Ja aviso que aquesta entrava va en contra de la tendència social majoritària i l'empatia que ha pogut sorgir amb programes com "El Foraster" o altres similars (aquell que visita poblets amb helicòpter i xerra amb la gent).
Per exemple, els presentadors dels esmentats programes podrien visitar Jafre (386 habitants) o Ultramort (224 habitants). Tots dos, com molts altres, formen part de l' Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) https://www.micropobles.cat/mapa/
Font: web ajuntament d' Ultramort |
----
Posar un nou ordre (més racional) al mapa local
Europa, el vell continent, s’enfronta a un problema social i territorial de gran impacte, però força menystingut. La concentració de població urbana és de les més elevades del planeta i, en canvi, el món rural es va despoblant de punta a punta del continent. És un fenomen que també succeeix als altres continents, però no amb la mateixa força.
Històricament la població europea era majoritàriament rural i destacaven algunes capitals on residia la família reial o l’aristocràcia. Durant segles, Europa era eminentment agrària i aquest passat encara condiciona el mapa del segle vint-i-u. La creació de noves viles i el creixement dels pobles depenien de les collites o el comerç a curta i mitja distància. No obstant això, possiblement l’element clau era que els pagesos anaven i tornaven del casa al camp diàriament. Per aquesta raó, entre poble i poble hi ha entre 5 i 10 quilòmetres en terrenys plans on l’agricultura era favorable. Una altra cosa són les zones de muntanya, llocs on la vida era més dura i on calia fer mans i mànigues per aguantar fins a la primavera.
Des de l’imperi Romà fins el segle dinou va ser així, però la revolució industrial va fer canviar les coses. Tanmateix no a tot el continent per igual, ja que pocs països van gaudir d’aquest canvis revolucionaris: Anglaterra, França, Alemanya i algunes regions perifèriques properes (el nord d’Itàlia, Catalunya, Flandes, etc.). La resta del continent quasi no va notar la revolució i poques fàbriques van obrir a les als afores de les ciutats. Un bon exemple és Rússia, on a principis del segle vint encara hi podíem trobar serfs, com a l’edat mitjana. O el sud d’Espanya o d’Itàlia, on els jornalers vivien en la més estricte pobresa, quasi en règim d’esclavatge.
Ningú pot negar que el mapa europeu té una base romana i medieval, fet que contrasta amb els mapes de carreteres dels Estats Units, Argentina o Austràlia on el procés de colonització és relativament recent. Sempre em soprèn sorprenen aquelles pel·lícules on els protagonistes han d’agafar un cotxe i conduir molts quilòmetres per trobar un poblet o realitzar alguna visita al “veïnat”.
Bé, tornant al tema que ens centra (ocupa) i realitzant una mirada més regional., A a Catalunya hi ha més de nou-cents municipis i la gran majoria no superen els cinc-mil habitants, concretament en són 736. I si anem a la web del IDESCAT veurem que un total de 336 municipis no arriben als 500 habitants (dels quals 33 no arriben ni als cent habitants).
Ara hi ha la intenció de repoblar “micromunicipis”; amb gent de ciutat o amb immigrants procedents del tercer món. La intenció la veig lloable, però una mica sense sentit ja que va contra els signes del temps. Avui en dia, i des de ja fa dècades, la gent es mou amb vehicles a motor i poca gent viu del sector primari.
Quant li deu costar a les administracions mantenir aquells pobles perduts de la mà de Déu? Cal tenir present que cal que tinguin els serveis bàsics (llum, aigua, clavegueram, etc.), serveis educatius, cobertura sanitària, manteniment de carreteres i segurament un llarg etcètera que uns experts podrien assenyalar millor.
La solució és senzilla i ja s’ha aplicat a alguns llocs, com per exemple a la Xina. Es tractaria de reubicar a la gent de les poblacions escollides a nous habitatges de poblacions properes o a capitals de comarca. D’aquesta manera en uns pocs blocs de cases o en un petit barri nou hi podrien cabre la gent que vivia en indrets remots.
La Unió Europea ja fa temps que va recomanar fusionar municipis per arribar als dos-mil habitants i els tècnics urbanistes saben que una població és activa econòmicament si hi ha un mínim d’habitants per poder mantenir obert un bar, un forn i un parell de botigues de barri. Ja ni parlem que també aquesta gent vol comprar per internet tenir-ho al mateix temps que la gent de ciutat.
En definitiva, el pla de reubicar població a Catalunya tindria, sobre el paper, tot el sentit del món. Amb un cop de cotxe un pagès o un ramader es pot plantar en 20 minuts a allà on vol i amb les noves tecnologies vigilar des de ca seva la collita. No obstant això, ja se sap que el sentit de pertinença local és molt fort. Una cosa que no li succeeix a un servidor nascut i criat a una gran ciutat.