> Sortida a la planta orgànica
Què passa quan hi ha matèria orgànica al abocador de rebuig (el contenidor
gris) ?
Doncs que dins l'abocador fermenta i ja a la incineradora augmenta la
humitat; per la qual cosa cal augmentar l'energia en la incineradora i això
significa més consum.
Un ecoparc és per:
- Recuperar materials
- Després, portar els residus a l'abocador o a la incineradora.
I en números que significa? Pues que el material recuperat és un 20%
aproximat. Mentre que un 80% s'incinera o s'enterra a un abocador.
Cal dir que les bales que es fan a la planta es venen a un preu baix o fins
i tot, les bales de plàstic resultants no són ni vendibles. En altre paraules,
ningú les compra. I no només això, tot aquest treball de seleccionat perquè al final
s'hagi de pagar a altres empreses perquè s'ho emportin de la planta.
Durant la visita la guia ens va dir que realment falten plantes de
tractament de matèria orgànica. A data del 2018 n'hi han dos en funcionament i
que ja estan al límit. Així que si augmenta més la recollida del FORM
(sigles de Fracció Orgànica de Residus Municipals) als
contenidors d'orgànica caldria buscar ben ràpid una solució. I per més
inrri, la recollida del FORM té un tractament més llarg que altres,
comparat amb el vidre per exemple. No és tira la recollida a un camp o a una
compostadora gegant i llestos. Tot és una mica més complicat:
Primer hi ha cadenes de triatge, 2 manuals, per si hi ha materials
perillosos.
Després també hi ha un triatge amb màquines (lectors òptics, imans, etc.)
Com ja he comentat, les bales que surten es venen a empreses de reciclatge
segon la seva tipologia: pet, brics, paper, alumini, metalls ferris, ... I
justament és el metall el més fàcil de reciclar, perquè es fon i es creen nous
materials metàl·lics. Per contra, el plàstic film ningú el vol (que són les
bosses de plàstic entre altres plàstics) i cal pagar, com ja he apuntat, perquè
les empreses s'ho emportin. I després hi ha un altre problema, les bales que es
venen tenen molts impropis.
Sobre la quantitat ens digueren que la planta de la zona franca tracta uns
250.000 tones anuals i podria dur un màxim de 300.000 tones.
Sobre el tractament de la matèria orgànica que trobem
al gris, al contenidor gris, hi ha varies fases per separar el seu contingut.
Sorra, vidres que cauen a un lloc determinat, les restes orgàniques cauen a un
altre recipient i el plàstic queda a la part superior.
Durant el procés de digest, que dura uns 21 dies
aproximadament, produeix biogàs i metà. Cal puntualitzar que el compost no és
igual al que es coneix com a bioestabilitzant. I després hi ha un altre
problema, els lixiviats. Imagineu un "jacuzzi de fems" plena de aigua
amb matèria orgànica. Una piscina que on no hi llenceries ni al teu pitjor
enemic. Encara sort que en aquella planta tenen un sistema d'ultrafiltració i
osmosis inversa per netejar l'aigua. Cosa que significa que no cal portar
aquella aigua bruta a la depuradora d'aigua. Per altre banda, el compostatge
passa per un afinament i per tres túnels: el túnel de fermentació, de maduració
i d'estabilització.
Breus conclusions:
- Tota la
instal·lació i tots aquests processos per recuperar un 20% ... que ni els pagesos
volen. Perquè aquest compost és de baixa qualitat i amb impropis.
- Un
altre lloc interessant seria visitar un lloc on hi ha una gran quantitat
de matèria orgànica, Mercabarna. Un lloc on es llença moooolt segons la
mateixa guia. I també ens va dir que les restes van a la planta de
compostatge de Torrelles de Llobregat.
- Si tots
els ciutadans ho fessin bé, les plantes de compostatge que hi ha
actualment no donarien a l'abasts.
- Valoritzar és la paraula clau pels residus, quant val una bala de plàstic de bona qualitat? i de paper?
> Dades clau sobre la sortida al parc de neteja del parc de
l'Escorxador
- Només un 3% de la recollida de brossa total la recullen els escombriaires. És un percentatge baix, però molt visual per la ciutadania. És a dir, un 97% de les tones es recullen mitjançant els contenidors.
- El que recullen els escombriaires del terra no es separa. També hi ha moltes restes de fulles i terra, sobretot al llarg de la tardor.
- Tot els que es recull acaba a un abocador de la província de Barcelona.
- Hi ha districtes amb especialitats, com per exemple Ciutat Vella. Es va iniciar "la contrata" del servei amb 150 empleats i ara són més de 300. I com veiem alguns punts del casc antic encara?
Un altre lloc interessant per visitar és un punt verd de zona, per la diversitat de residus que s'hi poden portar:
Però cal tenir present que, a Barcelona, només el Punt Verd de Zona de la Vall d'Hebron accepta amiant. On ja tenen unes instal·lacions adequades per la seva recollida i posteior trasllat.
Cartell d'entrada al punt verd de Vall d'Hebron |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada