Remarcar que l’escala temporal ha de ser feta a escala (per exemple, cada 1 cm ha de correspondre a una dècada o cada 5 cm a un segle). En aquest eix temporal, que pot ser fet en horitzontal o en vertical, cal afegir-hi de cada època aquella informació més destacada en els següents àmbits: política, religió, conflictes, economia, societat, etc. La informació la trobareu en els següents apartats:
La prehistòria
La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura (més o menys el 3.500 a.C.)
Només tenim testimonis arqueològics d’aquest període de temps tan llarg.
Aquest llarg període es divideix en dues parts: el Paleolític i el Neolític. En el primer els nostres avantpassats eren nòmades, vivien de la caça i eren recol·lectors. Mentre que en el segon, el Neolític, ja els homo sapiens es van tornar progressivament sedentaris al aprendre a conrear la terra i domesticar alguns animals.
Cal destacar que durant el Paleolític la humanitat es va estendre per tots els continents, va aprendre a fer foc, a fabricar instruments, van sorgir les primeres creences religioses i es realitzaren les primeres mostres d’art. Durant el Neolític, gràcies a l’agricultura, van aparèixer les primeres ciutats, la ceràmica, l’elaboració de teixits o la mineria.
Finalment, aquest període finalitza amb l’edat dels metalls. El primer metall conegut va ser el coure, seguit pel bronze (aleació de coure amb l’estany) i el ferro. Aquest últim és un metall abundant, fàcil d’extreure i excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.
L'ORIGEN DE L'ESCRIPTURA
L'escriptura va sorgir a les ciutats mesopotàmiques al voltant del 3500 a.C. Aquesta va sorgir inicialment per la necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, … i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Després els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per redactar lleis i també es van començar a escriure textos literaris i religiosos. Gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar a la Història.
A més a més de la zona del creixement fertil, varen sorgir altres civilitzacions fluvials: al llarg del riu Nil a Egipte, a la vall de l’Indus, a la vall del riu Groc de la Xina, als altiplans d’Amèrica Central i a la serralada dels Andes.
Cal destacar el codi d'Hammurabi mesopotàmic, un recull legal més antic i complet que ha arribat als nostres dies que data aproximadament del 1752 aC. El codi inclou 282 disposicions legals sobre el comerç, els impostos, el matrimoni, el divorci, el robatori, l'esclavitud i els deutes.
La Grècia antiga
La civilització grega va néixer a les costes de la Península Balcànica i a les illes del mar Egeu, i es va estendre pel litoral mediterrani.
Aquest període es divideix en tres etapes: l’arcaica (s. VIII-VI aC), la clàssica (s.V aC) i l’hel·lenística (s. IV - II aC).
Els grecs es van organitzar en petites ciutats independents: les polis.
Al segle IV a.C es fa fundar la colònia grega d’Emporiom a Catalunya.
Al segle V a.C., a la ciutat d’Atenes, es va imposar un nou sistema polític després de les reformes de Soló: la democràcia.
Cal destacar les guerres mèdiques (490-448 aC) que es van iniciar arran de l’ocupació de les polis gregues per part dels perses. En aquest conflicte els grecs guanyaren les batalles de Marató (490 aC) i la de Platea (479 aC).
Després la ciutat d’Esparta va organitzar una aliança contra Atenes i els seus aliats, les guerres del Peloponès (431 - 404 ac)
Gràcies a Alexandre el Gran (356-323 aC) la cultura grega es va expandir cap a l’Orient.
Entre els segles II i I a.C Roma va vèncer els regnes hel·lenístics, fent-se així amb el control del Mediterrani oriental.
Aportacions de la cultura grega:
Època romana
L’any 753 aC es va fundar Roma a la regió italiana del Laci. En els seus inicis fou governada per una monarquia, fins l’any 509 aC. En aquest any els seus habitants van expulsar els monarques i es va constituir la República, la qual va durar fins l’any 27 aC. Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un sistema nou de govern: l’Imperi. Un sistema que va perdurar fins la caiguda de l'Imperi Romà d’Occident, l’any 476 dC.
L’expansionisme de Roma es veu reflectit en el seu seguit de conquestes:
Entre el 500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquerir la Península Itàlica.
Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar als cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va conquerir el Mediterrani occidental.
Entre els segles II a.C. i I d.C., les legions romanes van conquerir el Mediterrani oriental, i completaren l’ocupació d’Hispània, la Gàl·lia i Britània a l’Occident.
Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va assolir la màxima expansió territorial i major prosperitat. Aquest temps és anomenat la Pax romana.
A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a un seguit de problemes:
L'any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient.
Al començament del segle V, els pobles germànics van travessar les fronteres i entraren a l’Imperi occidental. Els pobles invasors es van anar instal·lant a les terres d’Occident i crearen regnes independents.
L’any 451 a la batalla dels Camps Catalàunics els huns comandats per Àtila i els seus aliats van ser derrotats per l'exèrcit romà occidental i les tropes aliades bàrbares.
La caiguda de l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Augústul) marca la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana. Fou l’any 476 d.C
Respecte a l’expansió del cristianisme, va ser l’emperador Constantí qui va decretar la fi de les persecucions contra els cristians (Edicte de Milà, 313). Al final del segle IV, concretament l’any 380, l’emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial de l’Imperi mitjançant l´Edicte de Tessalònica. D’aquesta manera finalitzava la llibertat de culte dins l’Imperi. |
L'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana és un llarg període de temps, entre el 476 - 1492, que es divideix en dos; l’alta edat mitjana (s. V al s. XII) i la baixa edat mitjana.
Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà, es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani.
A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics.
L’Imperi Romà d’Orient (o Imperi Bizantí) es va mantenir fins l’any 1453.
Dates remarcables:
L’any 711 els musulmans inicien la conquesta de la península ibèrica. La presència musulmana es perllongarà fins la caiguda de Granada, l’any 1492.
A la batalla de Poitiers (732) els francs aconsegueixen frenar l’expansió musulmana.
El rei franc Carlemany (742-814) construí un extens estat a Europa Occidental i va ser coronat emperador l’any 800.
L’any 785 s’inicia el domini franc de la Catalunya Vella amb l’ocupació de Girona. No serà fins l’any 988 que el comte de Barcelona Borrell II esdevé independent del rei franc.
S’inventa la pólvora a la Xina al voltant de l’any 950
L’any 1070 els vikings arriben al continent americà.
Invenció de la brúixola magnètica a la Xina 1090 i arriba a Europa temps després gràcies als àrabs.
Després de segles de tensions religioses, la situació desembocà l’any 1054 en Cisma d’Orient; és a dir, la separació de l’Església romana i la bizantina ortodoxa.
S’inicià la 1º Croada l’any 1095 cap a Terra Santa. L’última croada, la 8º, fou el 1270.
La Inquisició s’estableix oficialment l’any 1184.
Creuada contra els càtars a Occitània i la Catalunya Vella (1209-1213)
L’any 1212 es produeix la batalla de Navas de Tolosa. Victòria dels regnes cristians de la península envers el califat almohade.
El 1213 a la batalla de Muret les tropes franques derroten a les tropes catalanoaragoneses. Poc després, el rei Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238). Les conquestes no acaben aquí: Sicília (1282), Sardenya (1323) i el ducat d’Atenes i Neopàtria (1311-1319). A més cal sumar l'annexió del regne de Nàpols el 1442.
Compromís de Casp el 1412 i inici de la dinastia dels Trastàmara.
El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella. Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó. Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella. Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris peninsulars : van conquerir el regne de Granada, últim reducte musulmà a la Península l’any 1492, i el regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà el 1512. També a l’any 1492 els Reis Catòlics van signar un decret per expulsar els jueus que quedaven als seus territoris.
S’inicia la guerra dels Cent Anys (1337 - 1453) entre els francesos i els anglesos. Juana d’Arc es cremada a la foguera el 1431.
La plaga de la pesta negre (1347-1353) assoleix Europa.
El 1455 Gutenberg imprimeix el primer llibre a l’actual Alemanya.
1475 l’astrolabi marítim permet als navegants medir la latitud de la Terra i la posició a alta mar.
L’any 1487 els navegants portuguesos arriben al Cap de Bona Esperança, essent així els primers europeus que naveguen per l’oceà Índic.
Edat Moderna (1492 - 1789)
