Sobren arbres a Catalunya ?
Si preguntem o busquem per internet trobarem un tema que preocupa als ambientalistes i a molta altra gent: la desforestació.
No fa gaire em va caure a les mans la revista SÀPIENS de l’agost de 2022, número 245. Entre les pàgines 10 i 15 hi ha una informació que crec que valdria la pena que la ciutadania la sapigués. Fer-ne més difusió per canviar la mentalitat i realitzar canvis necessaris als nostres boscos.
Bé, el títol de l’article és ben clar: TENIM MASSA BOSCOS?
Escrit per O.Gracià i assessorat per M.Boada (professor universitari en Geografia https://ca.wikipedia.org/wiki ).
Per cert, aprofito la cerca aprofito per publicitar una entrevista del 19 d'agost del 2022, afegida al final d'aquesta entrada.
Entre les coses que es comenten a l'esmentada entrevista, jo destacaria un parell de coses que m'han atret l'atenció:
Minut 7 i 30 segons, un nou fenomen social, sobretot entre els joves.
La ecoansietat i la solastàlgia,
un estat de por pel futur que ens espera
per l’estat mediambiental que possiblement succeeixin.
Minut 10 i 50 segons
La osmosis social invertida
jejeje ;) Molt cert per alguns líders polítics i econòmics del nostre temps
El 64% del territori català està cobert de boscos. Aquesta xifra és alta o baixa si la comparem amb altres llocs? Doncs per fer-nos una idea: el 66% de Finlàndia està coberta de boscos i el 31% de França; mentre que la mitjana de la UE es d’un 39%. És evident, però ho recordaré, que el clima de Finlàndia no és el de Catalunya; ni França ni la UE tenen el mateix tipus de clima arreu.
A grosso modo :
Font: Mapa climàticEuropa
L’existència de grans masses forestals que es desenvolupen sense acció de l’home té unes conseqüències directes a Catalunya, però la més important és el seguit d’incendis que cada estiu cremen en territori català de manera recorrent. Els motius són varis (segons l’article i opinió pròpia):
- la sequera
- onades de calor que superen els 40ºC
- el vent
- el despoblament rural
- l’abandonament de camps i boscos
- la propietat de la muntanya
- la gestió de l’administració
Tot això és un combo que s’ha anat gestant els últims 50 anys i el canvi climàtic seria la cirereta. Tot plegat ha fet que al llarg de l’estiu hi hagi un o més MEGAINCENDIS que no hi ha mitjans humans ni mecànics que aconsegueixin extingir-los. La solució sembla que és crear un perímetre de seguretat i que cremi el bosc, sense posar en risc vides humanes i danys en vivendes o altres construccions.
Com diu l'article, el bosc és no és un ecosistema quiet i immòbil com molta gent creu. El bosc és expansiu i un bosc canvia amb el temps; igual com una zona cremada es recupera amb el pas dels anys. El 90% de Catalunya estaria coberta d’arbres si no hi hagués cap mena de gestió forestal i agrària.
A mode de recordatori, en tan sols 20 -30 anys una zona cremada ha recuperat la Pineda. Sembla molt de temps, però a escala natural és un no res. Ara bé, per tenir boscos madurs de roures i/o alzines caldria esperar un segle.
És a dir, per fer-nos una idea de l'escala temporal a nivell humà. Imaginem que avui realitzem una activitat consistent a plantar aglans pels vessants d'una muntanya, i aquesta zona no fos alterat per l'home ni patís cap incendi greu al llarg del pas de les dècades. Serien els nostres nets o renets qui en podrien gaudir d'un bell bosc madur.
Evidentment, jo penso que cal protegir de manera més exhaustiva els boscos de roures, alzines i altres espècies de lent creixement. Mentre que les pinedes o la màquia poden cremar més d’hectàrees si així protegim zones més prioritàries (aquelles amb espècies de lent creixement).
Ara bé, que cal protegir abans:
Un bosc madur amb gran número d'espècies (amb un ecosistema ric) o una urbanització de segones o terceres residències (que es pot refer un menys de 5 anys)?
Diuen que el canvi climàtic i el futur hi haurà més desforestació. Però a Catalunya sembla que, per diversos motius (antròpics sobretot), cada cop hi ha més hectàrees cobertes per masses boscoses. Per tant, no hem de tenir por en talar arbres pel bé del bosc i en pro a la diversitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada