La hormiga de jardín invasora
nos avisa que vendrán más
nos avisa que vendrán más
¿Qué puede
explicar el gran éxito de esta y otras hormigas invasoras?
Es sabido que los insectos sociales (abejas, hormigas, avispas y termitas) viven en colonias en las que todos los miembros cooperan en las tareas. En condiciones naturales las colonias diferentes compiten por los mismos recursos y esta competición, a menudo con agresión territorial, crea un equilibrio en el que las colonias se mantienen a raya.
Es sabido que los insectos sociales (abejas, hormigas, avispas y termitas) viven en colonias en las que todos los miembros cooperan en las tareas. En condiciones naturales las colonias diferentes compiten por los mismos recursos y esta competición, a menudo con agresión territorial, crea un equilibrio en el que las colonias se mantienen a raya.
Por el contrario, las hormigas invasoras muestran un nivel suplementario de
cooperación, abandonando toda agresión entre colonias. Esto lleva a una red enorme de nidos, las supercolonias, que
son un poder frente al que las hormigas nativas no tienen nada que hacer.
Toda una lección de la biología.
Referencias
Cremer, S.,et al. The evolution of invassiveness in
garden ants. PLoS ONE 3(12): e3838 doi:10.1371/journal.pone.0003838
Las hormigas
son invasoras excelentes: de las 100 peores especies invasoras en el mundo,
cinco son hormigas. Los trabajos recientes en otra
especie, la hormiga de
jardín invasora (Lasius neglectus), en plena expansión en Europa, nos
dicen un poco el porqué algunas especies pueden ser tan buenas invasoras.
Y en avisan que, de las más de 12500 especies de hormigas que se conocen,
bastante más nos pueden dar dolores de cabeza si no se toman medidas apropiadas.
Una de las claves es que
las hormigas invasoras son aquellas especies que forman redes de nidos, con
muchas reinas que se aparean bajo tierra y no hacen enjambres. Un equipo
de 20 investigadores, centrado en las universidades de Copenhague (Dinamarca) y
Regensburg (Alemania) hemos estudiado esta especie, cuyo nombre indica bien que
había sido largamente negligida: su descripción -que no su existencia- data de 1990.
Desde entonces se ha detectado en más de 100 localidades en muchos países
europeos. Se encuentra en parques y
jardines, donde elimina
rápidamente las especies nativas y a veces entra en las casas, donde es
un verdadero problema. Tiene
el aspecto de la hormiga negra de jardín pero es algo más pequeña y de color
café-con-leche, y su actividad en los árboles es hasta nueve veces superior.
Puede proliferar en zonas templadas de Europa y Asia, siendo la primera hormiga plaga que puede invadir estas zonas frías, hasta ahora no afectadas por otras plagas más tropicales.
Hacia el norte, ha llegado a:
- Jena (Alemania) 50°55′38″N 11°35′11″E
- Gantes (Bélgica) 51°03′00″N 3°43′00″E
- Varsovia (Polonia) 52°13′00″N 21°02′00″E.
Las colonias
de hormigas usuales suelen ser sociedades pequeñas, que compiten con las
vecinas, pero las hormigas invasoras pueden integrar enormes supercolonias de
miles de nidos en colaboración. Se había discutido
mucho el cómo y el porqué de este cambio en la estructura social. En este
trabajo se presenta el primer estudio integrado del comportamiento, morfología,
genética de poblaciones, reconocimiento químico y carga de parásitos comparativamente entre L.
neglectus y la especie hermana, no invasora, L. turcicus.
Se demuestra que las
condiciones para desarrollar este síndrome de hormiga invasora ya se encuentran
en las poblaciones de origen. Sin embargo, la capacidad de invadir sólo se
expresa del todo cuando las hormigas se han escapado de sus enemigos naturales,
como los parásitos y patógenos, lo cual tiene lugar cuando llegan a localidades
lejanas, en las que los parásitos y enemigos locales no han tenido tiempo de
adaptarse y responder a los recién llegados.
Además, también se ha detectado estos rasgos biológicos proclives a la invasión en la hormiga de jardín turca (Lasius turcicus), hasta ahora del todo inconspicua e inofensiva. Esto implica que el transporte involuntario, pero real y efectivo, que hacemos los humanos en el tráfico internacional y el comercio que caracterizan la sociedad actual lleva indefectiblemente al transporte de especies hacia hábitats nuevos. Ello puede perturbar el equilibrio del ecosistema favoreciendo la transición de especies introducidas a plagas que pueden ser devastadoras. Sólo la toma de conciencia sobre este problema, y un control más cuidadoso del comercio global, pueden ayudar a frenar el problema de las especies exóticas invasoras.
Fuente: http://www.uab.es/servlet
Más información de L. neglectus en:
Xavier Espadaler
Universitat Autònoma de Barcelona
BIOLOGÍA
Fig. 2. Formas típicas de organización colonial. Los nidos cercanos (círculos
en blanco) pertenecen a colonias (círculos grandes en color) y a diferentes
escalas que permiten grados variables de coexistencia con otras especies de
hormigas (círculos negros).
 |
Fig. 1.
Distribución de Lasius neglectus (A obrera; B: rojo, poblaciones estudiadas;
blanco: otras poblacions) y L. turcicus (B rayado azul inclinado). C. zona de
Turquia donde hay L. neglectus (rojo) y las dos formas (llanuras, altitud) de
L. turcicus (azul).
|
Más información en los portales:
- La marabunta http://www.lamarabunta.org/
- Anthouse http://www.anthouse.es/
Les Lasius neglectus: unes formigues viatgeres i molt particulars
30.07.2003
30.07.2003
La majoria de formigues, encara que siguin de la
mateixa espècie, si es troben amb formigues d'altres formiguers,
acostumen a lluitar a mort. En canvi, les Lasius neglectus de diferents
formiguers no lluiten entre si i es relacionen en pau.
Les Lasius neglectus, originàries,
probablement, del sud-oest de Turquia, no són essencialment diferents
d'altres formigues. Però, en alguns aspectes, el seu comportament és
molt particular: el més espectacular de tots és la formació de
supercolònies de milers de milions d'individus, que poden arribar a
ocupar més de 14 hectàrees d'extensió.
La primera referència científica a les Lascius neglectus és un article del 1990, en què l'entomòleg Van Loon i altres científics parlaven d'aquesta nova espècie que havien trobat al jardí d'una empresa de fruites i flors ornamentals de Budapest, on s'havia creat un microclima prou humit i atemperat perquè s'hi poguessin desenvolupar bé. Però des del 1990 ningú no n'havia tornat a parlar mai més.
Set anys després d'aquell article, el professor Xavier Espadaler va trobar una supercolònia de formigues al campus de l'Autònoma, que va identificar primer com a Lasius Alienus. Tanmateix, va rectificar el seu diagnòstic l'any 2000, perquè es va adonar, encara que pugui semblar sorprenent, que es tractava de l'espècie Lasius neglectus.
Xavier Espadaler suposa que les Lasius neglectus van arribar a Catalunya amb la terra d'alguna planta provinent de l'estranger i que, un cop aquí, aquestes formigues han trobat indrets que afavoreixen la seva proliferació.
Als boscos mediterranis, secs i calorosos, hi viuen les formigues autòctones catalanes. Quan s'obre una parcel·la i s'hi fan obres, es remouen les terres i es destrueixen els nius de les formigues autòctones. Si, després, la zona es converteix en un espai enjardinat, amb rec artificial, les formigues autòctones, acostumades a ambients secs i calorosos, ja no tornaran a ocupar la parcel·la. Les Lasius neglectus, en canvi, hi trobaran un espai amb les condicions idònies.
Un cop colonitzat el territori enjardinat no hi deixen entrar cap altra espècie competidora. En controlen els arbres i són les usuàries exclusives del pugó que viu a les fulles. El munyen, fent-li excretar la saba que l'alimenta, i ho fan amb tanta intensitat que el pugó, obligat a menjar més saba de la que necessitaria, pot acabar afeblint l'arbre, fins a matar-lo.
Per combatre aquesta plaga, el professor Espadaler recomana ruixar els troncs amb insecticida, fet que provoca la mort de de capçades i pugons, i a les cases, fer.hi un tractament perimetral, injectant insecticida a terra, de manera que les formigues que són fora de casa no puguin alimentar les de dintre.
A Catalunya hi ha deu àrees on aquestes formigues poden considerar-se una plaga:
I és que, per alguna raó que els científics encara desconeixen, l'electricitat atreu aquestes formigues, que s'acumulen a les connexions de coure desprotegides i poden arribar a fer saltar les instal·lacions. Un procés que, gràcies a les excel·lents propietats conductives de l'àcid fòrmic, que tenen totes les formigues, s'accelera encara més.
Al seu medi original, la competència amb altres espècies impedeix que arribin a convertir-se en una plaga, però aquí, a Catalunya, s'han trobat amb territoris verges per colonitzar. Els científics de l'equip de Xavier Espadaler estudien la biologia de les Lasius neglectus al laboratori i monitoritzen, periòdicament, el desenvolupament i l'expansió de les colònies conegudes a Catalunya.
----
Per saber més sobre formigues invasores recomano llegir:
La formiga argentina (Linepithema humile)
http://www.xavierblancafort.net/formiga_argentina.htm
La primera referència científica a les Lascius neglectus és un article del 1990, en què l'entomòleg Van Loon i altres científics parlaven d'aquesta nova espècie que havien trobat al jardí d'una empresa de fruites i flors ornamentals de Budapest, on s'havia creat un microclima prou humit i atemperat perquè s'hi poguessin desenvolupar bé. Però des del 1990 ningú no n'havia tornat a parlar mai més.
Set anys després d'aquell article, el professor Xavier Espadaler va trobar una supercolònia de formigues al campus de l'Autònoma, que va identificar primer com a Lasius Alienus. Tanmateix, va rectificar el seu diagnòstic l'any 2000, perquè es va adonar, encara que pugui semblar sorprenent, que es tractava de l'espècie Lasius neglectus.
Xavier Espadaler suposa que les Lasius neglectus van arribar a Catalunya amb la terra d'alguna planta provinent de l'estranger i que, un cop aquí, aquestes formigues han trobat indrets que afavoreixen la seva proliferació.
Als boscos mediterranis, secs i calorosos, hi viuen les formigues autòctones catalanes. Quan s'obre una parcel·la i s'hi fan obres, es remouen les terres i es destrueixen els nius de les formigues autòctones. Si, després, la zona es converteix en un espai enjardinat, amb rec artificial, les formigues autòctones, acostumades a ambients secs i calorosos, ja no tornaran a ocupar la parcel·la. Les Lasius neglectus, en canvi, hi trobaran un espai amb les condicions idònies.
Un cop colonitzat el territori enjardinat no hi deixen entrar cap altra espècie competidora. En controlen els arbres i són les usuàries exclusives del pugó que viu a les fulles. El munyen, fent-li excretar la saba que l'alimenta, i ho fan amb tanta intensitat que el pugó, obligat a menjar més saba de la que necessitaria, pot acabar afeblint l'arbre, fins a matar-lo.
Per combatre aquesta plaga, el professor Espadaler recomana ruixar els troncs amb insecticida, fet que provoca la mort de de capçades i pugons, i a les cases, fer.hi un tractament perimetral, injectant insecticida a terra, de manera que les formigues que són fora de casa no puguin alimentar les de dintre.
A Catalunya hi ha deu àrees on aquestes formigues poden considerar-se una plaga:
- Cerdanyola / Bellaterra (Vallès Occidental)
- Ripollet (Vallès Occidental)
- Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
- Seva (Osona)
- Barcelona (Barcelonès)
- Matadepera (Vallès Occidental)
- Taradell (Osona)
- Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
I és que, per alguna raó que els científics encara desconeixen, l'electricitat atreu aquestes formigues, que s'acumulen a les connexions de coure desprotegides i poden arribar a fer saltar les instal·lacions. Un procés que, gràcies a les excel·lents propietats conductives de l'àcid fòrmic, que tenen totes les formigues, s'accelera encara més.
Al seu medi original, la competència amb altres espècies impedeix que arribin a convertir-se en una plaga, però aquí, a Catalunya, s'han trobat amb territoris verges per colonitzar. Els científics de l'equip de Xavier Espadaler estudien la biologia de les Lasius neglectus al laboratori i monitoritzen, periòdicament, el desenvolupament i l'expansió de les colònies conegudes a Catalunya.
----
Per saber més sobre formigues invasores recomano llegir:
La formiga argentina (Linepithema humile)
http://www.xavierblancafort.net/formiga_argentina.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada