Guia d' especies de la Mediterrània

Guia d'identificació i tractament de picades de medusa i altres organismes gelatinosos

Meduses que es poden trobar a la costa mediterrània espanyola

• Pelagia noctiluca
• Rhizostoma pulmó
• Cotylorhiza tuberculata
• Aurelia aurita
• Chrydaora hysoscella
• Discomedusa lobata
• Rhizostoma luteum
• Carydea marsupialis 
• Aequorea forskalea
• Vedella velella
• Porpita porpita
• Olindias phosphorica
• Gonionemus vertens
• Pandea cònica

Altres organismes gelatinosos que es poden trobar a la costa mediterrània espanyola

• Physalia physalis 
• Salpes
• Leuckotea multicornis / Ctenòfor
• Forskalia sp.  / Sifonòfor

Espècies invasores presents a la costa mediterrània espanyola

• Mnemiopsis leidyi
• Phyllorhiza punctata

Meduses que es poden trobar en altres llocs de la Mediterrània

• Pelagia benovici
• Drymonema dalmatium
• Rhopilema nomadica
• Cassiopea andromeda
• Catostylus tagi
• Marivagia stellata

Font: www.jellyrisk.eu

Voldria afegir unes fotografies (realment unes males fotos per culpa de la mala resolució de la càmera del mòbil) realitzades al centre Institut ciències del mar, pag. marítim 37, Barcelona.

Aquari amb meduses, segons les etiquetes enganxades són Cassiopea sp. del febrer del 2015 (no ser si nascudes o capturades en aquesta data). 

Un altre aquari amb una altre espècie de meduses 

Ens van ensenyar un video de les captures de meduses gegants (Nemopilema nomurai) al mar de la Xina. Realment impressionant veure una coberta d'una vaixell pesquer amb meduses que poden fer més de 200 kg. Ja una plaga en aquell mar en disputa i una crisi pel sector pesquer i un veritable problema mediambiental. 

Noticia relacionada de la premsa:

- Els experts alerten d'una invasió mundial de meduses gegants ( http://www.naciodigital.cat )

-----------------------------

GUIA DE BUTXACA - QUADERN BLAU ( by Fundació PT)

Font: Guia de la Fundació Pere Tarrés. Servei Colònies de Vacances

> Distribució d'organismes
- Estatge supralitoral
- Estatge mediolitoral
- Estatge infralitoral

> Tipus de platges
- Zona d'acumulació
- Zona rocallosa

- Platja artificial de sorra
- Platja natural de sorra
- Platja natural de roques

> Vegetals 
Algues
- Codium bursa
- Ulva lactuca

Fanerògames marines
- Posidonia oceanica

 Font: Viquipèdia - It

> Animals invertebrats
Porífers
- Euspongia officinalis
- Crambe crambe

Cnidaris
- Anemona sulcata
- Actania equina
- Vedella velella
- Aurelia aurelia
- Eunicella singularis

Anèlids poliquets
- Pomatoceros triqueter
- Spirographis spallanzani

Equinoderms
- Holothuria tubulosa
- Ophiocomina nigra
- Paracentrotus lividus
- Astropecten sp.
- Marthasterias glacialis

Mol•luscs

Escafòpodes
- Dentalium sp

Bivalvs
- Mytilus galloprovincialis
- Chamalea gallina
- Glycimeris Glycimeris
- Acanthocardia tuberculata
- Donax trunculus
- Venus verrucosa
- Anomia ephippium
- Pecten jacobaeus
- Chlamys varis
- Ostrea edulis
- Ensis Ensis
- Arca noae
- Venerupis decussata
- Mactra corallina
- Callista chione

Gasteròpodes
- Naticarius hebraeus
- Murex brandaris
- Cypraea pyrum
- Patella sp.
- Turritella communis
- Gibbula sp.
- Trunculariopsis trunculus
- Trivia monacha
- Cerithium vulgata
- Littorina sp.
- Aporrhais pespelecani
- Hinia sp.

Cefalòpodes
- Octopus vulgaris
- Loligo vulgaris
- Sepia officinalis

Crustacis
- Parapenaus longirostris
- Nephrops norvegicus
- Pachygraspus marmoratus
- Dardanus sp.
- Balanus perforatus

> Animals vertebrats
- Condrictis
- Osteïctis

Aus
- Larus cachinnans
- Larus fuscus
- Larus ridibundus
- Phalacrocorax carbo
- Sterna hirundo

-----

I voldria finalitzar amb una petxina a la qual li tinc un especial "carinyu", la petxina de Santa Llúcia. Suposo que serà per la seva dificultat de trobar-la a la platja i per les estones que la buscava amb la meva cosina al ser uns nens.  

----

Per anar acabant voldria afegir una foto d'un plafó informatiu situat vora el poliesportiu de la Mar Bella. La informació mediambiental proposa una ruta per fer snorkel realitzada pel Club d'Immersió de Biologia amb unes imatges s'especies que es poden observar a la costa barcelonina. 

Web: http://www.cibsub.cat/guia.php

Guia d'espècies » Crustacis » Pachygrapsus marmoratus

Curiositats

· S’anomena també cranc corredor degut a la seva habilitat per desplaçar-se ràpidament per les roques. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies.

· És molt habitual trobar-los entre les roques dels espigons i a les zones rocoses de les platges, són els típics crancs que persegueixen els nens petits.

·És habitual utilitzar-los com a esquer en la pesca recreativa amb canya.

M'ha fet gràcia ... els crancs que vaig perseguir entre les roques quan era nen. 
jejeje

IPC 2015 - Espanya 58 punts

Ja fa uns anys vaig publicar en aquest espai una entrada sobre el IPC. No em refereixo al índex de preu del consum que cada cert temps donen les xifres per televisió i per la premsa... perquè tothom acabi amb la percepció que tot és més car ara que ahir. Jo vull referir-me al Índex de Percepció de la Corrupció, un tema al qual ja vaig fer referència concretament va ser el dia 1 de desembre del 2012 (Enllaç: http://geobiocat.blogspot.com.es/2012/12/mapa-del-index-de-percepcio-de-la.html)

- L'any 2012 França tenia 69 punts i Espanya n'havia obtingut 65. 

Han passat els anys i no han parat d'aparèixer cassos de corrupció a tots els nivells, fins el punt que la majoria de la societat ja no es sorprèn quan apareix a les noticies que han enganxat a un alcalde, expresident o algú emparentat amb la casa reial esquitxat en casos de corrupció, que té diners en paradisos fiscals o que haurà de visitat un jutjat. I ja no entro amb els empresaris que utilitzen el BOE per fer negocis redons (per exemple el cas de la plataforma Castor).

Bé, hi ha una nova llista amb les dades recollides del 2015 del Índex de la Percepció de la Corrupció i no sembla que Espanya hagi remuntat posicions cap al capdamunt de la taula, més bé al contrari. 

Font: http://transparencia.org.es/analisis-por-regiones-del-mundo-2015/

En la llista de la UE podem veure una cosa interessant del 2015 (http://transparencia.org.es/wp-content/uploads/2016/01/ue_ipc-2015.pdf) respecte a canvis comparats amb el 2012. Observem la puntuació de: 

• França 70 punts 
• Espanya 58 punts 

És a dir, l'any 2012 entre aquests dos països veïns hi havia una diferencia de 4 punts. L'any 2015, tres anys després, aquesta diferencia s'ha ampliat fins als 12 punts. Espero que aquesta diferencia no es vagi ampliant de cara al futur ... o potser cal una revolució que acabi amb això, no ho ser. 

Ara estem en campanya electoral i el 26 de Juny tornen ha haver-hi eleccions generals, però aquest tema no ha sortit en campanya ... possiblement perquè PP, PSOE, CDC, etc estan emmerdats en casos de corrupció. En definitiva, tota la geografia espanyola està esquitxada per casos de corrupció (encara que uns són de major pes que els altres). 

Possiblement Bèlgica és un país dividit per dues comunitats i cada una va a la seva, però almenys estaran units contra la corrupció perquè només cal veure en el llistat de països que té 77 punts de IPC. Bastants més punts que el regne espanyol. 

No hauria de ser una prioritat de tots els partits polítics anar pujant posicions en aquest ranquing per arribar a ser com França (70 punts), Alemanya i Regne Unit (81 punts tots dos) o Holanda (87 punts) ??

Ja no dic la fita de ser com Dinamarca, Finlàndia o Suècia perquè simplement, els ibèrics no som com els escandinaus en moltes coses. 

O malauradament els espanyols prefereixen ser com Itàlia, que aconsegueix tan sols 44 puntets.

----

Almenys no sóc l'únic del món que sap que és el índex de la percepció de la corrupció (IPC), en fa referència la noticia del diari www.ara.cat --> "L’índex de percepció de la corrupció (CPI) del 2015, dut a terme per Transparència Internacional, situa el Turkmenistan en la posició 154 d’un total de 168 països. Corea del Nord, en la 167."

Geografia - Trabajo de campo, mediante Google Maps y Drive

En las empresas frecuentemente no te forman lo suficiente y/o no te dan las herramientas adecuadas parar realizar correctamente el trabajo que te han asignado. 

Esto me paso en un trabajo en el cual el trabajo de campo era básico. Por este motivo, utilicé las herramientas conocidas y gratuitas (más un poco de tiempo extra en mi casa) para hacer un mapa de fácil consulta. 

Básicamente utilicé la información que me dieron para mapificar los datos georeferenciados y poder verlo todo en Google Maps. Una herramienta conocida por tod@s. Como el trabajo era por diferentes barrios del Área Metropolitana de Barcelona me era muy útil saber el nombre de las calles o el transporte público más cercano. 

No añado la información obtenida ni fotografías de cada punto ... que no sea delito o algo peor (que me caiga una multa y tenga que pagarla a fracciones hasta los 90 años) jejeje

DIRECTORIO DE SECCIONES:

• Raval
• Barceloneta
• Gavà mar
• Hospitalet del Llobregat 
• Badalona 

Fuente: elaboración própia a partir de los datos del muestrario.

Enlace de Googel Fusion Tables: https://www.google.com/fusiontables



Excursió - Turó de la Cova Fumada de Castelldefels, una ruta fàcil

A voltes surto a fer un volt i enlloc d'anar a centres comercials o altres meques del consumisme, vaig a voltar cap a llocs menys concorreguts... "como las cabras tiran al monte" jo també vaig cap a puigs i turons. A principis de març vaig anar a fer un d'aquests toms i vaig acabar arribant al Turó de la Covafumada 

Cim del turó de la Covafumada

Turó de la Covafumada

284132015

135 m

Coordenades: 
41.269106, 1.939376

41º 16' 8.76688'' N 1º 56' 21.63391'' E

Des d'aquest petit puig pròxim al mar i que fa de frontera entre els municipis de Sitges i Castelldefels hi ha unes grans vistes. En aquest indret hi ha un dipòsit d'aigua abandonat que domina tota la platja, els diversos barris vora mar, la via del tren i l'autopista, etc.

Vessant que pertany al municipi de Sitges. Port Ginesta al fons de la imatge. 

Vessant mirant cap a Castelldefels. Es pot veure clarament la línia de costa fins l'aeroport i Montjuïc. 

Port el dia que vaig fer aquest volt era un dia molt clar. Cosa que em va permetre, gràcies a uns prismàtics, poder veure molt enllà. Fins i tot vaig poder arribar a percebre les tres xemeneies de Sant Adrià del Besós, és a dir, la desembocadura del riu Besòs.  

Realment això és una prova d'un fet orogràfic per tothom conegut, que gran part de Barcelona està situada en una zona plana deltaica. Una altre cosa interessant és continu urbà de tot aquest pla, fet corroborat si tracem una línia recta des del turo de la Covafumada fins al delta del Besòs en direcció NE.

Però no tot el pla barceloní és visible des de aquest puig. Hi ha altres petits puigs que impedeixen la visibilitat i veure més enllà: el Turó del Caçagats (73m) i el Turó del Calamot (84). Ambdós amaguen Gavà, però a pesar daixò es pot arribar a veure moltes coses gràcies a uns prismàtics en un dia clar:

• L'aeroport del Prat
• La muntanya de Montjuïc
• Els edificis alts de la Gran via de l'Hospitalet
• Les torres de la Sagrada Família
• La inconfusible forma de la Torre Agbar
• Les xemeneies de la tèrmica de Sant Adrià

Una pena que en l'altre sentit només es pugui veure el port de Portginesta, el barri de les Botigues de Sitges i les muntanyes del Massís del Garraf. Si es dinamités una mica la costa del Garraf vora mar es podria arribar a veure la bonica església de Sitges que toca el mar (distància entre el Turó de la Covafumada i l'església són poc més de 11 km en línia recta segons GoogleMaps). jejeje ;)

Sempre he cregut que el massís del Garraf ha condicionat moltíssim Barcelona i els seus voltants. Que fàcil hauria estat connectar el Tarragonés, Baix Penedés i el pla barceloní si no fos perquè la serralada litoral finalitza contra el mar, el Garraf vaja. I que interessant hauria estat la no existència dels túnels del Garraf.

Bé, deixem d'especular o donar idees als dinamiters. Aquell dia vaig acabar pujant a l'antic dipòsit d'aigua per comprovar una cosa: el robatori de la placa del ICC. 

Lloc on hauria de ser la placa 284132015

Fitxa del senyal geodèsic 

ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/284132015.pdf

La destrucció d'aquest vèrtex geodèsic ja la vaig comentar en una anterior entrada " Senyals geodèsics de Castelldefels " ( http://geobiocat.blogspot.com.es/2015/10/senyals-geodesics-de-castelldefels.html ), però ja que estava pel lloc ho havia de comprovar no?
Baix baixar d'allà i reconec que donaven ganes de seguir pujant pel Serrat de Covafumanda per l'Avenc del Mirador fins arribar al Puig del Cervol (310 m), però ja se'm havia fet tard. Aquell dia només vaig anar fins el Mirador per tenir millors vistes, però no descarto un altre dia anar a prendre la fresca fins al cim. 

Camí per arribar al Puig del Cervol

Més info. sobre els sòls i una reflexió pel futur

En la navegació pels mapes del icc / icgc vaig buscar la tipologia de sòls i, en resum, es pot classificar així des dels peus de Torre Barona fins el delta del Bessós: 

• Ll_Qpa Plana al.luvial i/o deltaica del Llobregat. Holocè
• Qpa  Plana al.luvial. Graves, sorra i lutites. Holocè superior.
• Montjuic és diferent (NMs)

Una pregunta, si no arriben nous sediments pel Llobregat i el Besòs i el nivell del mar puja uns centímetres pel 2100 o més endavant a causa del canvi climàtic. Pot ser que l'aeroport del Prat i part de Barcelona passin a ser zones que estiguin sota les aigües? I Montjuïc una illa pròxima a la costa? 

A més:
- LA COVA FUMADA - web de Castelldefels
http://www.castelldefels.org/ca/doc_generica.asp?dogid=201

- Vilaweb
http://www.vilaweb.cat/0/forums/detall/1030176/geografia-fisica-sitges.html

Medinyà, nou municipi català ... el 948. Cal ?

Estava preparant aquesta nova entrada sobre un repensament del mapa municipal de Catalunya quan vaig sentir per tv3 les noticies. En resum, no serà tan fàcil crear el municipi català número 948. Afegeixo un enllaç relacionat amb la noticia a data del 11 de març:

El govern espanyol recorre al TC la creació del municipi de Medinyà 

perquè té menys de 5.000 habitants (http://www.vilaweb.cat/noticies/ )

Això pot ser una nova picabaralla entre el Govern de la Generalitat i el central, cosa ja normal els últims temps. Però a banda daixò i com a " Tècnic local ", em sembla que només cal donar un cop d'ull al mapa municipal català per veure la seva elevada fragmentació. Catalunya a escala administrativament local, pateix d'un extrem fraccionament per varies causes (històriques, orogràfiques, socials, etc.), un fet que ja fa temps que se'n parla però no es corregeix. 

Mapa municipal de Catalunya del Viquipèdia: 

També no fa gaire em va caure a les mans un article de premsa de "El Triangle" - número 1122, a data del 8 d'agost de 2013. A la pàgina 18 i 19 hi havia una interessant notícia referent a la governabilitat local. Afegeixo l'enllaç de l'edició digital:

D'esquena a Europa

La futura llei catalana de governs locals manté els sis nivells administratius 
territorials i no obliga, en contra de la tendència continental, a fusionar municipis.
( http://www.eltriangle.eu/cat/ )

Ja fa molt de temps que es parla de la necessitat de reduir el número de municipis de Catalunya. Un fenomen que ha passat a d'altres paisos europeus sense cap mena de trauma ni perdua de drets ni serveis socials. Però això no succeeix ni a Catalunya ni a Espanya. Per quina raó?  Jo crec que és per un motiu ben senzill i fàcil d'entendre:

Un polític que portés en el seu programa racionalitzar el mapa municipal seria massacrat en els debats i poc votat en zones de baixa densitat de població. 

Sí, segurament un polític que proposi eliminar ajuntament mitjançant la fusió de municipis seria el més semblant a un harakiri polític. Possiblement per aquesta raó els partits polítics han tendit a tot el contrari ja que electoralment dona vots crear nous ajuntaments. 

Potser que per aquest motiu no només no es segueixen les mesures d'altres paisos de la UE, sinó que en els últims temps s'han incrementat el número de municipis de Catalunya. Només cal anar a la web de MUNICAT per corroborar-ho:

• anys '80 --> 6 nous municipis 
• anys '90 --> 6 nous municipis 
• 2000 - 2015 --> 2 nous municipis 

Com es pot comprovar, ja en el segle XXI Catalunya ha atorgat la municipalitat a dues poblacions: La Canonja i Medinyà. 

No discutiré que La Canonja amb més de 5.800 habitants l'any 2015 i segregat de Tarragona capital tingui raó de ser. Ja que a més hi ha raons històriques que així ho poden justificar... ja que va ser una agregació en temps franquistes i a saber el motiu perquè es va fer. 

Però no comprenc el cas de Medinyà, un poble que no arriba al miler d'habitants. Bé, concretament hi havia empadronats 866 persones l'any 2014. Per això no trobo estrany que el TC vulgui frenar aquest procés quan el govern del PP proposava en la última legislatura tot el contrari, la fusió de municipis (de forma voluntària). 

- Captura feta amb el mapa del ICC (ara es diu ICGC)

Afegeixo un parell d'enllaços amb aquesta noticia per veure com ho tracten els medis:

18 de Març del 2015

• http://www.ara.cat/societat/Nou-Medinya-Sant-Julia-Ramis_0_1322867912.html

4 de Juny del 2015 

• http://www.ccma.cat/324/medinya-es-convertira-avui-en-el-municipi-948-de-catalunya/noticia/2669220/
• http://www.vilaweb.cat/noticia/4353005/20150604/medinya-sindependitza-sant-julia-ramis.html
• http://www.naciodigital.cat/noticia/88561/medinya/nou/municipi/catalunya

Així com es considera una ciutat a Espanya tot nucli de població que arribi als 10.000 habitants (cosa que també revisaria i hi afegiria almenys un altre cero o canviant el 1 per un 5); considero que també hi hauria d'haver una xifra d'habitants per poder conformar-se com a municipi. Una idea gens novedosa, ja que n'havia fet esment el Informe Roca l'any 2000. 

Estic d'acord amb la realització de consultes als ciutadans, però amb alguns límits que els ha de marcar la llei i els professionals. Us imagineu que el barri de Gràcia de Barcelona fes una consulta als seus veïns i pogués independitzar-se de la resta de Barcelona? i per què no el revés. És a dir, per què un poble no podria donar la independència municipal a una zona residencial de segones residencies que està a les afores (perquè li surt car el seu manteniment per exemple) ?  

No pot ser que cada campanar tingui un Ajuntament. 

Església de Corçà, nucli del municipi de Àger 

amb menys de 30 habitants. 

En aquest punt em faig unes preguntes:

• Realment cal convertir en municipi la població de Medinyà? 
• No hauria estat més coherent primer donar-li varies competències com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) a Medinyà? Tal i com va passar amb La Canonja. Aquesta població l'any 1982 es constituïa coma a EMD i l'any 2010 es convertia en nou municipi. 
• Quin altre petit poble pot sol·licitar ara també convertir-se en municipi independent? A mi se'm ocorre el nucli del Garraf, per què no sol·licitar-ho si hi ha una consulta ciutadana i una resposta afirmativa en un alt percentatge? 

Jo sóc del parer que cal reformular el mapa municipal de Catalunya. Potser cal començar aquesta gran tasca de forma progressiva. Proposaria convertir els municipis amb menys de 50 o 100 o 250 habitants en EMD. Per posar un exemple, convertir el municipi de Sant Jaume de Frontanyà, que només té 24 habitants, amb una EMD amb varies competències del municipi de Borredà. Per això cal racionalitzar el mapa municipal de Catalunya i crear una legislació ben clara al respecte. D'aquesta manera s'impediria que qualsevol nucli pugui, mitjançant una consulta, posar contra les cordes un partit polític. 

El mapa municipal es pot fragmentar encara més, fins i tot a l'AMB. Ja que el nucli de Bellaterra (Enllaç) reclama també ser municipi. Quin serà el següent ?

I un parell de reflexions: 

- Converteix Catalunya en un país menys democràtic al no acceptar totes les demandes municipalistes ?  

- Per què no ser també europeus alhora de reformular el món local ? Tenint uns municipis amb un mínim d'habitants i socio-economicament viables. 

En definitiva, cal repensar la forma de fer política a tots els nivells. No hauria de caldre que un poble s'hagi de convertir en municipi per poder autogestionar-se els seus recursos i resoldre els seus problemes. Possiblement la següent revolució serà reduir el número de municipis i, alhora, descentralitzar la governabilitat local. 

Més informació a sobre Medinyà a la seva web: http://www.medinya.cat/

----

Sobre el tema d'una futura fusió de municipis, he realitzat una recopilació de premsa que es pot consultar a un document de Google Drive:  Anar al LINK

Altres temes relacionats amb el món local català :

- Nova comarca, Moianès (i el Lluçanès per quan ?)
http://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/774344-volen-ser-ja-moianes-i-llucanes.html

- Les Vegueries s'acabaran aplicant algun dia?
http://governacio.gencat.cat/ 

La supervivència, entreteniment i bibliografia

Podria una persona del segle XXI sobreviure enmig d'una selva o a la tundra o en una illa del tròpic? No ho ser del cert si podria, però no podem negar que els humans tenim una gran capacitat d'adaptació i superació. 

A partir d'aquest punt de partida veiem un fenomen de moda que atrau a alguns homes i dones del segle XXI: intentar sobreviure en el medi salvatge. 

Només cal obrir la televisió per comprovar-ho. El més conegut crec que és "El último superviviente", la 1ª temporada és de l'any 2009. En aquesta sèrie televisiva ens mostra tècniques de supervivència utilitzades per l'aventurer britànic Bear Grylls en diferents llocs del món on no arriba la civilització. En cada un dels episodis, Grylls fa servir tots els seus sentits per sobreviure en llocs despoblats i salvatges del nostre planeta. 

La sèrie va ser un èxit ja que s'han fet altres edicions i han aparegut altres programes similars, com per exemple " Aventura en pelotas ". Que per cert, la gràcia d'aquest programa per mi no és que ho passin putes, sinó que pixelin els pits de les dones que hi participen. Suposo que serà pel puritanisme americà ... 

Tampoc es salva d'aquesta temàtica el cinema, les series o la literatura. Per exemple: la pel·lícula LOS ÚLTIMOS DÍAS, la sèrie REVOLUTION o les novel·les distòpiques com " Les torres de l'oblit " de George Turner.

I com no podia passar d'una altre manera, també la moda "Survivor" arriba a les consoles  amb un nou joc: Far Cry Primal. Informació del joc:

Bienvenido a la Edad de Piedra, una época de peligros extremos y aventuras sin límite. Cuando los mamuts gigantes y los tigres dientes de sable dominaban la Tierra y la humanidad estaba en la cola de la cadena alimentaria. Juega como Takkar, un cazador experimentado y último superviviente de tu grupo de caza. Tu objetivo es simple: sobrevivir en un mundo donde tú eres la presa. [...] entra en la era de la lucha por la supervivencia de la raza humana con Far Cry Primal, con su innovador mundo abierto, bestias enormes, entornos increíbles y encuentros salvajes impredecibles.

Font: https://www.game.es/far-cry-primal-playstation-4-118165

Crec que la vida moderna ens fa oblidar dificultats bàsiques que es devien trobar els nostres avantpassats. Qui sabria avui fer foc o caçar un ocell com ho feien en el Neolític? 

No és pas per això estrany que hi hagin campaments d'escoltes que ensenyin quatre coses per sobreviure un dies en plena natura. Fins i tot he sentit que en alguns llocs d' Estats Units hi ha empreses fan negoci amb aquesta aventura extrema. La idea és simple, un grup contracte l'aventura per posar-se a prova i si no se'n surten o hi ha algun incident sempre es pot trucar per telèfon perquè els socorrin. 

A Catalunya i Europa hi ha el necessari: molts ciutadans urbanites que pagarien per aquesta experiència, grans espais despoblats on es poden practicar esports d'aventura, una xarxa de telecomunicacions molt estesa i amb bona cobertura per si hagués alguna emergència, etc. Esclar que jo faria firma als participants un consentiment que no em fes responsable del que pugui passar (que no agafin una gastroenteritis o es trenquin una cama i després hi haguessin denuncies, jejeje). No obstant, crec que el més farragós seria superar els problemes legals amb les diverses administracions per realitzar aquest tipus d'activitat a ca nostra. Bé, en definitiva, caldria tantejar el projecte i fer un estudi de mercat, buscar la localització idònia, etc. 

Per ara jo només he collit fruites del bosc, com ara mores, ametlles o figues de moro. I  ja fa força temps una mica de pesca vora el mar. Ara bé, si que podem trobar a les biblioteques i a les llibreries moltes guies de supervivència per a tot tipus de públic. Des de simples manuals per a nens i pre-adolescents fins a llibres per a veritables robinsones " o rambos. 

No ser si mai us han fet aquesta pregunta de " Digués una cosa que t'emportaries a una illa deserta ? ". Jo tinc ben clar quina seria la mena resposta, un llibre. Quan estigués allà ja tindria temps per practicar i perfeccionar la tècnica. O fer-ho o morir en l'intent.  ;)

A continuació afegeixo alguns exemples de llibres que podrien ajudar a superar el dia a dia fins a trobar ajuda. 

Infantil

- Guia del jove Robinson al bosc

ISBN 8447905144

- Guia del jove Robinson a la muntanya

ISBN 8447905462

- Guia del jove Robinson a la natura

ISBN 8447907570

- Guia del jove Robinson al mar

ISBN 8447905454

- Adaptar-se o morir
Josep Maria Barres Manuel
ISBN 9788434234208


Adults 

- Manual del excursionista
Hugh McManners
ISBN 8480762047

- Manual completo de supervivencia
Hugh McManners
ISBN 8480760982

- 1000 trucos de supervivencia
Antonia Redondela-Deckname
ISBN 9788479713614 // 8495300354

- El Arte de la supervivencia en la naturaleza
Raymond Mears
ISBN 9788499100708

- Supervivencia : cómo equiparse, refugiarse, orientarse y alimentarse en la naturaleza
Carlos Donoso

- Vivir y sobrevivir en la naturaleza
Yves Coineau, L.P. Knoepffler
ISBN 842700883X

- Náufragos : supervivencia en una isla desierta
Lucy Irvine
ISBN 8427009283

- Zombi, guía de supervivencia : protección completa contra los muertos vivientes
Max Brooks
ISBN 9788496756625

Aquest últim el poso mig en broma mig en serio. A voltes el pitjor enemic de l'ésser humà són altres éssers humans. Així que també caldrà saber alguna tècnica per sobreviure en aquest casos (ja siguin morts vivents, zombis digitals o mutants). 

Pro

- El Manual de supervivencia del SAS : guía definitiva para sobrevivir en cualquier lugar
John Wiseman
ISBN 9788499100463

- Guía completa de rastreo : enmascaramiento, avance nocturno y todas las formas de persecución siguiendo pistas, rastros y señales, según las técnicas del SAS británico
Bob Carss
ISBN 9788499101866

- Manual para sobrevivir en la naturaleza : las mejores técnicas de las Fuerzas Armadas
ISBN 8427026099

----

També hi ha informació (com no podia ser d'una altre manera) per internet A mostra d'exemples afegeixo les següents webs:

- 10 libros de supervivencia esenciales 
http://modoeficaz.com/10-libros-de-supervivencia-esenciales/

- Vive la naturaleza 
http://www.vivelanaturaleza.com/Supervivencia/caza.php

Font de la imatge:

http://readynutrition.com/resources/six-primitive-traps-for-catching-food-in-the-woods_17082013/