dimarts, 22 de desembre del 2015

La foca monjo del Mediterrani; passat, present i futur

En una de les meves visites a la biblioteca vaig consultar la revista naturalista QUERCUS, concretament el quadern 338 del mes d'abril 2014. 

Al consultar un article sobre la foca monjo o vell marí o foca del Mediterrani (per aclarir-se, la Monachus monachus) em va atraure l'atenció la seva distribució històrica en el litoral espanyol segons la premsa de l'època. 

Segons aquest article de la revista es van arribar a localitzar un total de 51 casos de captures o es van veure ejemplars de foques monjo a les costes espanyoles trobats a la premsa escrita entre els anys 1844 i el 1935.

Afegeixo a continuació la taula que portava l'article:



Com podem veure a simple vista, a les Balears quasi hi ha la meitat de les referències a la foca monjo en la premsa des del 1844 fins l'any abans a l'inici de la guerra civil espanyola. Cosa que indica que les Balears devia ser un reducte del Mediterrani occidental on sobrevivia la foca monjo fins ben entrat el segle XX. 

Avui en dia la foca monjo (Monachus monachus) és una espècie amenaçada en perill d'extinció, de la qual se suposa que queden menys de 500 exemplars. És a dir, el nivell de conservació d'aquesta espècie de foca és en estat crític segons la Llista Vermella de la UICN, en altres paraules, la foca monjo corre un risc extremadament gran d'extingir-se en estat salvatge. Sinó es fa res per evitar-ho, molt possiblement en uns anys o poques dècades, ja no podrem trobar aquest mamífer en estat salvatge; tan sols quedaran alguns exemplars en zoològics o en centres de conservació.

En una guia de mamífers de Catalunya realitzada per la Fundació de la Pedrera hi ha varis animals que han gaudit de projectes internacionals per la seva protecció i/o la reintroducció al medi natural. Aquests són els casos del ós al Pirineu o del llop (ja sigui el ibèric o el itàlic). En el medi terrestre hi ha multitud d'exemples similars, cosa que no passa tan com el medi marí, i aquest pot tenir causes dramàtiques pel vell marí (Monachus monachus).


Font: http://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com

Buscant informació per Internet sobre la Monachus monachus, vaig trobar algunes coses interessants: 
- En cabo Blanco se pueden encontrar 250 ejemplares de foca monje (Monachus monachus). // El objetivo es recuperar la especie para la fauna española mediante su reintroducción en las islas Canarias orientales, ya que las mismas se encuentran a medio camino geográficamente entre la colonia de Madeira y la de Cabo Blanco. De esta forma se podría restablecer el corredor natural genético entre ambos núcleos, que ahora están aislados. (( Font: https://es.wikipedia.org/wiki/Monachus_monachus  ))


 És una gran pena que la colònia de foques monjo més nombrosa es trobi en una península africana que fa de frontera entre el Sahara Occidental i Mauritània. Actualment convertida en un cementiri de vells vaixells. 

Cap Blanc, Mauritània 
No és estrany que les Canàries tiri endavant la reintroducció de la foca monjo. Al meu parer la reintroducció de la foca monjo és un interessant projecte que pot aportar beneficis ecològics ... i turístics. El "turisme verd" és un subsector turístic que també aporta uns interessants beneficis econòmics. Per què no dir-ho?

Al Cap Blanc es pot trobar vaixells abandonats que s'han convertit en la llar de varies especies i també un reclam turístic per qui té la sort de poder-hi arribar. Per exemple, el Regne Malika es pot trobar a les següents coordenades: 20.771424, -17.044550. Afegeixo un parell de imatges que podem trobar amb el GoogleMaps.
Actual distribució de la Monachus monachus segons la IUCN : 



Com podem veure en el mapa, no cal ser un gran estratega per veure que les Balears poder ser una bona llar i refugi pel vell marí. Un refugi que permetria, a llarg termini, dirigir-se cap a les costes continentals d'Europa i d'Àfrica; així com cap al mar de Alborán i la mar Tirrena. Potser llavors, al cap del temps i fent bé les coses, podrien tornar ha haver-hi poblacions de foques del Mediterrani des del estret de Gibraltar fins a l'illa de Xipre... o simplement connectar les poblacions dels Atlàntic amb les del mar Mediterrani. 

 ----

 Ara anem a un altre lloc del món, concretament a la costa americana del Pacífic. Una de les moltes estampes de Califòrnia són els lleons  marins  (Zalophus californianus). Qui hagi vist la seria "Los vigilantes de la playa / Baywatch" no recorda haver vist, entre altres coses, els lleons marins en passarel·les i en espigons vora el mar ? I al seu voltant, un gran número de persones fent fotografies i amb productes de merchandising. (Més informació a la web:

----

Per què cometo tot això ?

El Parc Natural del Llevant de Mallorca va fer 14 anys de la seva declaració. Moltes felicitats per la seva tasca i pels seus difícils inicis (abans de la declaració recordo que va haver-hi força polèmica al respecte). 


El parc de Llevant mallorquí té espècies interessants com la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i en procés de recuperació el calàpets (Bufo viridis balearica) i varies tipus d'aus. Interessants espècies, no obstant li manca una espècie que sigui emblemàtica i alhora un valor afegit per aquest espai natural.
Per què no ser la reintroducció de 
la foca del mediterrani (Monachus monachus) 
el "vaixell insígnia"  del Parc del Llevant ?


A Girona fa temps que es parla de la reintroducció de la foca monjo a les illes Medes, encara que per motius bàsicament econòmics s'ha posposat el projecte. 

 Més informació a: 
http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/11-mediambient/490622-el-retorn-de-les-foques.html

 http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2014/05/29/submarinista-observa-foca-latlantic-illes/671804.html

I com ja he apuntat, les illes Canàries vol reintroduir aquesta espècie de foca per fer de nexe entre les poblacions del Atlàntic. Llavors també podria ser de gran interés la reintroducció d'exemplars de foca monjo a les Balears, com a base per seva expansió pel Mediterrani Occidental. He llegit que possiblement el millor emplaçament sigui el Parc Nacional de Cabrera, possiblement així sigui. Però no veig incompatible que també hi hagi alguns exemplars de foca monjo, un centre d'estudis oceanogràfics i un centre d'interpretació al Parc de Llevant. 

Però per tot això, primer cal arriscar-se i ser els primers que apostin per tornar a veure a les seves aigües i costes aquesta foca tan nostre. Per què no ser el parc de Llevant de les Balears aquest lloc ? o que es reintrodueixi a Cabrera o a Menorca ... però ser que tard o d'hora descobrirà el paradís de les costes artenenques. 

----

Fonts i més informació a:

CAIB - EL VELL MARÍ
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do;jsessionid=B05F9FE9207C0BDFB8E76E079E836623?ctrl=MCRST272ZI169036&id=169036

 EL VELL MARÍ, UNA ABSÈNCIA REVERSIBLE
http://www.monachus-guardian.org/library/mayol08a.pdf

RED LIST
http://www.iucnredlist.org/details/13653/0

CEMENTIRIO DE BARCOS EN MAURITANIA
http://sometimes-interesting.com/2013/07/24/largest-ship-graveyard-in-the-world-nouadhibou-mauritania/

 Mostra d'articles que podem trobar a la premsa
http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2008/07/01/aumenta-poblaciain-foca-monje/
http://www.lavozdegalicia.es/sociedad/2010/04/03/00031270312119661340260.htm

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 13 de desembre del 2015

Voluntariat al Delta del Llobregat - IV

El dia 21 de novembre vaig participar un altre cop en una acció de voluntariat en el Delta del Llobregat. Aquest cop el lloc concret era l'espai natural de la Murtra, un lloc pròxim a l'autovia de Castelldefels / C-31. 



Cartell informatiu de l'espai



Aquest cop l'acció de voluntariat consistia en: eliminar de plantes exòtiques invasores i netejar de brossa les vores de la llacuna. Per les meves afinitats i per por a caure a l'aigua, vaig carregar una aixada i em vaig posar a eliminar la flora forana. 


Abans de començar els organitzadors ens van donar un full on s'indicaven aquelles plantes exòtiques de les pinedes litorals del Delta del Llobregat a eliminar. 




Especialment destacada la planta invasora d'origen sud-americà Arauja sericifera.

És una liana que fa fins a 5-7 metres de llarg. Si es trenca la planta exsuda una substància lletosa. Les fulles són oposades, de color verd fosc i carnoses, gairebé triangulars i fan 10-12 mm de llargada. Les seves flors, en forma de calze, són hermafrodites i fragants, fan uns 2 cm de diàmetre amb colors diversos. Els seus fruits són grans beines de 8-10 cm de llargada. Contenen nombroses llavors negres. 

Per la seva naturalesa és capaç d'ofegar els arbres més alts fins que els mata. També causa molts problemes a l'agricultura, pel seu ràpid creixement. S'emparra fàcilment sobre qualsevol suport, especialment valles i arbres, i que s'escampa i creix ràpidament arran de terra. 

Competeix amb els arbres, arbusts i altres plantes autòctones per l'aigua, els nutrients i la llum, i acaba per cobrir-los. Per tot això està prohibida la seva introducció al medi natural. 

Altres plantes del llistat a eliminar:
  • Pytosporum tobira 
  • Myoporum tenuifolium
  • Agave americana 
  • Senecio tamoides
  • Olea europea
  • Aptenia cordifolia 
  • Yucca sp.
  • Pelargonium sp.
  • Carpobrotus edulis 
  • Aloe sp.
  • Crassula ovata 
  • Phoenix canariensis
  • Cortaderia selloana
  • Chlorophytum sp. 

Una petita part dels sacs plens de plantes arrencades i tallades. Almenys en els sacs que vaig anar omplint, la majoria era la planta de tipus liana Arauja sericifera.


Per acabar, voldria afegir una pintada que vaig veure pel centre de Gavà al cap d'uns dies. Una prova que tot pla urbanístic o de nous usos del sòl aixeca interessos contraposats i, fins i tot, pot despertar passions.

  
EL DELTA RESISTEIX,
NO AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC !

Més informació a:






Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 30 de novembre del 2015

Excursio 7 - de Llavaneres a Llinars del Vallès

Excursió de Sant Andreu de Llavaneres a Llinars del Vallès

Sortida amb punt de partida a l'estació de tren de Sant Andreu de Llavaneres (línia R1) fins a l'estació de tren de Llinars del Vallès (línia R2). Al realitzar aquesta ruta vas de la comarca del Maresme a la comarca del Vallès Oriental.

Però el més interessant: vas a peu de la platja fins a la depressió prelitoral, superant la serralada litoral. No és que hi hagi grans cims (el Montnegre fa 763 m), però hi ha una interessant diversitat de paisatges i vistes en aquesta petita distància.



El camí realitzat, a grosso modo, va ser de costa a interior passant per la població de Dosrius. Coordenades aproximades on vam dinar: 41° 35′ 50″ N, 2° 24′ 30″ E . Concretament a uns bancs pròxims a un parc infantil i, el més important, a una font d'aigua potable. 
Ruta pujada a l'espai Wikiloc:  http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11995732

Trams: 

- De Llavaneres platja cap al Turó de Sant Sebastià, després de fer tot el passeig de la Riera. 



- Camp amb una plantació d'avets, un cultiu de recol·lecció nadalenca.



- Bonic passeig proper a Dosrius, una bonica estampa de tardor. 








- La Torrassa del Moro de Llinars del Vallès. Un turó de 428 metres que és un bon mirador de cara a la depressió del Vallès. Un pas que ha de ser important ja que ha esta un eix ocupat, ja des de l'època romana fins el pas de l'AVE. 







- En el cim de la Torrassa podem trobar el vèrtex geodèsic del ICC 
amb el número 294115001






- Més informació de La Torrassa del Moro a:


Publicat per a 2 comentaris:

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Geografia - Senyals geodèsics de Castelldefels, ruta mar i muntanya

Senyals geodèsics de Castelldefels


Tots aquells que em coneixen saben que sempre m'ha agradat sortir per la porta i anar a donar un tomb. Uns vols per estirar les cames i que, per un o altre motiu, sovint acabo entre matolls i arbres enlloc d'un centre comercial. 

 Això mateix vaig fer fa uns dies i després d'observar les vistes que tenia davant meu, vaig fixar-me en una cosa brillant que tenia als peus. Ostia! Sense haver-m'ho proposat havia trobar una placa del Institut Cartogràfic:

Senyal geodèsic número: 284131017 -- Enllaç a la fitxa







Ja en altres ocasions havia trobat aquestes marques en llocs peatonals, encara que segurament la majoria de gent passi per sobre sense saber que està trepitjant. La següent senyal es troba en un pont sobre les vies del tren i el carrer de Can Rabadà, el pont que connecta el nucli de Castelldefels amb el centre comercial Ànec Blau. 

Per cert, aquest punt també té sistema de referència 
  • ED50 
  • ETRS89/00 (European Terrestrial Reference System 1989) 


Senyal geodèsic número 285131016



Això em va fer despertar la curiositat de crear una ruta pels diversos senyals geodèsics que hi ha en el terme municipal de Castelldefels, un terme petit si el comparem amb els seus veïns: Gavà o Sitges. 

          Senyal geodèsic número 284131020


A continuació afeixo el llistat de punts repartits pel municipi de Castelldefels, incloent algun punt fronterer que pertany a algun municipi veí. Font web del ICC:




284130015 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284130016 Gavà                         Baix Llobregat Ressenya
284131015 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284131016 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284131017 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284131018 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284131019 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284131020 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284131021 Gavà                         Baix Llobregat Ressenya
284131022 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya 

284132015 Sitges                       Garraf              Ressenya
284132016 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284132017 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284132018 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya
284132019 Castelldefels             Baix Llobregat Ressenya

285130018 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285130019 Gavà                        Baix Llobregat Ressenya
285130020 Gavà                        Baix Llobregat Ressenya
285131015 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285131016 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285131017 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285131018 Gavà                        Baix Llobregat Ressenya 

285132001 Gavà                        Baix Llobregat Ressenya
285132015 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285132016 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285132017 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285132018 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya
285132019 Castelldefels            Baix Llobregat Ressenya



Ara bé, hi ha la possibilitat que al anar a algun dels vèrtex del llistat no es trobi la corresponent placa. Això és el que passaria si un va al 284132015, en el Turó de Covafumada. En la seva fitxa (web de la fitxa en pdf) veiem el seu estat de conservació: 

Destruït (el vèrtex ha desaparegut). 



En altres casos, possiblement arribar al seu accés sigui complicat o impossible. Això pot passar en el vèrtex 284132019, on el punt està situat en el cim de la Torre Barona. Una edificació catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional  que es troba dins del recinte d'un hotel. 



Font: anar al Enllaç 



En resum, podria ser interessant una ruta d'un punt a un altre punt geodèsic. No li costaria gaire, en aquest cas a algú de Castelldefels, fer una ruta mitjançant el visor del ICC. A més, el municipi de Castelldefels és de dimensions petites i de difícil perdre's.... per quasi tothom. 
Publicat per a 11 comentaris:

divendres, 2 d’octubre del 2015

Una Barcelona austral, zona de proves nuclears

Si busquem aquestes coordenades al Google Maps 41º22'12'' N, 2º09'20''E ens apareixerà la seu del Institut Cartogràfic de Catalunya. Un edifici situat a Montjuïc, un turó associat a la ciutat de Barcelona des dels seus origens.

En un dels meus moments curiosament per Internet vaig fer una prova ... i si utilitzo les coordenades i les inverteixo? a quin racó del nostre planeta arribaria? 
Doncs dit i fet! Canviant el Nord pel Sud i el Est per l'Oest :



41º22'12'' S, 2º09'20''W


No em va estranyar que les coordenades em portessin enmig del Oceà Atlàntic, si tenim en compte que la majora del planeta està cobert pels mars. No obstant, vaig utilitzar el zoom i em va despertar la curiositat que enmig del oceà hi hagués una petita illa. 

Bé, la Gough Island estaria a "només" uns 658 km d'aquesta hipotètica ubicació austral de Barcelona. I a uns 1965 km de Ciutat del Cap, ... res, una i altre terra ferma a unes braçades de distància. 

Si tingués els diners, un vaixell i el temps necessaris (i una mica més de tot) ara mateix partiria en destí a la Illa Gough: -40.324230, -9.938332. Un dels llocs més remots de l'oceà Atlàntic per fer de Robinson Crusoe.


Font: Google Maps

 Per saber una mica més es pot buscar informació a: 

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Illa_Gough
https://en.wikipedia.org/wiki/Tristan_da_Cunha
https://en.wikipedia.org/wiki/Saint_Helena,_Ascension_and_Tristan_da_Cunha


El fet de ser unes illes perdudes enmig de l'oceà té un altre vessant del idíl·lic immortalitzat per el film "El lago azul".  Un bon indret per fer-hi proves militars. 

 No ha de ser un gran secret militar si apareix a la Wikipedia i en altres publicacions. 
In 1958 as part of an experiment, Operation Argus, 
the United States Navy detonated an atomic bomb 160 kilometres (100 mi) 
high in the upper atmosphere about 175 kilometres (109 mi) 
southeast of the main island.

"El 1958, com a part d'un experiment, l'Operació Argus, la Marina dels Estats Units va detonar una bomba atòmica de 160 quilòmetres (100 milles) d'alt en l'atmosfera superior prop de 175 quilòmetres (109 milles) al sud-est de l'illa principal."


Aquesta informació es corrobora a la pàgina 102 del Atlas de historia crítica y comparada de Le Monde Diplomatique en español. L'esmentada pàgina forma part del article " Cuando la ciencia se convirtió en instrumento de dominación ". Pàgines 102 i 103 de l'esmentada revista, la qual té el següent ISBN 978 84 95798 24 4.

És a dir, territori britànic que va ser cedit perquè els militars hi fessin proves armamentístiques nuclears durant la guerra freda. En el mapa que apareix en la publicació hi ha un altre lloc inòspid on segurament també es varen fer proves nuclears, encara que no hi ha una declaració oficial. 


Aquest territori pertany encara avui en dia a França, però és també un indret perdut enmig del oceà. Per sort el "militar becari" o el recluta de torn no es va equivocar i va marcar correctament les coordenades, ja que si hagués girat els punts cardinals ...

49°15′00″N 69°10′00″W

L'explosió s'hagués produït al Canadà, a tan sols uns 633 km de la ciutat de Nova York. 
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 3 de setembre del 2015

Streptopelia decaocto - cuarta entrada


Una cosa que me gusta de la vida es ir a una cafetería y, mientras me tomo un café con leche, leer el periódico del día o del día antes. Muchas veces la contraportada del diario es más interesante y " la parte agradable" de todas sus páginas. Este seria el caso de la contraportada de El Periodico del día  21 de julio del 2015. 

Simplemente un jubilado que es feliz dando de comer a las Tórtolas (Streptopelia decaocto) de un parque de Barcelona. Todo a raíz de cuidar a un ejemplar que se había caído de un nido. 

La breve entrevista se puede leer en la web de El Periodico: 


Este hombre habrá observado durante bastante tiempo a estos pájaros y comenta una cosa especialmente interesante: las tórtolas se dividen el parque. Es decir, las parejas de tórtolas turcas son territoriales; no como las palomas que vemos en las ciudades. 

Mala instantánea de una pelea entre tórtolas por mi comida. 

En el balcón de casa he podido comprobar verdaderas peleas entre tórtolas por conseguir el alpiste que pongo de tanto en tanto. Especialmente hay una pareja que es bastante combativa con otras de su misma especie, aunque son más bien desconfiadas. 

Sin embargo hay una tórtola que es todo el contrario. Me quedo a medio metro suyo mientras come y se queda tan tranquila. Mientras estoy por el balcón la pareja observa desde el tejado más próximo e intenta echar al intruso que come con descaro delante suyo. Pero al acercarse volando para echarle me ven y dan media vuelta. Cosa que permite que la confiada tórtola pueda acabar la ración de alpiste en paz. 


Creo yo que la confianza tiene que ser premiada, no? Ahora a ver si se saca pareja y también se la trae.   ;)
Os presento a la Decaocto confiada comiedo, 
aunque esté muy próxima a ella.  

Mientras tanto, la otra tórtola se lo mira desde el bloque vecino ... 
mientras un avión sobrevuela el cielo. 




 ----

Nota curiosa encontrada en Internet en mis navegaciones por Wikipedia. 

Haciendo un zapping en televisión me encontré al personaje de Shin-chan sacando de quicio a un candidato político de Saitama ... y como tenia curiosidad, busqué en internet en que parte de Japón está ese territorio. 

Gracias al wikipedia (y a los millares de personas que han introducido la información) me enteré que la Prefectura de Saitama tiene como ave a la"  Eurasian collared dove ". Que casualidad !!!!

Ya que mira que hay pajaros en el mundo y un total de 47 prefecturas que dividen Japón. Y justamente busco información sobre aquella prefectura (por unos dibujos animados) que ha escogido como "ave insignia" a la Streptopelia decaocto. 

Esto me hizo pensar en otra cosa ... ¿podría ser que también hubieran colonizado las tórtolas turcas la principal isla de Japón? Pues parece que así es, según un mapa que alguien a subido a la wikipedia (lo adjunto a continuación).



Me parece sorprendente la cantidad de ecosistemas que es capaz de adaptarse esta especie, tan solo hace falta ver el mapa para ver que su avance en la colonización de nuevas tierras va a seguir en las próximas décadas. Eso y sino se hibrida con otras especies que encuentre en los nuevos territorios.
Relacionado con esto, añado unas fotografías hechas en una plaza de Premià de Mar en la segunda quincena de Agosto. Me sorprendió ver que había una docena de Tórtolas turcas esperando que les lanzáramos un trozo de pan o alguna otra cosa. Había un ejemplar, no ser si macho o hembra, que se veía que era el miembro más peleón o el dominante de la zona, ya que no paraba de arremeter contra sus congéneres de la plaza para picotear un pedazo de galleta. Otra cosa que  encontré curiosa es que no vi en la plaza ninguna paloma bravía, cuando suele ser lo habitual. 

La tórtola dominante de esa plaza arremetiendo contra sus vecinas



Como vemos, tórtolas actuando como si fueran palomas. 



Quizás esto sea una subespecie diferenciada y tengamos en nuestro país la tórtola Streptopelia decaocto catalanunicus. Bueno, algún día se diferenciaran en alguna cosa los ejemplares ibéricos de los ejemplares de Japón, no?

 ---

Finalmente querria añadir una cosa que me ha parecido bastante interesante y que puede ser útil que he encontrado por la red. Es la alimentación equilibrada para palomas exóticas que una marca internacional comercializa. En el paquete han puesto la imagen de una tórtola y su alimente. Esta está compuesta de :

 Sorgo
25 
% 
 Semilla de cártamo  
16 
% 
 Semilla de canamo  
10 
% 
 Milo  
9 
% 
 Trigo  
7 
% 
 Cebada pelada  
5 
% 
 Frijol Mungo - Katjang Idjoe  
5 
% 
 Vezas  
4 
% 
 Mijo amarillo  
4 
% 
 Trigo sarraceno  
3 
% 
 El arroz con cáscara  
3 
% 
 Arroz  
2 
% 
 La avena pelada  
2 
% 
 Mijo rojo  
2 
% 
 Gran colza negro  
1 
% 
 Linaza  
1 
% 
 Semillas de girasol rayadas  
1 
% 
Fuente: www.versele-laga.es

 --
Más información en:  
http://geobiocat.blogspot.com.es/2015/04/tercera-entrega-sobre-les-tortores.html



Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)