Ja fa uns anys vaig publicar en aquest espai una entrada
sobre el IPC. No em refereixo al índex de preu del consum que cada cert temps
donen les xifres per televisió i per la premsa... perquè tothom acabi amb la percepció
que tot és més car ara que ahir. Jo vull referir-me al Índex de Percepció de la
Corrupció, un tema al qual ja vaig fer referència concretament va ser el dia 1
de desembre del 2012 (Enllaç: http://geobiocat.blogspot.com.es/2012/12/mapa-del-index-de-percepcio-de-la.html)
- L'any 2012 França tenia 69 punts i Espanya n'havia obtingut 65.
Han passat els anys i no han parat d'aparèixer cassos de
corrupció a tots els nivells, fins el punt que la majoria de la societat ja no
es sorprèn quan apareix a les noticies que han enganxat a un alcalde,
expresident o algú emparentat amb la casa reial esquitxat en casos de
corrupció, que té diners en paradisos fiscals o que haurà de visitat
un jutjat. I ja no entro amb els empresaris que utilitzen el BOE per fer
negocis redons (per exemple el cas de la plataforma Castor).
Bé, hi ha una nova llista amb les dades recollides del
2015 del Índex de la Percepció de la Corrupció i no sembla que Espanya hagi
remuntat posicions cap al capdamunt de la taula, més bé al contrari.
És a dir, l'any 2012 entre aquests dos països veïns hi
havia una diferencia de 4 punts. L'any 2015, tres anys després, aquesta
diferencia s'ha ampliat fins als 12 punts. Espero que aquesta diferencia no es
vagi ampliant de cara al futur ... o potser cal una revolució que acabi amb
això, no ho ser.
Ara estem en campanya electoral i el 26 de Juny tornen ha
haver-hi eleccions generals, però aquest tema no ha sortit en campanya ...
possiblement perquè PP, PSOE, CDC, etc estan emmerdats en casos de corrupció. En definitiva, tota la
geografia espanyola està esquitxada per casos de corrupció (encara que uns són
de major pes que els altres).
Possiblement Bèlgica és un país dividit per dues
comunitats i cada una va a la seva, però almenys estaran units contra la
corrupció perquè només cal veure en el llistat de països que té 77 punts de
IPC. Bastants més punts que el regne espanyol.
No hauria de ser una prioritat de tots els partits polítics anar
pujant posicions en aquest ranquing per arribar a ser com França (70 punts), Alemanya i Regne Unit
(81 punts tots dos) o Holanda (87 punts) ??
Ja no dic la fita de ser com Dinamarca, Finlàndia o Suècia
perquè simplement, els ibèrics no som com els escandinaus en moltes coses.
O malauradament els espanyols prefereixen ser com Itàlia, que aconsegueix tan sols 44 puntets.
---- Almenys no sóc l'únic del món que sap que és el índex de la percepció de la corrupció (IPC), en fa referència la noticia del diari www.ara.cat --> "L’índex de percepció de la corrupció (CPI) del 2015, dut a terme per Transparència Internacional, situa
el Turkmenistan en la posició 154 d’un total de 168 països. Corea del Nord, en
la 167."
En las empresas frecuentemente no te forman lo suficiente y/o no te dan las
herramientas adecuadas parar realizar correctamente el trabajo que te han
asignado.
Esto me paso en un trabajo en el cual el trabajo de campo era básico. Por
este motivo, utilicé las herramientas conocidas y gratuitas (más un poco de
tiempo extra en mi casa) para hacer un mapa de fácil consulta.
Básicamente utilicé la información que me dieron para mapificar los datos
georeferenciados y poder verlo todo en Google Maps. Una herramienta conocida
por tod@s. Como el trabajo era por diferentes barrios del Área Metropolitana de
Barcelona me era muy útil saber el nombre de las calles o el transporte público
más cercano.
No añado la información obtenida ni fotografías de cada punto ... que no sea delito o algo peor (que me caiga una multa y tenga que pagarla a fracciones hasta los 90 años) jejeje
DIRECTORIO DE SECCIONES:
Raval
Barceloneta
Gavà mar
Hospitalet del Llobregat
Badalona
Fuente: elaboración própia a partir de los datos del muestrario.
A voltes surto a fer un volt i enlloc d'anar a centres comercials o altres meques del consumisme, vaig a voltar cap a llocs menys concorreguts... "como las cabras tiran al monte" jo també vaig cap a puigs i turons. A principis de març vaig anar a fer un d'aquests toms i vaig acabar arribant al Turó de la Covafumada
Cim del turó de la Covafumada
Turó de la Covafumada
284132015
135 m
Coordenades: 41.269106, 1.939376
41º 16' 8.76688'' N 1º 56' 21.63391'' E
Des d'aquest petit puig pròxim al mar i que fa de frontera entre els municipis de Sitges i Castelldefels hi ha unes grans vistes. En aquest indret hi ha un dipòsit d'aigua abandonat que domina tota la platja, els diversos barris vora mar, la via del tren i l'autopista, etc.
Vessant que pertany al municipi de Sitges. Port Ginesta al fons de la imatge.
Vessant mirant cap a Castelldefels. Es pot veure clarament la línia de costa fins l'aeroport i Montjuïc.
Port el dia que vaig fer aquest volt era un dia molt clar. Cosa que em va permetre, gràcies a uns prismàtics, poder veure molt enllà. Fins i tot vaig poder arribar a percebre les tres xemeneies de Sant Adrià del Besós, és a dir, la desembocadura del riu Besòs.
Realment això és una prova d'un fet orogràfic per tothom conegut, que gran part de Barcelona està situada en una zona plana deltaica. Una altre cosa interessant és continu urbà de tot aquest pla, fet corroborat si tracem una línia recta des del turo de la Covafumada fins al delta del Besòs en direcció NE.
Però no tot el pla barceloní és visible des de aquest puig. Hi ha altres petits puigs que impedeixen la visibilitat i veure més enllà: el Turó del Caçagats (73m) i el Turó del Calamot (84). Ambdós amaguen Gavà, però a pesar daixò es pot arribar a veure moltes coses gràcies a uns prismàtics en un dia clar:
L'aeroport del Prat
La muntanya de Montjuïc
Els edificis alts de la Gran via de l'Hospitalet
Les torres de la Sagrada Família
La inconfusible forma de la Torre Agbar
Les xemeneies de la tèrmica de Sant Adrià
Una pena que en l'altre sentit només es pugui veure el port de Portginesta, el barri de les Botigues de Sitges i les muntanyes del Massís del Garraf. Si es dinamités una mica la costa del Garraf vora mar es podria arribar a veure la bonica església de Sitges que toca el mar (distància entre el Turó de la Covafumada i l'església són poc més de 11 km en línia recta segons GoogleMaps). jejeje ;)
Sempre he cregut que el massís del Garraf ha condicionat moltíssim Barcelona i els seus voltants. Que fàcil hauria estat connectar el Tarragonés, Baix Penedés i el pla barceloní si no fos perquè la serralada litoral finalitza contra el mar, el Garraf vaja. I que interessant hauria estat la no existència dels túnels del Garraf.
Bé, deixem d'especular o donar idees als dinamiters. Aquell dia vaig acabar pujant a l'antic dipòsit d'aigua per comprovar una cosa: el robatori de la placa del ICC.
La destrucció d'aquest vèrtex geodèsic ja la vaig comentar en una anterior entrada " Senyals geodèsics de Castelldefels " ( http://geobiocat.blogspot.com.es/2015/10/senyals-geodesics-de-castelldefels.html), però ja que estava pel lloc ho havia de comprovar no? Baix baixar d'allà i reconec que donaven ganes de seguir pujant pel Serrat de Covafumanda per l'Avenc del Mirador fins arribar al Puig del Cervol (310 m), però ja se'm havia fet tard. Aquell dia només vaig anar fins el Mirador per tenir millors vistes, però no descarto un altre dia anar a prendre la fresca fins al cim.
Camí per arribar al Puig del Cervol
Més info. sobre els sòls i una reflexió pel futur
En la navegació pels mapes del icc / icgc vaig buscar la tipologia de sòls i, en resum, es pot classificar així des dels peus de Torre Barona fins el delta del Bessós:
Ll_Qpa Plana al.luvial i/o deltaica del Llobregat. Holocè
Qpa Plana al.luvial. Graves, sorra i lutites. Holocè superior.
Estava preparant aquesta nova entrada sobre un repensament del mapa municipal de Catalunya quan vaig sentir per tv3 les noticies. En resum, no serà tan fàcil crear el municipi català número 948. Afegeixo un enllaç relacionat amb la noticia a data del 11 de març:
El govern espanyol recorre al TC la creació del municipi de Medinyà
Això pot ser una nova picabaralla entre el Govern de la Generalitat i el central, cosa ja normal els últims temps. Però a banda daixò i com a " Tècnic local ", em sembla que només cal donar un cop d'ull al mapa municipal català per veure la seva elevada fragmentació. Catalunya a escala administrativament local, pateix d'un extrem fraccionament per varies causes (històriques, orogràfiques, socials, etc.), un fet que ja fa temps que se'n parla però no es corregeix. Mapa municipal de Catalunya del Viquipèdia:
També no fa gaire em va caure a les mans un article de premsa de "El Triangle" - número 1122, a data del 8 d'agost de 2013. A la pàgina 18 i 19 hi havia una interessant notícia referent a la governabilitat local. Afegeixo l'enllaç de l'edició digital:
D'esquena a Europa
La futura llei catalana de governs locals manté els sis nivells administratius territorials i no obliga, en contra de la tendència continental, a fusionar municipis. (http://www.eltriangle.eu/cat/)
Ja fa molt de temps que es parla de la necessitat de reduir el número de municipis de Catalunya. Un fenomen que ha passat a d'altres paisos europeus sense cap mena de trauma ni perdua de drets ni serveis socials. Però això no succeeix ni a Catalunya ni a Espanya. Per quina raó? Jo crec que és per un motiu ben senzill i fàcil d'entendre:
Un polític que portés en el seu programa racionalitzar el mapa municipal seria massacrat en els debats i poc votat en zones de baixa densitat de població.
Sí, segurament un polític que proposi eliminar ajuntament mitjançant la fusió de municipis seria el més semblant a un harakiri polític. Possiblement per aquesta raó els partits polítics han tendit a tot el contrari ja que electoralment dona vots crear nous ajuntaments.
Potser que per aquest motiu no només no es segueixen les mesures d'altres paisos de la UE, sinó que en els últims temps s'han incrementat el número de municipis de Catalunya. Només cal anar a la web de MUNICAT per corroborar-ho:
anys '80 --> 6 nous municipis
anys '90 --> 6 nous municipis
2000 - 2015 --> 2 nous municipis
Com es pot comprovar, ja en el segle XXI Catalunya ha atorgat la municipalitat a dues poblacions: La Canonja i Medinyà. No discutiré que La Canonja amb més de 5.800 habitants l'any 2015 i segregat de Tarragona capital tingui raó de ser. Ja que a més hi ha raons històriques que així ho poden justificar... ja que va ser una agregació en temps franquistes i a saber el motiu perquè es va fer. Però no comprenc el cas de Medinyà, un poble que no arriba al miler d'habitants. Bé, concretament hi havia empadronats 866 persones l'any 2014. Per això no trobo estrany que el TC vulgui frenar aquest procés quan el govern del PP proposava en la última legislatura tot el contrari, la fusió de municipis (de forma voluntària).
- Captura feta amb el mapa del ICC (ara es diu ICGC)
Afegeixo un parell d'enllaços amb aquesta noticia per veure com ho tracten els medis:
Així com es considera una ciutat a Espanya tot nucli de població que arribi als 10.000 habitants (cosa que també revisaria i hi afegiria almenys un altre cero o canviant el 1 per un 5); considero que també hi hauria d'haver una xifra d'habitants per poder conformar-se com a municipi. Una idea gens novedosa, ja que n'havia fet esment elInforme Rocal'any 2000.
Estic d'acord amb la realització de consultes als ciutadans, però amb alguns límits que els ha de marcar la llei i els professionals. Us imagineu que el barri de Gràcia de Barcelona fes una consulta als seus veïns i pogués independitzar-se de la resta de Barcelona? i per què no el revés. És a dir, per què un poble no podria donar la independència municipal a una zona residencial de segones residencies que està a les afores (perquè li surt car el seu manteniment per exemple) ?
No pot ser que cada campanar tingui un Ajuntament.
Església de Corçà, nucli del municipi de Àger
amb menys de 30 habitants.
En aquest punt em faig unes preguntes:
Realment cal convertir en municipi la població de Medinyà?
No hauria estat més coherent primer donar-li varies competències com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a Medinyà? Tal i com va passar amb La Canonja. Aquesta població l'any 1982 es constituïa coma a EMD i l'any 2010 es convertia en nou municipi.
Quin altre petit poble pot sol·licitar ara també convertir-se en municipi independent? A mi se'm ocorre el nucli del Garraf, per què no sol·licitar-ho si hi ha una consulta ciutadana i una resposta afirmativa en un alt percentatge?
Jo sóc del parer que cal reformular el mapa municipal de Catalunya. Potser cal començar aquesta gran tasca de forma progressiva. Proposaria convertir els municipis amb menys de 50 o 100 o 250 habitants en EMD. Per posar un exemple, convertir el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, que només té 24 habitants, amb una EMD amb varies competències del municipi de Borredà. Per això cal racionalitzar el mapa municipal de Catalunya i crear una legislació ben clara al respecte. D'aquesta manera s'impediria que qualsevol nucli pugui, mitjançant una consulta, posar contra les cordes un partit polític. El mapa municipal es pot fragmentar encara més, fins i tot a l'AMB. Ja que el nucli de Bellaterra (Enllaç) reclama també ser municipi. Quin serà el següent ?
I un parell de reflexions:
- Converteix Catalunya en un país menys democràtic al no acceptar totes les demandes municipalistes ?
- Per què no ser també europeus alhora de reformular el món local ? Tenint uns municipis amb un mínim d'habitants i socio-economicament viables.
En definitiva, cal repensar la forma de fer política a tots els nivells. No hauria de caldre que un poble s'hagi de convertir en municipi per poder autogestionar-se els seus recursos i resoldre els seus problemes. Possiblement la següent revolució serà reduir el número de municipis i, alhora, descentralitzar la governabilitat local.
Podria una persona del segle XXI sobreviure enmig d'una selva o a la tundra o en una illa del tròpic? No ho ser del cert si podria, però no podem negar que els humans tenim una gran capacitat d'adaptació i superació. A partir d'aquest punt de partida veiem un fenomen de moda que atrau a alguns homes i dones del segle XXI: intentar sobreviure en el medi salvatge. Només cal obrir la televisió per comprovar-ho. El més conegut crec que és "El último superviviente", la 1ª temporada és de l'any 2009. En aquesta sèrie televisiva ens mostra tècniques de supervivència utilitzades per l'aventurer britànic Bear Grylls en diferents llocs del món on no arriba la civilització. En cada un dels episodis, Grylls fa servir tots els seus sentits per sobreviure en llocs despoblats i salvatges del nostre planeta.
La sèrie va ser un èxit ja que s'han fet altres edicions i han aparegut altres programes similars, com per exemple " Aventura en pelotas ". Que per cert, la gràcia d'aquest programa per mi no és que ho passin putes, sinó que pixelin els pits de les dones que hi participen. Suposo que serà pel puritanisme americà ...
Tampoc es salva d'aquesta temàtica el cinema, les series o la literatura. Per exemple: la pel·lícula LOS ÚLTIMOS DÍAS, la sèrie REVOLUTION o les novel·les distòpiques com " Les torres de l'oblit " de George Turner.
I com no podia passar d'una altre manera, també la moda "Survivor" arriba a les consoles amb un nou joc: Far Cry Primal. Informació del joc:
Bienvenido a la Edad de Piedra, una época de peligros extremos y aventuras sin límite. Cuando los mamuts gigantes y los tigres dientes de sable dominaban la Tierra y la humanidad estaba en la cola de la cadena alimentaria. Juega como Takkar, un cazador experimentado y último superviviente de tu grupo de caza. Tu objetivo es simple: sobrevivir en un mundo donde tú eres la presa. [...] entra en la era de la lucha por la supervivencia de la raza humana con Far Cry Primal, con su innovador mundo abierto, bestias enormes, entornos increíbles y encuentros salvajes impredecibles.
Crec que la vida moderna ens fa oblidar dificultats bàsiques que es devien trobar els nostres avantpassats. Qui sabria avui fer foc o caçar un ocell com ho feien en el Neolític?
No és pas per això estrany que hi hagin campaments d'escoltes que ensenyin quatre coses per sobreviure un dies en plena natura. Fins i tot he sentit que en alguns llocs d' Estats Units hi ha empreses fan negoci amb aquesta aventura extrema. La idea és simple, un grup contracte l'aventura per posar-se a prova i si no se'n surten o hi ha algun incident sempre es pot trucar per telèfon perquè els socorrin.
A Catalunya i Europa hi ha el necessari: molts ciutadans urbanites que pagarien per aquesta experiència, grans espais despoblats on es poden practicar esports d'aventura, una xarxa de telecomunicacions molt estesa i amb bona cobertura per si hagués alguna emergència, etc. Esclar que jo faria firma als participants un consentiment que no em fes responsable del que pugui passar (que no agafin una gastroenteritis o es trenquin una cama i després hi haguessin denuncies, jejeje). No obstant, crec que el més farragós seria superar els problemes legals amb les diverses administracions per realitzar aquest tipus d'activitat a ca nostra. Bé, en definitiva, caldria tantejar el projecte i fer un estudi de mercat, buscar la localització idònia, etc.
Per ara jo només he collit fruites del bosc, com ara mores, ametlles o figues de moro. I ja fa força temps una mica de pesca vora el mar. Ara bé, si que podem trobar a les biblioteques i a les llibreries moltes guies de supervivència per a tot tipus de públic. Des de simples manuals per a nens i pre-adolescents fins a llibres per a veritables robinsones " o rambos.
No ser si mai us han fet aquesta pregunta de " Digués una cosa que t'emportaries a una illa deserta ? ". Jo tinc ben clar quina seria la mena resposta, un llibre. Quan estigués allà ja tindria temps per practicar i perfeccionar la tècnica. O fer-ho o morir en l'intent. ;) A continuació afegeixo alguns exemples de llibres que podrien ajudar a superar el dia a dia fins a trobar ajuda.
Infantil
- Guia del jove Robinson al bosc
ISBN 8447905144
- Guia del jove Robinson a la muntanya
ISBN 8447905462
- Guia del jove Robinson a la natura
ISBN 8447907570
- Guia del jove Robinson al mar
ISBN 8447905454
- Adaptar-se o morir Josep Maria Barres Manuel ISBN 9788434234208
Adults - Manual del excursionista Hugh McManners ISBN 8480762047 - Manual completo de supervivencia Hugh McManners ISBN 8480760982 - 1000 trucos de supervivencia Antonia Redondela-Deckname ISBN 9788479713614 // 8495300354 - El Arte de la supervivencia en la naturaleza Raymond Mears ISBN 9788499100708 - Supervivencia : cómo equiparse, refugiarse, orientarse y alimentarse en la naturaleza Carlos Donoso - Vivir y sobrevivir en la naturaleza Yves Coineau, L.P. Knoepffler ISBN 842700883X - Náufragos : supervivencia en una isla desierta Lucy Irvine ISBN 8427009283 - Zombi, guía de supervivencia : protección completa contra los muertos vivientes Max Brooks ISBN 9788496756625
Aquest últim el poso mig en broma mig en serio. A voltes el pitjor enemic de l'ésser humà són altres éssers humans. Així que també caldrà saber alguna tècnica per sobreviure en aquest casos (ja siguin morts vivents, zombis digitals o mutants).
Pro - El Manual de supervivencia del SAS : guía definitiva para sobrevivir en cualquier lugar John Wiseman ISBN 9788499100463
- Guía completa de rastreo : enmascaramiento, avance nocturno y todas las
formas de persecución siguiendo pistas, rastros y señales, según las
técnicas del SAS británico Bob Carss ISBN 9788499101866 - Manual para sobrevivir en la naturaleza : las mejores técnicas de las Fuerzas Armadas ISBN 8427026099 ----
Per un ús lúdic i ja que no em paguen, vaig realitzar en "plan hobby", una taula dinàmica amb el Google Maps. A l'hora d'escollir el tema hauria pogut escollir que fos, per posar un parell d'exemples, marcar els centres comercials o la densitat de bars en un determinat barri. Però em va atraure més et tema de la localització de la població censada en la comarca del Llevant de Mallorca per entitats de població. Primer vaig fer la prova mitjançant la web del INE, però el resultat és una mica soso i poc detallista. Captura de pantalla:
Per aquest motiu, concretament he realitzat el comput dels habitants de la comarca del llevant de Mallorca, però sense comptar la població de Manacor. Ja que alteraria el propòsit del mapa, al tenir Manacor més de 40.000 habitants. He afegit tot seguit una mostra, on es veu ben clar com destaca Manacor i difumina la xifra d'habitants de la resta de la comarca de Llevant.
Per aquesta raó la taula de dades utilitzada no té en compte els habitants de Manacor, però si els de Portocristo. La base de dades utilitzada és molt senzilla, ja que només inclou el nom del poble, un codi municipal, el codi postal, els habitants de cada entitat de població i les coordenades per geolocalitzar la informació La gràcia és queaquest mapa no té en compte el número d'habitants per municipi, ja que això és fàcil de trobar, sinó el número habitants per entitats de població. D'aquesta manera queda reflexat en el mapa nuclis que no són capitalitat municipal com Son Carrió o la costa dels calamillorers.
Enllaç per consultar el número d'habitants de cada poble i per anar al mapa:
En el mapa podem veure reflectit que Sant Llorenç des Cardassar té una mica més de 3.350 persones, Son Carrió supera els 1.000 habitants i la resta de la població del municipi viu vora el mar.
Aquesta informació és més precisa que dir, simplement, que el municipi de Sant Llorenç té més de 8.000 habitants empadronats.
No importa com estan distribuïts aquests pel terme municipal ?
No és interessant com el poder polític es manté a la capitalitat municipal, mentre augmenta el pes demogràfic a la costa i és també on hi ha el dinamisme econòmic ?
Potser si algun dia arriba el tren a Llevant caldria replantejar-se les coses de nou.
Per què el tren ha de seguir el vell recorregut d'anys passats, quan el sistema socioeconòmic era ben diferent ?
Possiblement tindria més sentit avui en dia un tren que anés de Manacor a Portocristo i des de allà cap a la costa llorencina i serverina. Per acabar, he escanejat i adjunto un tríptic informatiu que es va repartir per Mallorca sobre el tren de llevant.
