingereixen”, defensa la directora de Rezero, Rosa Garcia. 

L’objectiu del govern francès és que l’any 2025 es reciclin el 100% dels plàstics al país 

A partir de l’any vinent, les ampolles d’aigua i de llet fabricades amb plàstic reciclable seran més barates per al consumidor francès que les de plàstic no reciclable. Són només dos dels productes que es veuran afectats pel sistema de bonificació-penalització que el ministeri de la Transició Ecològica francès posarà en marxa el 2019 i que podria fer variar “fins a un 10% el preu”. Ho va anunciar en una entrevista a Le Journal du Dimanche (JDD) la secretària d’estat d’aquest ministeri, Brune Poirson, que en més d’una ocasió ha recordat que “una ampolla feta amb plàstic reciclable consumeix un 70% menys de diòxid de carboni que una que està fabricada amb plàstic verge”. 

Segons Poirson, el sistema de bonificació-penalització “només afectarà l’estructura dels costos 

La fundació ecologista celebra els passos que comença a fer Espanya però adverteix que Europa endurirà encara més les mesures per reduir els plàstics properament. També és crítica amb la mesura d’incentivar la substitució de bosses normals per les compostables en lloc d’atacar la generació i posar mesures que en redueixin l’ús sigui quin sigui el material amb què estiguin fabricades. 

3.3 França penalitzarà les ampolles de plàstics no reciclable 

L’objectiu del govern francès és que l’any 2025 es reciclin el 100% delsplàstics al país 

A partir de l’any vinent, les ampolles d’aigua i de llet fabricades amb plàstic reciclable seran més barates per al consumidor francès que les de plàstic no reciclable. Són només dos dels productes que es veuran afectats pel sistema de bonificació-penalització que el ministeri de la Transició Ecològica francès posarà en marxa el 2019 i que podria fer variar “fins a un 10% el preu”. Ho va anunciar en una entrevista a Le Journal du Dimanche (JDD) la secretària d’estat d’aquest ministeri, Brune Poirson, que en més d’una ocasió ha recordat que “una ampolla feta amb plàstic reciclable consumeix un 70% menys de diòxid de carboni que una que està fabricada amb plàstic verge”. Segons Poirson, el sistema de bonificació-penalització “només afectarà l’estructura dels costos de producció” de l’empresa. De fet, el govern vol modular l’import que les empreses franceses paguen als anomenats ecoorganismes, els encarregats de gestionar els seus residus. En definitiva, les empreses que l’any que ve no utilitzin plàstic reciclable als seus envasos tindran una penalització que s’aplicarà a aquesta contribució i, per tant, l’empresa es veurà obligada a augmentar el preu final del producte. 

A banda d’això, el ministeri d’Ecologia que fins ara havia dirigit Nicolas Hulot -que va dimitir decebut amb Emmanuel Macron- no té previst aplicar cap restricció legal, almenys els pròxims dos anys, a les empreses que continuïn utilitzant plàstic que no es pot reciclar. De moment, el govern francès es mostra optimista i confia que les empreses aniran introduint cada vegada més el plàstic reciclable. De fet, cinquanta-cinc industrials i federacions professionals van anunciar al juliol que duplicarien la quantitat de plàstic reciclat que integren als seus productes.

“D’altres seguiran el seu exemple”, va assegurar Poirson. En total, aquest grup d’empreses es va comprometre a fer entrar al mercat 300.000 tones suplementàries de plàstic reciclat des d’ara fins al 2025. Si bé Poirson només es va referir als envasos de plàstics pel que fa al sistema de bonificació- penalització, des del ministeri de la Transició Ecològica van especificar que la mesura afectarà tots els productes sotmesos als processos de responsabilitat estesa del productor (REP). L’Agència Francesa del Medi Ambient i la Gestió Energètica detalla que la REP obliga tots aquells “fabricants, distribuïdors amb marques pròpies [és a dir, marques blanques] i importadors que comercialitzen productes que generen residus a fer-se càrrec de la seva gestió, principalment de manera econòmica”. França compta amb una vintena de processos de REP que afecten els residus que generen. Per exemple, els envasos, les piles i els acumuladors portàtils, els neumàtics, el tèxtil, la roba de casa i les sabates, els gasos fluorats, els medicaments i les botelles de gas. A la llarga, el ministeri que ara dirigeix François de Rugy vol “que cada sector [d’activitat] estigui sotmès a la REP” i que, per tant, s’imposi el sistema de bonificació-penalització de manera generalitzada i no només a aquesta vintena de processos. A curt termini, els pròxims productes als quals es vol aplicar el principi de la REP són les joguines, els articles d’esport i oci i els de bricolatge i jardí. Aquest sistema de bonificació-penalització és una de les cinquanta mesures del full de ruta de l’economia circular que el govern francès va presentar a l’abril amb un ambiciós objectiu: que el 2025 es reciclin el 100% dels plàstics.

El juliol del 2016 França ja va prohibir les bosses de plàstic d’un sol ús amb un gruix inferior a 50 micròmetres que fins llavors se subministraven a les caixes dels supermercats, petits comerços i mercats, entre d’altres.

Un horitzó encara llunyà, perquè actualment només es recicla el 26% dels envasos de plàstic a França segons la revista 60 Millions de Consommateurs, que edita l’Institut Nacional del Consum. Una altra de les mesures d’aquest full de ruta per passar del model d’economia lineal -fabricar, consumir i llençar- al model circular és la prohibició, el 2020, de la venda de productes d’un sol ús com ara les canyetes per xuclar, els gots i els plats de plàstic. El govern francès també uniformarà “el color de les escombraries per crear automatismes”, va explicar Poirson, perquè actualment els colors dels contenidors poden variar segons les ciutats.

Contra les bosses de plàstic El juliol del 2016 França ja va prohibir les bosses de plàstic d’un sol ús amb un gruix inferior a 50 micròmetres que fins llavors se subministraven a les caixes dels supermercats, petits comerços i mercats, entre d’altres. Si ara un client vol una bossa, el comerciant està obligat a oferir-n’hi una que sigui reciclable, ja sigui de plàstic, paper, niló o cotó. A les caixes dels supermercats G20, per exemple, es poden comprar bosses mitjanes per 15 cèntims, que es poden reciclar, o bé d’altres de més grans i resistents de polipropilè, un tipus de plàstic també reciclable, per 75 cèntims. Des del gener del 2017, les bosses de plàstic d’un sol ús per portar la fruita i la verdura dels supermercats també estan prohibides, a excepció de les que estan fetes a partir de recursos renovables o bé les compostables, és a dir, que serveixen per fer compost o adob orgànic.