Excursió 6 - de Gava a Eramprunyà

Excursió des de l'estació de tren de Gavà fins al castell d'Eramprunyà, tornada pel barri de La Sentiu.

Ruta pujada a Wikiloc : http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10340164


Fotografies presses: 


- Ja veiem clarament pel camí l'objectiu a fer, el castell d 'Eramprunyà.

- Font de la Salamandra. Orígens de la riera de Sant Llorenç ? No ho ser del cert, però estic segur que l'aigua que brolla NO és potable. 

- Zona infantil conquerida per la flora mediterrània.  Lloc: carrer Cal Mas, Bruguers 
Quan va ser l'últim cop que uns nens degueren jugar en aquest espai ?

- Vista del castell, ja a tocar !
284129015 --> Fitxa senyal geodèsic ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/284129015.pdf

Informació / horari de visites:

Castell d'Eramprunyà i església de Sant Miquel

• Visites guiades: segon diumenge de cada mes a les 10 hores
• Sortida des de l'ermita de Bruguers 
• Preu: visita gratuïta
• Cal reserva prèvia a: 

  - Museu de Gavà (932639610)

  
  

  - Unió Muntanyenca Eramprunyà (936620124)
  

Font: cartell mig rovellat i pintat a l'entrada del recinte del castell

 - Vista del típic paisatge mediterrani de costa. Podem veure el mar a l'horitzó i el que, segurament serà, la Roca del Migdia (168 m) el turonet que teníem enfront.

- Una mostra de l'abandó dels camps de secà i de la conquesta paulatina dels pinars.

El camp d'ametllers no sembla llaurat des de fa temps i nombrosos pins joves van creixent per tot el camp. Aquests arbres joves van ocupant els espais entre els ametllers i vora el seu tronc.

No seria estrany que d'aquí unes dècades ja no quedin camps d'ametllers ni d'altres arbres típics del cultiu mediterrani (garrofers per exemple) i tot els espais deixats de la mà de l'home siguin pinars (una mala noticia per evitar els incendis forestals estiuencs).

Més informació i més imatges a la web:

- http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=59

I més fotografies a:
https://www.dropbox.com/sh/bx70f8r5r7shs61/AAA2flDRotKF4fDJHVz9rFZba?dl=0

Els Joncs, última zona no urbanitzada entre Gavà i Castelldefels

PROJECTE D'URBANITZACIÓ DELS JONCS, GAVÀ

http://www.amb.cat/web/desenvolupament-economic/arees-de-desenvolupament/delta-del-llobregat/sector-del-jonc

1. Inici <http://www.amb.cat/>

2. Desenvolupament econòmic <http://www.amb.cat/web/desenvolupament-economic/desenvolupament-economic>

3. Àrees de desenvolupament <http://www.amb.cat/web/desenvolupament-economic/arees-de-desenvolupament>


4. Delta del Llobregat <http://www.amb.cat/web/desenvolupament-economic/arees-de-desenvolupament/delta-del-llobregat>

5. Sector Els Joncs

---
Voldria centrar-me en el punt 5.)
Sector Els Joncs
Desplegament zona terciària, d'equipaments i connexió ecològica

Situació

L'àmbit situat al sud-oest del nucli urbà de Gavà està delimitat per la via del ferrocarril (RENFE), les carreteres B-210 i C-234 i el carrer d'Isaac Peral.

La localització territorial de l'àmbit és estratègica dins del procés d'ocupació del feix plurimunicipal d'activitats econòmiques comprès entre l'autopista C-32 i la carretera C-235, que suposa una potenciació de l'àrea del delta del Llobregat.

Planejament vigent
Superfície total de l'àmbit: 128 ha / 100,00 %

* PGM (1976)
* Avanç de la MpPGM en l'àmbit dels Joncs

Projecte

Desenvolupament terciari, d'equipaments i de connexió paisatgística i ambiental.

Descripció

La proposta té com a objectius incrementar el potencial d'acollida de nous llocs de treball del municipi, de manera proporcionada i equilibrada amb el seu creixement residencial i generar un nou sector d'activitat econòmica amb capacitat per acollir noves iniciatives empresarials que s'identifiquin amb els valors ambientals i paisatgístics com a element de valor afegit.

La proposta intenta donar resposta, de manera integrada, als requeriments i criteris formulats pels tres sistemes territorials:

1. Amb els nous paràmetres urbanístics es garanteix la qualitat dels espais.
2. La barreja amable de l'espai ambiental d'interès i l'activitat econòmica productiva.
3. La reserva dels sistemes generals per afavorir el possible desenvolupament parcial del sector amb la coherència del conjunt.
4. Capacitat de donar resposta a la barreja d'usos dels nous teixits urbans.

> Per més info. visitar la pàgina web. 

Comparativa: 
Projecte presentat :

Mapa ICC

Ortofoto del ICC

OBSERVACIONS A PRIMERA VISTA:
- Segons les dades del projecte, en el planejament vigent ens estem basant en un Pla General Metropolità (PGM) de l'any 1976. Encara que s'hi han fet múltiples modificacions, el esmentat Pla és, literalment, any 1 després de la mort del Caudillo. I des de llavors, per sort, les coses han canviat força.  

- Podem veure una reducció dràstica del únic connector natural entre el massís del Garraf i la zona agrària del delta del Llobregat 

- Ocupació de la riera del Canyars. Un fet que comporta en el clima mediterrani, el risc d'inundacions en algunes èpoques de l'any. 

- Aquesta obra completaria l'efecte pantalla entre la muntanyes i zona agrària / la platja. Ja que avui en dia, resseguint la carretera C-245 tot el sòl a banda i banda està ocupat per vivendes i les zones industrials. Per tant, enlloc de redefinir els usos de les zones ja urbanitzades, es suprimiria l'últim recurs espaial lliure que queda ... 

- El projecte presentat té en compte la reserva d'espai pel tràfic públic i privat ? És a dir, perquè es pugui crear un carril bus, un carril bici, els dos sentits de la marxa ... i potser algun dia una estació de tramvia entre Cornellà i Castelldefels ???? ( Visitar la web /xarxamobal.diba.cat/ )

> Antiga entrada al bloc sobre aquesta temàtica a:

http://geobiocat.blogspot.com.es/2013/08/reflexio-sobre-la-c-245.html

Porcs senglars a Castelldefels

No fa gaire vaig topar-me amb uns porcs senglars  (Sus scrofa) salvatges pels carrers de Castelldefels. No és una cosa tan estranya, ja que hi ha avistaments i partides de caça d'aquests animals cada poc temps per Collserola i per altres zones de l'àmbit metropolità. Recordo anar per Valldoreix o per Vallvidrera i veure cartells prohibint alimentar els porcs senglars de la zona. Un fenomen que també té el seu espai mediàtic, ja que cada cert temps hi ha alguna noticia sobre aquests animals passejant pels carrers de la zona nord de Barcelona (veure a btv, per exemple la següent noticia www.la-poblacio-de-porcs-seglars-es-redueix-un-terc-a-collserola/ )

Quan ?

Personalment els vaig veure els dies 18 i 19 de juny del 2015. I més concretament podria dir quan. Doncs quan el Sol es va ponent, concretament el dia 19 va ser a les 21:21 segons el meu rellotge (recordo l'hora perquè em va fer gràcia la coincidència numèrica).

On ?

Vora l'escola Guinovart (per veure la direcció concreta veure l'enllaç a www.xtec.cat/).

Els porcs senglars, varis adults i varies cries (entre 8 i 12) estaven grufant sota una morera (Morus alba). 

Primer vaig realitzar una fotografia des de llunys per si s'espantaven i sortien corrents. Com podem veure, ocupen el carril bici de la vorera per menjar-se les mores que han caigut de l'arbre.

En aquesta fotografia podem veure tres exemplars adults i varies cries.

Amb prudència em vaig anar apropant ... cosa que va fer espantar les cries i despertar la curiositat d'un dels porcs senglars. Però al no donar res de menjar, va seguir amb la seva feina, buscar menjar,

Com podem veure en aquesta fotografia feta el dia 18 de juny, l'animal no mostra por per la nostra espècie. Un fet que pot comportar un risc, ja que no podem oblidar que no deixar de ser un animal salvatge ... i una mossegada o una envestida podria fer força mal.

-----

El següent dia vaig tornar per la zona per saber si tornaria a trobar-me porcs senglars. I efectivament, el dia 19 tornaven els animals a buscar menjar. El que em va sorprendre es que hi havia força moviment de cotxes, pares, mares i adolescents perquè es devia celebrar, suposo, el final de curs de l'escola. 

El fet de trobar-se amb aquests animals també va despertar curiositats i algun que altre vianant donava un tros d'entrepà o bolleria als "famelics porquets".

Vaig seguir caminant i al sentir sorolls em vaig aturar. Eren els altres porcs senglars de la manada que baixaven a buscar teca. Aprofiten el pas desbrossat per on passen els cables elèctrics per arribar facilment a la zona urbana. Cal reconeixer que aquests animals saben aprofitar les nostres obres pel seu benefici.

Fins i tot aquests porcs senglars són més cívics que alguns humans, al passar pel pas zebra. 
;)

Fixar-se com arribo a fotografiar una de les cries saltant de la roca cap a la vorera. Tot per no perdre el seu grup que anaven directes a la protecció dels matolls i herbes altes que hi ha a l'altre costat del carrer. 

Un cop a l'altre banda, ja costa de veure'ls per culpa de l'alta vegetació seca. 

----

Vaig seguir donant un volt per estirar les cames i em pensava que per aquest dia ja no tindria cap altre sorpresa. Però anava errat. 

Ben pròxim a la parada de bus L97 de l'avinguda Constitució, vaig tornar a veure un dels porcs senglars dòcils i no espantadís. És a dir, enfront de la parada de bus 109614 hi havia l'animal com si res. El vaig estar observant una estona i no es va espantar amb un ciclista que anava pel carril bici, ni al passar un autobús o al sentir el continu de cotxes en un sentit i en l'altre. 

En altres paraules, al costat de la carretera C-245, hi havia un animal suficientment gros per provocar un accident. Lloc concret: 41°16'17.3"N 1°58'08.6"E

Ja només cal que la manada porcina travessi el pont elevat per sobre de la C-32 i les vies del tren. Així Castelldefels podrà dir que té "senglars de platja". 

Castelldefels - habitants barris

El municipi de Castelldefels i els seus barris 

Mapa del terme municipal de Castelldefels i la seva divisió per barris 



Font;
https://www.thinglink.com/scene/574576650860101632

BARRI /                        HABITANTS /            % SOBRE EL TOTAL

VISTA ALEGRE	4.566	7,26
CAN VINADER	2.344	3,68
ELS CANYARS	3.599	5,79
CAN ROCA	795	1,28
EL CASTELL POBLE VELL	10.553	16,68
MUNTANYETA	3.969	6,19
CENTRE	11.015	16,65
CAMÍ RAL	13	0,03
MONTMAR	5.347	8,34
LES BOTIGUES	893	1,33
CAN BOU	3.144	4,9
MAR I SOL	745	1,15
ZONA UNIVERSITARIA	109	0,24
GRANVIA MAR	1.235	1,98
EL POAL	2.537	4,06
BELLAMAR	2.852	4,57
BAIXADOR	2.875	4,63
LLUMINETES	2.856	4,64
LA PINEDA	4.112	6,64

Observacions: 

Com podem veure en la taula, dos barris sumen el 33,33% de la població total del municipi. A més a més, són dos barris que estan a tocar un de l'altre. 

Mentre hi ha dos grans extensions del municipi de Castelldefels on quasi no hi viu ningú: 13 i 109 habitants. Ara bé, aquí hi ha trampa perquè en la Zona Universitària hi ha edificis residencials per estudiants, però com que aquests no estan empadronats al municipi no consten a les dades oficials. 

Una cosa que desconec és el perquè de l'existència de barris tan petits. Com per exemple el de Les botigues o el de Mar-i-Sol. Segurament un següent pas de caire històric em podria respondre aquest dubte ... 

Finalment, destacar els altres dos tipus de barris extensius i de baixa densitat. Els que estan a les faldes del Garraf i els de vora mar. Els habitants de Bellamar i Poal sumen un total de 5.389 habitants, mentre que els tres barris que toquen la zona de platja sumen 9.843 habitants

Recordar que en aquestes xifres només hi ha les persones empadronades i no es compatibilitzen aquelles persones empadronades, per un o altre motiu, a altres indrets del país. Així com tampoc, com és obvi, els turistes que venen a passar uns dies o setmanes a gaudir del lloc. 

Més info a:

- Web Ajuntament de Castelldefels:

https://www.castelldefels.org/ca/doc_generica.asp?dogid=1202&ver=2007

----

El terme municipal de Castelldefels està urbanitzat en gran part, no el 100% però no m'estranyaria que superés el 90%. 

Jo no crec que fos una bestiesa reconvertir part del barri del Camí ral de zona industrial a residencial. No es que hi hagi fàbriques, sinó naus industrials, on més d'una sembla que està abandonada des de fa temps. En aquesta zona el preu del sòl és i seguirà sent elevat per les seves potencialitats territorials (proximitat de Barcelona, vies de comunicació pròximes, etc). 

Cal recordar al lector que el continu urbà segueix en els dos sentits, per Port Ginesta (terme municipal de Sitges) i per Gavà Mar (terme municipal de Gavà). A data d'avui, encara podem dir que el nucli de Castelldefels té cert aïllament respecte als altres municipis del Baix Llobregat. 

No obstant això pot canviar en breu. Hi ha un projecte urbanístic del municipi veí de Gavà  per d'urbanitzar l'últim espai agroverd que existeix avui en dia. Em refereixo a banda i banda de la carretera C-245, un projecte que significaria la creació d'una continuïtat urbana des de Port Ginesta fins a Sant Boi del Llobregat. 

Més informació sobre aquest projecte a:

ENLLAÇ A NOVA ENTRADA DEL BLOC

Lectures alternatives per la ESO

Els centres educatius fan llegir als alumnes d'ESO uns determinats llibres a partir d'uns principis, els quals no m'hi posaré ara. Encara hi ha lectures que són obligatòries curs rere curs, com per exemple Tirant lo Blanc o la Casa de Bernalda Alba. Grans tops de la literatura de les nostres terres ... i algunes obres que són, per mi, de moda (i no parlo de Les sombres de Grey). Em refereixo a obres com La pell freda de Albert Sánchez Piñol; o Wonder de Raquel J. Palacio.  

Jo tan sols voldria recomanar unes determinades obres que són, al meu modest parer, molt interessants per donar a llegir als alumnes d' ESO. No essent per això immerescudes per Batxiller o per altres edats més maduretes. 

Crec que no hi ha res com redescobrir bons llibres a una estanteria ...i millor encara si a més poden ensenyar valors als seus lectors i complementar així les novel·les imposades (per ser clàssics) i/o de moda (del moment).

Etica para Amador
(extensible a Política para Amador)
Fernando Savater

Mañana parda. Breve fábula antifascista.
Franck Pavloff

L'home que plantava arbres
Jean Giono
Epíleg de Martí Boada
ISBN: 978 84 8330 472  3

Voldria esmentar que la particularitat d'aquesta edició és l'epíleg escrit pel geògraf i ambientalista Martí Boada. I d'aquest n'extrec el següent:

• El 1877 el governador de Nebraska inicià el Arbor Day, un dia en què els ciutadans havien de fer una replantació d'arbres en el terra malmesa.    
• Rafael Puig i Valls, qui convocà la primera Festa de l'Arbre de Catalunya el 1899 (considerada la primera activitat d'educació ambiental del país). 
• Els pedagogs renovadors: Pau Vila, Alexandre Galí, Rosa Sensat i Angeleta Ferrer... I el ecòleg Ramon Margalef. 
• Al llarg de la història hi ha hagut cultures dendrofòbiques i dedrofíliques.
• Actualment en un context de crisi ambiental, reconeguda com a civilitzadora.
• Els arbres representen una nova sacralitat, uns monuments naturals. 
• La defensa  de certs exemplars per part de persones, significa que possiblement hi ha alguna cosa que era important de preservar. 
• Cal tenir especial cura d'exemplars extraordinaris com són: Lo Parot a Horta de Sant Joan, el castanyer d'en Cuc al municipi de Cànoves  de Samalús o els plataners de la Devesa de Girona. 

" L'acció de restitució ha de ser 

un dels primers passos amb una natura maltractada "

----

Post data:

Al primer món trobem llibres a la basura diariament, mentre que en altres llocs del món han de compartir llibres per manca d'exemplars i per motius econòmics. 

Crec que és interessant el concepte que també podem reciclar la CULTURA i donar oportunitats a persones que li han mancat.  

Perquè no oblidem que hi ha llibres que són capaços de canviar a les persones. 

Streptopelia decaocto - Tercera entrega

Anteriorment ja he fet esment en aquest bloc a la curiositat ornitològica que tinc (enllaços a les anteriors entrades):

• Ornitologia des del balcó - ANAR-HI
• Ornitologia a un parc de Bnc - ANAR-HI
• La tórtora diamant, originaria de Austràlia, ja per la Península Ibèrica - ANAR-HI

No obstant, al buscar informació sobre aquests ocells em vaig trobar amb la dificultat, en alguns casos, per determinar la especie concreta de la família Streptopelia 

(veure entrada a wikipedia --> http://ca.wikipedia.org/wiki/Streptopelia )

• vulgar (Streptopelia turtur)

• domèstica (Streptopelia risoria) -- > http://es.wikipedia.org/wiki/Streptopelia_risoria

• turca (Streptopelia decaocto)

Sobre aquesta espècie, a la enciclopèdia lliure també explica (igual com vaig apuntar anteriorment en les anteriors entrades), com ha anar colonitzant diferents hàbitats del continent europeu al llarg del segle XX ...  i ho segueix fent.

• de collar o rosigrís (Streptopelia roseogrisea)

Sobre aquesta tórtora rosigrís, cal destacar que :

• És originaria del Sahel africà
• Es troba en procés de colonització al superar el desert del Sàhara i arribar a la conca del Mediterrani.
• A més a més, aquesta espècie hibrida amb facilitat amb la t  tórtora turca i la domèstica ( més informació al següent enllaç InvasIber , web sobre espècies invasores de la Península Ibèrica )

Llavors, pels meus coneixements en aquest àmbit podríem dir que, la similitud entre espècies i la capacitat d'hibridació entre elles, podria fer que hi haguessin "TORTORES EUMO". Un terme que he agafat de l'afició que tenen algunes persones en fer hibridar les caderneres. 

La hibridació em sembla a mi que dificultaria determinar si un ocell de la família Streptopelia, que veiem als arbres i balcons, és una o altre espècie. Bé, ja sigui una o altre espècie o un híbrid, he anar seguint posant menjar al balcó. En la fotografia que vaig fer, en el menjador hi ha "alpiste", però també he posat arrós, blat de moro, cuscús, etc. I per ara, no m'han rebutjat res de tot això.

Cal dir que he presenciat veritables baralles entre exemplars pel menjador gratis, cosa que indica cert grau de territorialitat ... o jerarquia si cohabiten els mateix territori. 

Aquí mostro una de les tórtores que va endrapar de gust el que vaig posar a la jardinera, on hi ha plantat la ungla de gat (Carpobrotus edulis), una planta invasora originaria de Sud-àfrica. 

Finalment. vull mostrar a una de les tórtores apunt per aterrar sobre la meva jardinera per gaudir de la berena.  

-----------

Bibliografia:

1.)

Aves de Europa 

Nueva generación de guías de campo

Volker Dierschke

ed. Omega 

ISBN: 978  84 282 1476 6

Pàgina 115

Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

Longitud: 30 - 32 cm 

Envergadura: 47 - 55 cm

Resident

Hàbitat: viu en pobles i ciutats amb arbrat.

Període de cria: març - octubre

2 ous blancs

2 - 6 cries al any

- A partir de 1920, la tórtora turca s'ha estès a un ritme frenètic des dels Balcans per tot Europa., establint-se com au nidificant.

- S'alimenta de semilles d'herba i grans de cereals que s'han quedat en el sòl i de galliners.

- Normalment prefereix construir el niu, format per tan sols unes poques branques, en els arbres o edificis.

Tórtora vulgar (Streptopelia turtur)

Longitud: 26 - 28 cm 

Envergadura: 47 - 53 cm

Migradora de llarga distància

Hàbitat: cria en  els llindars dels boscos i en terrenys urbans arbrats oberts; busca aliment en terrenys oberts de tot tipus.

Període de cria: maig - setembre

2 ous blancs

1 - 2 cries al any

- Aquesta au no només és la més petita entre els coloms, sinó que també és la espècie que viu més amagada d'Europa.

- En el lloc de cria es manté amagada entre el fullatge dels arbres, i quan busca semilles de plantes també és difícil arribar a veure-la.

- És l'únic colom que hiverna al sur del Sàhara.

Respecte a les dues espècies que esmentades, hi ha diferencies importants en la continua competència que hi ha pels recursos que es produeix en la naturalesa. Segons el meu parer, la tórtora turca té uns avantatges sobre la tórtora vulgar. Principals motius?

• Resideix tot l'any a Europa i no emigra. 
• Té més cries cada any. 
• Les dues espècies s'alimenten del mateix, de semilles.
• La vulgar és una espècie que evita la presencia humana, mentre que la turca hi co-habita i en treu beneficis. 

Jo suposo que aquests i altres motius (com la caça) han fet reduir el número d'exemplars de tórtora vulgar, fins el punt que es calcula que la seva població ha caigut més d'un 60% els últims temps. Aquesta és una dada que vaig trobar en una web, encara que no ser la seva fiabilitat. 

Potser en poc temps una espècie substitueixi a l'altre i la tórtora vulgar sigui, paradoxalment, en risc de desaparició. Seria aquest un exemple d'una espècie en procés d'extinció antròpic o induït  ? I com afectaria en els ecosistemes la substitució d'una espècie per un altre, encara que siguin força similars ?

2.)

Histoire naturelle générale et particulière
Láminas de la naturaleza a color
Georges - Louis Leclerc de Buffon

He volgut afegir aquesta fotografia realitzada a una làmina d'un llibre que vaig veure a la biblioteca. Encara que la fotografia tingui més resolució i nitidesa, m'agraden molt els dibuixos fets a mà que feien els primers naturalistes... i que, per sort, altres del segle xxi segueixen amb la tradició.

Geografía, de la política mundial a las anéctotas

Entre las muchas publicaciones que podemos encontrar sobre la Geografía, yo querría recomendar la lectura o consulta las siguientes obras recientes (ya del siglo XXI) que podemos encontrar en las librerías o en bibliotecas.  

La información añadida en cada obra corresponde a la información de la ficha que consta en el catálogo de las bibliotecas de Barcelona.

La Venganza de la geografía: cómo

los mapas condicionan el

destino de las naciones

 

Signatura 91:3 Kap

Classificació 91:3

Autor Kaplan, Robert D.

Títol La Venganza de la geografía : cómo los mapas condicionan el destino de las naciones / Robert D. Kaplan ; traducción de Laura Martín de Dios

Publicació Barcelona : RBA, 2013

Descripció física 478 p. : il. ; 22 cm

Col·lecció RBA Actualidad

Col·lecció RBA política y sociedad

ISBN / ISSN 9788490560037

Matèria Geografia política

Matèria Política mundial

(11000004297487)

Primera parte, Visionarios (pag. 29)

1. De Bosnia a Bagdad 

2. La venganza de la geografía 

3. Heródoto y sus sucesores 

4. El mapa eurasiático 

5. La distorsión nazi 

6. La teoría del anillo continental 

7. El atractivo del poder marítimo 

8. El <crisis del espacio>

 
Segunda parte (pag. 177)

1. El mapa de principios del siglo XXI 

2. La geografía de las divisiones europeas 

3. Rusia y el corazon continental independiente 

4. La geografía del poder chino 

5. El dilema geográfico de la India 

6. El pivote iraní 

7. El antiguo Imperio Otomano

Tercera parte, El destino de los Estados Unidos (pag. 391)
1. Braudel, México y la gran estrategia

Notas
Índice analítico y de nombres          

 -------------------------------------------

Un Mapa en la cabeza : anécdotas, 

historias y curiosidades de la geografía

Signatura 91(100) Jen

Classificació 91(100)

Autor Jennings, Ken

Títol Un Mapa en la cabeza : anécdotas, historias y curiosidades de la geografía / Ken Jennings ; traducción de Jorge Paredes

Publicació Barcelona : Planeta, 2012

Descripció física 341 p. : il. ; 23 cm

Col·lecció Claves (Ariel)

ISBN / ISSN 9788434404885

Matèria Geografia Curiositats i enigmes

(11000002856999)

Excursió 5 - Fins el Puig de la Creu

Dia 21/02/15

Ruta realitzada : 

• Punt de partida a Castellar del Vallès
• Pedrera del Sot de Goleres
• Les Fonts Altes
• Puig de St. Maria de la Creu (668,3 m)
• Coll Roig
• El Revolt Gran
• Mas Canyelles
• Torrent de Canyelles
• Camí de Cadafalc
• Retorn a Castellar del Vallès

Cim de Santa Maria del Puig de la Creu

Senyal geodèsic: 287114015

41.629235N 2.101227E

ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ED50/287114015.pdf

Única forma de pas per seguir el camí

Pas per la riera, igualment plena d'arbres caiguts 

Vista de la muntanya des de l'altre costat. S'observa perfectament els efectes del vent.

-----

Noticies relacionades

24/02/2015

La Diputació aprova un Protocol d'ajuts als municipis per fer front a situacions excepcionals i d'urgència
http://www.diba.cat/sala-de-premsa/-/la-diputacio-aprova-un-protocol-d%E2%80%99ajuts-als-municipis-per-fer-front-a-situacions-excepcionals-i-d%E2%80%99urgencia



L’Ajuntament estima que més de 150.000 arbres van caure al terme a causa del temporal de vent 
http://www.castellarvalles.cat/sac/34154/noticia/7302/

[...]
Per últim, es va acordar que l’Ajuntament insistirà en la recomanació de no realitzar activitats al medi natural davant el risc elevat de caiguda d’arbres que han quedat debilitats per la ventada. En aquest sentit es difondrà el missatge que si s’accedeix als boscos és sota la responsabilitat dels mateixos ciutadans que ho facin.

Mapa bibliotecas Barcelona

Mapa de las bibliotecas de Barcelona

Localitzación geográfica de las bibliotecas de Barcelona con Google Maps

En este mapa podemos encontrar todas las bibliotecas públicas de la ciudad de Barcelona.

Así como información de cada una de ellas:

• Nombre de la biblioteca
• Dirección
• Teléfono
• Barrio 
• Codigo bibliográfico
• Enlace a la web de la biblioteca 
• Imagen
• Etc

Para saber los horarios ver el pdf: http://ajuntament.barcelona.cat/

Para más información, vale la pena consultar otras webs. Donde podemos ver más información geolocalizada, otros servicios y más información relacionada.

Ver también :

Gencat --> Punts d’interes / Cultura / Biblioteques

http://mercuri.icc.cat

La ventaja es que, mediante esta aplicación, podemos verla distribución e información de casi todas las bibliotecas de Catalunya.

Plànol de l' Ajuntament de Barcelona
Serveis sobre el plànol --> Cultura i lleure --> Biblioteques i museus --> Biblioteques i biblioteques municipals

WEB GUIA DE BARCELONA

A través de este portal podemos obtener información de la red de bibliotecas públicas y otras bibliotecas de la ciudad de Barcelona. Así como de muchos otros recursos y servicios de la ciudad.

También vale la pena saber la existencia del portal ARGUS. Esta página permite consultar el catalogo de las bibliotecas públicas de Girona, Lleida, Tarragona y Terres de l'Ebre.

http://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/search*cat

Finalmente añadir la biblioteca de ninguna parte (fisicamente hablando), la biblioteca que podemos encontrar en la Red. Esta se llama ebiblio y puede ser una ventana al futuro que nos espera. Aunque antes habrá esa generación que compagine sin problemas libros de papel y digitales ... ya veremos que haran las siguientes generaciones.  

http://catalunya.ebiblio.es/

Más info en:
Mapa-cercador de biblioteques de Catalunya

http://cercadorbiblioteques.cultura.gencat.cat