En aquesta entrada la volia dedicar a la meva paciència i manya. Hi ha coses simples a la vida però que no les fas cada setmana i si les fas et sents satisfet amb un mateix.
Un cas seria encendre un foc a la xemeneia sense pastilles (ja siguin eco o químiques). Una activitat que feia molt de temps que no realitzava i que, d'alguna manera, et conecta amb allò primari que tenim dins. No ser s'entén, però el cert és que la nostra espècie fa quatre dies que ha sortit de les cavernes.
Un altre activitat que feia molt que no realitzava, possiblement més d'una dècada, era tenir a les mans un d'aquells puzles que hi ha un espai buit i s'ha de completar la imatge. Reconec que un dia em vaig ofuscar i el vaig deixar un parell de dies. Però no ho podia deixar a mitges, així que en plena posta de sol al balcó ho vaig finalitzar. El vaig acabar força ràpid i també em va donar certa satisfacció. No és ni de bon tros un cub de rubik, però era un tema que tenia pendent des de ... l'adolescencia potser?
Bé, simplement recordar que amb petites coses un es pot sentir satisfet. Un jardiner pro es riurà de mi, però he aconseguit a partir d'unes branquetes tenir al balcó el meu hibiscus i una figuera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada