Excursió 1 - Parc del Foix

Ruta de Cubelles a Santa Margarida i els Monjos


   
  Mostra Ruta pel Foix en un mapa més gran

Visualització amb el WIKILOC

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4734465

• Distància recorreguda: 24,61 km
• Desnivell acumulat pujant: 448 metres
• Desnivell acumulat Baixant: 303 metres 

FOTOGRAFIES DES DEL PUIG DE LES AGULLES. 
(Zona pròxima a la pressa del pantà de Foix)
Data: 1.6.13

Vessant sud - mirant cap a Cubelles 

 Vessant nord / nord - oest

En la primera fotografia podem veure els efectes provocats per l'incendi del 12/6/2012.
Més informació sobre l'incendi a:
http://agronoticies.blogspot.com.es/2012/06/lincendi-de-castellet-i-la-gornal-ja-ha.html

En canvi en la segona fotografia podem apreciar que l'altre vessant les flames no hi van arribar, per sort.

Més info de la zona a la web de parcs de DIBA:
http://www.diba.cat/parcsn/parcs/index.asp?Parc=12

Itineraris de la Xarxa de Parcs Naturals -  http://www.diba.cat/parcs/itineraris/foix/

-----

Una de les particularitats d'aquesta ruta, de mar cap a l'interior, és la diversitat paisatgistica de la qual podem disfrutar. Tal i com ho cataloga l' Observatori del Paisatge la ruta es realitza per 3 àrees de les s 23 unitats de paisatge que configuren el Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona.:

• Plana del Garraf
• Garraf 
• Plana del Baix Penedes

Plana del Garraf

Segons els participants, aquesta unitat està molt alterada i amenaçada per l’home i cal

protegir dràsticament els pocs sectors agrícoles i naturals que queden o, fins i tot,

recuperar part del patrimoni natural perdut.

Només alguns participants proposen, com a nom alternatiu, “Marina del Penedès”. Els

elements més destacats són el sector dels Colls i Miralpeix, algunes ermites, platges,

boscos, conreus i vinyes, destacats, sobretot, pels seus valors estètics. El Montgròs és

el mirador més mencionat.

Una gran majoria considera que els canvis soferts han estat ràpids: molt negatius pel

creixement urbanístic, de polígons i d’infraestructures, i lleugerament positius per la

resta.

Les tres afirmacions han estat àmpliament aprovades, amb alguns matisos: 

• que els conreus han de garantir el consum de productes de proximitat, 
• que la millora d’accessibilitat a la façana litoral no signifiqui asfaltar més, 
• o que potser no cal créixer més.

Com a propostes característiques d’aquesta unitat destaquen les relacionades amb la

rehabilitació de cases, l’ampliació de les illes de vianants o l’enderroc de construccions

il·legals.

Garraf

Aquesta unitat, segons els participants, té un gran interès natural però ha estat

greument alterada per la preocupant construcció de pedreres i d’urbanitzacions sense

aturador.

El nom de la unitat i els límits proposats són àmpliament acceptats, si bé alguns

participants matisen que s’hi haurien d’incloure algunes zones més o que alguna àrea

s’escau més a les Muntanyes d’Ordal. Els elements del paisatge més destacats són

Sitges i petits poblets, ermites, castells, masos i elements lligats amb l’agricultura, la

vegetació i, com a característica d’aquesta unitat, diversos elements relacionats amb la

geologia i el relleu abrupte de la zona. Els valors estètics són els més comuns, seguits

dels ecològics, simbòlics i històrics. La Morella, a Begues, és el mirador més esmentat

i, com a curiositat, dos participants recomanen contemplar aquest paisatge des del

mar.

Gairebé tres quarts dels participants creuen que s’han produït canvis ràpids, la gran

majoria dels quals són valorats negativament, amb especial crítica al creixement de

pobles i ciutats, urbanitzacions i pedreres.

La primera de les afirmacions ha generat un alt grau de desacord, ja que vora la meitat

dels participants apunten que no s’ha de construir cap més pedrera en un Garraf ja

saturat, tant a dins com fora del Parc, sinó que s’haurien de tancar i restaurar. Les

dues afirmacions restants són més acceptades, i uns quants participants remarquen

que s’ha d’eliminar el pi blanc, mentre que hi ha alguna opinió ben contrària.

A més de proposar una bona gestió del bosc, aturar el creixement de les

urbanitzacions per evitar un continu urbà, fer una bona xarxa de senders senyalitzats i

recuperar masies i conreus, aquesta unitat

Plana del Penedès

El paisatge d’aquesta unitat ve marcat per la vinya i la ruralitat, valors que, segons els

participants, cal conservar davant les amenaces de polígons industrials i

urbanitzacions degudes al fenomen metropolità.

Tres quartes parts dels participants accepten tant la proposta de nom com de límits,

però diversos consideren que hauria d’incloure l’Alt i el Baix Penedès. A la pràctica

totalitat els preocupa molt el seu futur. La vinya és, de llarg, l’element del paisatge més

esmentat, seguit del patrimoni rural. Els valors més reconeguts són els estètics i els

simbòlics, seguits dels històrics i els ecològics. El Castellot de Castellví de la Marca, la

Creu de Font-Rubí i el Turó de Sant Pau són considerats alguns dels millors indrets

des d’on apreciar aquest paisatge.

Els participants majoritàriament consideren que aquesta unitat ha experimentat canvis

ràpids i especialment negatius en relació al creixement de la superfície urbana,

industrial i d’infraestructures, i a la conservació de l’espai agrícola.

Algunes de les afirmacions proposades generen dubtes o rebuig considerables. Alguns

participants valoren molt la importància de la vinya i dubten que no s’hagi d’afavorir, al

mateix temps que temen que les activitats complementàries siguin industrials enlloc

d’altres conreus tradicionals. Bona part dels participants són contraris a instal·lar nous

polígons, ja que consideren que n’hi ha suficients, i temen que els nous polígons vagin

deslligats del sector agrícola, com ha succeït sovint. Pel que fa a aturar el creixement

dels veïnats rurals, alguns participants (majoritàriament d’acord) matisen que cal

garantir que els fills del poble s’hi puguin quedar a viure i que allò important no és

evitar el creixement sinó el model d’urbanitzacions, cases adossades i pobles

dormitori.

Com a tret diferencial, proposen 

• afavorir l’agricultura extensiva, 
• protegir la vinya,
• desenvolupar el turisme enològic 
• i una bona xarxa de camins rurals sense asfaltar.

Font de la informació i per saber-ne més:
http://www.catpaisatge.net/fitxers/participacio/resultats_consulta_rmb.pdf


Mapa dels paisatges de Catalunya

 

Font: web de l'Observatori del Paisatge