La serp de ferrradura, nova amenaça a les Balears

· Les illes són ecosistemes més vulnerables i sensibles al haver estat aïllats durant temps dels continents. Un aïllament que s’ha anat trencat amb el pas del temps, però que ara amb la globalització ja s’ha difós del tot. D’una manera o altre els territoris estan connectats i en relativa rapidesa avui en dia.  

La globalització permet grans coses, com poder viatjar en unes hores o dies de punta a punta del planeta. El trànsit de persones i mercaderies no té fre; ja sigui en massa o en petites dosis. Ara bé, hi ha una cara B, l'exposició i el risc que ecosistemes illencs pateixin introduccions d'espècies d’altres indrets. 

Aquest fenomen ha tingut i té les seves repercussions a les illes Balears. No en falten exemples: la geneta, la processionària del pi, la xylella fastidiosa, … o les serps. 

Suposo que sempre hi ha hagut introduccions, intencionades o no, a la mesura que individus o civilitzacions han entrat en contacte o s’ha arribat a un nou territori. Ara bé, possiblement mai en la història els ecosistemes dels territoris insulars hagin estat tan amenaçats. 

Voldria destacar que en el fulletó que em va arribar es diferencien les serps d’introducció antiga i les que s’han introduït recentment. I crec, que sino vaig errat, originàriament només s’hi podien trobar dos tipus de rèptils a les balears: el ferreret i les sargantanes. 

Hi ha trampes per la seva captura i eliminació. Però és un mitjà una mica ineficient i un sistema de control amb el qual no crec que es puguin eliminar totalment. A més a  més, les trampes que es col·loquen no hi són tot l'any. Només de finals de març a finals d'octubre, ja que al haver-hi fred les serps ja no surten pel mig.

Per altre banda no crec que la solució sigui introduir el seu depredador natural, ja que entrariem en una roda que acabaria amb l'ecosistema que en inici voliem preservar. 

Afegeixo un parell de folletons que m'he trobat:

1.)

2.)

I ja que hi som, unes fotografies de trampes per a serps ubicades al Parc Natural de Llevant. Cal tenir present que les serps de ferradura sovint viuen aprop de les nostres cases. Ja que a prop dels humans pot trobar les seves presses: insectes, dragons, altres serps, ratonils, etc. (depenent de la seva grandaria capturarà una cosa o altre). Això es pot aprofitar per col·locar trampes i així capturar al nou invasor.

Trampa contra una paret i entre matolls    

Convenient crear ombra, ja que a ple sol pot ser un forn allà dins

Per evitar que s'escalfi l'aigua una simple teula pot ajudar. Obviament, cal anar canviant l'aigua i donar menjar a l'animaló. 

Millor tenir hamsters que ratolins. Són més nets i no transmeten malalties. 

L'obertura permet l'entrada de la serp i que pugui tornar a sortir de la trampa 

La serp quedarà dins i no farà mal al rossegador. 

Ja només quedarà la tasca de matar a la serp i evitar així que es reprodueixi l'espècie.  

> Per acabar i reflexionar:

Ja siguin recent arribades o de fa temps, tota serp esmentada (i segurament altres) es pot naturalitzar provocant la necessitat d'un reajust ecosistèmic.

Però a quin preu? Hi podem lluitar contra la fi de l'aïllament? Com protegir els ecosistemes eficaçment envers un món cada cop més globalitzat?