Medinyà, nou municipi català ... el 948. Cal ?

Estava preparant aquesta nova entrada sobre un repensament del mapa municipal de Catalunya quan vaig sentir per tv3 les noticies. En resum, no serà tan fàcil crear el municipi català número 948. Afegeixo un enllaç relacionat amb la noticia a data del 11 de març:

El govern espanyol recorre al TC la creació del municipi de Medinyà 

perquè té menys de 5.000 habitants (http://www.vilaweb.cat/noticies/ )

Això pot ser una nova picabaralla entre el Govern de la Generalitat i el central, cosa ja normal els últims temps. Però a banda daixò i com a " Tècnic local ", em sembla que només cal donar un cop d'ull al mapa municipal català per veure la seva elevada fragmentació. Catalunya a escala administrativament local, pateix d'un extrem fraccionament per varies causes (històriques, orogràfiques, socials, etc.), un fet que ja fa temps que se'n parla però no es corregeix. 

Mapa municipal de Catalunya del Viquipèdia: 

També no fa gaire em va caure a les mans un article de premsa de "El Triangle" - número 1122, a data del 8 d'agost de 2013. A la pàgina 18 i 19 hi havia una interessant notícia referent a la governabilitat local. Afegeixo l'enllaç de l'edició digital:

D'esquena a Europa

La futura llei catalana de governs locals manté els sis nivells administratius 
territorials i no obliga, en contra de la tendència continental, a fusionar municipis.
( http://www.eltriangle.eu/cat/ )

Ja fa molt de temps que es parla de la necessitat de reduir el número de municipis de Catalunya. Un fenomen que ha passat a d'altres paisos europeus sense cap mena de trauma ni perdua de drets ni serveis socials. Però això no succeeix ni a Catalunya ni a Espanya. Per quina raó?  Jo crec que és per un motiu ben senzill i fàcil d'entendre:

Un polític que portés en el seu programa racionalitzar el mapa municipal seria massacrat en els debats i poc votat en zones de baixa densitat de població. 

Sí, segurament un polític que proposi eliminar ajuntament mitjançant la fusió de municipis seria el més semblant a un harakiri polític. Possiblement per aquesta raó els partits polítics han tendit a tot el contrari ja que electoralment dona vots crear nous ajuntaments. 

Potser que per aquest motiu no només no es segueixen les mesures d'altres paisos de la UE, sinó que en els últims temps s'han incrementat el número de municipis de Catalunya. Només cal anar a la web de MUNICAT per corroborar-ho:

• anys '80 --> 6 nous municipis 
• anys '90 --> 6 nous municipis 
• 2000 - 2015 --> 2 nous municipis 

Com es pot comprovar, ja en el segle XXI Catalunya ha atorgat la municipalitat a dues poblacions: La Canonja i Medinyà. 

No discutiré que La Canonja amb més de 5.800 habitants l'any 2015 i segregat de Tarragona capital tingui raó de ser. Ja que a més hi ha raons històriques que així ho poden justificar... ja que va ser una agregació en temps franquistes i a saber el motiu perquè es va fer. 

Però no comprenc el cas de Medinyà, un poble que no arriba al miler d'habitants. Bé, concretament hi havia empadronats 866 persones l'any 2014. Per això no trobo estrany que el TC vulgui frenar aquest procés quan el govern del PP proposava en la última legislatura tot el contrari, la fusió de municipis (de forma voluntària). 

- Captura feta amb el mapa del ICC (ara es diu ICGC)

Afegeixo un parell d'enllaços amb aquesta noticia per veure com ho tracten els medis:

18 de Març del 2015

• http://www.ara.cat/societat/Nou-Medinya-Sant-Julia-Ramis_0_1322867912.html

4 de Juny del 2015 

• http://www.ccma.cat/324/medinya-es-convertira-avui-en-el-municipi-948-de-catalunya/noticia/2669220/
• http://www.vilaweb.cat/noticia/4353005/20150604/medinya-sindependitza-sant-julia-ramis.html
• http://www.naciodigital.cat/noticia/88561/medinya/nou/municipi/catalunya

Així com es considera una ciutat a Espanya tot nucli de població que arribi als 10.000 habitants (cosa que també revisaria i hi afegiria almenys un altre cero o canviant el 1 per un 5); considero que també hi hauria d'haver una xifra d'habitants per poder conformar-se com a municipi. Una idea gens novedosa, ja que n'havia fet esment el Informe Roca l'any 2000. 

Estic d'acord amb la realització de consultes als ciutadans, però amb alguns límits que els ha de marcar la llei i els professionals. Us imagineu que el barri de Gràcia de Barcelona fes una consulta als seus veïns i pogués independitzar-se de la resta de Barcelona? i per què no el revés. És a dir, per què un poble no podria donar la independència municipal a una zona residencial de segones residencies que està a les afores (perquè li surt car el seu manteniment per exemple) ?  

No pot ser que cada campanar tingui un Ajuntament. 

Església de Corçà, nucli del municipi de Àger 

amb menys de 30 habitants. 

En aquest punt em faig unes preguntes:

• Realment cal convertir en municipi la població de Medinyà? 
• No hauria estat més coherent primer donar-li varies competències com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a Medinyà? Tal i com va passar amb La Canonja. Aquesta població l'any 1982 es constituïa coma a EMD i l'any 2010 es convertia en nou municipi. 
• Quin altre petit poble pot sol·licitar ara també convertir-se en municipi independent? A mi se'm ocorre el nucli del Garraf, per què no sol·licitar-ho si hi ha una consulta ciutadana i una resposta afirmativa en un alt percentatge? 

Jo sóc del parer que cal reformular el mapa municipal de Catalunya. Potser cal començar aquesta gran tasca de forma progressiva. Proposaria convertir els municipis amb menys de 50 o 100 o 250 habitants en EMD. Per posar un exemple, convertir el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, que només té 24 habitants, amb una EMD amb varies competències del municipi de Borredà. Per això cal racionalitzar el mapa municipal de Catalunya i crear una legislació ben clara al respecte. D'aquesta manera s'impediria que qualsevol nucli pugui, mitjançant una consulta, posar contra les cordes un partit polític. 

El mapa municipal es pot fragmentar encara més, fins i tot a l'AMB. Ja que el nucli de Bellaterra (Enllaç) reclama també ser municipi. Quin serà el següent ?

I un parell de reflexions: 

- Converteix Catalunya en un país menys democràtic al no acceptar totes les demandes municipalistes ?  

- Per què no ser també europeus alhora de reformular el món local ? Tenint uns municipis amb un mínim d'habitants i socio-economicament viables. 

En definitiva, cal repensar la forma de fer política a tots els nivells. No hauria de caldre que un poble s'hagi de convertir en municipi per poder autogestionar-se els seus recursos i resoldre els seus problemes. Possiblement la següent revolució serà reduir el número de municipis i, alhora, descentralitzar la governabilitat local. 

Més informació a sobre Medinyà a la seva web: http://www.medinya.cat/

----

Sobre el tema d'una futura fusió de municipis, he realitzat una recopilació de premsa que es pot consultar a un document de Google Drive:  Anar al LINK

Altres temes relacionats amb el món local català :

- Nova comarca, Moianès (i el Lluçanès per quan ?)
http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/774344-volen-ser-ja-moianes-i-llucanes.html

- Les Vegueries s'acabaran aplicant algun dia?
http://governacio.gencat.cat/