REALITZA I APREN A INTERPRETAR UN EIX CRONOLÒGIC
Mostra d'exemple i 10 preguntes:
LECTURES DE 2n d’ESO
NOM:.................................................................. DATA:.................................................. CURS:........
TEMA 3: L’EUROPA FEUDAL. L’ALTA EDAT MITJANA
LES CROADES
Terra Santa és un territori sagrat per a jueus, cristians i musulmans. Durant prop de dos-cents anys, cristians i musulmans van lluitar aferrissadament pel domini de Jerusalem i Terra Santa, els llocs on Jesús de Natzaret i els seus deixebles van predicar el cristianisme.
El territori objecte de litigi és una petita franja de pocs milers de quilòmetres quadrats situada en els actuals estats d’Israel, el Líban i una petita part de Síria. La ciutat de Jerusalem és el lloc de més significació cultural i econòmica de la zona. Aquests territoris havien format part de l’Imperi romà i, posteriorment, de l’imperi bizantí fins que els musulmans els van conquerir al segle VII. Des d’aleshores, jueus, cristians i musulmans convivien, no sense dificultats, en aquest petit territori. Tot canvià sobtadament quan, a finals del segle XI, a Europa es va parlar de reconquerir aquells territoris.
Entre els segles XI i XIII hi hagué nombroses croades, però les més importants van ser vuit. Les croades eren expedicions armades dutes a terme per cristians de l’Europa occidental sota el patrocini de l’Església catòlica amb l’objectiu d’alliberar el Sant Sepulcre del domini musulmà. Tot i que les croades inicialment només obeïen a motivacions religioses, molts dels participants hi veien una ocasió propícia per al seu enriquiment personal.
La primera croada (1095-1099) va ser convocada pel papa Urbà II. La crida anava adreçada als nobles cavallers amb la promesa del perdó dels seus pecats i el dret al botí i a la propietat de les terres arrabassades als musulmans. Per tal de consolidar el domini cristià de Terra Santa, es van fundar unes organitzacions religioses armades, els ordes militars dels hospitalers i els templers, que van bastir un gran nombre de castells i esglésies a Palestina i també a Europa.
Després d’uns anys d’indecisió, els musulmans van passar a l’ofensiva i els cristians van organitzar una segona croada (1147-1149). L’equilibri entre cristians i musulmans es va trencar amb l’aparició del cabdill musulmà Yusuf ibn Ayyub, més conegut com a Saladí (“fortalesa de la fe”). Militar i polític d’extraordinàries qualitats, després d’ocupar Egipte i Síria, destruí l’exèrcit cristià a la batalla de Hattin (1187) i poc després conquerí Jerusalem, on respectà la vida de la major part dels habitants.
La caiguda de Jerusalen esperonà el papa Gregori VIII a convocar la tercera croada (1189-1192), al capdavant de la qual es van posar l’emperador alemany Frederic II, el rei anglès Ricard Cor de Lleó i Felip II, rei de França. Els exèrcits de Ricard i de Saladí es van enfrontar diverses vegades, fins que els dos cabdills van signar, el 1192, un tractat de pau de cinc anys segons el qual els cristians podien anar en pelegrinatge a Jerusalem, que continuà sota domini musulmà.
Malgrat aquest fracàs militar, els europeus van continuar impulsant fins a 8 croades a Terra Santa.
