Geografia - Polítiques de transformació de barris

Polítiques de transformació de barris: mòdels alternatius i teories del canvi 

Conferenciant: Ismael Blanco (http://uab.academia.edu/ismaelblanco)

Centre: Energies comunitàries realitzar al centre cívic de Navas el 11/11/16
www.energiescomunitaries.barcelona

Transcripció de notes obtingudes al llarg de la conferència 

Què són?

• Són polítiques dirigides a transformar un barri
• Hi ha injecció de recursos
• Duren un període de temps
• Cal realitzar-hi un conjunt d'actuacions
• Una de les finalitats és fer millores envers els problemes que hi ha 

Coses a tenir en compte: 

• L'escala és l'adequada?
• El cost d'oportunitats 
• La excepcionalitat del projecte, ja que hi ha un "desembarc" de recursos fins a una data concreta. I després? Cal tenir present coses com el manteniment, el futur ús que es donarà al equipament, etc. 
• Les actuacions son les adequades per aquell barri? (("la política de les pedres per a les persones")) --> Jo vaig interpretar en aquell moment que es referia a allò que fan molts polítics, finalitzar projectes abans que hi hagi noves eleccions. El polític podrà així atribuir-se unes obres i un llegat. 
• Els resultats son els adequats i els esperats? I les millores responen a les polítiques realitzades o per altre raons?

I a pesar de tots els estudis que es poden fer i les intencions inicials, avegades els resultats són inesperats o fins i tot indesitjats.

Bons exemples serien els següents: 

• Un augment de l'ocupació per part de persones de fora (de fora del barri, estrangeres, etc) per les accions portades a terme.
• L'arribada del metro a un barri de classe popular on els salaris mitjans són justets. Això pot ocasionar un augment del preu del lloguer i que "les famílies de sempre" hagin de anar a viure a altres llocs. 

Pintada vista al barri de Gràcia de Barcelona

...

Quatre models:

Els models 1,2 i 3 tindrien un enfocament més tecnocràtic.

1.) Polítiques gentrificadores 

Es centre en centres històrics, fronts marítims i zones industrials.

Etapes: abandonament, estigmació, especulació, encariment, expulsió i comercialització.

Regeneració urbana però previ abandó premeditat. Politiques de reconquesta de classe mitja / alta i grans empresariat.

2.) Polítiques de mixticitat
Problema de "guetificació"

Concentració i segregació de població de baixa renda, sensillament hi van perquè poden pagar el lloguer.

Solució:

• Noves promocions per gent de classe mitja / alta (housing - mix)
• Actuacions de millora urbana. 
• Existència de guetos rics i guetos pobres. 
• "Dignificar" el barri

3.) Polítiques d'equitat territorial

• Territori com a factor reproductor de desigualtats socials. 
• Més justícia espaial, per evitar que factors territorials reprodueixin la desigualtat. 
• Reequilibri territorial per als barris més desafavorits.
• Polítiques redistributives. 

4.) Polítiques d'empoderament comunitari

Problema: el debilitament del teixit social a les ciutats.

Solució: Empoderament individual --> grupalitat --> comunitat

Organització i dinamitzar processos per crear comunitats dins dels barris.
Com que el concepte és nou i no el domino, extrec les idees de la web "oficial"

El concepte d’apoderament.

1. La primera és que en català el concepte apoderament és un concepte que em costa, em sona a l’apoderado dels toros. També perquè a vegades sembla que el poder te’l donin des de fora. I la idea és que el poder aparegui des de les mateixes persones.
2. Apoderar-se és tenir la capacitat de decidir, i també la capacitat efectiva de portar a terme el que he decidit.
3. Al final apoderar-se és tenir poder. Estem disposats a deixar poder?
4. Apoderar-nos mai ho fem en solitud, sempre ho fem en col·lectiu. Perquè la majoria de problemes socials que vivim són de naturalesa col·lectiva. Com a exemple la PAH.

Per saber-ne més consultar la font a la web:
https://educaciotransformadora.wordpress.com/

----

Idees per acabar la xerrada:

- La bona política seria la combinació de les quatre tipus de política.
- La gentrificació, a vegades, no es busca però es troba. És a dir, no hi ha una premeditació (diferenciar entre una circumstancia que ho ha propiciat o una determinada política orientada).

Voldria acabar aquesta entrada amb uns cartells que es poden veure pel barri de Sant Antoni penjats a les parets i semàfors: 

https://femsantantoni.wordpress.com/

I amb una noticia que vaig veure per televisió sobre l'actual estat d'abandonament de les instal·lacions olímpiques de Rio 2016. Em sembla que és un bon exemple del que parla aquesta entrada:

De piscina olímpica a nido de mosquitos: la debacle de Río 2016

- Cinco meses después de los Juegos en Brasil, el Parque Olímpico languidece
y los Gobiernos no saben qué hacer para atraer nuevas competiciones
http://deportes.elpais.com/