Fa un any vaig realitzar un article
en aquest bloc sobre el llop (per consultar apretar aquí).
Per diverses raons, a la
península Ibérica podem trobar poblacions de llops (canis lupus signatus)
en estat salvatge, un fet insòlit fins fa poc en la resta d'Europa Occidental.
Es podria afirmar que, literalment, l'home va anar arrinconant aquesta espècie fins
a l'extrem del continent (massís gallec i al seus voltants).
Sort que la sensibilitat
ciutadana envers aquest animal va permetre aprovar lleis per evitar el
seu extermini. Tasca en gran mesura portada per Felix Rodríguez de la Fuente i
altres naturalistes d'aquells temps. Sens dubte, hauria estat una pena que
s'hagués eliminat el llop ibèric en estat salvatge del nostre pais. Per sort, això no va succeir gràcies a diversos motius ... un dels més importats al meu parer, a la capacitat dels llops per amagar-se de l'home.
No es pot negar que s'han aprovat diverses lleis per
protegir el llop a Espanya... però fins ara han estat força ineficaces. Una prova indirecta d'això és
una noticia apareguda avui, el 20.3.14 al diari de El Periodico (El llop ronda pel Ripollès) i també a TV3 (Fotografia confirma presencia del llop al Pirineu).
Ja ho vaig apuntar
anteriorment, però cal tornar-ho a mencionar:
- Com es possible que hagin arribat abans
llops itàlics al Pirineu català que llops ibèrics?
Com apunta l'article, han
calgut almenys dues dècades perquè aquesta espècie hagi tornat a colonitzar el
Pirineu de forma natural. No obstant, no hauria estat més lògic que el
llop ibèric hagués colonitzat primer el Pirineu per Euskadi o Navarra provinent
de l'oest? Alguna cosa devem fer malament no ? si han estat llops italians (franco-italians) els que han arribat primer al Pirineu a través de França que els autòctons de la península ibèrica.
Canis lupus italicus
.gif)
Canis lupus italicus
Font: http://www.italianwolf.it/lupo-italiano-(italian-wolf).gif
Només hi ha una explicació
possible: l'acció del FURTIVISME per part dels caçadors espanyols.
Així ho corrobora uns interessants articles
de la revista Quercus (quadern 336 del Febrer del 2014). Molt interessant els
articles "Furtivismo: el mayor azote del lobo ibérico", en les
pàgines 16 -24; i "Masacre de lobos en Cantabria: adiós a la manada de San
Glorio", en les pàgines 26 i 27.
Que
per cert, fins i tot a Wikipedia, al consultar l'article sobre el Puerto
de San Glorio es pot llegir en l'apartat de Flora i Fauna:
Aquest indret és un pas geogràfic natural entre la serralada Cantàbrica i frontera entre Castella - Lleó i Cantabrià. Però sobre tot, s'ha exterminat una manada de llops ibèrics a tan sols 15 km del Parc Nacional de Los Picos de Europa i a tocar del Parc Natural de Fuentes Carrionas y Fuente Cobre.
"También el lobo hizo su aparición por estos pagos, pero está en claro retroceso."
Aquest indret és un pas geogràfic natural entre la serralada Cantàbrica i frontera entre Castella - Lleó i Cantabrià. Però sobre tot, s'ha exterminat una manada de llops ibèrics a tan sols 15 km del Parc Nacional de Los Picos de Europa i a tocar del Parc Natural de Fuentes Carrionas y Fuente Cobre.
Per
cert, a la web Parc
Natural de Fuentes Carrionas y Fuente Cobre no hi ha esment al
llop ... ni segurament en volent tenir per ara. Això sí, tenen com a espècie
emblemàtica l’ós.
Tornant a l'article que esmentat de la revista Quercus, voldria fer-ne un breu resum amb els punts que considero claus:
- La persecución ilegal del lobo ibérico es intensa y vigente.
- El factor limitador de las poblaciones de lobo es el furtivismo.
- En Castilla - León el lobo es considerado una especie cinegética al norte del rio Duero, aunque están prácticamente extinguidas las poblaciones en la Rioja o en Euskadi.
- En 2008 la Junta de Castilla - León aprobó un plan para la gestión y conservación del lobo, pero el número de capturas permitas de lobos por parte de cazadores se han ido incrementando año tras año.
- Las estadísticas oficiales no contemplan la mortalidad de lobos por parte del furtivismo, el grueso real de las bajas de esta especie.
- Promedio anual de más de 25 lobos muertos de forma ilegal... y la tendencia va al alza.
- Incremento de muerte de lobos por la sarna sarcóptica. También otras causas naturales: traumatismos y lesiones por embestidas de las presas, peleas con perros (domésticos, guardas o asilvestrados).
- 84% de las muertes de lobo están relacionadas con la persecución directa del hombre.
- En España los disparos por arma de fuego son la principal causa de mortalidad del lobo. La mayoría de muertes se registran en el transcurso de partidas de caza colectivas. Más de 600 ejemplares muertos desde 1970.
- Segunda causa, los atropellos con más de 140 casos (esto se podría evitar en gran medida creando pasos específicos para la fauna).
- Por suerte, parece que se han reducido los robos de camadas.
- Los cebos envenenados se han llevado a más de 40 ejemplares.
- Otro problema son las amputaciones por cepos o lazos. Estos provocan la muerte o la graves heridas ... que pueden provocar infecciones o imposibilidades para realizar la caza.
- Según el artículo, los lobos ibéricos no mueren de viejos. Más del 80% no llega a los 5 años de edad.
- Mueren más machos que hembras, porqué los primeros se desplazan más (son los que acceden a nuevos territorios).
- El mayor porcentaje de mortalidad corresponde con los períodos hábiles de caza: octubre - febrero y finales de primavera - verano.
- Los lobos prefieren zonas con amplia cobertura forestal que espacios agrícolas.
- Se ha incrementado la mortalidad de los lobos por otro motivo: la reducción drástica de la carroña de ganado doméstico.
- Según los datos de este estudio:
- EL 73% DE LAS MUERTES DE LOBO IBÉRICO CORRESPONDEN A ANIMALES MATADOS FURTIVAMENTE. SOLO EL 10% SON CAZA LEGAL.
- Hay muchas variables difíciles de evaluar que pueden condicionar la estructura de las manadas de lobos y el impacto de la mortalidad no natural. Ejemplo: manadas que han perdido el 70% de sus miembros han seguido reproduciéndose, mientras que otras manadas con un 20% de mortalidad no han se han reproducido en años sucesivos.
- No se deberían utilizar métodos y resultados de estudios de poblaciones de lobo de otras regiones del mundo, como Estado Unidos y Canadà (o Rusia ¿por qué no?). Esto parece que ocurre cuando se trata de determinar el porcentaje de mortalidad que puede soportar una población para no disminuir en número.
- Las poblaciones de lobo han prosperado en Valladolid, desde donde se han dispersado a Segovia, Ávila y Madrid. Aunque parece que este incremento de ejemplares no ha sido proporcional al número de camadas nacidas.
- En definitiva, la mortalidad no natural sobre el lobo ibérico debería ser un factor de primer orden a tener en cuenta. ¿Como si no se pueden hacer cálculos de viabilidad de poblaciones, su evolución y tendencia?
- El lobo ibérico sigue siendo un especie "incomoda" para las administraciones españolas (y portuguesas seguramente también). Según las políticas de gestión de las administraciones, es la única especie que se puede cazar con una población inferior a los 2.500 ejemplares. Por suerte, y al mismo tiempo por desgracia, la conservación a largo plazo del lobo pude depender de tan solo unos 500 - 600 ejemplares adultos reproductores.
----
Tinc un parell de preguntes finals:
Podrem veure algun dia
un contacte entre les subespècies de llop ibèric i itàlics
a la Península Ibèrica?
Per quina zona (ccaa) es podria produir?
No justificaran llavors els caçadors que cal preservar
la "puresa" del llop ibèric
i llavors aniran a la
caça de llops itàlics i els exemplars mesclats?
---
Altres espais força interessants:
M' enerva profundament notícies on un animal autòcton gairebé és eliminat gràcies a la mà humana. Si encara es pensés que fos per menjar però està clar que no. Jo, amb el que tinc por, és que es trobin els dos tipus de llops i comencin a reproduir-se i així els putos caçadors aprofitessin aquesta raó per tornar a la gairebé extinció de l'animal.
ResponEliminaÉs graciosa la foto del llop perquè té un rotllo "hem fotografiat al Yeti" que no vegis. Espero a la propera excursió poder immortalitzar un lobito simpàtic d'aquests. T'aconsello veure aquest vídeo de fa poc que es va emetre al Hormiguero i que va tenir molta repercussió en el gremi de caçadors. Jo em descollonava. Una abraçada Pep!! Molt interessant a els teus articles! Et poso l'enllaç https://www.youtube.com/watch?v=z2HOAa3AP64
En primer lloc, ara revisava el bloc i no ser perquè no es va publicar la resposta que en el seu moment vaig escriure.
EliminaNormalment no veig el programa del Hormiguero, però és divertit aquesta part que has enllaçat i voldria veure un TBO de " Jara la cazadora " . Això m’ha fet recordar uns dibuixos de la nostra infància, no ser si tu miraves per la tv els dibuixos de SIBERT. T''imagines que maten a la petita foca blanca davant de milers de nens per fer un abric de pell i menjar-se a la brasa la seva carn. Jara la cazadora hauria traumatitzat, encara més, a tota una generació sencera.
Si que és cert que el relleu generacional del món de la caça està en perill, com també ho està el món de la pagesia. Jo no sóc partidari de prohibir la caça en la seva totalitat, però si de vigilar de ben a prop aquells que la practiquin. A Europa, la manca de depredadors ha desequilibrat alguns ecosistemes i els caçadors podrien ajudar a regular la població d’algunes espècies, com per exemple els porcs senglars o alguns ungulats.
Però s’hauria de fer d’una manera seriosa i controlada per organitzacions naturalistes i/o científics del món universitari. I no per una administració que veu en la caça una manera d’aconseguir uns ingressos extra. Això sí, no s’hauria de permetre matar els llops arreu de la Península, ni per sobre ni per sota del riu Duero. Ja el llop, ja sigui el ibèric o el italià, és la garantia per aconseguir un millor equilibri natural en els nostres boscos i muntanyes del futur.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina