Barna - Arbres de interès local

🌳 Si un passeja per Barcelona i es fixa una mica en les plaques dels espais verds pot trobar-se que es troba enfront d'un arbre diferent. Concretament un arbre catalogat d'interès local, per una raó o per altre. A vegades és perquè és un arbre molt vell o perquè és difícil de trobar en un altre punt de la ciutat o de Catalunya. 

A data del 2020 hi ha a la ciutat comtal 165 arbres d'interès local. Per ajudar-se i no anar buscant "a lo tonto", es pot consultar aquestes webs. I si un vol anar per feina, que comenci pels jardins de la UB i el c/ Enrique Granados. M'ha sorprès que les palmeres Washingtonia varen néixer el 1893. 

https://www.barcelona.cat/ca/que-pots-fer-a-bcn/parcs-i-jardins/arbres-interes-local

https://www.subenuix.com/ca/en-preparacion/arbres-interes/

I ja que vaig fer una entrada sobre el ginjoler (i el seu fruit, els gínjols) ... em va fer força gràcia trobar-me per casualitat amb aquest arbre en ben mig de la ciutat.  

Ginjoler (Ziziphus jujuba)

Catàleg:

0148-05-07

Característiques:

Alçària: 16 m

Volta de canó a 1,3 m.: 1,90 m.

Capçada (diàmetre): 18 m.

Any de catalogació: 2007

Data aproximada de naixement: 1857

Carrer Arimon, 14 --> Google maps - Barcelona

El ginjoler és un arbre de conreu agrícola antiquíssim originari del sud i de l’est d’Àsia, tot i que també el coneixien i cultivaven els grecs, els romans i els àrabs, els quals presumiblement el van introduir a la península Ibèrica. Es conreava per motius fructícoles, però també se’n valora la qualitat de la fusta, que té diferents utilitats (per exemple, a casa nostra s’empra per fer instruments musicals com ara gralles i tenores). 

El fruit, que es menja fresc o assecat, va donar peu a una coneguda dita catalana: “Més content que un gínjol”. Aquest exemplar, situat en una petita placeta del carrer d’Arimon, evoca el passat agrícola i de jardins de l’antic municipi de Sant Gervasi. 

És el més gros dels documentats a la ciutat i probablement a Catalunya.

WEB DE LA FITXA

El que no diu en aquesta fitxa de l'ajuntament és que va ser l'interès d'una dona del barri aficionada a la botànica o a la memòria del barri que va salvar aquest ginjoler. 

La placa als peus del ginjoler (azufaifo o jinjolero en castellà). Es pot veure que hi ha el número del catàleg.

Branques i copa de l'arbre. Val a dir també que els gínjols d'aquest arbre també deuen ser segurament una font d'aliment dels ocells urbans del barri. 

Per què tot això?

    Crec que, basicament, perquè la pròxima generació pugui gaudir i     valorar aquests exemplars que hi ha per la ciutat.

    I a mode pràctic, una altre fornada de barcelonins podran gaudir     de les seva ombra als estius.

Per acabar, Barcelona el 1857 quan va brotar aquest arbre era així:

Barcelona a vista de pájaro (1857), Onofre Alsamora.