diumenge, 3 de març del 2013

Geografia - Projecte d' ecoturisme al Maestrat


El 2012 vaig realitzar un curs de Ecoturisme de l'àrea Competències Professionals en Turisme.

Em va agradar realitzar aquest aquesta formació i trobo interessant penjar el resultat en el meu blog. Per compartir-ho amb aquells que també els hi pugui interessar. 

 > Part 1:




La primera tasca que vaig fer va ser buscar a Google el terme “ecoturisme”. D’aquesta inicial cerca voldria afegir i destacar el següent: 
No vaig trobar cap resultat de “ecoturisme” en la web del Institut d’Estudis Catalans. Si que vaig trobar el resultat de “turisme” 
 
- Conjunt d’activitats, de tècniques i de serveis relacionat amb el transport i l’acolliment dels turistes.


No vaig trobar resultat de “ecoturisme” en la web http://www.diccionari.catNo obstant voldria afegir les següents definicions:



turisme
[1905; de l'angl. tourism, der. de tour 'viatge, excursió', i aquest, del fr. tour 'passeig', der. de tourner 'girar, tornar']

m 1 TUR 1 Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència temporal de les persones (sense motivacions d'estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual. El turisme ha esdevingut un fenomen de masses.



[...]
 

4 turisme rural Turisme que consisteix a fer una estada de vacances en el medi rural.  



[...]


En aquest diccionari el ecoturisme s’entén com a sinònim de turisme rural. Una definició que no comparteixo, perquè segons el meu punt de vista el ecoturisme es pot realitzar també en àrees urbanes i periurbanes (o mol t pròximes a elles). 

  • Ultima cerca de definicions del terme per Internet. Pàgina web del Viccionari, on si hi ha una definició concreta per “ecoturisme”.
L'ecoturisme també anomenat turisme verd o turisme ecològic va sorgir fa uns vint anys com a resposta de les conseqüències negatives del turisme. Té com a principals atractius la naturalesa i l'aventura, i com a a principals destins els espais naturals. Consisteix en viatjar o visitar espais naturals amb la finalitat de gaudir-los, apreciar-los i visitar-los i promoure'n la seva conservació.
Font: http://ca.wiktionary.org/wiki/ecoturisme

Aquesta última definició m’agrada molt més que la resta perquè fa referència a:
  • un turisme alternatiu al de masses 
  • posa l’accent tan en els espais naturals com en activitats d’aventura (uns i altres no tenen perquè estar situats lluny d’àrees urbanes) 
  • per últim, aquesta mena de turisme advoca per la conservació del medi com a mitjà de preservació i de forma lúdica - esportiva. 

Per acabar aquest primer punt val la pena la cerca de “ecoturisme” i l’enllaç a Wikipedia 
(http://ca.wikipedia.org).

El Turisme ecològic o ecoturisme és el conjunt d'activitats turístiques enfocades en les pràctiques sostenibles, la preservació i l'apreciació del medi (tant natural com cultural) que acull els viatjants.
Encara que existeixen diferents interpretacions, en general el turisme ecològic es promou com a un turisme "ètic", en el qual també es considera primordial preservar el benestar de les poblacions locals, que es veu reflectit en l'estructura i el funcionament de les empreses/grups/cooperatives que es dediquen a oferir aquest servei.
A causa del seu creixement, l'ecoturisme es va convertir en el segment de creixement més ràpid i el sector més dinàmic del mercat turístic a nivell mundial. Aquest moviment va aparèixer a finals de la dècada de 1980, i ja ha aconseguit atreure l'interès suficient a nivell internacional, fins a tal punt que, l'ONU va dedicar l'any 2002 a aquest.
La Societat Internacional d'Ecoturisme (TIES) defineix ecoturisme com "un viatge responsable a paratges naturals que conserven l'ambient i milloren el benestar de la població local".
L'ecoturisme genuí segueix els set principis següents, tant per als qui operen els serveis com per als qui hi participen:
 
1. Minimitzar els impactes negatius, per a l'ambient i per a la comunitat, que genera l'activitat;2. Construir respecte i consciència ambiental i cultural;3. Proporcionar experiències positives tant per als visitants com per als amfitrions;4. Proporcionar beneficis financers directes per a la conservació;5. Proporcionar beneficis financers i enfortir la participació en la presa de decisions de la comunitat local;6. Crear sensibilitat envers al clima polític, ambiental i social dels països amfitrions;7. Donar suport als drets humans universals i les lleis laborals.Malgrat la seva curta existència, l'ecoturisme és vist per diversos grups conservacionistes, institucions internacionals i governs com una alternativa viable de desenvolupament sostenible.

Existeixen països com Costa Rica, Kenya, Madagascar, el Nepal i Equador (Illes Galápagos), on el turisme ecològic aporta una part significativa dels ingressos de les divises provinents del sector turístic, i fins i tot en alguns casos, de l'economia del país.

D’aquesta cerca inicial voldria destacar altres pàgines webs força interessants sobre el tema:

Document entregat pel professorat (https://drive.google.com/file). D’aquest document voldria destacar el següent:  


- [La principal diferència entre turisme de naturalesa i ecoturisme és que el turisme de naturalesa es basa e el gaudi de la naturalesa i l'ecoturisme a més ha de contribuir a la conservació de la naturalesa.]

- [El segon element que ha d'aparèixer en la definició d'ecoturisme és que l'ecoturisme està íntimament lligat a la naturalesa.][...][ Es pot definir com a ecoturisme la rehabilitació de zones degradades per l'activitat humana, ja que en aquest cas es realitza una aportació concreta al medi ambient i es proporciona un benefici directe a la comunitat local.]

- l'ecoturisme està orientat cap a la conservació i té una funció educativa.

- l'ecoturisme es basa en la naturalesa, és una activitat d'educació ambiental i és manejada de manera sostenible
  

Destacaria especialment perquè Catalunya / Espanya és una destinació turística de primer ordre a escala mundial “les mesures per a minimitzar el impacte ambiental”.


Limitar la capacitat de càrrega. Els experts han definit la capacitat decàrrega com el nombre d'individus que pot suportar un ecosistema, entenent com a tal el conjunt de recursos naturals que hi ha en un determinat lloc, abans del qual aquest es deteriori, donades unes determinades condicions.


Tan de bo aquest principi s’hagués tingut en compte pels Governs i empresaris per oferir un turisme de major qualitat. D’aquesta manera s’haurien pogut conservar la costa litoral i no hi hauria un continu urbà des d’Andalusia a la frontera francesa. Evitant sobretot hotels pantalla, skylines, infraestructures a línia de costa, etc.

Respecte els metodes de control, voldria saber més sobre els Límits per a un Canvi Acceptable (LAC) i el VIM (La Gestió de l'Impacte Ambiental dels Visitants). Suposo que un exemple d’aquest tipus de mesura seria la proposta de certes CCAA de crear un ECOTAXA per turista i nits de pernoctació


/-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------/

> Part 2:

RUTA  D’ECOTURISME PEL MAESTRAT

 
Lloc escollit

Al buscar un lloc per planejar una estada i rutes ecoturístiques he volgut que coincidissin 
uns quants de factors per poder trobar el lloc idoni. Per aquesta raó he cregut important 
tenir en compte la distancia existent fins a capitals provincials o la distancia a paratges 
naturals. Per altre banda, per raons personals,  volia que en les proximitats hi hagués una 
població que avui en dia estigués abandonada. Per tan, aquests serien els factors a tenir 
en consideració:
 
  • Proper a poblacions grans i/o a eixos de comunicació importants. 
  • Pròxim a un parc natural i/o a terres poc alterades per l’home. 
  • Buscar micropobles o pobles abandonats en entorns rurals.   
   
Després de fer un treball de cerca per la geografia catalana em vaig decidir a dirigir l’activitat 
cap a la província de Tarragona. Primer vaig pensar en centrar les activitats en una població 
abandonada tarragonina anomenada Pinyeres (fotografia afegida a sota).  
 
Font: Google Maps // http://www.pueblosabandonados.com/mapa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Però escollir aquesta població o un altre pròxima no coincidien amb els principis que m’havia 
marcat inicialment. Per aquesta raó al final he escollit el nucli castellonenc de Bel
Aquest petit nucli de població va ser abandonat recentment, concretament l’any 1996. No 
obstant, avui en dia la vida torna a aquesta població del Maestrat els caps de setmana i durant 
l’estiu. Moments en que tornen els seus antics habitants i/o els seus descendents. 
 
Afegeixo a continuació unes imatges satèl·lit i cartogràfiques. 


 


 

Un motiu que voldria remarcar en l’elecció d’aquesta petita població és l’existència d’una 
església amb una porta romànica de gran interès. Tan és així que el 2006 la Generalitat 
Valenciana va realitzar una intervenció urgent pel temor a que s’ensorrés el sostre de la 
parròquia. Per desgràcia, el castell d’aquesta petita població ja mencionat en documents 
del 1233, està en ruïnes. 
 
 
Pressupost ecoturístics
 
Un dels problemes que m’he trobat en buscar per Internet és trobar allotjaments que realment 
siguin ecoturístics. En molts portals de recerca hotelera, cases rurals, ... considero que l’entenen 
com a establiment ecoturístic tots aquells que estan enmig de zones rurals. Una idea molt 
simplista i molt llunyana de la realitat, com molt bé han apuntat companys d’aquest curs en el debat. 

Per aquesta raó he tirat pel dret i per no caure en errors he preferit fiar-me d’un portal de l’administració catalana. Concretament de la pàgina web de la Confederació Catalana d'Agroturisme i Turisme Rural (CONCATUR) (http://www.ecoturismecatalunya.com). Pel que sembla, la Generalitat de Catalunya va voler regular aquest sector turístic i, per aquesta raó, es va aprovar el decret 313/2006, que regula els establiments de turisme rural.

Aprofitant aquest cercador d’allotjaments vaig buscar tots aquells que hi ha registrats a la comarca del Montsià.

 
 
 
Posteriorment he comparat les diverses opcions que hi ha per l’ esmentada comarca i he 
decidit escollir “Villa Carmen Masia Rural”. Afegeixo l’enllaç de la pàgina d’inici 
(http://www.villacarmen.com/node/18) per si hi ha interès en veure les seves habitacions o els 
seus jardins i exteriors. 
 
Voldria destacar que aquesta masia convertida en allotjaments ecoturístics es pot escollir entre 
habitacions o apartaments. Aprofito aquest punt per afegir els serveis i preus que s’ofereixen 
a Villa Carmen. Tan sols incloc un exemple de cada tipus d’allotjament per no allargar-me massa 
en aquest punt, ja que es poden consultar totes les característiques de cada allotjament a la web: 

- Habitació 1 à Calefacció central, televisió, balcó, bany amb banyera gran i assecador.

- Apartament 1 (100 m2) à Sala molt amplia, dormitori amb llit de matrimoni, cuina – menjador, televisió, bany i assecador, terrassa pròpia gran, calefacció central. 



 


Com podem veure, es poden reservar els apartaments per: dies, caps de setmana o per tota 
una setmana. Mentre que les cinc habitacions es poden reservar per dies. Tan sols hi ha la 
condició de passar almenys dues nits tan en el cas dels apartaments com en les habitacions. 
Segons la meva opinió, preu – qualitat d’aquest establiment està força bé i estaria destinat al 
públic en general. 
 
Finalment voldria destacar que aquest equipament està només a 35 quilòmetres del nucli de Bel.

Segment de mercat
 
Respecte al segment de mercat que va destinat aquesta ruta em sembla que el millor perfil seria
el de caire familiar. 
 
A la població valenciana de Bel s’hi pot arribar sense dificultats gràcies a una carretera des del 
poble de Rossell. Mentre que a la casa rural proposada s’hi pot anar amb parella, però també no 
hi ha problemes en portar nens o criatures, ja que hi ha la possibilitat d’incloure un llit supletori i/o 
un bressol.

Època de l’any

El clima mediterrani permet realitzar estades, visites i activitats durant tot l’any. A més a més, 
cal tenir present que la població de Bel no pot “tancar-se” al ser un poble, encara que està clar 
que en certes èpoques de l’any hi haurà major activitat que en altres. 
 
Una cosa similar passa amb els parcs naturals dels Ports i el parc natural de la Tinença de 
Benifasar. En tots dos paratges naturals s’hi pot accedir durant tot l’any. 
 
Respecte a l’allotjament d’ Alcanar no hi ha problemes perquè està obert tot l’any. 
 
 
Activitats 
 
Com he comentat anteriorment, aquest viatge ecoturístic es realitzaria en un territori de contrastos 
i gran diversitat paisatgística i cultural. 
 
El Maestrat i les seves terres limítrofes
 
Les terres del Maestrat, on està ubicat el nucli de Bel, hi conflueixen tres comunitats autònomes: 
Aragó, Catalunya i València. Aquest fet dona una gran riquesa cultural i punt de confluència entre 
llengües i nacionalitats. 
 
Respecte a la comarca del Montsià cal destacar que hi podem trobar mar, muntanya i la 
desembocadura del riu Ebre. Gracies a aquesta diversitat d’ecosistemes en un espai tan reduït, 
als usos del territori per part de l’home i a la legislació vigent; en la punta sud de Catalunya trobem 
els parcs naturals del Delta de l’Ebre i els Ports de Beseit. 
 
Voldria remarcar que he plantejat una ruta ecoturística de caire familiar per les terres ja esmentades. 
Com ja he apuntat, llocs d’interès no en falten en cap de les tres províncies i és una gran tasca escollir 
quins punts incloure i quins altres no. Per aquesta raó una de les primeres coses que caldria fer és 
informar als visitants de la riquesa (tan humana com natural) que es poden trobar en aquestes terres. 
Per aquesta raó en primer lloc s’entregarien als visitants uns plànols – guia amb tot allò que poden visitar: 
 
Parcs naturals, espais protegits o llocs d’interès natural. 
  • Parc Natural dels Ports
  • Parc Natural de la Tinença de Benifasar
  • Ports de Beseit i terres del Maestrat
  • Parc Natural del Delta de l’Ebre
  • Parc Natural de la Serra d’Irta
 
Poblacions destacades:
  • Alcanar 
  • La Sénia 
  • Penyiscola 
  • Morella 
  • Monroyo
 
La visita d’aquests paratges naturals i part de les poblacions esmentades ja ocuparia tot un dia 
sencer. Una de les tasques que caldria realitzar en primer lloc seria recollir material que pot trobar-se 
en el Patronat de Turisme de les Terres de l’Ebre (http://www.terresdelebre.org) o al portal de turisme 
de la comunitat valenciana (http://va.comunitatvalenciana.com/ruta/val-els-ports-maestrat-/27256).
 
Mentre que gràcies als gestors dels diversos parcs podem aconseguir guies i itineraris per realitzar 
amb tota la família. Podem aconseguir tota aquesta informació per exemple, al Centre de visitants del 
Parc Natural al Montsià (http://ves.cat/hvZG) o en el centre d'informació de l'Encanyissada en el cas del parc 
de l’Ebre.
 
Voldria destacar en aquest punt que cada paratge natural posseeix una legislació específica. Cosa 
que calen tenir present tots els visitants alhora de voler accedir-hi i practicar-hi certes activitats. Per 
posar un exemple, en el parc natural dels Ports cal seguir la normativa que regula l’escalada, el descens 
per barrancs o la circulació motoritzada (http://ves.cat/hvZH). Una normativa que ja segueixen totes les 
empreses o entitats establers a la zona i que porten a terme 
 
 
Tast dels productes de la terra. 

Està clar que segons els dies disponibles i la tipologia dels visitants es visitaran uns o altres llocs. 
Ara bé, insistiria que visitants que anessin a les cooperatives de les comarques per comprar directament 
els productes que es conreen en aquelles àrees. Això sempre ajuda als pagesos i a la societat local en 
general d’aquell territori. Especialment destacaria els productes amb reconeixement comunitari IGP i 
aquells amb denominació d’origen, com per exemple l’oli d’oliva del Baix Ebre – Montsià o arròs del 
Delta de l'Ebre. 
 
                               
 
 
Caldria incloure les denominacions d’origen de la província de Castelló, com per exemple la D.O vins 
de Castelló reglamentada des del 2004. Així com també productes de la província de Terol, com per 
exemple la “miel del Maestrazgo”. 
 
 
Nucli de Bel 
 
No obstant una de les tasques centrals d’aquest viatge seria la visita del poble abandonat de Bel. La 
majoria de gent va de viatge a grans ciutats o a pobles que, per una raó o altre, atrauen a milers de 
persones. No obstant hi ha cada cop més nuclis de població que poc a poc són abandonats pels seus 
últims habitants. Una veritable pena perquè a la llarga es perd un patrimoni que en molts casos ens 
parla de la relació dels nostres avantpassats amb la terra i una forma de vida que avui en dia està 
quasi desapareguda. A més, no hi ha millor alternativa pel manteniment del patrimoni arquitectònic i 
el record de temps passats que la pervivència de persones en aquests nuclis. Encara que sigui de 
manera esporàdica durant caps de setmana o certes setmanes durant l’any. 
 
Per totes aquestes raons impulsaria la creació en una de les cases abandonades de Bel una mena 
de centre d’informació i del record. En aquest centre els visitants podrien:
 
-   Saber una mica sobre la història de la població.
 
-   Com vivien en altre temps els habitants del Maestrat i quines relacions tenien amb les terres 
del voltant.
 
-   Per quines raons varen acabar marxant del poble els últims residents i a on van anar. 
 
-   Buscar i entrevistar antics habitants o els seus descendents per saber de primera mà quins 
records en tenen del poble i que ens poden contar dels seus pares o avis. Histories orals que 
permetrien perviure en el temps el record del que va ser en altre tremps aquest petit poble.  
 
Sóc del parer que la creació d’aquest centre permetria un millor manteniment de la població, ja que 
es podria vigilar i realitzar un manteniment mínim del petit poble. S’evitaria així que les inclemències 
del temps, la vegetació, actes vandàlics, ... i l’oblit de l’administració (tan a nivell local com autonòmic) 
acabessin de convertir en runa el nucli de Bel. 

Finalitat de la proposta

He ideat aquest projecte ecoturístic perquè considero que sovint menyspreem allò que tenim a la vora. 
Molta gent viatja a l’altra punta de món per veure unes runes, una fauna i flora exòtica, diversitat cultural,… 
quan a vegades tot això  ho tenim molt a prop. Sóc del parer que no cal agafar un avió (per cert, un medi 
de transport molt contaminant) i contractat un pack de viatge a una agència (els beneficis dels quals, 
molt sovint, no recauen en la població local). 
 
La península ibèrica té una gran riquesa en diversitat d’àrees: varietat d’ecosistemes, fauna i flora molt 
diversa, una gran riquesa cultural, terra per on  han deixat impremta varies civilitzacions, … 

En definitiva, aquest projecte voldria que transmetés els següents valors i idees:
 
  • Dinamitzar comarques allunyades de grans nuclis de població.
  • Promocionar l’ecoturisme des de les administracions.
  • Afavorir un turisme de qualitat i de caire familiar inclusiu.
  • Capacitat de poder realitzar activitat al llarg de tot l’any.
  • Atraure un número controlar de visitants en els parcs naturals i en els pobles.
  • Sensibilitzar i respectar la natura i la seva diversitat.
  • Valorar la riquesa cultural en un indret de trobada entre comunitats.
  • Promocionar els productes de proximitat de la comarca.
  • Valorar i respectar el patrimoni que ha arribat als nostres dies per perpetuar-lo per a generacions futures. 

Webs consultades


·         Terres de l’Ebre                                   http://www.terresdelebre.org/index.php

·         Portal Oficial de Turisme de la Comunitat Valenciana    http://va.comunitatvalenciana.com

·         Gastronomia i productes agroalimentaris locals                        http://www.gastroteca.cat/

·         Aceites y Quesos de España con Denominación de Origen                                                   http://www.aceiteyqueso.com/

  • Altres pàgines web

dijous, 28 de febrer del 2013

Treball del certificat de professionalitat de docència de la formació professional per l’ocupació


Certificat de Professionalitat 
Docència de la formació professional 
per l’ocupació (SSCE0110)






Projecte final del certificat : SSCE0110 - Docència de la formació professional per l’ocupació

L'any 2012 vaig cursar i obtenir el Certificat de Professionalitat Docència de la formació professional per l’ocupació (SSCE0110). Afeixo l'enllaç a Google Drive més a sota per poder consultar el treball que vaig presentar a final del curs.

El treball el vaig realitzar en base a un altre Certificat de Professionalitat, el de  Interpretació i educació ambiental (SEAG0109) (anar a l'enllaç del curs) . Vaig escollir aquest curs formatiu perquè em va atraure la seva temàtica i també perquè té relació amb els estudis que he cursat fins a data d'avui. 


Parc Natural del Cap de Creus 
A causa de la durada del curs i al no poder elaborar tot el programa de l'esmentat certificat de professionalitat, la professora ens va recomanar realitzar una part del curs com a mostra per a la realització de la totalitat del curs. Jo em vaig centrar en el següent Mòdul Formatiu i les respectives Unitats Formatives. 
- MF0803_3: Activitats d'orientació i desenvolupament en el medi (100 hores).
  • UF0729: Orientació i traçat de recorreguts en el mitjà natural o urbà (30 hores).
  • UF0730: Planificació d'itineraris i conducció del grup en el mitjà natural o urbà (40 hores).
  • UF0731: Protecció i socors durant la conducció del grup en el mitjà natural o urbà (30 hores).
Per accedir al projecte presentat visitar : ANAR AL ENLLAÇ

> Més informació a:

Programa del curs
https://drive.google.com/file/d/0B87eOdIB2irXeV9sM1lpMGtwNk0/view?usp=sharing
BOE - Núm. 309
24 de diciembre de 2011
ANEXO IV
http://www.sepe.es/

http://www.sepe.es/contenidos/

divendres, 18 de gener del 2013

Natura - Lasius neglectus, la hormiga que coloniza Europa


La hormiga de jardín invasora 
nos avisa que vendrán más


¿Qué puede explicar el gran éxito de esta y otras hormigas invasoras? 

Es sabido que los insectos sociales (abejas, hormigas, avispas y termitas) viven en colonias en las que todos los miembros cooperan en las tareas. En condiciones naturales las colonias diferentes compiten por los mismos recursos y esta competición, a menudo con agresión territorial, crea un equilibrio en el que las colonias se mantienen a raya.

Por el contrario, las hormigas invasoras muestran un nivel suplementario de cooperación, abandonando toda agresión entre colonias. Esto lleva a una red enorme de nidos, las supercolonias, que son un poder frente al que las hormigas nativas no tienen nada que hacer. Toda una lección de la biología.

Referencias
Cremer, S.,et al. The evolution of invassiveness in garden ants. PLoS ONE 3(12): e3838 doi:10.1371/journal.pone.0003838

Las hormigas son invasoras excelentes: de las 100 peores especies invasoras en el mundo, cinco son hormigas. Los trabajos recientes en otra especie, la hormiga de jardín invasora (Lasius neglectus), en plena expansión en Europa, nos dicen un poco el porqué algunas especies pueden ser tan buenas invasoras. Y en avisan que, de las más de 12500 especies de hormigas que se conocen, bastante más nos pueden dar dolores de cabeza si no se toman medidas apropiadas. Una de las claves es que las hormigas invasoras son aquellas especies que forman redes de nidos, con muchas reinas que se aparean bajo tierra y no hacen enjambres. Un equipo de 20 investigadores, centrado en las universidades de Copenhague (Dinamarca) y Regensburg (Alemania) hemos estudiado esta especie, cuyo nombre indica bien que había sido largamente negligida: su descripción -que no su existencia- data de 1990.

Desde entonces se ha detectado en más de 100 localidades en muchos países europeos. Se encuentra en parques y jardines, donde elimina rápidamente las especies nativas y a veces entra en las casas, donde es un verdadero problema. Tiene el aspecto de la hormiga negra de jardín pero es algo más pequeña y de color café-con-leche, y su actividad en los árboles es hasta nueve veces superior.  

Puede proliferar en zonas templadas de Europa y Asia, siendo la primera hormiga plaga que puede invadir estas zonas frías, hasta ahora no afectadas por otras plagas más tropicales.

Hacia el norte, ha llegado a:
  • Jena (Alemania) 50°55′38″N 11°35′11″E 
  • Gantes (Bélgica) 51°03′00″N 3°43′00″E 
  • Varsovia (Polonia) 52°13′00″N 21°02′00″E.
Las colonias de hormigas usuales suelen ser sociedades pequeñas, que compiten con las vecinas, pero las hormigas invasoras pueden integrar enormes supercolonias de miles de nidos en colaboración. Se había discutido mucho el cómo y el porqué de este cambio en la estructura social. En este trabajo se presenta el primer estudio integrado del comportamiento, morfología, genética de poblaciones, reconocimiento químico y carga de parásitos comparativamente entre L. neglectus y la especie hermana, no invasora, L. turcicus. Se demuestra que las condiciones para desarrollar este síndrome de hormiga invasora ya se encuentran en las poblaciones de origen. Sin embargo, la capacidad de invadir sólo se expresa del todo cuando las hormigas se han escapado de sus enemigos naturales, como los parásitos y patógenos, lo cual tiene lugar cuando llegan a localidades lejanas, en las que los parásitos y enemigos locales no han tenido tiempo de adaptarse y responder a los recién llegados.

Además, también se ha detectado estos rasgos biológicos proclives a la invasión en la hormiga de jardín turca (Lasius turcicus), hasta ahora del todo inconspicua e inofensiva. Esto implica que el transporte involuntario, pero real y efectivo, que hacemos los humanos en el tráfico internacional y el comercio que caracterizan la sociedad actual lleva indefectiblemente al transporte de especies hacia hábitats nuevos. Ello puede perturbar el equilibrio del ecosistema favoreciendo la transición de especies introducidas a plagas que pueden ser devastadoras. Sólo la toma de conciencia sobre este problema, y un control más cuidadoso del comercio global, pueden ayudar a frenar el problema de las especies exóticas invasoras.

Fuente: http://www.uab.es/servlet

Más información de L. neglectus en:
Xavier Espadaler
Universitat Autònoma de Barcelona

BIOLOGÍA

Fig. 2. Formas típicas de organización colonial. Los nidos cercanos (círculos en blanco) pertenecen a colonias (círculos grandes en color) y a diferentes escalas que permiten grados variables de coexistencia con otras especies de hormigas (círculos negros).



Fig. 1. Distribución de Lasius neglectus (A obrera; B: rojo, poblaciones estudiadas; blanco: otras poblacions) y L. turcicus (B rayado azul inclinado). C. zona de Turquia donde hay L. neglectus (rojo) y las dos formas (llanuras, altitud) de L. turcicus (azul).



Más información en los portales:
-----------------------------------------------------------------------------------------------

Les Lasius neglectus: unes formigues viatgeres i molt particulars
30.07.2003
La majoria de formigues, encara que siguin de la mateixa espècie, si es troben amb formigues d'altres formiguers, acostumen a lluitar a mort. En canvi, les Lasius neglectus de diferents formiguers no lluiten entre si i es relacionen en pau.
Les Lasius neglectus, originàries, probablement, del sud-oest de Turquia, no són essencialment diferents d'altres formigues. Però, en alguns aspectes, el seu comportament és molt particular: el més espectacular de tots és la formació de supercolònies de milers de milions d'individus, que poden arribar a ocupar més de 14 hectàrees d'extensió.

La primera referència científica a les Lascius neglectus és un article del 1990, en què l'entomòleg Van Loon i altres científics parlaven d'aquesta nova espècie que havien trobat al jardí d'una empresa de fruites i flors ornamentals de Budapest, on s'havia creat un microclima prou humit i atemperat perquè s'hi poguessin desenvolupar bé. Però des del 1990 ningú no n'havia tornat a parlar mai més.

Set anys després d'aquell article, el professor Xavier Espadaler va trobar una supercolònia de formigues al campus de l'Autònoma, que va identificar primer com a Lasius Alienus. Tanmateix, va rectificar el seu diagnòstic l'any 2000, perquè es va adonar, encara que pugui semblar sorprenent, que es tractava de l'espècie Lasius neglectus.

Xavier Espadaler suposa que les Lasius neglectus van arribar a Catalunya amb la terra d'alguna planta provinent de l'estranger i que, un cop aquí, aquestes formigues han trobat indrets que afavoreixen la seva proliferació.

Als boscos mediterranis, secs i calorosos, hi viuen les formigues autòctones catalanes. Quan s'obre una parcel·la i s'hi fan obres, es remouen les terres i es destrueixen els nius de les formigues autòctones. Si, després, la zona es converteix en un espai enjardinat, amb rec artificial, les formigues autòctones, acostumades a ambients secs i calorosos, ja no tornaran a ocupar la parcel·la. Les Lasius neglectus, en canvi, hi trobaran un espai amb les condicions idònies.

Un cop colonitzat el territori enjardinat no hi deixen entrar cap altra espècie competidora. En controlen els arbres i són les usuàries exclusives del pugó que viu a les fulles. El munyen, fent-li excretar la saba que l'alimenta, i ho fan amb tanta intensitat que el pugó, obligat a menjar més saba de la que necessitaria, pot acabar afeblint l'arbre, fins a matar-lo.

Per combatre aquesta plaga, el professor Espadaler recomana ruixar els troncs amb insecticida, fet que provoca la mort de de capçades i pugons, i a les cases, fer.hi un tractament perimetral, injectant insecticida a terra, de manera que les formigues que són fora de casa no puguin alimentar les de dintre.

A Catalunya hi ha deu àrees on aquestes formigues poden considerar-se una plaga:
  • Cerdanyola / Bellaterra (Vallès Occidental)
  • Ripollet (Vallès Occidental)
  • Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)
  • Seva (Osona)
  • Barcelona (Barcelonès)
  • Matadepera (Vallès Occidental)
  • Taradell (Osona)
  • Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
A la majoria de localitats on s'han detectat colònies de Lasius neglectus, els veïns no han manifestat cap molèstia en particular, però en alguns llocs s'han convertit en una plaga de proporcions bíbliques que amenaça, fins i tot, de fer saltar els circuits elèctrics.

I és que, per alguna raó que els científics encara desconeixen, l'electricitat atreu aquestes formigues, que s'acumulen a les connexions de coure desprotegides i poden arribar a fer saltar les instal·lacions. Un procés que, gràcies a les excel·lents propietats conductives de l'àcid fòrmic, que tenen totes les formigues, s'accelera encara més.

Al seu medi original, la competència amb altres espècies impedeix que arribin a convertir-se en una plaga, però aquí, a Catalunya, s'han trobat amb territoris verges per colonitzar. Els científics de l'equip de Xavier Espadaler estudien la biologia de les Lasius neglectus al laboratori i monitoritzen, periòdicament, el desenvolupament i l'expansió de les colònies conegudes a Catalunya.

----

Per saber més sobre formigues invasores recomano llegir:

La formiga argentina (Linepithema humile
http://www.xavierblancafort.net/formiga_argentina.htm