Decora el menjador de casa una reproducció d'un mapa d'Europa del període d'entre guerres (1º i 2º Guerra Mundial), posem que 1920. No és pas un mapa de col·leccionisme, que ja m'agradaria, sinó comprat a una de les tendes del Natura. Un fet que significa alguna cosa: no sóc l'única persona que li agrada tenir mapes per decorar les parets de casa.
Font: http://www.wdl.org/en/item/528/view/1/1/
Al veure aquest mapa històric salten a la vista multitut de diferencies si el comparem amb un mapa actual dels estats que conformen Europa. I això que només hi ha casi 100 anys de diferencia.
Al intentar solapar mentalment les diferencies, em ve al cap una pregunta trampa que no crec que tothom la pogués contestar bé: Quants i quins són els estats uninacionals d'Europa?
La resposta seria correcta seria "Portugal i Polònia" (Islàndia també es podria incloure a la llista, però és un cas una mica especial per la seva ubicació i historia). Cal dir que és estrany l'existència d'estats uninacionals al món. Ni tan sols França ho ha aconseguit al llarg dels segles imposant una política dirigida a afrancesar tots els pobles que la conformen. Potser en unes dècades aquesta llista, per desgràcia, s'amplii (per exemple amb Irlanda); però ja ho veurem...
Portugal té una llarga història i ha gaudit de moments d'or: temps d'expedicions, conquestes i un comerç per tots els oceans. Però la seva situació geogràfica també ha limitat el seu creixement territorial; cosa que la va impulsar a créixer mar enllà. Que podia fer sinó? Iniciar una guerra de conquesta per la Península Ibèrica contra territori espanyol ? reclamar els territoris de Galicia, el Bierzo o Olivença?
En canvi el cas de Polònia sempre m'ha atret. Un dels principals motius és l'aparició i desaparició d'aquest estat en els mapes històrics d'Europa. Com podia ser que un territori tan gran del centre d'Europa apareixes i desapareixes, com per art de màgia. Un segle era un estat i en una altre època aquelles terres formava part d'un altre Regne ... per després al cap d'un temps tornar a aparèixer un estat sobirà polonès. Només cal navegar per Internet per així comprovar-ho o, si com a mi li agraden els atles i la història, buscar llibres com "Atlas de los pueblos de Europa".
Polonia, a diferencia de Portugal, està ubicada al centre del continent i sovint, al llarg de la història, ha estat cobejada per potencies veïnes més fortes. Ja siguin provinents del Oest, del Est o del Sur. I no només això, una altre particularitat del Regne o Estat de Polònia ha sigut tenir unes fronteres que s'han mogut varis centenars de quilòmetres al llarg del temps.
No és estrany que Polònia sigui, avui en dia, una excepció al ser un dels poquíssims estats uninacional d'Europa ?
Per exemplificar-ho, afegeixo un mapa que es pot trobar al següent llibre:
Europa 1900 - 1945
Historia de Europa Oxford
Varios colaboradores
ed. Crítica
ISBN 84 8432 433 8
Com podem veure, Polònia va perdre el territori de Polònia Oriental en mans de la URSS. Però va créixer cap al nord i el oest al apropiar-se de l' Alemanya Oriental i Prússia Oriental.
És a dir, Polònia tindria d'aquesta forma les fronteres actuals gràcies a aquestes cessions posteriors a la 2º Guerra Mundial. Mentre que el territori que passà a mans de la URSS pertany ara a Bielorússia i a Ucraïna.
S'ha de reconèixer que és curiós que allà on es va idear el Esperanto, una Polònia rica per la diversitat al conviure gran varietat de pobles (germànics, eslaus, jueus, ...), sigui avui un estat que no reconegui altres nacionalitats dins les seves fronteres... encara que pervisquin petites minories al oest de bielorussos. Està clar que l'expulsió dels alemanys després de la 2º Guerra Mundial cap a Alemanya (aquells que van poder arribar-hi) i el genocidi dels jueus (i la creació d'Israel pels supervivents) va ajudar a crear un Estat amb una única identitat i sense grans diferencies entre uns i altres: mateix idioma, religió, tradicions, etc.
-----
Reconec que al veure un mapa com el que he afegit, em venen ganes de buscar per Internet la història i que s'ha na fet avui en dia d'aquell tros de terra i dels seus habitants. Per exemple, qui sap on es troba la regió històrica de Galitzia?
Tots aquests topònims tenen una història força interessant, relacionada majoritariament amb la fi de la Guerra Mundial i la fi de la Guerra Freda:
- Porkkala
- Karelia
- Kaliningrado
- Breslau
- Rutenia
- Trieste
- Venecia Julia
- Besarabia
- Dobrudja
- Txecoslovàquia
- Iugoslàvia
(El mateix em va passar al llegir una novel·la històrica, on part de l'acció passava a Circàssia. Un lloc i un poble continuament assetjat per l'imperi Otomà). Per cert, sort de la Wikipedia --> https://en.wikipedia.org/wiki/Circassians )
Bé, tornant al tema. Tot aquest repartiment del mapa es va fer a porta tancada entre diplomàtics ... en els millors dels casos. En altres indrets, les tensions van aflorar i va esclatar la guerra entre nacions.
En definitiva, els ciutadans d'aquestes regions no van poder escollir si pertanya a un o altre Estat. Una cosa que no només significa canviar la bandereta del balcó de l'ajuntament.
Per què no aprenem del passat?
Veiem cada dia les conseqüències de la repartició del món post-colonial, reparticions entre antics monarques o nacions partides pel resultat d'una batalla que ja ningú recorda.
Si avui en dia es fa un referèndum i es vota amb llibertat i garanties; perquè no l' Est d'Ucraïna es converteix en una nova República? o perquè no ho fa Abjasia? o es creen dues Bèlgiques? o es fusionen Albania i Kosovo?
El Regne Unit i Escòcia han donat una lliçó de democràcia a l'Europa continental. Jo crec que parlant i negociant entre les parts tot es pot aconseguir.
Perquè un poble no pot decidir el seu futur
i el que creu millor pels seus fills i nets?
o potser és que el model dels Estats com els coneixem ha caducat i calen buscar noves formes.
Més info.
- Una divisió de la UE, els NUTS - 1 ( interessant el ES5 , jejeje //*// ). On hi ha aglutinats les comunitats autònomes espanyoles que formarien els Països Catalans.
